UN BUNYOL AL PROJECTE DE GLORIES

Aquest mes d'agost sortia publicat que l'ajuntament havia arribat a un acord amb els comerciants dels Encants per situar aquest mercat a la zona del bosquet dels Encants al nou projecte de la plaça de les Glòries. Una negociació, per cert, aprovada a esquenes de les associacions de veïns. L'estratègia ve provocada per la desaparició del govern municipal d'ERC i, per tant, per la perdua de poder de Jordi Portabella, gran defensor d'ubicar aquest mercat a la plaça de toros de la Monumental. Els socialistes barcelonins han aprofitat la desaparició dels socis de govern republicans per fer triomfar la seva proposta de situar aquests comerços de segona mà en el lloc que ells defensaven, just al costat del Teatre Nacional de Catalunya. El més preocupant d'aquest projecte, tal i com l'han presentat, és que no es veu cap voluntat de canviar el tipus de comerç d'aquest mercat. Per tant, un suposat edifici de disseny continuarà acullint antiguitats barrejades amb calces, motors vells i mobiliari d'oficina. Una proposta que, evidentment, no sembla la més adient per una zona que vol ser innovadora i moderna. A més, tampoc sembla el veí ideal per la joia del barri que és el TNC. Sobretot tenint en compte l'exercit de pidolaires i gent del carrer que acompanya el negoci alternatiu que aprofita l'ubicació dels Encants. Tancaran els jardins del teatre per evitar que els seus bancs siguin niu d'alguns sense sostre ? Aquest tema és una demostració més de la falta de sentit de país dels nostres polítics més partidaris d'acords fàcils per tenir contents a alguns col.lectius sense tenir en compte l'interés general de la ciutat. L'any 1992 ja es va gastar l'actual govern municipal 30 milions d'euros en una remodelació de la plaça de les Glòries que va resultar un fracàs. Ara en vol invertir 200 per acabar acceptant bunyols que posin en perill l'èxit de la iniciativa.

TASCA JAPONESA

Per recomenació d'un company de feina avui hem anat a sopar a una tasca japonesa, així es fan dir, que s'anomena "Wakasa". Així d'entrada la decoració no convida massa a entrar-hi. Més que res perque tens la sensació que pot ser d'aquests restaurants xinesos reconvertit a japonés. Tot amb fusta i sense massa comoditats. Però com ens l'havien recomenat evidentment hi hem menjat. El resultat ha estat molt positiu. Hem fet un assortit de sashimis i un altre assortit de uramakis, sushis i niguiris. El peix entrava per la vista pel seu bon aspecte i un cop tastats s'ha confirmat el pronòstic inicial. De qualitat als plats els posaria un 8, a més, la cambrera mereix un 10 per la seva explicació constant de cada plat i la seva amabilitat. El preu final ha estat de 58 euros amb 3 cerveses incloses. El lloc no és fantàstic però per fer un sopar informal en parella o amb amics m'ha semblat molt recomenable. Si el voleu provar...

Restaurant Wakasa C/Nàpols 347 Telèf. 932076395

NOVA ORDENANÇA MUNICIPAL

A partir del 15 de setembre l'Ajuntament de Barcelona farà cumplir la nova ordenança que intenta regular el transit de bicicletes per voreres i alguns aspectes de les motos. Sobre el tema de les bicis no m'extendré gaire perque no sóc un usuari habitual. Sí que reconèc que cal establir una mica d'ordre perque més d'una vegada m'he trobat amb el típic jovenet en bici que va com un llàmpec pel voral sense tenir en compte si surt un nen o una persona gran d'un portal. De fet, ahir, surtia publicada la història d'un company periodista que va ser apallissat per un ciclista per dir-li que no era ell qui s'havia d'apartar si no que és el ciclista el que ha de vigilar per la vorera. Perillós arribar a aquests nivells. En el meu cas d'usuari de motocicleta hi ha una nova norma que m'ha deixat perplex i que no és cap altra que està prohibit pujar a la vorera amb el motor engegat. Em sembla bé que els motoristes no campem per les voreres com si fos la calçada però impedir simplement pujar la vorera amb el motor encès trobo que és surrealista. Els caps pensants municipals suposo que no se'ls ha acudit que a banda dels ciclomotors també hi ha motos que tenen un pes important. I aquests vehicles si no és amb el motor encès és impossible pujar-les amb un simple esforç físic. Ara faran una nova norma obligant a anar al gimnàs als propietaris de les motos pesants ? És ridícul i que no diguin que ja hi ha aparcaments per a les motos perque hi ha llocs on no existeixen o estan totalment ocupats. Un altre suspés pel senyors Hereu i Narvaez.

UUUUUUUIIIIIIIIII

Primera jornada de lliga i els papers canviats. Després d'una mala pretemporada semblava que el Madrid cauria irremissiblement davant l'Atlètic de Madrid. Seria el primer pas del calvari de Schuster a l'entitat blanca. Però coses del futbol, els madridistes van i guanyen. Sense brillantor però tres puntets al sarró. Aquí feiem volar coloms sobre quants gols fariem al Ràcing, de quina seria l'estrella, o un dels fantàstics com diuen ara, que seuria a la banqueta, és a dir, que hi havia l'habitual eufòria després d'un començament de curs ple de victòries. Ves per on arribem a Santander i no passem de l'empat. És més, no vam ni merèixer la victòria. Uuuuuiii.....Conclusions ràpides. Primera que això de jugar partits de pretemporada contra rivals tan "importants" com el Mission Hills, Yokohama Marinos, etc...perjudica de cara al campionat. Perque evidentment el nivell d'aquests equips és molt inferior als d'aquí i després s'acusa pel que fa al ritme sobre la gespa. Per tant, la caixa va en detriment de la preparació. Ahir al Nuevo Sardinero es va veure un Barça amb els mateixos simptomes de la temporada passada. Ritme lent, excès de controls i en línies generals el que definiriem com un futbol previsible. Tan previsible que el Ràcing en tenia prou per defensar corrents a mig gas. Empatar el primer partit no és cap drama ni s'enfonsa al món. Però queda clar que Rijkaard té molts deures per fer. Ja que no ha estat capaç de fer canviar la imatge de l'equip. No es veu un treball tàctic. I això em fa treure alguns fantasmes de l'armari. El principal un que defenso des de fa temps i que, segons la meva opinió, Rijkaard és un mal entrenador. Servia com a cohesionador fins la rebelió del vestidor però quan ha de canviar el rumb de l'equip mostre totes les seves mancances. Amb ser bona persona no n'hi prou per dirigir el Barça. Les estrelles que brillen al cel també necessiten algú que les orienti.

CARA I CREU PER SOPAR

Aquesta setmana he tastat dos nous restaurants. Un especialitzat en cuina creativa i l'altre una barreja entre cuina hindú i mediterrània. El primer es diu "L'Embruix". Anem a pams. Vaig demanar de primer una amanida de ruca i mil flors amb carpaccio de pop i tinta de calamarssó. Plat mal resolt. El pop es notava que l'havien tret del congelador perque encara era molt fred i el conjunt des del punt de vista del paladar no acabava d'estar ben lligat. Suspés tenint en compte els 12 euros del preu. De segon vaig fer la gran especialitat de la casa: Zurrucutuna de bacallà amb patates lligades al pebre vermell. Cal dir que el resultat no és dolent però sí decebedor. No deixa de ser un estofat de bacallà amb intent de ser disfressat amb el nom. El preu de 19 euros el fa encara més fluix. Per postres vam compartir una tarta tatin amb figues. Ni fu ni fa. L'únic positiu va ser el vi triat un "Teofilo Reyes" (Ribera del Duero - 21 euros) que ofereix un cos contundent però amb regust fí final que el fa atractiu. No és un vi fàcil però si que val la pena tastar-lo. El conjunt del sopar xifrat en 102 euros per dues persones fa que aquesta opció no sigui gens recomenable. O augmenten molt la qualitat de la cuina o que abaixin els preus.
L'altra establiment visitat va ser el "Cardamon". Ja comentat en algunes webs que visito com la del meu amic Xavi (diariodeunocioso.blogspot) o una altra que últimament miro (encantadisimo). Coincideixo en la valoració positiva que en van fer tots dos. Aquesta combinació de plats hindús amb elements mediterranis ofereix bons resultats. Sobretot tenint en compte el preu final. Vam demanar una samosa de gambes (una mena d'empanadilla tendre farcida lógicament de gambes), un pa que fan ells amb brie i escalibada i un curry de pollastre picant. Tot plegat acompanyat per un vi de Ribera del Duero "Martín Berdugo" (opció segura per 14 euros) va pujar a 50 euros. Un preu fantàstic en l'anomenada relació qualitat-preu. Hi tornarem.

Restaurant "L'embruix" C/ Enric Granados 13 935321125
Restaurant "Cardamon" C/ Carders 31 932955059

BARCELONA SOTA LA PLUJA

Jo sóc d'aquelles persones a les quals el temps els marca l'estat d'ànim. Quan fa sol sempre tinc ganes de fer coses i quan plou sembla que un estigui més trist. Per això estic content de ser de Barcelona. Jo si pugues triar 100 vegades on nèixer sempre triaria la meva ciutat, malgrat els inconvenients que també recònec que existeixen. I, sens dubte, que un dels motius és per la climatologia que gaudim a la Ciutat Comtal. Un lloc on la pluja no acostuma a acompanyar-nos i el sol és un dels grans aliats. Així habitualment l'estiu és calurós, o si més no ho era fins ara. Perque portem un mes d'agost molt dolent meteorológicament parlant. Pobres dels que van triar fer vacances a la costa perque s'han passat més dies guardant la tovallola que no pas a l'aigua. A més tots sabem que segons on estiguis les alternatives d'oci no son gaire grans. A mi l'agost m'ha agafat treballant però tot i així no m'agrada gaire estar més pendent d'agafar el paraigüa que no pas d'anar en màniga curta. Diuen que és el pitjor estiu pel que fa a aquests aspectes des del 1982. Molts diran que és questió del tan anomenat "canvi climàtic". Jo només se que no passarà a la història com un dels estius més brillants de la ciutat. És a dir, "punyetes", que ni el temps ens acompanya. Apa ja ho he dit.

MÉS RESTAURANTS

El meu interés en anar provant nous establiments gastronòmics fa cada vegada més que aquest blog sigui gairebé més de restauració que d'opinions personals en general. Però com m'agrada compartir les propostes que vaig trobant, igual que jo també em deixo assessorar per d'altres blocaires, continuaré amb aquesta feina. Avui us parlaré de dos locals. Primer un de tapes prou conegut a la ciutat de Barcelona que es diu "Paco Meralgo". Situat al Carrer Muntaner 171 oferiex un ampli assortit de plats en forma de tapes amb una bona materia prima i una elaboració de qualitat. Vam tastar "pajaritos con gabardina"(especialitat de la casa son uns calçots arrebossats), xipirons, amanida de vestresca, tellines a la planxa, filet al pebre (espectacular) i un acompanyament de pa amb tomaquet amb pa de xapata. No és barat pel que fa al preu però es justifica per la qualitat del producte( 90 euros per tres persones). L'apat el vam banyar amb un vi blanc "Terras Gaudas" (25 euros) que sempre és una aposta segura. L'únic problema és l'espai. Només fan reserves de taula i si nó has d'esperar per ocupar un lloc a la barra. El seu èxit provoca que no sempre es pugui sopar a l'hora o el dia que un vol.

L'altre proposta gastronòmica és totalment diferent. És un local especialitzat en cuina japonesa i asiàtica situat a prop del Mercat de Santa Caterina i a tocar del Born. El restaurant té un nom pecul.liar com "Mosquito". Local amb un cert encant ofereix una cuina japonesa de bon nivell i, sobretot, amb un bon preu. Vam demanar dos hosomakis, un mediterrani fet amb peix del dia i verdures i l'altre amb tempura de llagostí i alfàbrega. També un tekamaki de tonyina i per arrodonir-ho uns fideus singapur i un arrós fregit. Els plats eren bons, ben presentats i amb una bona mida. Acompanyat per tres cerveses Moritz vam pagar per dues persones 40 euros. Totalment recomenable per sopar en parella o amb un grup d'amics.

Restaurant "Paco Meralgo" 934309027 C/Muntaner 171

Restaurant "Mosquito" 932687569 C/Carders 46

CAOS A LA CIUTAT

Barcelona sembla anar perdent mica en mica la vareta màgica que van suposar els Jocs Olímpics. La cita olímpica va canviar la cara de la ciutat. Es van renovar moltes infraestructures, sent van crear de noves i el turisme es va convertir en la gran font d'ingressos. Però amb el pas del temps sembla que no s'ha sabut gestionar l'èxit. Els ciutadans permanents han vist com mica en mica s'ha perdut en qualitat de vida. Moltes vegades l'ajuntament sembla més pendent d'acontentar als visitants ocasionals que no pas de vetllar pels interessos dels que paguen els impostos. Aquests últims mesos la mala gestió municipal s'ha barrejat amb la ineficàcia de l'administració autonòmica i estatal. La mega crisi de Rodalies de la Renfe, els talls d'electricitat i el desgavell de l'aeroport ha convertit Barcelona en el punt de mira de mitja Europa, es clar que en sentit negatiu. Cada cop es veu més clar el baix perfil dels nostres representants polítics i com viuen més immersos en les seves lluites de partit que no de millorar el nostre estatus de vida diari. La paciència popular s'esgota veient com les aportacions en forma d'impostos a les adminstracions no es reflecteixen en bons serveis. Potser algun dia caldrà replantejar-se si cal pagar, ajupir el cap i tenir sort amb el governant de torn o fer vaga amb els tributs.

BONA OPCIÓ JAPONESA

Habitualment costa trobar taula en alguns restaurants japonesos de Barcelona, especialment durant el cap de setmana. A nosaltres ens agrada molt el "Shunka" (934124991) però el seu gran èxit fa complicat trobar reserva per divendres o dissabte si no la fas amb uns dies per avançat. Per això cal trobar alternatives. I una de qualitat és "On Sushi". Amb una estètica més pròpia d'un bar musical de disseny ofereix una cuina japonesa de qualitat que combina makis, sashimi, plats a la planxa i recomenacions del dia. Per mi el més fluix son els sashimi, no per la qualitat, sinó pel tall gruixut que els donen i que no ajuden gaire a una bona sintonia amb la salsa de soja. Però la resta de plats mantenen un bon nivell. Destacats els makis variats amb opcions com llagostins, tonyina, maionesa, ous de peix, etc...També les recomenacions estil ventresca de tonyina marinada o les tallarines a la planxa amb salsa de ceba. Les opcions de vins és correcte amb productes com un Luís Cañas o un Enate. Tot plegat un sopar per dos es situa entorn als 60 euros (4 plats més el ví).
Restaurant "On Sushi" 934511847 C/Rosselló 154.

CRÍTIQUES GASTRONÒMIQUES

Aquest cap de setmana vam tornar a visitar Girona. I ens venia de gust repetir visita a un restaurant que mica a mica ha anat agafant fama. Fins el punt que alguns cuiners famosos de la zona el recomanen com una bona opció per fer un sopar de pica-pica fonamentat en cuina creativa. Es tracta del "Divinum". Per efecte de la bona marxa han obert una nova seu al mateix barri vell de Girona. És a dir que en pocs metres tenim dos restaurants amb el mateix nom i la mateixa opció de cuina. Son plats que barrejen amanides mediterrànies amb plats de peix, carn i arrossos. Tot plegat amb una bona carta de vins (tot i que cal mirar a l'interior perque a la carta oficial les recomenacions son reduides). Vam triar un trinxat de bacallà amb pebrots del piquillo, patates amb botifarra del perol, carpaccio de bou i parmesà i rissoto de ceps. El vi va ser una novetat, un "Detrás de la Casa". Un vi de criança de Iecla de la bodega "Al otro lado de la casa" (24 euros). Es una novetat limitada que aprofita raïm seleccionat de la collita del 2004. Curiós però sense apassionar-nos. El pitjor va ser la qualitat dels plats. O van tenir un mal dia o la sensació és que han afluixat el nivell ja que bona part d'ells eren reescalfats. Un pecat difícil de justificar amb un preu de sopar de pica-pica entorn als 60 euros tots dos. Esperem que la propera vegada el resultat sigui més satisfactori. Això o esborrar-lo de la llista d'opcions gironines.
Restaurant "Divinum" C/ Argenteria 123 972222153 Girona