POLÍTICS

Aquests dies Barcelona ha estat col.lapsada pel tall en el subministrament elèctric. Fecsa-Endesa i REE s'acusen mutuament sobre qui en té la culpa del desgavell que ha deixat més de 4 dies sense llum a alguns usuaris. I els polítics catalans ràpidament s'han fet les víctimes per deixar clar que el problema és questió d'inversions en les infraestructures que han de fer des de Madrid. Ara toca fer costat als pobres ciutadans. Per que no són tan valents quan han de negociar a Madrid per exigir tot això ? Per que alguns d'aquests polítics pertanyen a un partit que encara és hora que faci públic el balanç fiscal de les autonomies ? Potser el dia que se sàpigue per part de tota Espanya quants diners de més aportem els catalans a l'economia espanyola moltes crítiques sobre el nostre país passaran a estar caducades. Mentrestant a patir les consequències de la falta d'inversió. L'any passat el caos de l'aeroport, enguany el mateix amb les rodalies de Renfe i per posar-hi la cirereta al pastís el tema de l'electricitat. Necessitem una nova generació de representants polítics valents, que no facin un us electoralista i partidista immediat i que l'objectiu sigui defensar un projecte de país de futur. Però per trobar aquest perfil polític crec que ens haurem d'inscriure al Second Life.

ESTRENA AMB LA FURA

Per mi era una assignatura pendent feia temps. Sóc aficionat al teatre i intento veure alguna obra cada mes o mes i mig però encara no havia trobat el moment o l'oportunitat per presenciar en directe una obra de la Fura dels Baus. Un dels grups, sens dubte, que més ha col.laborat a modernitzar el llenguatge teatral del país. Amb motiu del "Grec" d'aquest any ja puc dir que he trencat aquest deficit, si es pot dir d'aquesta forma, cultural. Avui he anat a veure l'última obra seva anomenada "Imperium". Segons els autors: "una experiència de la violència, l'abús i el canibalisme que fonamenten la lògica imperialista". Tota una declaració de principis pròpia del seu tarannà provocador. Per cert, la primera estrena que fan amb total protagonisme femení. Definir amb moltes paraules una obra de la Fura et fa entrar clarament en el més clar terreny de la subjectivitat. Perque les seves actuacions permeten interpretar les seves manifestacions artístiques adaptant-se als pensaments i criteris que en treu l'espectador. Impacta ? sí. Desconcerta ? també. Agrada ? sí en la mesura de la seva originalitat i plantejament. S'allunya del teatre habitual? Evidentment. El desgats escènic per part de les actrius que obliga al desplaçament del públic per tota la sala ja n'és una mostra d'una posada en escena marca de la casa que canvia el concepte de teatre clàssic. Fins al punt que barrejen arts escènics amb espectacle pur i dur. Pels que com jo no havien viscut res semblant una jornada interessant. No sé que en pensaran els imperialistes ....?

TEMPORADA NOVA BARÇA NOU

El Barça ja comença a carregar piles. Els homes de Rijkaard es troben a Escòcia on han engegat el nou curs intensificant la preparació física. Un altre deute pendent respecte a l'anterior campanya. I pel que sembla els cracs han aprés la lliço i tots corren com a gaceles. Així si durant la temporada l'equip no rutlla de benzina ningú no podrà dir que és culpa dels jugadors. La principal novetat es veure els nous fitxatges: Henry, Toure, Abidal i Milito (aquest últim encara de vacances). Sobre Henry poc es pot dir perque qualsevol aficionat al futbol ja sap que ha fet i com juga. Es a dir un crac si torna a recuperar la seva forma habitual perque la passada temporada per ell també va ser per oblidar amb una lesió que el va deixar k.o molts mesos. Toure arriba com un desconegut. Jo el vaig conèixer fa dues temporades en una transmissió de televisió que vem fer en un partit entre l'Olympiakos i l'Espanyol. Llavors ja em va agradar i prometia com a pivot defensiu. Ara caldrà veure si el que apunta es converteix en realitat en una lliga com l'espanyola. Abidal tampoc es un nom que soni a molts socis del Barça però ja va lluir amb motiu del Mundial i és titular amb la selecció francesa. Ràpid i fort caldrà veure si s'adapat al joc de toc blaugrana. I Milito també és tota una garantia. Refusat pel Madrid ha triomfat al Saragossa. Contundent i segur pot fer una gran parella amb Puyol. Per mi l'únic petit inconvenient és que cap dels dos es un bon element en la construcció del joc. Però si ho tallen tot ja n'hi haurà prou. Aquestes incorporacions ja han provocat els elogis sobre el director esportiu, Txiqui Begiristain, al que tothom assenyalava com un dels culpables de la crisi. Jo crec que bona part del merit ha estat el paper de Ferran Soriano posan un preu de mercat als jugadors. I, evidentment, l'encert de Txiqui per orientar-lo sobre el mercat existent. Ara que ningú no s'enganyi, a excepció de Touré que és una aposta més personal, la resta de fitxatges els hagués recomenat qualsevol entés en la materia. Considero que un director esportiu ha d'aportar més i trobar perles dins el mercat internacional. Perque per donar els noms dels cromos de qualsevol nen no cal cobrar un milio i mig d'euros anuals.

SEGREST DE "EL JUEVES"

És sens dubte el tema estrella dels últims dies. Amb opinions a favor i en contra de la mesura presa pel jutge del Olmo. Per mi el precedent és greu. Obligar a treure de circul.lació una revista satítirica i d'humor perque ridiculitza a dos membres de la familia reial em sembla surrealista. Per molt que la llei els pugui protegir tothom sap el contingut d'aquesta publicació i el to que li dona a les informacions. Per mi és molt més preocupant que mitjans públics de comunicació com la Cope, la Razón o El Mundo s'inventin, de vegades, informacions que fan molt de mal a la convivència ciutadana entre les diferents comunitats espanyoles. Això sí que ho haurien de perseguir i no un acudit puntual per alguns de mal gust i per d'altres divertit. Tot perque és la familia reial i aquests son intocables. A sobre que els mantenim tots amb els nostres impostos no en podem fer conya. Son d'aquelles situacions que et fan dubtar de la nostra societat i el camí que portem. Estem parlant d'una institució que per molt que en algun moment puntual històric hagi jugat un paper important hauria de començar a plantejar-se la seva extinció. El segle XXI no necessita reis i sí gent que faci feina pel país.

APUNTS DE LA COSTA BRAVA

Aprofitant els últims dies de vacances vam passar 5 dies a prop de Girona. I d'aquests dies m'agradaria destacar un parell d'aportacions gastronòmiques més. A la ciutat gironina visitavem per primera vegada un nou establiment que es diu Occi (C/Mercaders 3 972227154). Situat al barri vell ofereix una cuina moderna amb bons ingredients i una bona relació qualitat-preu. Recomenable. Vam sopar amb un primer compartit (mil fulles de sardines amb amanida de fruits del bosc) i dos segons (rissoto de bolets i parmesà) i un bon ví (un abadia retuerta del 2003) per 60 euros tots dos.
L'altre recomenació es situa a la localitat de Calella de Palafrugell. A la platja principal, a l'esquerra de les arcades, hi ha una petita caleta i a sobre un restaurant familiar que es diu Sol i Mar. Fan uns plats mariners de gran qualitat a bon preu. Nosaltres ens encanten les tallarines i els xipirons que fan. Per 40 euros es pot dinar molt bé i a sobre des de la taula controles la tovallola. Que més vols...

RECOMENACIONS DE VACANCES II

Després del viatge a Menorca teniem planificada una escapada a la Toscana de 10 dies. Jo havia estat a l'època de l'institut a Florència feia anys i ens venia de gust repetir-hi visita i aprofitar per veure la resta de la regió. Sens dubte una de les més maques del país transalpí. La realitat ens va refermar la idea prèvia. Visita la Toscana es tastar un troç d'història, de cultura, de camp, de gastronomia i moltes coses més de les quals mai no te'n pots cansar de veure, menjar o, fins i tot somniar. El recorregut el vam encetar a Florència. Allà ens vam instal.lar a l'hotel Anglo-american, de la cadena Nh, que ofereix un molt bon resultat perque les habitacions eren molt grans i la distància respecte al centre (entre 15 i 20 min caminant) el fan molt atractiu pel preu (100 euros per nit en un 4 estrelles). Les visites obligades eren trepitjar de dalt a baix el centre històric i visitar museus com la galeria dels Uffizzi (sensacional) o l'Academia (ho sento pels amants de l'art però -estatua de David de Miguel Ángel apart- molt decepcionant). És una ciutat de la qual t'enamores caminant pels seus carrers, per exemple el famós Ponte Vecchio. I amb restaurants destacables per fer sopars en parella com el Cavolo Nero (demanar si es pot taula al pati interior), amb una cuina creativa ben feta i una gran carta de vins. I també destacaria un altre establiment de la Piazza de la Santa Croce, el Boccadama, amb uns plats senzills però ben estructurats i una magnífica terrassa il.luminada per la famosa esglesia.
Després de tres dies a la capital toscana vam fer el salt al sud, a Pienza, per sota de Siena. A una casa rural sensacional per les seves vistes i que recomenem que es diu la Fonte. Tracte familiar amb un interior senzill i una piscina amb unes perspectives dels camps toscans acabats de segar espectaculars. El preu 80 euros per nit sense esmorzar. D'allà vam visitar Montalcino, Montepulciano i Siena, entre d'altres poblacions. Siena és visita obligada i Pienza preciosa. Gastronòmicament estava bé un restaurant de San Quirico d'Orcia (un poble també bonic) que es diu Vecchio Forno, amb una cuina tradicional italiana de qualitat. Sobre els vins l'oferta és immensa. En línies generals el famós Brunello de Montalcino ofereix un gust fort i compacte que, de vegades, no permet degustar tota la seva intensitat. El nobile de Montepulciano mostra un to més afruitat i més proper a bona part dels nostres vins.
La següent parada va ser a San Gimignano. Un poble de somni envoltat de torres (n'hi ha 14 de les 78 originals). Molt ben conservat ofereix unes vistes fantàstiques i un entorn màgic. Dormiem a un hotel de l'interior que es deia l'Antico Pozzo (135 euros la nit) que formava part d'un antic palau. Si voleu fer nit està bé. Un restaurant atractiu per sopar és el Dulcis in Fundo, plats ben elaborats i gran carta de vins. Des d'aquí també vam fer la ruta del Chianti, visitant els pobles més coneguts del famós vi italià. Respecte al Chianti l'oferta és enorme i parlar-ne d'un en concret és com fer un resum de quin Rioja t'agrada més o quin Ribera del Duero és més bó. Cal tastar-ne i triar-ne però a partir dels 30 euros (en restaurant) hi ha coses interessants.
Per últim els dos darrers dies vam instalar-nos en una vila toscana, a prop de Florència, anomenada Il Poggiale. Una antiga residència que ofereix habitacions amb un estil clàssic i un entorn fascinant d'èpoques antigues. La piscina amb vistes també pagava la pena visitar-la. El preu un pel car (sobretot per culpa d'un esmorzar per oblidar típic d'americans) sobre els 150 euros per nit. Des d'aquí ens vam acostar a Lucca, una altra ciutat envoltada de muralles, que ofereix bons atractius. Per dinar senzill però bé ens va agradar una trattoria anomenada Gigi. Han estat 10 dies de cultura i relax per gaudir fins el final. Una zona molt recomenable en la qual es pot fer l'imprescindible amb tan sols 5 dies.

RECOMENACIONS DE VACANCES I

Ja feia setmanes que no escrivia al blog i no era per desidia sinó per trobar-me en període de vacances. Ja sé que alguns pensareu i per que no escrivies a través de qualsevol ordinador per on has anat pel món ? Doncs fonamentalment perque em feia mandra i m'estimava més fer-ho ja des de casa. Així que us faré un repàs d'on hem estat i que recomano. Vam fer una setmana a Menorca. Una illa fascinant que molta gent coneix però que jo no havia visitat mai. Si que havia estat a Eivissa, Mallorca i Formentera però em faltava una de les joies de la corona. La veritat es que la visita val molt la pena perque les platges son fantàstiques. Per anar a les més maques cal caminar una mica però l'esforç té recompensa. Destacaria les de: Cavalleria i Pregonda (nord) i Cala Mitjana i Cala Turqueta (sud). A més, té bons restaurants on poder sopar i gaudir de nits fantàstiques. Dels que vam estar ens van agradar molt: Cafe Balear (Port de Ciutadella 971380005) , especialitzat en marisc fresc i grans tapes, Cas Ferrer (centre de Ciutadella 971480784), fan cuina creativa i paga la pena reservar al pati interior, i Sa Llagosta (Fornells 971376566), dedicats a les calderetes de llagosta - també fan un coulant de postres espectacular-. A ben segur que a l'illa n'hi ha d'altres molt bons però aquests van ser els que més ens van captivar. Tot plegat una setmana de tranquil.litat i relax en un autèntic paradís.