SENSE APORTACIONS DESTACADES

Nova oportunitat de visitar un d'aquells restaurants que tens a la llista com a pendent. En aquest cas es tractava d'un establiment del qual havia llegit bones crítiques. Es troba a l'eixample i es diu "Caldeni". L'entrada passa decepercebuda i si no mires bé te'l passes de llarg. Dintre trobem un local amb poques taules i un ambient bastant acollidor. La carta ofeix una amplia varietat d'entrants i segons repartits entre carn i peix. D'entrada vam optar per fer un pica-pica entre 3 en base a pop a la brassa (correcte), patates braves (originals en la presentació però sense emocionar) i saltat de bolets (bona qualitat). De segons jo vaig optar per un rap en forma de suquet (prou bó) i els altres acompanyants entrecotte de bou (no li va agradar) i xai (tampoc va agradar per aquell regust de la carn de xai quan no és bona). No vam fer postres i per beure vam triar un "Abadia Retuerta 2004" que sempre ofereix un bon resultat. El compte va suposar uns 45 euros per persona. Una quantitat que no va acabar de justificar el retorn. Potser torno un altre dia per repetir valoració però la primera impressió no permet parlar d'aquest restaurant com un dels destacats de la ciutat.

Restaurant "Caldeni" C/València 452 932325811

RIJKAARD SI O NO ?

Aquesta és la pregunta que ha centrat el debat culè de la setmana. L'ensopegada al camp del Getafe ha tornat a obrir la caixa dels trons i ara les culpes apunten cap a la banqueta. El cert és que el rendiment del Barça aquesta temporada continua sent molt irregular i malgrat comptar amb un equip ple d'estrelles no es veuen les garanties a nivell de joc i d'actitud que permetin somniar amb els títols. I això costa molt d'entendre als aficionats quan a l'aliniació veuen els noms de Ronaldinho, Henry o Messi. El rendiment, a la lliga, fora de casa és preocupant i haver guanyat només al camp del Llevant és un trist bagatge. L'entrenador se'n fa responsable i diu que ell ha de trobar la solució. Mentrestan el president comença a questionar al tècnic perque la ratificació en la confiança en el món del futbol molt sovint és el preludi del comiat. Jo crec que el Barça encara és a temps de guanyar algun títol però el marge d'error s'escurça. Per mí el problema ve d'abans, de quan es van prendre les decisions a l'estiu. Rijkaard no ha estat mai un bon entrenador, tàcticament no sap rectificar sobre la marxa, és incapaç de crear un nou estíl de joc que no sigui el conegut 4.3.3 i no acostuma a encertar en el tema dels canvis. El seu gran valor fins la temporada passada era saber cohesionar els egos del vestidor. Però la rabieta d'Eto'o va dinamitar el seu poder i, per tant, el seu gran aval va desaparèixer. Per això crec que aquest estiu la directiva va desaprofitar l'oportunitat de fer un relleu a la banqueta. Ara canviar al tècnic seria una solució d'emergència que no dona garanties de resultat. Ens agradi o no estem en mans de Rijkaard per treure endavant aquest projecte i l'holandès sap que aquesta és la seva última oportunitat.

EL MILLOR JAPONÉS

Aquesta nit i després de varios mesos sense visitar-lo hem anat al "Shunka". Al meu criteri el millor japonés de Barcelona pel que fa a la relació qualitat-preu. El problema és que per trobar taula has de trucar amb una setmana per endavant i això fa ràbia perque molt sovint et ve de gust gaudir de la seva cuina i quan intentes fer la reserva és ple. Avui no ha estat el cas i hi hem anat. Hem demanat primer una amanida vegetal (sublim la salsa que hi posen), després ens ha arribat un carpaccio de llobarro i bolets (sensacional), tot seguit un sashimi de toro-part magre de la tonyina- (jo crec que aquest és un plat que competeix amb els millors que es pugin fer arreu del món, i no hem passo de llarg), més endavant un plat d'espardenyes a la brasa (per gaudir), per concloure el sopar uns rollets de pollastre (sucosos i com sempre brillants) i com a postres un mochi de maduixa i nata (tendre i gustós). Per refrescar la gola ens han servit un Gramona Sauvignon Blanc (21 euros) que ha mantingut molt bé el tipus. La cuina que fan al Shunka no és japonesa, és de llàgrima perque ofereixen un producte de màxima qualitat amb una gran elaboració i presentació. Mantenen el nivell del començament i sopar a les seves taules és un dels plaers més grans que et pots trobar a l'oferta de restauració barcelonina. M'haig d'eixugar l'aigua que em regalima per les galtes. A veure quan hi tornem....

Restaurant "Shunka" C/Sagristans 5 934124991

VIATGE PER ISRAEL I PALESTINA

Aquesta setmana he viscut una experiència en forma de viatge d'aquelles que es recorden sempre. Una vivència, a nivell personal, plena d'història i aventura. Uns amics que per motius de feina viuen temporalment a Jerusalem ens van convidar a visitar-los (Moltes gràcies per tot Josep Maria i Maria !). I vam decidir que era una gran opció per conèixer d'aprop el territori israelià i palestí. Sobretot per la sort de poder comptar amb l'ajuda de gent que viu allà sobre els indrets més interessants per visitar i que és perillos i que no. Lógicament vam repartir les visites a les dues bandes. De la part israeliana vam veure Massada (un macís enmig del desert i tocant el mar Mort que acullia antigues civilitzacions i amb unes vistes espectaculars), Tel Aviv (una ciutat sense encant i semblant a l'aspecte cutre d'Atenes) i Acre - coneguda pels jueus com Akko- (destaca una ciutat històrica medieval que barreja les diferents cultures que hi han conviscut). Per la part Palestina vam anar a Jericó (destaca un telefèric que comunica la ciutat amb una muntanya amb bones vistes i acompanyada d'un antic convent grec), Nablús (un exemple de ciutat palestina desestructurada per la pressió israeliana i amb un check-point- control militar- vergonyós pel tracte que donen als palestins) i Hebrón (una demostració de la inoperància de la política internacional ja que la presència de colons jueus permet la instal.lació de controls militars enmig de la ciutat i la decadència d'un gran mercat àrab). Entre mig de tot això hi ha la discutida Jerusalem. Una ciutat on brilla amb llum propia el barri vell amb tots els llocs sagrats que han donat orígen a tres grans religions monoteistes. Un lloc ple de vida, de mercat, de turistes i, com no, de controls militars. Un punt amb vida nocturna, bons restaurants i ple de contrastos. Ben a prop de Jerusalem es troba amb facilitat el mur que de forma unilateral va decidir construir Ariel Sharon per separar israelians de palestins. Un desafiament a la comunitat internacional que vulnera els drets dels habitants d'aquests territoris que en alguns casos separa a comunitats d'àrabs i amb el que vol alterar els acords internacionals que estableixen els límits entre els dos estats. En definitiva una visita amb una zona en conflicte amb dos enemics enfrontats de poder desigual i on cap dels dos té les mans netes. Una experiència magnífica per viure in situ un dels gran temes de la política internacional que malauradament no té cap solució. Israel no vol cedir perque sap que els palestins no es conformaran en un futur. I Palestina, que viu un ambient de confrontació interna, no vol renunciar a recuperat la totalitat del territori. Mala recepta.

P.D. Per no perdre el costum gastronòmic si aneu a Jerusalem us recomano un restaurant que es diu "Cavalier" fonamentat en cuina francesa contemporània. C/Ben Sira 1 Telèf. 026242945

VISITA A L'HOSPITALET

Fa uns dies amb uns amics de la feina vam sortir a sopar i fer unes copes per l'Hospitalet. Dos d'aquests amics hi viuen i van fer d'amfitrions. La seva recomenació en forma de sopar va ser un local que hi ha just al costat de l'ajuntament que es diu "Restaurant Ca les Noies". La seva oferta es fonamenta en plats podriem dir de mida mitjana (no son tapetes ni tampoc plats normals) i amb una cuina elaborada amb ingredients mediterranis. Tot i que vam compartir els plats entre tots, en el meu cas vaig optar per un rissoto de ceps (ben fet i gustós) i de segon per un tataki de tonyina (també de bona qualitat). La carta de vins és correcta i els preus també. Té una web pròpia curiosa pel seu format "www.calesnoies.com". Pots sopar bé per uns 30 euros. El local per anar en parella o un petit grup d'amics té força encant. Una bona proposta per sortir de Barcelona algun dia entre setmana.

Restaurant "Ca les Noies" C/Rossend Arús 2 933383010 L'Hospitalet de Llobregat

RESTAURANT LA CLARA

Seguiment les recomenacions del company del blog gastronòmic Amphitrion vam visitar ahir el "Restaurant la Clara". Erem quatre persones. Jo vaig demanar de primer un saltat de ceps i botifarra esparracada (gustós i ben presentat) i de segon uns tagliatelle amb gambes i xipirons (bona la salsa i la pasta i més fluixos els acompanyants en forma de gambes i xipirons). Per beure vam triar un destacat "Olvena 2004, pago de la libelula". De la denominació de Somontano mostra un gust refinat i que entra molt bé pel nas. Tot plegat surtia a uns 75 euros per parella. La impressió és bona pel que fa a la materia prima que ofereixen i el preu. Tot i això, pel meu gust li falta un pel d'encant al local perque t'atrapi. Divendres era molt ple, van trigar a portar els plats i es van equivocar (tot i que van rectificar amb eficàcia) en el preu del ví ja que l'havien cobrat més car del que surtia a la carta. Em sembla una proposta que no compta amb suficients ingredients com per encapçalar la llista de preferències.

Restaurant "La Clara" Gran Via de les Corts 442 932893460

EL LLIBERTÍ

"El Llibertí" és l'obra que actualment es representa al teatre Poliorama de Barcelona i dirigida per Joan Lluís Bozzo. Una representació fonamentada en les aventures del filòsof Diderot amb el món de les relacions de parella, el sexe i un tractat sobre moral de fons. Una obra que, a priori, pot semblar un clàssic avorrit i que és tot el contrari. Teatre amb ritme, divertit i que fa passa molt bona estona. Molt destacades les interpretacions dels protagonistes Ramon Madaula i Laura Conejero. Un text situat al segle XVIII però amb components plenament vigents. Fa reflexionar i riure a l'hora. Molt recomenable i fa honor a l'èxit que està tenint.

"El Llibertí" Teatre Poliorama Rambla dels Estudis 115