eslacarab

23.3.09


RESTAURANT LA FRESQUERA

Una altra aventura gastronòmica tinerfenya. Ja el coneixíem d'una anterior visita a l'illa i vam decidir repetir sopar. En aquest cas amb un resultat bastant decebedor. Es tracta d'un local fonamentat en menjar castellà. Així de primer vam fer unes croquetes de pernil, força destacades amb un bon punt de beixamel. També una amanida de tomàquet amb seitons i anxoves, el millor del local. De segon punxada total. Un estofat de cua de bou, la carn no era molt gustosa i li faltava l'imprescindible punt de desfer-se a la boca que requereix aquest plat. Molt lluny del gran estofat de cua de bou que fan per exemple al Restaurant Bilbao, de Barcelona, o al Zurbaran, de la Vall d'Aran. Com a postres un pastís de formatge, dolent amb clar orígen de pastisseria industrial. Tenen una gran bodega de vins i entre ells vam fer una aposta segura amb un Allende del 2004, un dels millors Riojas en el seu segment. El preu de 90 euros per dues persones no el fan gaire recomanable. Només per cas de necessitat i optant per clàssics com les croquetes o els embotits. La resta només per giris amb poc gust i amplia butxaca.

Restaurant La Fresquera- Centre Comercial El Camisón- Playa de las Américas-Tenerife
922 793 008

Etiquetes de comentaris:

10.3.09





















RESTAURANT MANAIRÓ

Local gairebé amagat a un extrem de l'Eixample però prou conegut pels ambients gastronòmics de la ciutat. A més, de moda arran de la concessió de la seva primera estrella Michelin. Establiment liderat per un cuiner amb personalitat com és el Jordi Herrera. En la meva primera visita em va sorprendre l'espai reduït del local, amb només una desena de taules. Això sí, el servei en mans del Cap de sala i dos cambrers eficients. Pendents del client però sense agobiar en cap moment. Vam triar el menú degustació. Com aperitius el xof de pa amb tomàquet amb paté de sardina (espectacular l'esclat d'una mena de rovell d'ou amb gust amb pa amb tomàquet, també aconseguit el paté de sardina) i la croqueta de pollastre rostit (fabulosa, gran textura i una autèntica delicatessen a la boca). Va ser un bon començament. Posteriorment van arribar els primers en forma d'amanida de verat amb perles de vermouth i oli d'alfàbrega (bon producte el peix i l'acompanyament seductor, un plat fresc però saborós alhora) i, tot seguit, un ravioli de xai (també de bona qualitat, acompanyat d'un puré de farigola combinava bé). De segons un peix i una carn. Així va arribar un rap amb cigrons (el peix no estava tendre del tot i la guarnició feia del plat que fos massa contundent, va ser el que menys ens va agradar). Pel que fa a les carns ens van posar a taula un filet de bou al fakir cook (la carn es desfeia a la boca amb el gust de cendre que permet el mètode per fer la carn que pràctica Jordi Herrera). Aquest últim plat és cum laude. Per postres un gelat de caipirinha (curiós però no brillant) i un coulant de xocolata amb gelat d'avellana (notable però sense entusiasmar). Per beure vam fer un vi del Montsant, un Les Sorts Vinyes Velles del 2004. Un producte que dona bon resultat pel seu tarannà de fruita madura, elegant i que guanya conforma avança el temps a la taula. El preu de 160 euros per dues persones és l'únic que frena a repetir la visita amb asiduitat. Però la qualitat del menjar i la cuina justifica la factura.





Restaurant Manairó C/Diputació 424 932310057

Etiquetes de comentaris:

4.3.09

RESTAURANT EL SALON

Feia anys que conec aquest restaurant situat al costat de Correus. Durant una temporada era client habitual però per diferents motius ara feia prop de 4 o 5 anys que no el visitava. Es relativament petit, amb una desena de taules, i decorat amb una barreja de mobiliari antic i elements reciclats. La cuina que ofereix és mediterrània amb un toc creatiu afrancesat. Per començar vam compartir una amanida de carxofes amb varietat d'enciams i salsa de romesco. Bona qualitat del plat amb unes carxofes tendres i bon acompanyament de la salsa. De segon, vaig optar per uns encenalls de calamar amb arròs negre. Resultat satisfactori, l'arròs negre gustós, amb un punt d'allioli, bon sofregit i uns encenalls que no destacaven massa però que tampoc destorbaven el plat. Per postres, un pastís tatin a mitges. Tendre, amb bona presència de les pomes i l'acompanyament de la crema de llet. Per beure un vi dels Costers del Segre, de la bodega de Tomàs Cusiné, anomenat "Vilosell", de l'anyada del 2005. Afruïtat però amb un punt elegant. El preu final de 65 euros per dues persones ens va deixar satisfets. No és cap lloc magnífic però per la zona del barri de la Mercè pot ser una bona opció per anar-hi de tant en tant.

Restaurant "El Salón" C/Hostal del Sol 6 933152159

Etiquetes de comentaris:

1.3.09


GRÀCIES PEPE

Avui és un dia trist. Avui ha mor Pepe Rubianes. Avui hem de dir adéu a un dels grans. O sento però jo no sóc dels que cau en el papanatisme de mitificar Hollywood i menysprear el nostre talent. Per mi Vicky Peña, per posar un exemple, no està per sota de Meryl Streep. I, per tant, Pepe Rubianes per mi ha estat un dels grans actors còmics de la meva vida. L'he anat a veure a tots els espectacles que ha fet a Barcelona des de fa prop de 20 anys. Crec que menys la seva etapa d'actuacions a la Cúpula Venus, quan feia "Pay-Pay", l'he seguit a totes les seves aparicions teatrals. Ha aconseguit que rigues fins a l'extenuació amb el seu humor intel.ligent. Perquè el Pepe feia monòlegs per riure i reflexionar. I, a més, ha estat sempre un personatge públic valent, dient el que pensava, defensant Catalunya i criticant a qui s'ho mereixia. A més, ha estat tot un mite de com gaudir de la vida, dels seus plaers i, amb el final avançat de la seva vida, dels seus riscos. He tingut la sort de coneixe'l personalment i transmetia el seu entusiasme per la vida i humanitat tant d'aprop com a l'escenari. Gràcies Pepe per haver-nos acompanyat i omplir-nos de felicitat les estones que hem pogut compartir amb tu !

Etiquetes de comentaris: