eslacarab

28.11.06

PASSIÓ PER BARCELONA

Amb els meus amics sempre els dic que jo si em donessin a triar 100 vegades sobre on m'agradari nèixer, les 100 respostes tindrien el mateix nom de ciutat: Barcelona. Per molts motius, el principal segurament és que com només tinc consciència (fins ara no conec a ningú que demostri el contrari) d'haver viscut una vegada i va ser començant a caminar a la ciutat comtal això a ben segur que condiciona el meu pensament. Però per sort, he pogut viatjar a més de vint països i he trepitjat bona part de les capitals europees més importants. Sí m'encanta París i d'altres ciutats més petites com Girona, Sant Sebastià, Florència i alguna altra. També em va agradar molt Costa Rica i algun altre paradís més. Però quan torno sempre estic encantat de viure aquí malgrat els problemes de netedat i inseguretat que continuem patint. Per no dir els preus de les vivendes. Però crec que Barcelona té una ànima especial que es veu als carrers, als barris i també al clima. Avui quan ens acostem a l'hivern el dia ha estat brillantment asolellat. Una jornada que convidava al passeig, a respirar i a viure la ciutat. I jo sóc d'aquelles persones a les quals la meteorologia condiciona l'estat d'ànim. Per això avui era dels dies que em sento més barceloní que mai.

* Foto feta avui mateix a la Plaça de les Glòries.

Etiquetes de comentaris:

27.11.06

UN ALTRE RECOMENACIÓ GASTRONÒMICA

Aquest divendres vaig descobrir un restaurant nou que fei dies que volia provar. Es diu "Gresca". Forma part de la nova onada de cuiners barcelonins que promocionen uns plats creatius amb bons productes i un preu raonable. En el seu cas, a més, amb una destacada carta de vins amb unes tarifes més baixes del normal. Un fet que s'agreeix tenint en compte que moltes vegades els establiments carreguen excessivament la factura del ví. Em va encantar un carpacció de pop i butifarra negra que vaig demanar de primer. El segon, un bacallà amb rossinyols, també va estar a l'alçada. I el ví, un anima negra 2, de Mallorca, extraordinari en la relació qualitat-preu (14 euros). Ben sopar per uns 40 euros en total. Molt recomenable. L'adreça: C/Provença 230 i el telèf. 934516193.

Etiquetes de comentaris:


FESTIVAL RONALDINHO

Quan molta gent dubtava del rendiment del Barça aquesta temporada i s'acummulaven els problemes per a Rijkaard ( lesions de Messi, Saviola i la ja coneguda de Samuel Eto'o) s'estenia el pensament que hi havia massa entrebancs per mantenir-se vius en tots els fronts. Però tot indica que aquesta plantilla esta feta pel patiment. Ara fa dues temporades també es van fer amb el títol de lliga amb un equip pràcticament de tan sols 12 jugadors (Iniesta sempre era el recanvi triat). Enguany el tema no és tan dramàtic perque l'equip s'ha reforçat i les alternatives son més. Però és que igualment quan el tema pintava pitjor ha sorgit el talent i la qualitat fonamentalment de tres jugadors: Ronaldinho, Deco i Iniesta. El brasiler ha tret la màgia que porta a sobre i combinat amb un millor estat físic continua demostrant que si algú mereix el títol del millor jugador del món no és cap altre que ell. Després de l'exhibició contra el Vila-Real i amb un segon gol que ja ha fet la volta al món, el jurat de la pilota d'or s'haurà de maquillar demà per treure's el vermell de la cara quan diguin que el premi és per Cannavaro. Després Deco ha tornat a demostrar que continua sent un home clau en el mig del camp i que jugadors com ell que unneixen qualitat tècnica, esforç, talent i organització n'hi ha poquets al planeta futbolístic. Amb ells dos hi ha un altre que si ja havia demostrat el que podia arribar a oferir, aquesta temporada s'ha llicenciat: és Iniesta. Callat fora del camp ofereix discursos plens de bon tracte a la pilota a la gespa. Desborda, dribla, fa passades i ara, fins i tot, fa gols. Per això comencen a dir-li "Don Andrés". Tot plegat fa del conjunt blaugrana un líder sòlid a la lliga que sí té la sort de superar al Werder Bremen tornarà a presentar candidatura a les dues competicions més importants. Imagineu-vos aquesta orquestra amb el tenor "Eto'o" al repertori. Per tremolar !

Etiquetes de comentaris:

23.11.06

RESTAURANTS

Quan vaig començar aquest blog tenia clar que una de les coses que volia reflectir era la meva passió per provar restaurants nous. Aquí us exposaré la meva opinió sobre els que vagi provant. Evidentement les valoracions son molt personals i moltes vegades el context i el dia condiciona el resultat final. Però encetaré aquesta nova secció amb dues recomenacions.

Z'alia: Es un restaurant del barri de Gràcia que porta gent jove on abans hi havia l'"Ot". Fan una cuina creativa molt interessant. Fonamentada en plats mediterranis és un dels restaurants que més m'ha agradat dels més recents que he visitat a la ciutat. L'encarregada de sala, Patrícia, és molt bona assessora en temes de vins. Si hi aneu amb gana fan un menú degustació que està força bé per uns 35 euros (vi apart). La carta de vins, caves i whiskys és interessant. L'adreça és al C/Torres 25 Telèf. 932103654

Kynoto: Es un japonès especialitzat en sushi a prop de correus. La qualitat del peix està bé, el preu tampoc és excessiu i té encant. No és tan bo com els grans japonesos com el Shunka però per anar-hi de tant en tant té gràcia. A més obre fins a tard. L'adreça és C/Correu Vell 8 932682540

Etiquetes de comentaris:

21.11.06

MENTIDES I MÉS MENTIDES

Reconec que últimament tinc un defecte que hauré de corretgir. I no n'és cap altre que llegir algunes de les webs o diaris electrònics que fan alguns pseudoperiodistes de Madrid. Per molt que ho intenti no acabo d'entendre la ceguesa, tergiversació i malinformació que ofereixen als seus lectors. Evidentement en el seu cas no aplicaré el benefici del dubte ni de la bona fe perque en molts dels casos seria una gran mentida. Es dediquen única i exclusivament a la manipulació constant, a la difamació i a l'insult. Sota el pretext de la llibertat d'informació (que per cert si hi hagués el regim que a ells els agradaria seria inexistent) trepitjen bona part dels drets democràtics de la resta de ciutadans. En alguns casos fins i tot lloant el franquisme i criticant suposades tendencies sexuals dels membres del govern espanyol. Per vomitar i avegonyir-se.

Etiquetes de comentaris:

17.11.06

TRANSPORTS DE SEGONA

Com deia Martin Luther King "I have a dream". I aquest somni m'ha despertat aquest matí amb un sentiment agredolç. Primer en el meu estat de semiinsconsciència creia que era veritat i , després, quan m'he rentat la cara i ja sota la dutxa me n'he adonat que tot era producte de la meva imaginació. Quin era el meu somni? doncs era un somni ben dolç en el qual m'imaginava Catalunya amb uns trens de rodalies moderns i eficients, amb l'Ave que em permetia anar de Barcelona a París, amb un aeroport gestionat des d'aquí que permetia fer vols intercontinentals i fruit de la meva eufòria fins i tot veia autovies i autopistes lliures de peatge que feia que es parlés de Catalunya com l'Alemanya del Sud d'Europa. Ja no he tingut de temps per viatjar fins el port i veure les mercaderies de mig món arribant a les nostres aigües. Això ja hagués estat el summum de l'alegria. Però la dutxa i la lectura del diari m'ha transportat a la dura realitat.u Quina ? la que tots hem vist aquests dies: uns trens de rodalies dignes del tercer món, un Ave que cada dia que passa endarrereix més la seva inaguració quan no provoca accidents a les vies tradicionals, un aeroport que no pot gestionar vols intercontinentals, i unes autopistes que no eliminen mai els peatges. Ja se sap, som catalans i si disposessim d'aquests luxes a l'abast d'alguns habitants de la Península Ibèrica posariem en perill la unitat de l'estat! O això sembla que pensin...

Etiquetes de comentaris:

9.11.06


PUJADA DELS TAXIS A BARCELONA


Feia temps que es veia venir que l'Institut Municipal de Taxi cediria davant la pressió dels taxistes per augmentar novament els preus. Sota l'excusa d'actualitzar les tarifes s'han aprovat tota una sèrie de novetats que a mi com a barceloní em semblen indignants. Primer han decidit augmentar la baixada de bandera que passarà de 1,45 euros (diurna) a 1,75. Es a dir un augment de 30 centims que no es correspon amb la versió oficial que s'han apujat els preus tan sols un 5,5 per cent. En aquest cas i fent números a l'abast de tothom s'ha apujat un 20 per cent. I, a més, per incentivar la presència de taxis per la nit s'estableix el cap de setmana un suplement de 2 euros per cada carrera. Amb un transport públic clarament deficient i amb campanyes per que els joves no consumeixin alcohol si han de conduir no sembla el millor mètode posar les tarifes del taxi només a l'abast de la gent adinerada. Malgrat la pressió dels taxistes no se n'adonen que cada cop allunyen més a l'usuari mitjà dels taxis. Si ja costa trobar-ne durant la nit ara s'hi summa uns preus desorbitats. Crec que caldria que les administracions públiques abans de negociar els preus se,n recordin dels sous de la majoria de treballadors. I que els taxis, per tant, són un servei públic pels ciutadans i no només pels turistes.

Etiquetes de comentaris:

7.11.06

REEDICIÓ DEL TRIPARTIT

La decisió ja està presa. A Catalunya tornarem a tenir tripartit. Dit i fet. Bé per ser més exactes tindrem, tal i com l'han rebatejat ells mateixos, "govern d'entesa". Reconec que la resolució final m'ha sorprés. Perque jo era dels que pensava que el PSOE no deixaria al PSC pactar amb Esquerra Republicana per por a les consequències que aquest pacte tindria a nivell estatal. Però malgrat les pressions dels socialistes espanyols amb els inefables Ibarra i Bono al capdavant sembla que els dels carrer Nicaragua amb valorat més el seu paper a Catalunya i han optat pel tripartit. Això lógicament ha provocat la reacció immediata de Convergència que questiona el pacte al.ludint que no es respecta el sentit democràtic de la majoria del poble català. Entenc que se sentin dolguts després d'haver guanyat les eleccions però han d'entendre que el pacte de les esquerres és absolutament democràtic. I, a més, ara hauran d'assumir a nivell intern la campanya feta. Potser s'haurà de valorar el paper de David Madí amb el famós "Confidencial Cat" i l'agressiva aposta per aconseguir la majoria absoluta. Segurament amb una altra postura previa Esquerra sí hagués acordat un govern nacionalista. Però això són elocubracions sobre el passat. El present diu que Catalunya torna a tenir al PSC, Esquerra i Iniciativa al capdavant del país. Espero que les experiències serveixen d'alguna cosa i que no es torni a recaure en els erros comesos. I que el record agredolç de l'anterior govern sigui tan sols un peatge cap al futur.

Etiquetes de comentaris:

4.11.06


SEGURETAT ALS AEROPORTS

Llegia aquesta tarda en el diari les noves normes de seguretat pel que fa als equipatges de mà que es poden pujar als avions. Unes mesures molt restrictives que pràcticament obliguen a facturar amb les maletes bona part dels productes que fins ara es podien portar a sobre. Tot amb la intenció de protegir-nos per evitar atempats terroristes. Per això, també la Unió Europea ha acordat cedir les dades de tots els passatgers per que puguin ser controlats pels serveis de intel.ligència dels Estats Units. A mí personalment tot plegat em sembla vergonyós. El que es mereixen es que tothom fes vaga d'avions i ja veuriem com les mateixes companyies ràpidament canviarien de política. Sóc el primer que estic en contra de qualsevol atac a innocents i partidari de desarmar tots els grups terroristes però arran dels últims esdeveniments queda prou clar que si volen tornar a atacar ho acaben aconseguint. Aquestes mesures cap als usuaris són només cortines de fum de cara a la galeria que perjudiquen a la gent que no té cap culpa de res. Potser si deixessin d'atacar països com Iraq o Afganistan no caldria tenir les alarmes enceses. La resta son martingales.

Etiquetes de comentaris:

1.11.06

GOVERN NACIONALISTA, TRIPARTIT O SOCIOVERGÈNCIA ?

Els resultats sobre les eleccions al Parlament de Catalunya ja son definitius. I les consequències han estat més o menys previsibles. Ha guanyat CIU però com també era d'esperar sense majoria absoluta i el seu augment tampoc ha estat espectacular perque han passat de 46 a 48 diputats. Per tant si volen manar hauran de pactar amb Esquerra fent un govern clarament nacionalista o sinó només els quedarà crear una aliança nova com seria amb el PSC amb l'anomenada sociovergència. Aquesta última opció em semblaria legitima però un autèntic frau pel país. Perque els votants d'uns i altres se sentirien plenament decebuts i, a més, generaria un estil de fer política perillós pels interessos ciutatadans que convertirian Catalunya en una mena de PRI mexicà. L'altra alternativa al poder seria una reedició del Tripartit. Una opció que promou clarament Iniciativa però que dubto molt que agradi al PSOE madrileny que son conscients que pels seus interessos estatals tornar a fer una aliança amb Esquerra els produiria un enorme desgast. Es a dir que tornem a tenir un pols entre PSC i PSOE sobre com fer política al territori català. Triomfarà novament el sector espanyolista del PSC ? Els que també han sortit relativament ben parats han estat els republicans que tot i perdre dos escons, han passat de 23 a 21, mantenent l'estatus de força decisiva per governar. Jo crec, personalment, que gràcies a un vot fidel que, de moment, no els ha abandonat però amb alguna lliçó per aprendre. Els perdedors ? Tenen noms molt simples. Primer José Montilla que ha vist com les urnes demostraven que és un candidat sense carisma que no arriba als ciutadans. Altres derrotats ? Clarament el PP que ha perdut un diputat i que continua sent una força minoritaria a Catalunya i, en aquesta ocasió, a més amb un paper totalment secundari perque el seu suport no interessa a ningú. Que n'aprenguin Acebes, Zaplana i companyia....I una doble lectura final victòria/derrrota. La de Ciutadans/Partido de la Ciudadania. Èxit per treure representació parlamentària i resultat molt negatiu pels interessos de Catalunya. Un partit que vol imposar el castellà per sobre del català no deixa de ser un retrocés pel desenvolupament del nostre país. Sota els arguments de defensar un nou estil de fer política s'amaga un grup de resentits que somnien amb una "España grande y libre" on Catalunya sigui un element folkloric. Sort que encara son minoria....

Etiquetes de comentaris: