eslacarab

23.2.10

BARCELONA RESTAURANT'S WEEK O TIMO'S WEEK

Aquests dies a molts mitjans de comunicació hem vist la nova iniciativa de la ciutat de fer una setmana dedicada a promocionar els restaurants de cert nivell per acostar-los al gran públic. Una proposta, a més, amb finalitats benèfiques i copiada de Londres i Nova York. De cada 25 euros que val el menú estandard un euro es destina a una organització benèfica. Es tracta de locals, alguns amb una estrella Michelín, que ofereixen una carta tancada de dos plats i postres per aquest preu. Tenint en compte el nom d'alguns d'ells, per exemple el Saüc, el Hisop, el Greska, etc..., una bona oportunitat per la gent que no son clients habituals o no tenen el poder adquisitiu que suposa anar habitualment a aquests locals. Aquest, si més no, és l'eix central de la campanya. Llàstima que estiguem en un país com dic jo de pirates i comissionistes, evidentment, per sort, no tothom és així, però el nombre de corsaris sí que és ampli i ben present. D'entrada dir que això és un "timo". Després de consultar molts menús dels oferts arribes a la ràpida conclusió que demanant els mateixos plats a la carta val, si fa o no fa, el mateix. Perque la gran majoria de menús contemplen plats dels més barats. Res de llençar la casa de la finestra com a promoció. Exemple: a l'Icho ofereixen de primer un yakisoba (fideus amb carn) i de segon una tempura (arrebossat de verdures i llagostins). Vaig trucar a un local i em van acabar confessant que el menú que ofereixen és el mateix de la resta de l'any pel migdia i per les nits de dilluns a dijous. Llavors on és l'oportunitat ? Ja sé que diran que han omplert. El que han fet és aprofitar-se de la bona fe dels barcelonins. Això sí, com a mínim, espero que l'euro promès arribi a les organitzacions benèfiques.

Etiquetes de comentaris:

2.2.10


TONY ZENET EN CONCERT

Tony Zenet és un crooner andalús, concretament de Màlaga, que amb el seu treball "Los mares de China" ha anat obrint forat amb un estil que barreja jazz, bolero, tango, un cert toc de flamenc i una veu molt personal. Aquest passat divendres va actuar a l'Auditori de Barcelona. Feia molt de temps que el volia veure en directe. Perquè gravat ja em tenia guanyat amb un disc que per mi, i tot son opinions, es clar, és el millor treball musical del 2009. Doncs la realitat del directe va ser aclaparadora. No només és un cantant excepcional, amb una veu captivadora, és un actor sobre l'escenari que sap engrescar al públic, ballarí vocacional i un artista amb lletres ben grans. A més, l'orquestra que l'acompanya, una autèntica banda internacional de cubans, suecs, espanyols, etc..., és fantàstica. Aconsegueix que el seu estil durant moltes cançons adopti el concepte de jazz session. Això provoca que un repertori petit, de 10 cançons, s'allargui fins a gairebé 2 hores de concert. Un regal per qui li agradi el seu estil. A l'Auditori va triomfar, el públic el va ovacionar i es va entregar a un espectacle excel.lent. Un artista que prepara nou disc per després de l'estiu i que es mereix pujar molts esglaons al panorama musical, per qualitat està molt per sobre de molts supervendes.

Concert Tony Zenet Auditori de Barcelona 29 de gener del 2010

Etiquetes de comentaris:

1.2.10


RESTAURANT EL CANDIL

Motius de feina em van portar aquest dissabte fins a Gijón. Per recomanació d'un amic vam fer una reserva al Restaurant el Candil. Un establiment petit, amb una desena de taules, estètica clàssica de decoració, tracte proper i familiar i situat just al centre històric de la ciutat asturiana. Aconsellats pel seu maitre vam triar uns entrants a compartir en forma de cloïsses a la planxa amb all i julivert i el seu suc (de mida generosa i gust formidable) i unes gírgoles amb llagostins (els bolets molt bons, llagostins correctes i salsa espectacular). Les entrades podrien qualificar-les de notables. De segon ens vam repartir entre carn i peix. En el meu cas vaig optar per una cassoleta de rap amb cloïsses i gambes. Una mena de suquet de peix acompanyat de patates que em va semblar rotund pel que fa a l'excel.lència de la matèria prima i una cocció senzilla però impecable. Per postres un arròs amb llet casolà també brillant. Per beure un desconegut Albariño anomenat Pedralonga que va ser un gran èxit. El compte va pujar a 44 euros per persona, una quantitat justificada per la qualitat de la cuina.

Restaurant El Candil
C/ Numa Gilhou, 1 985 35 30 38 Gijón

Etiquetes de comentaris: