RESTAURANT Z'ALIA

Nom complicat i difícil el d'aquest restaurant situat al barri de Gràcia. Un nom d'orígen italià com el mateix xef del local. Son gent jove amb passió per la cuina que d'entrada tenien un difícil repte com era substituir a l'anterior establiment que hi havia al lloc i prou conegut al món de la restauració com era l'"OT"(ara situat al carrer Corssega). No era una tasca fàcil. Crec que tampoc el seu objectiu es fer cap còpia de ningú. Fan una cuina mediterrània amb tocs creatius fonamentada en una bona materia prima que compren al mercat de la Boqueria. Nosaltes hi hem anat moltes vegades però ara feia temps que no el visitavem i he decidit fer un post d'aquest retrobament. Han renovat l'espai amb més llum, colors més vius i unes làmpares molt originals amb ampolles de cinzano. Crec que han guanyat en vistositat en un local que pel lloc on és i les seves característiques té encant. Pel que fa al menjar, vaig demanar de primer un rissoto de ceps i tòfona (ben presentat, gustós i amb una bona conjunció entre el cep i la tòfona ratllada, l'únic petit inconvenient era pel meu gust un pel massa de sal). De segon vaig optar per un bacallà confitat amb txangurro i salsa de pebrots del piquillo (plat equilibrat amb sabor a mar i ben cuinat, notable descobriment). Ens vam atipar prou i no vam fer postres. Per beure la maitre i encarregada del local, Patricia, ens va fer una encertada recomenació en forma de ví francès, un "Argile Rouge 2003", que porta tannac (raim poc conegut a casa nostre i més propi de vinyes de Xil.le), cabernet sauvignon i cabernet franc. Un ví mineralitzat d'entrada contundent i que necessita oxígen per passar a ser refinat i elegant. Et transmet un cert record als vins del Priorat pel seu component mineral. Per 25 euros una bona elecció. Tot plegat sopar al "Z'Alia" surt per uns 60 euros. No és un preu barat però la qualitat de la seva cuina el fa mereixedor de ser tingut en compte per un sopar amb ganes d'agradar.

Restaurant "Z'alia" C/Torres 25 932103654

RESTAURANT TANTARANTANA

Nit de dilluns. Mal dia per trobar un restaurant. Passejada pel Born. Llàstima el "Mosquito" tancat! Venia de gust un estil japonés-oriental. Caminar, pensar i, de sobte, un record de fa un parell d'anys. Per que no tornem a provar el restaurant Tantarantana?. No és japonés però igual és una bona opció. El local és acollidor, amb un pel romàntic per la decoració i el punt de les espelmes a les taules. Cuina senzilla, sense pretensions. De primer un rissoto d'espàrrecs i bolets (amb un gust un pel dolç combinava bé els dos ingredients, més que correcte). De segon una hamburguesa de bou (la seva textura no era meravellosa però dintre del món de les hamburgueses era bona). La meva companya es va demanar una tonyina amb salsa teriyaky que va qualificar com a molt tendre i gustosa. Per postres vam compartir un gran tiramisú casolà. D'acompanyament en forma de ví un "Martín Berdugo". Un ví jove de la Ribera del Duero de preu moderat que acostuma a donar un resultat lluit. El preu entre els dos 70 euros. No és per anar-hi sovint però sí una bona opció per un dia com aquest. No saps on anar i acabes sopant bé i a un preu raonable.

Restaurant "Tantarantana" C/Tantarantana 24 932682410

EXEMPLE PELS MANIPULADORS

Entrevista al diari "El Periódico" per part del mestre Emilio Pérez de Rozas a Juanmi Garcia, porter del Nàstic de 36 anys que s'acaba de retirar. El motiu de la seva retirada és l'enyorança que sent la seva dona respecte a la seva Cartagena natal. Ell ja força veterà ha decidit dir adéu enmig del suport pel seu bon caràcter de la resta de companys. Només faré l'extracte d'una pregunta.

"Hi ha qui diu que a Juan(6 anys), el seu fill gran, se li havia entravessat el català i que ho passava fatal ? (pregunta Emilio Pérez de Rozas).
M'encanta que em faci aquesta pregunta. Sap per qué ? Perque tot és una gran mentida. No sé d'on a sortit aquesta blasfemia, aquest rumor, aquesta falsedat. Més encara, si fos per Juan, ens quedariem encantats a Tarragona, a Catalunya. Ens han acollit de meravella i, a les dues setmanes d'escola, ja em rebia i m'acomiadava en català. Hauria de veure com el parla ! En absolut, els nens eren molt feliços aquí. Bé, Rafel (el petit d'un any) encara no pesca res, però Juan era el nen més feliç del món amb el seu "pare", "mare", i més. La gent és molt dolenta. No sé d'on treuen aquestes notícies. Pura xafarderia "

Dedicat al Jiménez Losantos de torn, Mariano Rajoy, anticatalans i reis de la falsedat. Ells ja saben qui son......

RESTAURANT NOMO

Últimament els restaurants japonesos aparèixen com a bolets a Barcelona. N'hi ha de tots els estils: refinats amb fusió amb la cuina mediterrània, estil desenfadat, de planxa model teppanyaki, que respecten la tradició del país nipó i, fins i tot, de "xinos" reconvertits a japonès. Davant d'aquesta àmplia oferta quan sorgeix la possibilitat de visitar-ne un per primera vegada ho fas amb una certa precaució. No saps si serà una troballa o un timo. O ni una cosa ni l'altra. Doncs ahir vaig provar-ne un de nou i vaig tenir sort perque em va agradar molt. Es diu "Nomo" i es troba al carrer Gran de Gràcia. D'entrada el local és d'estètica un pel fashion, amb taules de fusta que combinen molt bé amb l'estètica moderneta de l'espai. La carta em recordava al model del "Japonés del Tragaluz" amb caselles per triar la quantitat. Però el cert és que la seva cuina supera bastant la del suposat imitat. Vam tastar un arros amb marisc (esplèndid, per mi el millor arròs que he menjat en un japonès a Barcelona), rotllets de foie (un dels plats més fluixets perque no es detectava gaire la presència del foie), rotllets de salmó i ous de peix (bona la presentació i de molt bon gust), sashimi variat (bona la qualitat del peix), yakisoba (també dels menys lluits), pollastre en tempura (espectacular) i amanida de cranc (correcta). Gran sorpresa amb una carta de vins amb uns preus fantàstics acostumats als atracaments a mà armada que fan molts restaurants. Exemples Martín Berdugo, Pago de los Capellanes jove o Ànima Negra 2 a 14 euros. Que continuin amb aquesta política ! El binomi qualitat-preu va ser molt positiu perque vam pagar 35 euros per cap. Els únics petits inconvenients que vaig trobar van ser: una porta d'entrada automàtica que s'obre continuament i que fa que hi hagi corrent d'aire a pràcticament tot el restaurant, que els cafès els facis a la barra perque no els serveixen a taula i que no reservin si no és per un mínim de 6 persones. Per la resta i si les posteriors visites no em fan canviar d'opinió o rebaixen l'actual optimisme es situa en el segon esglaó de qualitat per darrera de l'insuperable "Shunka". I per tant, desbanca dintre de les meves preferències a locals com el "Shibui" o l'"On Sushi".

Restaurant "Nomo" C/ Gran de Gràcia 13 934159622

HISOP

En les meves visites al restaurant "Coure" m'hi havia fixat algun cop. Fins i tot recordo alguna vegada haver-me acostat a mirar la carta. Però com els preus no son precisament econòmics i, casualment, les ocasions que hi havia passat no tenien gaire públic mai no m'havia decidit a provar aquest establiment. Les diferents crítiques positives que he llegit als blocs gastronòmics que visito em van convidar a atorgar-li un vot de confiança. I aquesta nit he fet l'estrena. La valoració d'entrada que faig és molt positiva, númericament li donaria un 8 sobre 10. El local pel meu gust és massa fred, d'estil minimalista però amb les típiques parets blanques que no ajuden a sentir el caliu de la cuina. Però el menjar compensa la visita. Els aperitius han estat brillants amb unes escopinyes amb escuma de vainilla i un bacallà confitat amb purè de castanya. De primers hem fet una amanida de vermouth (plat molt ben presentat i aconseguit amb 4 departaments diferents amb enciam, seitons, maduixes amb gelatina de vermouth i gelat d'olivada) i un ravioli de gamba amb cap i pota (espectacular la combinació per un plat gustós, de gran textura i bona combinació de sabors). De segons un garró de vedella (la carn molt tendre i gustosa però un plat sense aconseguir sorprendre) i un cervol amb salsa de mandarina i pastanaga (la carn del cervol molt saborosa, tendre i la conjunció amb les salses ben pensada). No hem fet postres però no calia perque amb el cafè ens han portat un gran assortit de petits fours que han compensat plenament (xarrupet de coco amb xocolata, gintonic sense alcohol, pastís de poma i el més curiós: olives d'aragó dolces enfarinades). Per beure hem fet un interessant ví del Montsant, "Finca de l'Argatà 2005" (amb syrah, cabernet, garnatxa i carinyena) que d'entrada era contundent i perfumat però que amb el temps ha guanyat en gust i elegància. Tot plegat el compte ha pujat a 120 euros. Un bon preu però un menjar de gran qualitat. Per mí sí que entraria entre els millors restaurants de Barcelona dintre del món de la cuina creativa amb fonament mediterrani.

Restaurant "Hisop" Passatge Marimon 9 932413233

AIDA

Un any més vam complir la tradició d'anar a veure una òpera al Liceu. Ja n'és la quarta. Fa quatre anys ho vam fer com a curiositat i com ens va agradar s'ha transformat en una mena de costum de cada temporada operística. Aquest any vam triar "Aida" de Giuseppe Verdi. Una creació de l'autor italià de mitjans del segle XIX que es fonamenta en l'amor frustrat entre un heroi de guerra egipci (Radamès) i una esclava de la princesa Amneris (Aida) i alhora filla del rei d'Etiopia(Amonasro). Tot això enmig d'un conflicte bèlic entre els dos països i amb la filla del rei egipci, Amneris, també enamorada de Radamès. L'opinió que emetre serà la d'un simple espectador que encara no arriba a la qualificació d'aficionat. L'obra és llarga, té 4 actes, i dura en total (entreactes inclosos) 4 hores. No es fa pesada, tan sols el primer acte se'ns va fer un pel avorrit, però el segon és brillant i el tercer i el quart acompanyen l'obra amb bon nivell. En general ens va agradar però sense arribar a l'entusiasme. L'escenografia està molt ben aconseguida (han recuperat els decorats de 1945 fets per Josep Maria Cabanes) oferint moments brillants sobretot quan apareixen els cors que donaven peu a moments intensos i vibrants. També trobo que és un encert el fet d'introduir números de dança en moments puntuals. No desentonen i, a més, suposen un pas més (evidentment no novedós) en la interacció de diferents elements de l'àmbit cultural. Els protagonistes (a la funció d'ahir dimarts no eren els millors dels diferents repertoris) ho fan força bé. Destaquen Aida (Hasmik Papian) i Amneris (Marianne Cornetti) amb grans veus que intercalen en alguns moments en una mena de duel que desafia l'acústica del Liceu. El rei egipci (Stefano Palatchi) i el rei etíop (Alberto Mastromarino) també demostren unes grans facultats. No ens va emocionar massa Radamès (Piero Giuliacci) que no acabava de tocar la fibra amb les seves intervencions. Però en general la representació ens va satisfer i tenint en compte que el preu de les entrades no era barat (76 euros per persona) ja n'hi havia prou.

SEGURETAT ALS AEROPORTS

L'incident entre l'Eurodiputat de Ciu Ignasi Guardans amb un guardia civil i un membre de seguretat de l'aeroport del Prat ha tornat a posar a debat el tema del controls quan viatges amb avió. D'entrada dir que em sembla perfecta l'actitud del senyor Guardans. Es va limitar a informar als passatgers del dret de no treure,s les sabates si no xiula el detector. I, a més, molt encertada la decisio de denunciar al guardia civil per no protegir els seus drets i al membre de seguretat privada per la seva actitud, segons explica l'eurodiputat, xulesca. Un fet que no sorpren en un país on li dones una gorra i un xiulet a qualsevol i ja es pensa que és general i mana més que ningú. Sort que, de vegades, aquests personatges prepotents que imiten el pitjor model de porters de discoteca de tant en tant es troben amb el personatge equivocat. D'altra banda crec que el tema de la seguretat als aeroports s'ha d'afrontar d'una forma realista. Les actuals normes son un pur caprici encetat pels anglesos que l'únic que fan és fer rics als que s'encarreguen de temes de seguretat i causar moltes molesties als passatgers. Perque queda clar que si alguns radicals volen tornar a fer atemptats ja buscaran la forma de fer-ho saltant-se aquestes normes. De fet diferents periodistes ja han demostrat que es poden introduir moltes coses a dins de les instalacions sense massa problemes. És absurd com explicaven fa poc que no et deixin passar el cable d'un ordinador per si tens temptacions d'ofegar a algú i si que pots comprar una ampolla de wiskhy al duty free. Aquestes decisions de polítics de coeficient intelectual baix son un insult a la inteligència i com a ciutadans hauriem de ser més contundents en el nostre rebuig. Això o continuar dient "beeeeeeeeeeee...".

LA PANXA DEL BISBE

Local relativament nou situat al barri de Gràcia. Amb un nom ben pecul.liar perque a tothom que li dius fa la típica brometa: "amb aquest nom segur que es menja bé...". I la veritat es que en aquest cas el comentari és encertat. Només fan reserves a partir de 4 persones, just el nombre de clients que erem nosaltres. Això sí, t'obliguen a agafar un menú degustació amb uns plats que pots modificar en cas que algún ingredient no t'agradi. Ens van servir musclos a la marinera amb patates de palla, crema d'enciam amb troços de cansalada, amanida de fetge d'anec, makis d'alvocat i mango, un peix anomenat palometa, foie i, per postres, crema de xocolata blanca amb magrana. En general tot estava força bó, potser els makis van ser els més fluixets. Només la carta de vins em va semblar pobre. Vam optar per un rioja del 2001 "Guzman de Aldazabal" que no ens va agradar gaire. Tot plegat, i amb dues ampolles de ví entre els quatre, a 35 euros per cap. Un preu raonable per un sopar de bon nivell.

Restaurant "La panxa del Bisbe" C/Rabassa 37 932137049

TANCANT L'ANY A LISBOA

D'entrada i per ser educat: Us desitjo un gran 2008 a tots ! I això d'entrada acostuma a ser un brindis a l'atzar perque ningú no sabem si serà un gran any, un bon any, un any regular, un mal any o un any nefast....Però pel que a mí fa el 2007 no el recordaré com un gran any, sobretot a nivell professional. Per tant benvingut, de moment, el 2008. I espero que us vagi bé. Dit això passo a explicar el petit parentesi fet per tancar l'any a Lisboa. Una ciutat que volia visitar feia temps i que ara ja conec. Puc dir que m'ha agradat. Els seus carrers laberíntics, les pujades i baixades, el regust antic i el mar com a paisatge de fons acostumen a atrapar. No forma part de les ciutats que d'entrada m'han entusiasmat com van ser París, Florència o Sant Sebastià però sí que estic content d'haver-hi anat. Durant 4 dies vam tenir temps de veure el més important: Bairro Alto, Alfama, Betlem, la zona de l'Expo i, fins i tot una molt interessant visita al parc natural de Sintra (fantàstica la combinació de paisatge i monuments en forma de palaus). Pel que fa a la gastronomia he viscut encerts i errades. De bon començament vam punxar amb dues recomenacions que ens van fer uns amics. Primer en un local cèntric de cuina casolana que va resultat el típic restaurant turístic de batalla. De peix fresc poc i de qualitat encara menys. Després també una altra suggerència en forma de cerveseria al carrer de Trindade també va ser un bluff. Molta fama històrica per oferir tapes i plats de gastronomia industrial sense interés. La sort en els dos casos es que el preu pagat va ser econòmic. Quins van ser els encerts ? doncs fonamentalment dos. El primer un italià que hi ha al Barrio Alto que es diu "Stravaganza". Vam compartir d'entrant una complerta amanida especialitat de la casa que recull el millor de la seva oferta (carpacció de vedella i parmesà, salmó marinat amb tires de ceba, gambes amb enciam, mozarella i tomaquet i meló amb pernil). I després jo vaig optar per un gran plat de tagliatelle amb ceps i pollastre. Per beure vam demanar un vi negre de la zona del Riberejo que va acompanyar amb dignitat. Tot plegat 30 euros per persona. El local és petit però molt aprofitat i amb un cert encant. L'altre troballa, aquesta sense recomenació prèvia, va ser un local que es diu "Resto" que està situat al barri d'Alfama. S'engloba dins d'una mena de cooperativa artística anomenada "Chapito" que ofereix una altra proposta de restaurant de cuina internacional i que combinen amb espectacles, música, altres activitats culturals i, fins i tot, venda de bijuteria. Vam sopar en una terrassa coberta amb vistes a la ciutat i ens van portar un gran plat de carn argentina amb acompanyament i un pastís de poma de postres. Aquí el ví va ser fluixet i l'opció de l'Alentejo triada no va funcionar. Que hi farem...Però el preu de 25 euros va ser correcte. A més, aquest local es mostra com a molt atractiu per un sopar a l'estiu o la primavera per la seva ubicació. Fora de Lisboa i si es va a Sintra acostar-se a la platja das Maças és una bona proposta per la gran oferta de restaurants a la vora del mar per menjar peix fresc. Pel que fa a l'allotjament vam triar un hotel de 4 estrelles, Hotel Açores, que va ser un encert ja que es trobava a sis parades de metro del centre, uns 12 minuts, i tant l'habitació com les intal.lacions eren noves. Per 80 euros, amb esmorçar inclós, no es pot demanar molt més. En definitiva una bona experiència que mereix ser recomenada.

Restaurant "Stravaganza" Rua do Gremio Lusitano 18 213468868 Lisboa Restaurant "Resto" Rua Costa do Castelo 7 218867334 Lisboa