eslacarab

22.2.08


LA FORMA DE LES COSES

Aquesta nit hem assisit a la representació de l'obra teatral "La forma de les coses" dirigida per Julio Manrique i escrita pel nord-americà Neil Labute. Una comèdia plena d'acidesa i amb una originalitat sorprenent. No aprofundiré en aquest concepte per si la voleu anar a veure, no es tracta d'espatllar el contingut. L'argument gira en la reconversió d'un noi lleig i sense experiència amb les dones en un home que pren atractiu per l'altre sexe i que s'enamora. I, com deien a l"Un,dos,tres", fins aquí puc llegir. L'obra l'interpreten Cristina Genebat (no la coneixia i està brillant), Marc Rodríguez (gran paper ben resolt), Mireia Aixalà (compleix a la perfecció) i Xavi Ricart (mantè el bon nivell). La posada en escena per part del director, Julio Manrique, és excel.lent. A més, el fet que es representi a l'Espai Lliure del Teatre Lliure, quin festival de llibertat, oi !, li dona un plus de màgia perque tens als actors a tocar de les cadires i això és un luxe. La gran interpretació i posada en escena té la sort d'escenificar un magnífic text de Neil Labute. Tot plegat una gran obra, plena d'atractius, que ofereix "algo" diferent i que si us agrada el teatre no us la perdeu. De debó que paga la pena.

"La forma de les coses" Teatre Lliure fins el 8 de març.

Etiquetes de comentaris:

17.2.08

RESTAURANT CINC PLATS

Local obert fa un parell de mesos per part del grup de restauració que gestiona el conegut japonés "Yashima". Tot i aquest orígen asiàtic respecte a la propietat, la seva cuina es fonamenta en productes del país. El local és relativament petit amb dues plantes. La primera en forma de barra i la segona amb taules. Estètica moderna, fins i tot amb una decoració un pel minimalista. La seva carta et permet triar com a primer entre un bon assortit de tapes o els diferents entrants. Nosaltres, erem quatre persones, vam optar per fer unes tapes. Vam triar: cap i pota (esplendid), calamars amb ceba confitada (molt gustosos), pebrot farcit de bacallà (tendre i ben fet), yakisoba amb gambes (correcte) i patates braves (originals i bones). Els aperitius en forma de tapes ens van convèncer plenament. De segons vam triar cocotxes al pil-pil (ben presentades i cuinades, bon plat) i tataki de tonyina (la tonyina bona i el plat ben aconseguit). Per postres vam compartir un coulant de xocolata (fluixet). Per beure un Bernat Oller 2005 del Pla de Bages fet amb merlot. Bon ví negre, elegant que guanya a la que agafa una mica d'oxigen. La nota negativa va ser, coulant a part, el pà que era gairebé dolç i d'aquells que sembla que s'estiren. Molt millorable. Per la resta, i amb un preu mitjà de 35 euros, parlem d'una gran opció per sopar bé de preu i amb bona materia prima. Per tenir en compte.

Restaurant "Cinc Plats" C/París 209 932184171

Etiquetes de comentaris: ,

12.2.08


INDIGNACIONS DEL DILLUNS

Ahir em vaig comprar el diari "El País" i llegint una notícia d'esports em vaig indignar. Parlava de la NBA i es lloava el gran paper de Pau Gasol amb el seu nou equip, Los Angeles Lakers. Fins aquí cap novetat. L'empipament arriva quan llegint més a baix el text també es parlava del trist paper de Joan Carles Navarro amb els Grizzlies de Memphis. Fins aquí tampoc cap sorpresa. On és la indignació ? Doncs molt simple, després de rellegir el text per evitar que fos una errada meva en la lectura confirmo que quan es parla de Pau Gasol es fa referència constanment al pivot "español". Un fet que tractant-se d'un diari d'àmbit estatal ho entenc però fa aixecar les sospites quan es fa referència a Navarro (el "dolent" pel mal paper del seu equip no pas pel seu talent) com l'escorta "catalán". Fantàstic! quan es triomfa els catalans son espanyols i quan no van bé les coses son catalans.....Aaiii que li va trair el subconscient al periodista que, per cert, era català. L'altre motiu d'indignació de començament de setmana també me l'ha donat el diari, en aquest cas "El Periódico", quan parla que donat l'èxit del congrés de telefonia mòbil que es fa a Barcelona hi ha hotels de 3 estrelles que demanen 700 euros per una habitació. Un clàssic en un país de pirates com el nostre. Però crec que les administracions haurien de posar fil a l'agulla per controlar això. Una multa astronòmica per una mala praxis turística que perjudica la nostra imatge es fa imprescindible. Si volen atracar a la gent, en aquest cas a visitants, que es posin la careta, comprin la pistola i ho provin amb els bancs. Si ho fessin també espero que els agafi la policia !

Etiquetes de comentaris:

11.2.08



RESTAURANT EL CAU DEL PESCADOR

Un cap de setmana de festa ens va portar fins a Sant Feliu de Guixols. Per recomenació d'un company de feina ens vam deixar caure per un restaurant que es diu "El Cau del Pescador". Un local situat a tocar del passeig marítim de Sant Feliu, en ple centre de la localitat gironina. Lógicament la decoració del local, petit pero acullidor, gira entorn al mar. La carta potencia arrossos, marisc i el peix com a element estrella. De primer vam compartir una amanida de bolets i gambes (bona combinació entre els dos ingredients i destacat l'acompanyament en forma de salsa). De segon vam fer un suquet de peix (sensacionals les patates i de molt bona qualitat el peix en forma de rap, orada i rosada). No vam fer postres perque el suquet ens va atipar molt. Per beure vam acompanyar el dinar amb un blanc d'Espelt de l'Empordà anomenat "Quinze Roures" del 2006. Bona elecció per un ví elegant, no massa afruïtat, amb mostres de cacau i vainilla que lluia amb el menjar. Tot plegat 110 euros per tot dos. Un preu considerable però la bona materia prima i el bon resultat del menjar conviden al retorn.

Restaurant "El Cau del Pescador" C/Sant Domènec 11 S.Feliu de Guixols 972324052

Etiquetes de comentaris: ,

3.2.08


RESTAURANT LA PARRA


Pel seu aspecte sembla el típic restaurant rústic que podriem trobar a qualsevol poble de Catalunya. Fins i tot, massa rústic pel meu gust. Ofereixen una cuina casolana fonamentada en la brasa i, sobretot, en les carns i plats típics del país. Com surt a les guies turístiques a l'estiu acostuma a tenir força èxit. I durant la resta de l'any el visiten gent del barri de Sants o clients que hi van per gaudir de les seves carns. El tracte és familiar i proper lluny del de qualsevol fashion restaurant que ara tant s'instalen a la nostra ciutat. Ahir el vam visitar per celebrar un aniversari. De primer vam fer un pica-pica en forma de calçots (un pel freds i no massa gustosos), patés (en forma de mousse i simplement correctes), saltat de bolets (ben preparats i de bon paladar) i amanida de favetes i bacallà (dolenta amb un regust dolç i unes favetes massa dures). De segon l'opció més segura és la carn. Val la pena demanar una mitja ració de la tradicional mitjana o entrecot perque si no pots sortir inflat. Tant la de vedella com la de bou la fan bona, sense arribar a la qualitat de les típiques del País Basc o llocs de gran nivell en la carn. Per postres em vaig decidir per un kefir amb mel (entrava bé). Per beure un Valtravieso de la Ribera del Duero. Un ví desconegut per mí que no destacaria en el seu territori i que no convida a repetir comanda un altre dia. Tot plegat el sopar surt entorn als 30/35 euros. A mí personalment és un local que no m'agrada massa i crec que només es recomenable per a grans amants de la carn que tinguin mono aquell dia o qui vulgui visitar un local amb tradició lluny de l'estil fashion que impera actualment.


Restaurant "La Parra" C/Joanot Martorell, 3 933325134

Etiquetes de comentaris: