PRESA DE PEL

Mocions de censura a part, la directiva del Barça ha refermat en els últims dies la falta de disciplina que envolta al primer equip. Primer amb la decisió de deixar marxar Ronaldinho al Brasil i a Eto'o de viatjar al seu país nou dies abans d'un compromís amb la seva selecció. Una circumstància que va obligar per falta d'efectius a anul.lar el compromís a l'Aràbia. I en segon lloc per no sortir al pas de les declaracions de Leo Messi sobre les intencions de jugar els Jocs Olímpics de Pequín i no participar en el primer partit de la prèvia de la Champions. Això últim encara fa més mal al soci i aficionat barcelonista. Aquest ha de ser el jugador franquícia de la pròxima temporada ? Qui cobri més ? El seu argument és que és una oportunitat única per ell. I que ! Tots nosaltres tenim moltes vegades oportunitat de fer coses que ens agradarien i per motius laborals no podem realitzar. Per tant, el talentós Leo Messi ha d'entendre que li paga el Barça, per cert molt bé, i que ha de prioritzar la prèvia de la Champions per sobre dels seus somnis olímpics. I no serveix com a excusa que el poden obligar a anar-hi perquè, per exemple, Tévez ja ha dit que no hi anirà perquè vol descansar. I si no entenc això no mereix ser l'estrella del club. Sense la paraula "compromís" aquest equip tornarà a fracassar.

WUSHU

És curiós aquest restaurant perquè abans estava situat al Mercat de Santa Caterina i hi vaig anar un parell de vegades a visitar-lo i no el vaig trobar. El motiu és que l’havien traslladat al costat del Pla de Palau. Havia llegit un post-it d’algun blocaire i tenia curiositat per conèixer les seves virtuts. Fan una cuina d’arrel tailandesa amb altres plats típics de països asiàtics dintre d'una carta reduida pel que fa a opcions. El local no es gaire gran ni espectacular. Es acollidor, amb espelmes d’acompanyament i per la seva ubicació amb una amplia clientela de turistes. Hem demanat una amanida tailandesa amb gambes al vapor (molt picant, de fet la cambrera ens l’ha canviat perquè el picant feia impossible distingir cap sabor. Un bon detall del servei perquè en altres locals haguessin passat de tot. Tot i així crec que haurien d’avisar abans), tallarines d’arròs saltades amb pollastre, brots de soja i gambes (bon plat, aquest sense picant, i molt gustós i ben combinat), curry vermell amb arròs i ànec (amb aroma un pel cítric el curry però t’acaba convencent per la qualitat general entre l’ànec i l’arròs) i un tataki de tonyina amb carbassa (bona la tonyina però un pel insípid l’acompanyament ). Com a beguda un vi del Bierzo creat per un gallec com és la bodega Martín Codax anomenat “Cuatro pasos 2006” amb un potent gust a Mencia que ha ofert un bon nivell. El preu final 60 euros per a dues persones. En general un bon emplaçament per tastar la cuina tailandesa. Això sí, abstenir-se enemics del picant.

Restaurant Wushu C/Marquès de l’Argentera 1 bis 933107313

INDIGNES

Xiulet final al Bernabeu. El Barça humiliat des del començament fins el final. Primer amb el passadís i després amb la golejada rebuda. Missatge del club via SMS "El Barça cau al Bernabeu per 4 a 1. El gol dels blaugranes l’ha fet Henry (min.86) ". Un contingut que em deixa perplex. Aquest és el resum que fa el Barça del que ha passat al Bernabeu. Sembla que s’hagi perdut per un a zero al camp del Betis. La cirereta es afegir que Henry ha fet el gol del Barça al minut 86 !. Un detall importantíssim que, a ben segur, tranquil·litza aquesta nit a tots els culers. Aquest sms és indigne. Jo esperava que la directiva tingues el detall d’oferir una informació coherent com seria "El Barça no s’atura en el ridícul i avui ens ha golejat el Madrid. Des d’aquí demanem disculpes a tots els socis per la vergonya soferta". Això seria un mínim. Per tant no n’hi ha prou amb el comiat de Rijkaard, també demano que plegui l’ideòleg de l'sms. Trist i patètic. Del tema esportiu no cal fer sang, ja s’han retratat prou sobre la gespa del Bernabeu. Una demostració que el famós futbol del "tiki-taka" no serveix per res sense profunditat i efectivitat ofensiva. Sense jugadors que desequilibrin. I que hem de dir del nostre gran tècnic, quina imatge lamentable amb el cap ajupit sense dir res....Dels jugadors només un missatge, i no cal sms, avui han demostrat ser indignes de vestir la samarreta del Barça. Pots perdre al Bernabeu però amb orgull i els que avui han vestit de blaugranes no coneixen aquesta paraula. I ara sí que cal començar a mirar cap a la llotja, on seuen Txiki Begiristain i Jan Laporta. Ells amb la seva condescendència també han fet el ridícul i encara que sigui de forma virtual han format part del passadís, del d’abans i del que hem patit durant els 90 minuts.

ELEGY

Així es diu l'última pel.lícula de la realitzadora catalana Isabel Coixet. Un film que volia veure amb interès per saber si es mantindria la meva opinió sobre el seu cinema més cap a la banda positiva que cap a la negativa. Fins ara m'havien agradat molt "Cosas que nunca te dije" i "Mi vida sin mí" i no m'havia agradat gens "La vida secreta de las palabras". Per això "Elegy" m'havia de servir per incrementar les opinions favorables o equilibrar les negatives. Doncs malauradament m'inclino cap a l'empat. I es que l'actual film de la Coixet m'ha decebut. Trobo que la història entre els dos protagonistes Beng Kingsley i Penelope Cruz, que escenifiquen un home gran que s'enamora d'una alumna, no se li treu el suc que cal. Sobreviu per una linia argumental un pel plana que no aixeca ni la bona interpretació de Kingsley. Per que com ja és tradició Pe segueix sent una actriu de segon nivell que ha assolit l'status que té més pels seus amors a Hollywood que no pas pel seu talent interpretatiu. S'allarga la pel.lícula innecessariament fins les dues hores sense que la història aconsegueixi un aprofundiment que captivi a l'espectador. Les pors del professor i escriptor de lligar el seu futur a una dona plena de joventut permetien un lluiment d'angles i esglaons diferents pel fa al món dels sentiments que Coixet no es capaç de reflectir. A més, la direcció de fotografia em va semblar poc brillant i els planos ofereixen un cinema standard que suposen un pas enrera respecta a la seva filmografia anterior. Per tant "Elegy" em sembla una pel.lícula totalment prescindible i sento discrepar de les bones crítiques que ha rebut per part d'alguns mitjans.

"Elegy" film d'Isabel Coixet