RESTAURANT ELS TINARS

Viatge cap a Girona i dinar sorpresa. El lloc escollit el Restaurant Els Tinars. Just un dia després que li concedissin la preuada estrella Michelin. De fet, com a celebració per part dels propietaris oferien una copa de cava a tots els clients. La nostra intenció era menjar a la carta però un interessant menú de 35 euros del dia ens va convèncer. També n'hi havia dos més, un més senzill de 27 euros i el més complet, el de degustació, per 58. En el nostre cas el contingut eren plats clàssics de la casa. De pica-pica: bunyols de bacallà (bons i tendres), tartar de salmó amb puré d'esbarginia (deliciós), coca d'anxoves de l'Escala (gran qualitat del producte), fideuà (el plat més fluixet, insuls), ou pochè amb niu de patates (l'ou es desfeia, ben aconseguit) i rovellons a la brasa (molt bons, al punt de sal i oli). De segon vaig triar un jarret de vedella amb puré de patata (la carn es desfeia a la boca amb una salsa d'acompanyament ben lluïda, bon plat). Per postres, en el meu cas un recuit de Fonteta amb gerds, poma, codony i fruita de la passió (temptador i amb un resultat òptim). Per beure un vi jove de l'Empordà anomenat "Floresta", afruitat acompanyava molt bé. Tot plegat per dues persones 74 euros. La relació qualitat-preu magnífica. Ara la propera visita sí que ens deixarem temptar per la carta.

Restaurant "Els Tinars" Llagostera (Girona) 972830626

RESTAURANT IKIBANA

A Barcelona els restaurants d'inspiració nipona surten com a bolets. Alguns de luxe com el recent Koy Shunka, d'altres xinesos reconvertits a japonès per allò de la moda (n'hi ha per tots els barris) i model fashion (el més destacat per qualitat l'On Sushi). Doncs en aquest últim segment hi ha una novetat anomenada "Ikibana". Un local que s'atribueix una cuina nipona-brasilera i que està situat al Born. El local és d'estil chill-out amb espelmes, taburets i música tota l'estona. El dilluns era pràcticament buit i s'estava bé. Entre la variada carta, amb alguns plats no habituals als japonesos i que vam atribuir al toc brasiler, vam optar per uns cream soba - fideus amb gambes, calamars i verdures- (estranys, amb massa gust a verdura, no van acabar de convèncer), osaka uramaki- de salmó, crema d'espàrrecs i formatge, tonyina i peix blanc- (tendres i d'un gust suau, el peix no era de gran qualitat, però entraven bé ), un plat que no havíem tastat mai anomenat gunkam- una bola d'arròs coberta de salmó i maionesa- (bo el salmó, lleugeret però més que acceptable) i per finalitzar un filet amb salsa shitake (fluixet, la carn no massa tendre i els bolets res de l'altre món). Per beure un Costers del Segre del Castell del Remei anomenat "Oda" del 2005. El preu per dues persones 60 euros. Balanç: local per quedar bé pel que fa a l'ambient i la ubicació amb una cuina on crec que cal apostar pels makis, sashimis i plats amb el peix com a protagonista i per visitar de tant en tant. Com a candidat a la llista de japonesos de Barcelona no entraria entre els vuit primers.

Restaurant "Ikibana" Passeig Picasso 32 932956732

TEATRE "ELS NOIS D'HISTÒRIA"

Aquesta obra serveix de punt de partida per a la nova etapa que l'empresa teatral Focus vol donar al teatre Goya. Una nova iniciativa que va de la ma del gran actor que és Josep Maria Pou en forma de director artístic del recinte. Precisament ell també és el director de l'obra que representen actualment: "Els nois d'Història". Una proposta d'Allan Bennett estrenada ara fa 4 anys a Londres i que va tenir un gran èxit i nombrosos guardons teatrals. L'argumenta es centra fonamentalment en la relació que un professor d'idees progressistes i utòpiques (Josep Maria Pou, també com a actor) té amb vuit alumnes d'educació secundària que es preparen per intentar accedir a les universitats d'Oxford i Cambridge. En la seva especial relació i les contradiccions amb l'ensenyament tradicional. D'entrada un context que et recorda a la famosa pel·lícula "El club de los Poetas Muertos" però amb un argument menys entretingut i sense la complicitat emocional del film. L'obra (amb una durada de gairebé dues hores i mitja amb entreacte inclòs) va de menys a més. El primer acte es fa massa llarg i, pel meu gust, avorrit. Fins i tot a la sala vaig acabar sentint a un senyor roncar...Massa cita literària i falta de ritme narratiu. I la segona part és més entretinguda però sense emocionar. L'obra no acaba de fer arribar al públic els motius pels quals els alumnes senten devoció pel seu professor. S'acaba convertint en una obra desequilibrada i que a mi no m'ha acabat d'agradar malgrat les bones interpretacions generals. Tot i això, crec que funcionarà bé a nivell comercial atenent el gran ganxo que sempre té Josep Maria Pou a Barcelona i el contingut de l'obra.

"Els nois d'Història" Teatre Goya