eslacarab

26.1.07

MISERIES

Llegia avui una notícia que sembla més pròpia d'un altre continent que no pas del nostre país. El que no és cap excusa sinó més aviat un reflex de quin és el nostre món i com n´és de trista i baixa la condició humana, perdó m'he equivocat infrahumana, d'algunes persones. Parlava de tres immigrants bolivians que vivien dins un taller de mecànica de Tona sense vivenda, amb papers per protegir-se del fred i amb un sou mensual de 200 euros. Els contractaven uns empresaris catalans, pare i fill, i, evidentment s'aprofitaven del fet que no tenien papers. Una demostració més de la miseria humana. A ben segur que aquests personatges quan anaven al bar feien veure que els feien llastima els immigrants que arriben en patera i, fins i tot, segur que alguna vegada havien ofert algun donatiu per als pobres. Les aparences que no es perdin. Els han tancat provisionalment el negoci. La llastima que no els poguessin enviar a l'Africa o algun país del tercer món on perdessin la nacionalitat i veiessin d'aprop que és passar gana. Que quan diguessin que ells abans eren catalans no ho poguessin demostrar i que els seus veïns africans els hi diguessin que ara ells també eren Mohamed, o Saïd, o qualsevol dels noms que omplen els diaris d'històries de misèria.

Etiquetes de comentaris:

25.1.07

CAMPIÓ D'HIVERN

Les estadístiques diuen que el Barça viu un gran moment. Ara mateix és campió d'hivern, el que atenent a les estadístiques de les últimes cinc vegades que ho havien aconseguit els blaugranes és sinònim de guanyar la lliga. Per tant que els socis preparin les banderes que Canaletes espera, sempre i quan l'alcalde Hereu no traslladi la festa al Forum. A Europa ja son a vuitens de final de la Champions i s'espera poder comptar amb l'equip de gala per superar al Liverpool. Per tant, reservar un bitllet per Atenes no és cap bogeria. I, a més, aquest any la Copa no sembla maleïda i el Saragossa intentarà frenar el que podria ser un triplet blaugrana. Tot això és una gran veritat si fem una anàlisi freda i basada en els números i les estadístiques. Però, per sort, el futbol és més que això i quan entrem en aquest terreny les eufòries es frenen, els viatges s'ajornen i els triplets sonen més a somni que no pas a realitat. El Barça viu ara mateix una crisi d'identitat esportiva. Rijkaard no troba solucions a un equip que demostra tenir les bateries gastades. Ronaldinho juga al 60 per cent i així no és el millor jugador del món. Deco sembla esgotat i dona peixet a les veus que parlen de certs excesos. La defensa continua fent badades monumentals i Giuly i Gudjohnsen, és a dir la G&G blaugrana, no troben la xarxa rival. Per no dir la falta d'un pivot amb cara i ulls. Perque Edmilson sembla viure dels records i Motta no dona la talla pel Barça ja que quan no son les targetes desespera veure el seu clàssic joc de passades curtes a un metre. Així és molt fàcil lluir grans estadístiques de 35 passades bones i cap de dolenta. Davant d'aquest panorama se'n salven ben poquets. Valdés, Iniesta (no sempre) i Saviola( sense fer oblidar Eto'o). Precisament el retorn del camerunés sembla el gran remei. Una tornada ara mateix sense dates perque la seva recuperació no sembla tan fantàstica com el club vol vendre. I pot trigar dos mesos més per agafar la seva millor forma. Massa tard per derrotar el Liverpool. Mentre que Messi en el seu oasi argentí també reclama un futur protagonisme. És a dir que arribin els fills pròdigs per guanyar la glòria. Ara mateix el panorama no sembla l'ideal per somniar en grans victòries i podem passar d'una hipotètica temporada triomfant a l'escenari perfecte per reviure els fantasmes blaugranes de sempre. Els que ara dormen al castell....

Etiquetes de comentaris:


"VISITANDO AL SR GREEN"

Ahir vem anar a veure l'obra de teatre "Visitando al Sr Green" que fan al Romea. Una producció dirigida per Juan Echanove i interpretada per Pere Ponce i Juan José Otegui. Es tracta d'una obra que gira entorn a l'especial relació que estableixen un vell jueu que viu dels records i del passat i un jove que el va atropellar i condemnat a visitar-lo cada dijous per fer una feina social. Una història que comença amb distanciament però que explicant les seves vivències personals acaba acostant als personatges. Una adaptació de l'obra creada per Jeff Baron molt ben resolta tan pel director com pels intèrprets. Per mí l'únic entrebanc és l'excessiva durada, unes dues hores i quart amb entreacte inclós, que crec que podria reduir-se en un quart d'hora sense perdre interés. En resum una bona oportunitat de veure bon teatre i entretenir-se amb una història que fa reflexionar sobre els obstacles de la vida.

Etiquetes de comentaris:

17.1.07


LA CRISI DELS GRANS

Curiositats del destí els dos clubs més grans del futbol espanyol es troben en crisi. Clar que la dimensió no és la mateixa al Bernabeu que al Camp Nou. A terreny madrileny hi ha crisi institucional amb un president que quan hi hagi un dictàmen judicial sobre el vot per correu pot tenir els dies comptats. Tenen crisi d'estrelles perque dues de les més importants, Beckham i Ronaldo, no compten per res i ja tenen el cap a un altre lloc. I esportiva perque ara mateix sembla impossible que puguin guanyar un títol i per tant el seu president, Ramon Calderón, tornarà a quedar com un bocamoll quan va dir allò que anirien a la Cibeles a celebrar la Lliga i la Champions. El consol pels blancs es que tot i anar malament porten els mateixos punts que el Barça a la lliga (amb un partit menys els blaugranes) i es mantenen també vius a la Lliga de Campions. Per contra a Barcelona es compte amb el coixí de la temporada triomfal anterior que fa que no hi hagi urgències i amb l'esperança que amb el retorn d'Eto'o i Messi l'equip torni a arrassar. Unes incorporacions que veient el panorama actual es fan imprescindible perque el conjunt de Rijkaard ha perdut la imatge de solidesa i ja no fa tant de por als rivals. Una situació que, al meu modest entendre, demostra (que consti que ho he defensat sempre) que Rijkaard no és un gran entrenador sinó un bon cohesionador de grup perque davant de les dificultats no sap llegir els partits i no troba solucions tàctiques. Es a dir que sembla un del Bosque modernitzat. Davant d'això la presència de tots els cracs és vital per recuperar la credibilitat i optar als grans títols. Hi ha temps i talent esperant sempre i quan no hi hagi cap recaiguda o sorpresa inesperada. Veient això acabarant tenint més protagonisme els metges que no pas els futbolistes.

Etiquetes de comentaris:

CRÍTICA DE RESTAURANT

Tinc encara pendent alguns restaurants que bé per referències o bé per curiositat tinc apuntats a la meva agenda. Ja n'hi ha un que ha resolt els meus dubtes o inquietuds que es diu "Toc" i que es troba al carrer Girona 59 de Barcelona. S'inclou dintre del que seria la cuina creativa feta per joves autors. En el meu cas vaig menjar un entrant en forma de brandada de bacalla, amb pa torrat, ou de pagés i verdures escalivades. I de segon un arrós amb colomí i fetge d'ànec. Podríem dir que la qualitat del menjar era bona per la relació qualitat preu no és del tot satisfactòria. A més l'estètica del local freda, minimalista però allunyat de qualsevol calidesa o originalitat no li donen cap encant. Un sopar surt entorn als 50 euros per persona i trobo que per aquest preu es sopa molt millor a restaurants com el Greska, el Coure o el Z'Alia. Es a dir que pel que fa a mí no crec que repeteixi.

Etiquetes de comentaris:

11.1.07

CINISME AMB EL TERRORISME DE FONS

Espanya continua immersa en una clara divisió política. El recent atemptat d'Eta a Barajas no ha servit per trobar cap punt de coincidència entre el PP i el PSOE. Els populars continuen la seva política de força sense fer cap concessió i reclamant el retorn al pacte antiterrorista. No cal ser cap èsser molt intel.ligent per veure com a rera fons una clara maniobra de benefici polític alhora de reclamar el retorn al passat. Aquest pacte el va fomentar José María Aznar i ells el vendrien com un èxit seu i que en terrorisme ells son els que tenen la raó. És a dir, un cop més, el benefici propi en detriment del col.lectiu. Per això encara hi ha gent que es creu els seus arguments i mancats de qualsevol raonament encara demanen explicacions pel 11-M. D'aquesta forma ja s'han manifestat contraris a anar a la manifestació de Madrid d'aquest cap de setmana contra ETA. No estan d'acord amb l'slogan i amb ells tenen el suport de l'AVT (Associació de Víctimes del Terrorisme). El paper d'aquesta organització dirigida per l'inclit Sr.Alcaraz frega la vergonya popular. Basicament el seu funcionament és el d'una entitat al servei constant dels interessos del PP. Per això ara diuen que ells tampoc hi van perque es tracta d'un acte de suport polític. Es veu que quan ells organitzen les seves concentracions i es crida i insulta contra el president del govern i polítics catalans no és cap acte polític sinó un sermó col.lectiu de constricció en benefici de la pàtria. Sort que ja hi ha altres organitzacions autonòmiques que si miren el benefici i ajuda de les víctimes pel terrorisme i no la carrera política d'un particular que, per més inri, no té relació directa amb cap atemptat. Amb aquest panorama queda clar que sense unitat de totes les forces polítiques es fa molt difícil trobar una sortida al conflicte terrorista. Amb la treva trencada la història demostra que la política del pal i la pastanaga no ha estat el remei infalible. Ara ens trobem en una situació ideal perque els polítics justifiquin el sou i el càrrec i ens treguin d'aquest laberint ara mateix sense pistes.

Etiquetes de comentaris:

9.1.07

CANVI D'ANY

Ja s'han acabat les festes de nadal, han passat els reis i tothom torna a la normalitat laboral. Jo personalment ho agreeixo perque a reconec que aquestes celebracions no m'han apassionat mai gaire. Això que durant aquests dies molta gent vulgui anar de bona persona i desitjar-se el millor em sembla més aviat un toc de cinisme per finalitzar l'any. Qui t'estima o a qui t'estimes o a qui t'aprecies li has de demostrar al llarg dels 365 dies i, per tant, no cal segons quins actes de cara a la galeria. Però bé hi ha qui li agrada seguir la tradició al peu de la lletra. El cert és que ja som al 2007 un any que no ha començat amb massa bon peu. La treva amb ETA i el diàleg per la pau semblen finiquitats. La neu no arriba i els empresaris es queixen. Els preus dels pisos i les hipoteques no s'aturen. I a nivell futbolístic, i això és dintre d'aquests problemes el menys important, el Barça va acabar amb un empat i ha représ el curs amb una altra igualada. Amb un equip de circumstàncies i sense cracs els blaugranes semblaven un equip de mitja taula. No ens desesperem ! L'any és molt llarg i el 2007 gairebé no ha començat a parlar. Deixem que el dia a dia segueixi el seu curs i ja farem més valoracions.