eslacarab

30.4.08

FINAL D'UN CICLE

No hi hagut sorpresa. Tal i com era d'esperar, atenent a la trajectòria de la temporada, el Barça s'ha acomiadat de tots els títols. Les esperances dipositades a la Champions han mort. No serveix de res dir que hem dominat més, que hem merescut passar. El Manchester ha estat, pura i simplement, més efectiu que el Barça. En eliminatòries com aquesta mantenir un bon ordre defensiu i aprofitar les poques oportunitats que tinguis et donen l'accès a la final. I així ha estat. Sobretot gràcies a la pifia monumental de Zambrotta. Quan comences a jugar a futbol i ets petit un dels fonaments que t'expliquen és que mai refusis la pilota cap el mig per si arriba un rival i es troba l'esfèrica de cara a porteria. Us sona això a Old Trafford ? Doncs Scholes li agreirà eternament a l'italià. I això que cal dir que Zambrotta ha jugat els dos partits a un nivell que no se li havia vist al llarg de la temporada. És igual, això era la crònica d'una mort anunciada. I a partir d'aquí que ? Doncs el que tothom espera: neteja a fons. Cal començar per l'entrenador. Rijkaard ha perdut fa temps el nord i ja ha demostrat sobradament que no té nivell tàctic per dirigir el Barça. Avui ho ha tornat a demostrar amb el canvi d'Iniesta. Mentre Eto'o s'arrossegava, treu abans al migcampista manxec que és dels pocs que encara desequilibra. I amb Rijkaard el llistat de gent que marxi ha d'estar farcit de jugadors. Els noms aniran en funció també de les ofertes que arribin. Un de ben clar: Ronaldinho. Un jugador que no és capaç d'anar al Camp Nou o a Manchester a donar suport als seus companys i que ha portat una vida indigna d'un professional no mereix continuar. Amb ell tenen un lloc segur suplents que han passat sense pena ni glòria pel Barça com Edmilson, Gudjohnsen o Ezquerro. També titulars com Zambrotta o Deco poden marxar cap a Itàlia. I si fos el Barça no em tancaria a negociar la venda de jugadors com Eto'o, Marquez, Puyol o Xavi si arribés alguna bona oferta. Ara que tenint en compte la trajectòria de Txiqui tranquil no em quedo. Avui me'n vaig a dormir pensant, com a Casablanca, que a la Champions "sempre ens quedarà París", perque Moscou ja no forma part dels nostres somnis.

Etiquetes de comentaris:

29.4.08


LA DOLCETA 2


Aquest restaurant d'arrels lleidatanes és una mena de sucursal del local original que es troba a la capital del Segrià. Per la procedència, la seva especialitats son les carns, els cargols i els clàssics productes de la terra com les carxofes, tomaquets o els embotits de qualitat. És un escenari habitual de dinars de negocis. Per un compromís professional el vaig visitar. L'apat es va fonamentar en uns entrants en forma de fuet (boníssim, de gust fí amb aquell reguts d'oli que serveix per fugir del sabor de salat que ofereixen els dolents), amanida de bonitol amb tomaquet i tàperes (el bonitol exquisid i bona matèria prima pel que fa al tomaquet), llonganissa (no tan brillant com el fuet però també entrava bé) i cargols a la llauna (excel.lents, tot i que reconec que jo sempre he tingut debilitat pels cargols). De segon un filet al punt (la carn molt bona sense arribar a l'excel.lència que ofereixen les carns amb aquell toc de mantega final) i com a acompanyament unes carxofes a la brasa (gustoses). Per postres una especialitat de la casa en forma de maduixetes al pebre amb gelat de vainilla (original postre que ens va agradar força i sense que la presència del pebre espatlles la fruita). Per beure un Viña Izadi de la Rioja que acompanyava bé sense entusiasmar. La qualitat de la materia prima que ofereixen és destacable però el compte final et fa enrera de cara a repetir visita. Per 3 persones el preu final va ser de 210 euros. Una quantitat excessiva pel resultat final. Sort que ens van convidar !


Restaurant Dolceta 2 C/Comte d'Urgell 266 933218351

Etiquetes de comentaris:

27.4.08

SAÜC

El Saüc és un dels últims restaurants barcelonins que s'ha incorporat al gremi d'estrellats de la Guia Michelín. En el seu cas el premi és el d'una estrella. Una recompensa que agreeixen els professionals i que, sens dubte, ajuda a augmentar la clientela. En el meu cas ja els havia fet una visita fa més d'un any. Llavors amb uns companys de feina vam triar un destacat menú diari que per uns 30 euros (ví inclós) et permetia gaudir amb eficàcia de la cuina del local. Ara, no sé si arran de la fama, aquest menú ha desaparegut i t'obliga a triar entre la carta, un menú de tast i el degustació. Vam optar pel menú de tast (48 euros). Els aperitius eren un caneló de gamba (delicat i gustós) i un consomé d'all (també molt ben elaborat). Després els plats van consistir en una amanida d'anguila fumada amb ous de peix i gelat de poma acida (sensacional, refrescant i delicada), pesols estofats amb cloïsses del "carril" (interessant conjunció de sabors tot i que per la meva opinió el gust fort de la cloïssa del carril-semblant a l'ostra- mata una mica la presència dels pesols) i un plat final de peix en forma de Sant Pere amb un llit de blat de moro (bona qualitat prima i optim resultat amb el detall d'un blat de moro petit i tendre que sembla arrós ). Dues postres dolces en forma de gelat i sopa de xocolata van completar una interessant experiència. El ví triat va ser un Jumilla, un Juan Gil 2005, que sempre acompanya dignament. Per 65 euros per persona el resultat és notable, tenint en compte que per aquest preu a Barcelona, de vegades, no sempre surts satisfet.

Restaurant "Saüc" Passatge Pellicer 12 933210189

Etiquetes de comentaris:

17.4.08


EL CELLER DE CAN ROCA

D'entrada dir que no hi havia estat mai. De fet és la primera vegada que anava a un restaurant amb dues estrelles Michelin. Ja havia visitat alguns locals amb una estrella de Barcelona com l'Alkimia o el Saüc però encara no havia escalat fins l'esglaó superior. Aquesta era una experiència pendent i que aquest dimarts vaig experimentar. El local que acull el "Celler de Can Roca" és nou. És un espai pel que fa al menjador de forma triangular, ampli i transparent gràcies als vidres que conformen la seva estructura. Amb un centre de la sala en forma de jardí amb una certa estètica zen. Aspecte elegant, ben decorat i còmode pel visitant. El tracte per part del personal molt educat i proper al client evitant, evidentment per la categoria del restaurant, un excès de falsa confiança. Fins i tot un dels germans Roca, en Josep, ens va visitar a la taula per demanar l'opinió sobre el sopar. Pel que fa al menjar ens van rebre amb uns aperitius en forma de productes de l'hort (servit en un test, amb sorra inclosa, i amb pastanga, carbassó i un gust a terra espectacular). Posteriorment van continuar amb una cullera de pessols (es desfeia a la boca amb un gust a pesol acabat de collir molt seductor), després una escopinya amb escuma (pur gust a mar, una sensació semblant a quan menges un bon percebe) i per últim un ou de guatlla amb un acompanyant dolç semblant a la xocolata (curiós pel format però sense seduir excessivament). A partir d'aquí, i en el nostre cas, vam optar pel menú degustació. N'hi ha 3 models (carta a part) que son el tradicional (plats en forma de clàssics del local), el degustació i el festival (aquest més extens i lógicament el més car). En el nostre cas ens van servir: torró en forma de foie (ben elaborada la combinació entre un foie amb tèxtura de dolç. A mí, però el resultat final no em va entusiasmar gaire), seitó escalibat amb perfum de brasa (excelent el gust dels productes i l'essència de brasa que t'arriba), royale de carxofa (una crema amb la carxofa i altres productes vegetals sublim), suprema de lluç amb olives (el peix insuperable i el conjunt brillant), garrí gratinat (la carn es desfeia i el crostró perfecte, un plat sensacional). Per postres una mena de macedònia al perfum de Calvin Klein (et serveixen l'essència del perfum al final perque recordis el gust del plat. Una sensació fantàstica) i un postre làctic (gran combinació de gelats, crema d'ioghour i, fins i tot, una mena de sucre en forma de núvol). Per beure un Mas Perinet del Priorat del 2005 (molt contundent d'entrada però gran acompanyant quan s'oxigena). El pà un gran pagès rústic de motlle densa i un pà de croissant amb olí de l'empordà. Tot plegat per 110 euros per persona. El balanç el qualifico com excel.lent. La combinació de sabors i sensacions (semblants als refluxos que ofereixen els grans vins) t'omple de satisfacció i plaer. Evidentment he tingut l'oportunitat de tastar una cuina de creació amb fonaments tradicionals de gran nivell que et demostra els orígens d'una tendència que ha arrassat al llarg del món. Crec, a més, que és un record que t'acompanya durant dies.

"Celler de Can Roca" Girona C/Can Sunyer 46 972222157

Etiquetes de comentaris:

11.4.08

RESTAURANT MAS BACUS

Forma part de tot un model de restaurants que s'han anat extenen per Barcelona. Son botigues de vins, diguem-ne bodegues, amb servei de restaurant. En aquest cas és un local de l'Eixample, jo diria d'un dels millors carrers de l'Eixample com és Enric Granados, que quan entres veus una bodega amb un ampli passadís amb prestatges metàlics a banda i banda plens de vins de qualitat amb preus a l'abast de les diferents capacitats econòmiques. Una estètica neta i pulida, amb un cert toc antic que es converteix en un petit restaurant al fons. Amb taules i mobiliar modern però acullidor. La seva cuina es fonamenta en petits plats d'embotits, carns i peixos amb bones receptes. Vam triar a compartir entre 4 persones: pernil ibèric (bona materia prima), caneló de botifarra i bolets (gustós i original), croquetes de ceps, bacallà i pollastre (plat fluix per la textura poc aconseguida de les croquetes i un contingut no gaire saborós), sipia amb gambes (molt tendre la sipia i bona combinació), biquini d'esbarginia amb peus de porc (la verdura com a embolcall d'uns peus de porc tendres, més que acceptable), murgules farcides (salsa exquisida amb un farcit de formatge que conjunta bé amb el bolet) i formatge fresc amb seitons i amanida (una alternativa més en forma d'amanida ben lligada). Per postres un deliciós ioghourt de cabra. Per veure tot un clàssic en forma d'Abadia Retuerta Especial Selecció 2005 (18 euros més el servei de copes). Un sopar de 35 euros en un ambient agradable i amb un bon maridatge entre el menjar i l'amplia opció de triar un ví de qualitat.

Restaurant "Mas Bacus" C/Enric Granados 68 934534358

Etiquetes de comentaris:

7.4.08


CAP DE SETMANA A LONDRES

Feia molts anys que no visitava Londres. De fet, crec que en deu fer uns 10 més o menys. El meu record era el d'una ciutat interessant però que no formava part de les meves preferides. Anys més tard refermo aquesta idea. Hem realitzat una visita eminentment turística recorrent Oxford, Picadilly, Leicester, Buckingham Palace, Hyde Park, Tate Museum, Candem, etc...Si no ho has vist mai ésta bè, però si hi has estat em queda la sensació que no cal repetir. Entre tot el que he vist destaco dues experiències agradables. La primera la gran impressió que em va causar el Tate Museum (aquí no hi havia estat). L'escenari, una antiga central elèctrica, és fantàstic. La col.lecció permanent molt destacable (ja m'agradaria que la del Macba- pel meu gust mediocre- tingués un nivell semblant) i les vistes del Tamesis espectaculars. L'altre component interessant té a veure amb la meva afició amb el futbol. Gràcies al favor de la familia d'un jugador de l'Arsenal vam poder veure en directe l'Arsenal-Liverpool. Mai havia vist en directe un partit de la Premier (sí que per motius laborals havia estat en algun partit de pretemporada) i aquest era un dels grans duels de la lliga. Cal dir que l'estadi, l'Emirates Stadium, és modern, acullidor i amb perfecta visibilitat. El partit va ser entretingut, sobretot en el segon temps, i el conjunt d'emocions van fer realitat les bones expectatives. Respecte a questions grastronòmiques res destacable. Cuina de supervivència en forma d'italians, japonesos i hindús. Això sí, Londres continua sent una ciutat molt cara, fins i tot per nosaltres que patim l'atracament de l'euro. Una altra nota positiva va ser l'hotel triat, el NH Kensington, a tocar de l'estació de metro d'Earls Court. Modern, ben equipat i amb una bona relació qualitat-preu. Molt recomenable per uns 130 euros la nit. En definitiva Londres continua sent una ciutat per visitar per fets puntuals un cop ja has vist els elements turístics tradicionals. Si més no, ha servit per no veure d'aprop un nou desgavell blaugrana. Mentrestant el president parlant de mals barcelonistes....Aiii si mirem les butxaques....

Etiquetes de comentaris: