PLA D'ACCIÓ MUNICIPAL

Llegia avui que l'ajuntament de Barcelona condiciona l'acord amb Esquerra Republicana a l'aprovació del PAM (Pla d'acció Municipal). Es a dir, que per pactar la incorporació de l'equip de Jordi Portabella a l'òrgan de govern demanen el suport pel que fa al pla d'actuació de l'equip municipal. Una posició que em sembla surrealista. Recordo que el PAM es va esbombar públicament com una possibilitat, de cara als ciutadans, de poder participar en les decisions del consistori. Jo demostraré la nostra experiència. Alguns veïns afectats pel pla de reforma a la plaça de les Glòries vam fer al·legacions davant del desgavell que suposava mantenir el mercat dels Encants a la zona i, sobretot, situar el nou emplaçament al costat del Teatre Nacional. Considerem que és un gran error perquè no hi ha cap voluntat de canviar el tipus de comerç i això l'únic que provocarà és una clara degradació de la zona. Era més lògic una altra ubicació o la modificació dels usos comercials. Doncs la resposta en el famós "PAM" ha estat zero. No ens ha dit ni ase ni bestia. Res de res. Com si no existíssim. Per tant, com era d'esperar, una fal.làcia de cara a la galeria. Una mostra més d'un govern que viu de cara al turisme i fent fugir als barcelonins de tota la vida.

MANIFEST A FAVOR DEL CASTELLÀ

El partit de Rosa Díez promou aquests dies un manifest per defensar el castellà. Una idea que ataca de forma directa la política lingüística que es fa a Catalunya. Segons les seves impressions, el castellà es troba en inferioritat davant altres llengües de l'estat. En el cas del territori català consideren que es beneficia el nostre idioma en detriment de l'idioma espanyol. A aquesta iniciativa s'hi han sumat intel.lectuals i, fins i tot, la Comunitat de Madrid. Vaig a ser clar. Aquesta iniciativa em sembla "lamentable", "falsa", "irreal", "hipòcrita" i "manipuladora". Ha quedat prou clar ?. La diferència entre aquests manipuladors i jo és que visc a Barcelona i puc donar 20.000 exemples de les seves mentides. Ahir, per exemple, vaig anar amb la meva parella a una urgència a la clínica Teknon. Tots els metges que ens van atendre ho van fer en castellà, fins i tot una infermera a la qual la meva dona li va demanar que feia fred no la va entendre i li va portar un got d'aigua freda. Ella li va dir que si no l'entenia que li digués que li canviava d'idioma. Habitualment al món de la restauració hi ha molts immigrants que no entén el català. Avui mateix he vist a la TV un individu, no se li pot dir d'una altra forma, ah sí se li pot dir "fatxa", que davant de preguntes en català li va dir al reporter que "no te entiendo". El reporter li va preguntar d'on era i li va dir que "de Barcelona, però no entiendo el catalán". Una demostració més que si a Catalunya hi ha un idioma que perilla és el català i no pas el castellà. Una llengua, l'espanyol, de la qual estic orgullós de poder parlar i entendre però això no treu que defensi el català davant d'uns atacs injustificats. Un exemple més dels atacs gratuïts contra Catalunya. I després volen que ens alegrem de les victòries de la selecció espanyola. Ja,ja, ja...

CRISI PELS DE SEMPRE

Surt el president del govern espanyol anunciant les mesures per afrontar la crisi econòmica. I, entre les diferents propostes presentades, n'hi ha una per donar exemple: es congelen els sous dels alts càrrecs. Aquest tema reconec que m'apassiona. Això és un missatge pels sindicats que recentment van anunciar que malgrat la crisi no acceptarien en les negociacions dels convenis col.lectius cap congelació salarial. Una decisió que comparteixo plenament. Per què ? doncs, sota el meu parer, molt senzill. Quan hi ha hagut època de vaques grosses, és a dir quan l'economia anava fantàsticament bé els empresaris en cap cas han manifestat la intenció d'apujar els sous als treballadors per recompensar l'esforç. Més aviat al contrari, feien servir allò que cal contenir els salaris per col.laborar en la bonança econòmica. Tot això enmig d'una època molt dura pels assalariats amb nòmina que han vist com amb l'entrada de l'euro els preus han anat pujant descontroladament. I que hem de dir de vivendes i petroli. Per tant, la capacitat adquisitiva ha anat minvant. I ara volen que els que sempre surten perdent s'estrenyin el cinturó. Doncs res de res. No cal embogir amb demandes irreals, però sí exigir un augment de l'IPC com sempre. I si no que reparteixin els beneficis quan s'han fet d'or.

RESTAURANT LA BELLA NAPOLI

Amb aquest nom queda prou clar que es tracta d'un italià. Situat al barri del Poble Sec, té prestigi per les seves pizzes. Vam anar un dimarts i era ple a vessar. Suposo que per la seva fama i donada la gran presència d'estrangers per sortir a més d'una guia turística. El local és de parets d'obra vista amb decoració en forma de fotografies, en alguns casos amb esportistes famosos que han visitat el local. No és especialment acollidor, sobretot pel gran soroll existent. Les pizzes cal dir que fan honor a la fama. Son de massa tendre i gustosa i amb ingredients més que correctes. En el meu cas vaig demanar una quatre estacions amb pernil dolç, xampinyons, carxofes, salami i olives. Bons ingredients i una mida generosa. Compte amb les begudes perquè son cares: una coca-cola 3 euros i mig (600 de les antigues pessetes...). Vam sopar pizza i refresc per 30 euros dues persones. Un local per treure el mono de pizza que tenim de tant en tant.

Restaurant La Bella Napoli C/Margarit 14 934425056

GERMANES

Aquesta obra escrita i dirigida per Carol López ja porta mesos en cartell. De fet s'acaben aquesta setmana les seves representacions a Barcelona, concretament a la Sala Villarroel. Ha estat un èxit de taquilla i crítiques. Es tracta d'una tragicomèdia que mostra les misèries i anècdotes d'una família de 3 germanes, la mare, el marit d'una de les germanes i el seu fill poc després que morís el pare. Situacions còmiques ben combinades amb un fil dramàtic que apareix i desapareix al llarg de l'obra. En general l'espectacle és bo encara que vaig gaudir més de la part divertida que no pas dels moments tristos que, de vegades, semblaven un pel forçats. Molt bona la posada en escena amb elements audiovisuals i grans actuacions de Marial Lanau, Montse German i Aïna Clotet. A més, ben acompanyades per la resta d'actors del repartiment. En definitiva una hora i 40 minuts de bon teatre.
Teatre Villarroel fins el 22 de juny

RESTAURANT CAL BOSQUETÀ

Diumenge laboral a Girona. Abans de treballar hi havia temps per fer una pausa per dinar. Un company de feina ens va fer una suggerència pel seu bon coneixement de la zona. El lloc triat es diu "Cal Bosquetà", establiment situat a prop de Quart. Concretament a la carretera que va de Quart a Montnegre. Es tracta d'una antiga masia restaurada amb una gran vista panoràmica de la comarca. Ells mateixos crien els seus animals i productes del camp, per tant, ofereixen una cuina catalana casolana. En aquesta primera visita, podríem dir que guiada, vam triar per començar els entrants de la casa: cargols (amb una salsa un pel picant entraven molt bé), musclos (també acompanyats d'un farcit eren molt gustosos) i taula d'embotits (fuet, sobrassada, bull blanc i negre, qualitat més que correcta). De segon jo vaig optar per costelles de xai (bona carn amb unes patates en format gairebé de xip que lluïen en el plat). Per postres fan un curiós gelat de parmesà però em vaig decidir per un flam de formatge (bé, però sense entusiasmar). Per beure vam apostar sobre segur per un "Luis Cañas" criança 2004 de la Rioja. Un vi que sempre fa costat. Tot plegat 30 euros. Un preu més que raonable per un lloc on es menja prou bé i que ofereix unes vistes i un entorn que satisfan qualsevol visita.

Restaurant "Cal Bosquetà" Crtra de Quart a Montnegre qm 4,8 El Castellar de la Selva (Girona) 972469520 637999041

SINEAD O'CONNOR A BARCELONA

Feia mesos que volíem trobar un dia per anar a veure un concert al Palau de la Música. Vam estar mirant la cartellera i ens va cridar l'atenció un cicle que es diu "Úniques". Es tracten de diferents actuacions de cantants femenines, d'àmbits i estils diferents. Dintre d'aquesta programació vam triar Sinead O'Connor. Cantant brillant, irreverent i fugidora de les modes. Per ser sincer no havia seguit gaire la seva carrera després del famós "Nothing compares to you". Per tant, anàvem una mica a l'aventura davant d'un repertori àmpliament desconegut. El resultat va ser espectacular. Acompanyada per dos músics i amb la màgia del Palau com a escenari va oferir un repertori de cançons plenes de sentiments on la seva veu modulava les paraules des de el to més agut fins el més pur xiuxiueig. I quan la cantant irlandesa crida ho fa des de l'ànima. Va ser una hora i mitja de música i paraules que gairebé et transportaven més enllà de l'Univers. Amb el públic entregat son d'aquells dies que surts plenament satisfet i que tens la sensació d'haver viscut un moment màgic. I es que escoltar el "Nothing compares to you" (tot un clàssic musical mundial) en un format gairebé acústic per la Sinnead O'Connor autèntica a un lloc tan emblemàtic com el Palau es converteix en una instantània que espero retenir a la memòria per sempre.

RESTAURANT CAL PEP

Local ja clàssic a Barcelona, acaben de fer els 25 anys. Situat al barri de Born el fet que el recomanin a la guies turístiques i el fet que el seu espai sigui reduït fa molt complicat poder visitar-lo. De fet ho havien intentat alguna vegada sense èxit. Aquesta nit, i quan ja gairebé tancaven, ens han ofert poder sopar ràpid a la barra. Molt ben assessorats pel cambrer ens ha recomanat: fregit de peix i gambes (bon producte i fet correctament), cloïsses amb pernil (fantàstiques les cloïsses i gran combinació amb el pernil i el julivert, plat altament recomanable), truita "trempera" (una truita de patates i ceba amb una textura interior gairebé liquida i un acompanyament exterior en forma d'all i oli espectacular, plat per recordar) i xipirons amb cigrons (saltats a una olla mantenen la frescor del gust del peix i la combinació amb els cigrons fan que sigui un plat més lleuger que un estofat i sense el format de fregit de moltes de les opcions amb els xipirons com a protagonistes). Per beure ens van oferir un Rioja de la casa, "Ugarte", en forma de copes que anava bé per sortir del pas. Tot plegat 58 euros. Un magnífic preu per un sopar de gran qualitat. Hi tornarem, sempre que hi hagi lloc...

Restaurant "Cal Pep" Plaça de les Olles 8 933107961

VAGA PER LA BENZINA

Marxo uns dies fora per feina i em trobo les benzineres buides, aturades a les rondes, supermercats amb els continguts sota mínims....Tot per culpa del maleït petroli. Per culpa dels especuladors mundials que actuen units per un mateix objectiu: guanyar tots els diners que puguin. I per això fan aliances que els permeten jugar amb el cost del cru sense fonament en les reserves si no en fer ballar al preu en funció dels seus interessos. Això és el que ens ha derivat cap a uns nivells mai no vistos amb el dièsel pels núvols i la benzina fent-li costat. Entenc que això perjudica clarament a tots els sectors que necessiten l'anomenat or negre com a motor. Però també tinc clar que difícilment el govern espanyol pot arreglar la situació. Ells no controlen el preu del petroli, som en una economia globalitzada on son les grans multinacionals i grups bancaris els que marquen el desenvolupament dels paràmetres econòmics i aquí Zapatero i companyia poca cosa poden decidir. Pot ser sí que poden regular millor el sector del transport perquè determinada gent no rebenti els preus i el marge de benefici sigui més estable. Això sí, però no podem entrar en dividir l'estat i fer que camioners i taxistes, per exemple, paguin el gasoil a preu industrial i la resta a tarifa normal. No, perquè coneixem com funcionem i aquest submercat seria un niu al que s'acolliria mitja població. I, a més, la davallada en els impostos afectaria a altres serveix necessari que ha de pagar l'Estat. També em ve de gust dir que hi ha sectors de la nostra economia que han d'entendre que el govern, sigui estatal o autonòmic, no pot ser sempre el paraigua per mantenir el mateix marge de benefici. Som en una anomenada economia de mercat i tothom sap que amb aquestes condicions un dia pots guanyar vint i un altre cinquanta. Perquè si no que farem amb la resta d'empreses ? També subvencionar-les quan baixin els beneficis...

RESTAURANT TABERNA DE LILLAS PASTIA

Per motius laborals vaig viatjar aquest cap de setmana a terres aragoneses, concretament a Osca. Previament vaig investigar via internet quines recomenacions hi havia sobre la ciutat a nivell gastronòmic. I, malauradament, en les webs que consulto habitualment no vaig trobar res. Finalment a traves de la de "Verema" vaig comprovar que un parell d'internautes parlaven molt bé d'un restaurant anomenat "Taberna de Lillas Pastia". Local situat al centre de la ciutat s'ubica dintre de l'antic Casino. De decoració clàssica però d'espais agradables ofereix una cuina elaborada centrada en la matèria prima de la zona. D'entrada ens van oferir uns aperitius en forma de cullerada de salmó amb puré, galeta d'anxoves, xips de llombarda i crema de porrusalda. En general ben aconseguits, gustosos i encertats. També era destacable el pa. A partir d'aquí vam optar per un menú que fan anomenat "Carmen", el de degustació pujava a 58 euros i aquest era de 33 (cobert i iva a part). De primer ens van portar un carpacció de vedella amb foie i anguila (fantàstic, bona la carn i perfectes els acompanyants), després unes "migas con huevo poché y setas" (de gust refinat és un plat que ens va agradar), a continuació un arròs de coliflor i toffee (un arròs cremós amb la coliflor oferta en diferents textures en una mena de rissotto força encertat) i de quart una paletilla de xai a la milanesa amb salsafins i ceba confitada (la carn molt tendre, l'arrebossat també ben fet i amb el gustet dolç que li donaven els ingredients afegits. Bon plat). Per postres unes maduixes amb gelat d'aigua de roses i nata (dolç però sense embafar, entrava molt bé). Amb el cafè ens van oferir un assortit de petits fours de destacada qualitat. Amb una ampolla petita de "Luis Cañas" criança de la Rioja vam pagar 100 euros per dues persones. Donada l'amplitut del menú, la bona presentació dels plats, i la materia prima interessant que vam tastar, acompanyada d'un bon servei, es mostra com una bona aposta en cas de visitar Osca. A nosaltres, si més no, ens va agradar.

Restaurant "Taberna de Lillas Pastia" Osca Pça de Navarra, 4 974211691