tag:blogger.com,1999:blog-339838682024-03-13T01:15:26.605+01:00eslacarabXavihttp://www.blogger.com/profile/11415848510871638303noreply@blogger.comBlogger243125tag:blogger.com,1999:blog-33983868.post-8177181126325887252012-03-07T01:22:00.003+01:002012-03-07T01:42:44.595+01:00<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFS7nMHspEw8M9wGq3eXZVE1A9SzEC2xMz3fk2raDttqI1ATgquQKbOLdTdpTzfJ-4ybEimrccgHBlEwB8C_RRkB7VWx49DLfPaWK6BHLZ41zEZrTmmqMJx2POOVc-XbZPcap6MA/s1600/foto+itali%25C3%25A0.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 239px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFS7nMHspEw8M9wGq3eXZVE1A9SzEC2xMz3fk2raDttqI1ATgquQKbOLdTdpTzfJ-4ybEimrccgHBlEwB8C_RRkB7VWx49DLfPaWK6BHLZ41zEZrTmmqMJx2POOVc-XbZPcap6MA/s320/foto+itali%25C3%25A0.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5716949057424632898" border="0" /></a><br />RESTAURANT CERA UNA VOLTA<br /><br /> Som en època de crisi. Per això avui us parlaré d'un altre restaurant amb una bona proposta per fer un menú de migdia. Es troba al barri de Gràcia i la seva cuina té com a eix central els plats italians. Al migdia fan una proposta tancada mentre que a les nits ofereixen una àmplia carta de plats de la cuina transalpina. La meva visita es va fer per dinar i, per tant, vaig optar per fer el menú. De primers i de segons hi havia tres opcions. Vaig començar amb una crema de verdures. Bon gust, sense gairé sorpreses, i potser com a retret que es presenti en un bol massa gran que dificulta una mica la seva degustació. De segon un plat de pasta gratinat. Eren macarrons de mida generosa, amb una capa de formatge fos i passat pel grill. Acompanyat d'una salsa bolonyesa agreïda. Per postres, un flam casolà diriem que superant l'aprovat. Una cervesa per acompanyar l´àpat. El preu 10 euros. En general una bona opció per la zona de Gràcia si ve de gust fer un dinar italià a un preu econòmic. Recomanable reservar.<br style="font-weight: bold;"><br style="font-weight: bold;"><span style="font-weight: bold;">RESTAURANT CERA UNA VOLTA C/Benet Mercadé 21 934153843 Barcelona</span>Xavihttp://www.blogger.com/profile/11415848510871638303noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-33983868.post-86340200203136769622012-02-21T23:33:00.004+01:002012-02-21T23:49:58.963+01:00<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifw-n3JzfUPs-yKycP2AuNdW9pIid8WgVfgr1iArO4TnCl0HlGrTf5NBEKcaKDdQ-kO0pwM4dKekMjz-NsXepDMdfDSx9almpuTRmefE5WXqUXn6ucoy90u1yI4NUY8oMIWCTBdA/s1600/Fotos+iphone+sira+i+guim+046.JPG"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; FLOAT: left; HEIGHT: 239px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5711724670686701730" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifw-n3JzfUPs-yKycP2AuNdW9pIid8WgVfgr1iArO4TnCl0HlGrTf5NBEKcaKDdQ-kO0pwM4dKekMjz-NsXepDMdfDSx9almpuTRmefE5WXqUXn6ucoy90u1yI4NUY8oMIWCTBdA/s320/Fotos+iphone+sira+i+guim+046.JPG" /></a><br /><br /><br /><div>RESTAURANT LA PUBILLA<br /><br /></div><br /><div>Motius familiars i laborals m'han impedit actualitzar el blog des de fa uns mesos. Des d'aqui les meves disculpes als que teniu l'interès a consultar-lo o llegir-lo periódicament. Avui reprenc les aportacions en aquest cas parlant d'un restaurant de barri, concretament del de Gràcia, a Barcelona, situat davant del mercat de la Llibertat i que ofereix un producte de mercat d'alta qualitat. La seva oferta es centra en esmorzars dels anomenats de forquilla, que encara no he tastat, però que prometen, i un menú de migdia amb plats de bona matèria a un preu més que raonable. Avui, després de la recomenació d'un company de feina, l'he visitat. La proposta era triple en els tres apartats: primer plat, segon i postres. Davant les diferents opcions he triat d'entrada uns spaghettis amb cloïses. Plat senzill però molt sucòs. Pasta al punt, al dente com dirien els italians, amb unes cloïses de mida mitjana i acompanyats d'un oli aromatitzat que els feien molt atractius. De segon he triat un estofat de vedella a la mostassa. Carn tendra, acompanyada de pastanaga i una salsa de mostassa que completava una proposta força rodona. Per postres, un pastís de xocolata. Textura de brownie i banyat en una base de cacau. Notable aportació. Per beure, una copa de vi de la casa de la demoninació d'orígen del Montsant. Correcte. El preu de tot plegat: 13 euros. Fins ara, la millor relació-preu que recordo en un menú de migdia. L'ambient del local és acollidor i admeten reserves en algunes franges horaràries. Repetiré segur.<br /></div><br /><div><strong>Restaurant la Pubilla Pça de la Llibertat 23 932182994 Barcelona</strong></div>Xavihttp://www.blogger.com/profile/11415848510871638303noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-33983868.post-30618968676615769152011-06-13T00:27:00.004+02:002011-06-13T00:42:31.314+02:00<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfnJu1HIqHy15NZozzo4MUj5_xRDGBoKBP3DuJlozyaKN0eicety94bSsafGGF6IzcXjBRT5lQphSLar3MVGM7ksZUOkU3b8x8au1SC2Prl1mHfQKcV19gjbM490VF221FzBCNIg/s1600/caldeni.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; FLOAT: left; HEIGHT: 240px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5617467366145481442" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfnJu1HIqHy15NZozzo4MUj5_xRDGBoKBP3DuJlozyaKN0eicety94bSsafGGF6IzcXjBRT5lQphSLar3MVGM7ksZUOkU3b8x8au1SC2Prl1mHfQKcV19gjbM490VF221FzBCNIg/s320/caldeni.jpg" /></a><br /><br /><div>RESTAURANT CALDENI<br /><br />Aquest és un restaurant que feia temps que tenia apuntat per tornar-hi. Hi havia estat fa uns anys i reconec que el meu record no era d'entusiasme. Però els bons comentaris que m'havien arribat últimament em va convidar a repetir assistència. I l'experiència va ser força positiva. Uns entrants en forma de pizza cruixent, ametlles amb curry i palets amb salsa de romesco ens van donar la benvinguda. Com a primer plat vaig optar per una base de pizza de bolets amb gambes de la costa. Gran combinació, amb una massa brillant dels bolets i unes gambes gustoses. De segon vaig triar una de les especialitats de la casa: filet de Nebraska. Carn molt tendre, de gust personal però molt interessant. Per postres una crema catalana de tres textures. Dolça i que entrava com la seda. Per beure una novetat: un vi negre anomenat 30 copelos de la Ribera Sacra. D'entrada amb molt cos però que acaba amb un punt de finor que el convertia en una temptació. El compte: 50 euros per persona. Raonable per la qualitat del producte.<br /><br /><span style="FONT-WEIGHT: bold">Restaurant Calden</span>i <span style="FONT-WEIGHT: bold">932325811 C/València 452 </span></div>Xavihttp://www.blogger.com/profile/11415848510871638303noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33983868.post-21401195813812973692011-02-07T23:39:00.009+01:002011-02-07T23:57:03.502+01:00<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6858NJwa25ppaeyk99rHK-jI1g-U82cOzjnaDgUGC6efOyPeBSgLXfypR-acprgV3c_5vo60_yID-N4kq6hbuamI0K8pFISA76n-611djl0wJp-lHA4L94_eXhbGkIx2wipXMdA/s1600/foto+xipirons.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6858NJwa25ppaeyk99rHK-jI1g-U82cOzjnaDgUGC6efOyPeBSgLXfypR-acprgV3c_5vo60_yID-N4kq6hbuamI0K8pFISA76n-611djl0wJp-lHA4L94_eXhbGkIx2wipXMdA/s400/foto+xipirons.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5571084799927247378" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuB5QBzZXT5-ZUO-loBQi79yff4AaG7PRSDnUAhByGiWgXGSzn8ekIWO4rGndxAt49qWxp_Np9jXzTjlA9_2MOf4SlisnWpcnRY4ossgexhQRXYPXfkYvj0qH3DZEOYRO138jVFw/s1600/foto+tataki+presa.jpg"><img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 300px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuB5QBzZXT5-ZUO-loBQi79yff4AaG7PRSDnUAhByGiWgXGSzn8ekIWO4rGndxAt49qWxp_Np9jXzTjlA9_2MOf4SlisnWpcnRY4ossgexhQRXYPXfkYvj0qH3DZEOYRO138jVFw/s400/foto+tataki+presa.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5571084585747349890" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />RESTAURANT BAR DEL PLA<br /><br />Local de tapes situat molt a prop del Born, on el carrer Montcada finalitza tocant el carrer Carders. Antigament era el Restaurant Repla, dedicat a la cuina creativa. Ara han fet una aposta per les tapes de qualitat, amb racions generoses i preus continguts. Tenen èxit i trobar taula no és feina fàcil. Divendres vam trucar i vam tenir la sort que hi hagués lloc. Per l'estrena vam triar una mica variat per tastar la qualitat de la seva cuina. Així van anar arribant els plats. Cal dir que es va mostrar un servei ràpid i eficient. Primer unes braves, fetes amb una salsa suau de tomàquet i allioli. No eren brillants però es deixaven menjar. Tot seguit unes croquetes de tinta de calamar. De mida grossa i gust notable. Ens van agradar força. Després un tataki de presa ibèrica, bona la carn i un acompanyament en forma de mostassa. També van gaudir d'un tàrtar de tonyina fantàstic. A més, d'un pop a la brasa que es desfeia. I per últim, uns xipirons amb favetes tendres, que també van triomfar. Per postres un pastís de formatge en un format que semblava un flam. Més que correcte. El punt feble era una completa carta de vins però de preus inflats. El compte uns 34 euros per persona. I el resultat molt satisfactori. Per tornar més d'un cop.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Restaurant Bar del Pla C/Montcada 2 </span><span style="font-weight: bold;" class="txtgeneral"> 93 268 30 03</span>Xavihttp://www.blogger.com/profile/11415848510871638303noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33983868.post-67162141816960675172011-01-07T18:49:00.003+01:002011-01-21T19:29:09.772+01:00<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiOSiowGqZcRaVRquVLAQUCOmDR8X4NgrsYvKq_3qa25tvZQSazcdRByXilnxeSWKceB2hsBin-lSb-h-rMYzQdGO1lLP9VrCxzhlbXEvFRDfmZvN_XWAeOyuzh3_xJ7nzVgCAPQ/s1600/imatge+estofat+bou.jpg"><img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 300px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiOSiowGqZcRaVRquVLAQUCOmDR8X4NgrsYvKq_3qa25tvZQSazcdRByXilnxeSWKceB2hsBin-lSb-h-rMYzQdGO1lLP9VrCxzhlbXEvFRDfmZvN_XWAeOyuzh3_xJ7nzVgCAPQ/s400/imatge+estofat+bou.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5564698720765668002" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />RESTAURANT <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0">VIEJO</span> <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1">ZORTZI</span><br /><br />Restaurant <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2">situat</span> al cor del centre neuràlgic de Bilbao. <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3">Concretament</span> a l'autèntic epicentre de la zona de tapes i <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4">restaurants</span> del carrer <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5">Licenciado</span> <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6">Poza</span>. Amb uns companys de feina vam optar d'entrada per un pica-pica per compartir. Uns percebes, era el dia d'aquest marisc, que van resultar saborosos, un pel <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_7">saladets</span>, però amb una relació <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_8">qualitat-preu</span> <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_9">desfavorable</span>. 18 euros per gairebé 18 percebes és molt. Després una amanida de <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_10">bonitol</span>, <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_11">tomaquet</span>, ceba i arbequina ben presentada i de qualitat. Per continuar un plat de pop sobre torrada de poma <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_12">asada</span>. Tendre el pop i bona combinació d'ingredients. I per arrodonir-ho, unes anxoves marinades que van justificar la fama que té aquest plat al nord. De segon gairebé tots vam triar una de les <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_13">especialitats</span> de la casa: cua de bou estofada al vi de la Rioja. Plat contundent de mida, no et quedes pas amb gana, de carn tendre, amb aquell gairebé gust de mantega i acompanyat per unes patates al forn. La salsa de vici amb un bon pa. Un gran plat que justifica la visita si sou amants de l'estofat de cua de bou. Tot acompanyat per un bon Rioja i amb una selecció de postres de comiat. El preu uns 50 euros per persona. Un pel <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_14">caret</span> però crec que també es paga l,alt nivell de vida basc. Igualment vam sortir satisfets.<br /><br />Restaurant <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_15">Viejo</span> <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_16">Zortzi</span> C/<span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_17">Licenciado</span> <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_18">Poza</span> 54 944419249 BilbaoXavihttp://www.blogger.com/profile/11415848510871638303noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33983868.post-21376133555693639402010-12-01T01:27:00.019+01:002010-12-06T17:10:53.780+01:00<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0FAzP8Pg3X5lxv0bXLvyPuiS_mbyWU_o_xZr-UHQR7MVNFCtwFhVBS97Hu0eUIDmW_2KglLr3giCWsiOSN0SJ1BlIjEcuN-artnhHv1of6iwxNeaWiWPgllT1zG_w3zLQ9Sqveg/s1600/xavi+2.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5545508564078246178" style="FLOAT: right; MARGIN: 0pt 0pt 10px 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: pointer; HEIGHT: 300px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0FAzP8Pg3X5lxv0bXLvyPuiS_mbyWU_o_xZr-UHQR7MVNFCtwFhVBS97Hu0eUIDmW_2KglLr3giCWsiOSN0SJ1BlIjEcuN-artnhHv1of6iwxNeaWiWPgllT1zG_w3zLQ9Sqveg/s400/xavi+2.jpg" border="0" /></a><br /><br />EL GRAN SOMNI FET REALITAT<br /><br />Volta cap a un costat, volta cap a l'altre. Neguit permanent. Quan sonarà el despertador ? Et fregues els ulls i veus que allò que et rutlla pel cap des de fa 24 hores no és cap somni, forma part de la realitat, en aquest cas dolça com mai. Aquest és l'estat que arrossego després de 24 hores que es posés el punt i final al Barça-Madrid. No un clàssic qualsevol, no, parlo del millor partit de la història del club. I no exagero, no, mai no he vist res de semblant. Un homenatge al futbol, aixecant el tractament de la pilota a art, el més semblant a la dansa clàssica fet esport. Amb uns protagonistes que arrossegaven la batuta i uns rivals que perseguien ombres. Quan arrossegues 40 anys ja et pots permetre lluir una certa memòria històrica. Vaig començar jugant a futbol als camps de terra del Camp Nou, on ara hi ha un gran aparcament. De petit, primer em col.lava amb els amics a l'estadi, i després els meus pares em van regalar el carnet de soci. El meu primer record va ser el partit de comiat de Johan Cruyff com a jugador al Camp Nou. Poc després recordo moltes nits de frustració escoltant la ràdio de pioners com Miguel Ángel Valdivieso o Fernández Abajo narrant desfetes. Al Camp Nou el Barça acostumava a guanyar, però fora sempre perdiem, a Gijón, a Salamanca, a molts racons de la lliga. La Recopa de Basilea ens semblava tocar el cim del món. Després, el Dream Team de Cruyff ens va fer creure que mai no viuríem res igual. La primera Champions, a Wembley, ens transportava a aquella frase típicament culer de "ja em puc morir tranquil". Que n'estavem d'enganyats. El millor encara havia d'arribar. Van Gaal va ser una transició en el model de La Masia. Rijkaard el segon gran impulsor. Ronaldinho el vaixell insígnia d'una etapa, també brillant, però menys exitosa del que apuntava. Però faltava el gran guru, l'home que reuneix l'essència del segell Barça, aquell que descobria el gran Oriol Tort, artífex de l'escola Barça al futbol base, i que ha convertit l'actual equip en el millor de la Història, ara sí amb majúscules. Primer va ser el mític 2 a 6 al Bernabeu. Després, la final de Roma, amb un ball monumental al Manchester. Tot semblava superat. Doncs no, que equivocats estàvem! Guardiola, ara al mateix nivell que Gamper, Kubala o Cruyff, ens preparava el somni daurat de tot culer. Com la pel.lícula "La tormenta perfecta", ell havia preparat l'obra mestra del futbol. La simfonia definitiva d'un projecte meravellós que aixeca el futbol a la categoria artística i contra el rival més odiat com a espectador-victima d'excepció. El 5 a 0 és l'exhibició més gran que s'ha ofert sobre un terreny de joc. Amb tot el planeta com a testimoni i 90 minuts per guardar per sempre més a la memòria. Un rondo i un altre, un gol i quatre més, un Camp Nou dret aplaudint a rabiar, cantant l'himne per les escales i més feliç que mai. Només un retret, el del futbolista frustrat. Com m'hagués agradat encara que fos fer de Jeffren!. Perque d'Iniesta, Messi o Xavi ja sé que és impossible, que no és a l'abast dels humans. I jo sempre he estat de carn i ossos.Xavihttp://www.blogger.com/profile/11415848510871638303noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33983868.post-19191854787358666762010-10-18T11:14:00.006+02:002010-10-18T11:38:15.073+02:00<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7-C1nhOevQwRIpkMK3W4BaFuDDS0AOmIrXDoYX5K1YuR_U8zsEtzeCLARJmAUcwE5wKe8f5C3yz5u1QO6WVAe34fK7FyYJC1SQu4xGxo0RFvCdbibe3nH7j5xASSsD6F16A1fpQ/s1600/sandro.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 159px; height: 120px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7-C1nhOevQwRIpkMK3W4BaFuDDS0AOmIrXDoYX5K1YuR_U8zsEtzeCLARJmAUcwE5wKe8f5C3yz5u1QO6WVAe34fK7FyYJC1SQu4xGxo0RFvCdbibe3nH7j5xASSsD6F16A1fpQ/s320/sandro.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5529317517330773490" border="0" /></a><br />L'ETERNA DIVISIÓ DEL BARCELONISME<br /><br /> L'assemblea de compromissaris ha fet esclatar la caixa dels trons. La decisió de demanar una acció de responsabilitat social a la Junta Directiva de Joan Laporta ha posat en un primeríssim primer pla el famòs fantasma de la divisió del barcelonisme. Hi ha qui creu que això farà molt de mal a l'entitat, donarà ales a la caverna mediàtica i és un acte de revenja cap a la figura de Joan Laporta. Evidentment no cal ser molt espavilat per veure que Sandro Rosell no li té cap mena de simpatia al seu predecessor al càrrec i que, sota el meu punt de vista, va oferir poca credibilitat quan en un gest de mala entesa elegància va votar en blanc. Si portes el tema fins allà has de ser conseqüent i votar a favor. Dit això, em preocupa aquesta onada de desagravi a Joan Laporta sota el pretext dels grans títols aconseguits. Crec que ningú no discuteix el gran palmarès aconseguit durant el seu mandat. Que ell és, sense discussió, el president de la millor etapa esportiva del nostre club. Però això no s'ha de confondre amb la seva gestió econòmica. Trobo molt greu que hi hagi una diferència de 90 milions d'euros entre el seu balanç i el presentat per la nova directiva. I encara més greu el gran nombre de despeses sense justificar, si és certa la informació de la nova auditoria, que reflecteixen uns excessos indignes en una època de crisi. Crec que no passa res perquè ara Joan Laporta tingui l'oportunitat de defensar-se i els comptes del club s'acabin aclarint. No hem d'oblidar que una línia de mala gestió i despeses incontrolades podien acabar abocant al club cap a l'abisme econòmic i l'horitzó de les indesitjades societats anònimes esportives. I de cara al futur, enviar el missatge que no per fer una brillant gestió esportiva s'hi val tot. Jo sóc el primer que vull que l'equip guanyi el màxim possible i s'inverteixin els beneficis a la gespa, però no en estovalles de luxe i jets privats pagant el soci.Xavihttp://www.blogger.com/profile/11415848510871638303noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33983868.post-75581651978340690652010-10-18T01:08:00.002+02:002010-10-18T01:11:49.983+02:00<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjM7qKFd1AQ08JkUZgPdhSGTqE5Dh3eS3cTAJWGE1GcsxBJeMVq41qWlg_6CVxI2lnHCmnpdn8vWDrb9R743G2TIbnzJdqj3h3wc3kzetia0F-STfO7zySsDH51GYRPs_qZXGc8SQ/s1600/greska.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjM7qKFd1AQ08JkUZgPdhSGTqE5Dh3eS3cTAJWGE1GcsxBJeMVq41qWlg_6CVxI2lnHCmnpdn8vWDrb9R743G2TIbnzJdqj3h3wc3kzetia0F-STfO7zySsDH51GYRPs_qZXGc8SQ/s320/greska.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5529156215552645842" border="0" /></a><br /><br />RESTAURANT GRESKA REVISIÓ<br /><br />És un dels restaurants anomenats bistronòmics de Barcelona que ja arrossega una bona fama des de fa uns anys. L'he visitat en varies ocasions i ara feia força temps que no hi anava. Divendres vam reservar per tornar a tastar la qualitat de la seva cuina. Tenen una carta curta, estructurada en apartats clàssics, tot i practicar una cuina creativa, com peixos, carns, arrossos i la curiositat dels menuts, una de les seves novetats respecte a altres locals semblants. D'entrada em vaig saltar l'ordre i com dels entrants no em convencia cap plat vaig optar per un arròs de bacallà. Acompanyat de julivert i pèsols era un plat aconseguit, tot i que reconec que no és la fòrmula que més m'agrada per combinar amb l'arròs. I de segon uns lletons amb mantega i llimona. Tendríssima la carn i una combinació poc habitual però encertada. Per postres un pastís de xocolata calenta que fregava el notable. Com a vi del sopar un descobriment precisament d'aquest local com va ser un Castro de Valtuille. Una proposta del Bierzo amb la mencia com a element únic de l'ampolla. Relació qualitat-preu excel.lent la d'aquest vi. La retrobada va ser agradable i el preu entorn als 40/45 euros correcte per la proposta d'aquest establiment que continua lluint al primer esglaó dels bistronòmics barcelonins.<br /><span style="font-weight: bold;">Restaurant Greska C/Provença 230 934516193</span>Xavihttp://www.blogger.com/profile/11415848510871638303noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33983868.post-1357967845300053052010-10-08T10:00:00.000+02:002010-10-08T17:31:02.948+02:00<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhs1Vt745MvnjPhoaMFvAhY1fE82LkSKoh6yJJbKeyJM_OgbTIUisggQlr0hUuyGPMf0VbcLo4VrlbOOY6oHZ09PBnFEHke9jAYBAaSI-aQWvXVOcdqS9tzEuzQo65fExsMnM99ig/s1600/foto+tartar.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5525694089335949138" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 240px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhs1Vt745MvnjPhoaMFvAhY1fE82LkSKoh6yJJbKeyJM_OgbTIUisggQlr0hUuyGPMf0VbcLo4VrlbOOY6oHZ09PBnFEHke9jAYBAaSI-aQWvXVOcdqS9tzEuzQo65fExsMnM99ig/s320/foto+tartar.jpg" border="0" /></a><br /><div>RESTAURANT CASA PALOMA</div><br /><div></div><br /><div>Nou local a Barcelona que sembla haver debutat amb empenta. Alguna bona recomenació d'algun blogger i comentaris elogiosos de companys de feina em va portar a fer-hi una reserva. L'establiment ofereix una estètica que recupera elements ornamentístics de les tradicionals granjes ramaderes com a clar símbol de la passió per la carn que destila el local. L'ambient era de públic refinat clarament vinculat amb la zona on s'ubica el restaurant. Vam encetar la visita amb uns plats compartits. Unes anxoves del cantàbric, gustoses, diria que de qualitat notable. Una truitat de patates i botifarra, tendre, un pel líquida i també més que correcta. Un salmorejo cremòs que, malgrat que no és un plat que m'entusiasmi, va oferir un rendiment satisfactori. I unes patates amb salsa de vinagreta diria que discretes. Per continuar plats de carn individuals. En el meu cas un tartar de filet de vedella que entrava prou bé però sense aixecar passions. Per postres una mousse de xocolata que va resultar fluixa, amb massa gust a llet. Per beure un Ermita del Conde que pel preu que tenia, 17 euros, mantenia bé el tipus. Dos detalls a afegir importants. El servei molt deficient, amb cambrers despistats, que gairebé t'abandonen si no els crides. I encara més fort: després dels primers entrants ens diuen que s'havia acabat el pa normal i que només quedava pa amb tomaquet...per poc després tornar i dir que no n'hi havia ni d'aquest últim. Lamentable en un restaurant. El preu final va ser de 33 euros per cap, raonable pel menjar que ofereixen. Tot i que el regust final que ens va quedar va ser de certa decepció, amb una oferta gastronòmica que no aporta res de nou, ni tampoc cap element que apassioni o que cridi l'atenció. No crec que hi torni. </div><br /><div></div><br /><div><strong>Restaurant Casa Paloma C/Casanova 209 Telèf. 93200 82 96</strong> </div>Xavihttp://www.blogger.com/profile/11415848510871638303noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33983868.post-87947615283826981362010-09-21T00:32:00.009+02:002010-09-21T00:48:06.084+02:00<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhljOv2RqdHK5P8FpstRcIRQ9aPUDjtbTp5ddg1GFzAKCX844z2I4a4_NZCE07hyCNNaNZmeCe0PFO9Tb4sXAD16oCrUA_u7_mfh6r3u2gW32dwqm-GHPAQaHgW6nRFthnkpXfR7w/s1600/lesi%C3%B3+messi.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 320px; height: 160px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhljOv2RqdHK5P8FpstRcIRQ9aPUDjtbTp5ddg1GFzAKCX844z2I4a4_NZCE07hyCNNaNZmeCe0PFO9Tb4sXAD16oCrUA_u7_mfh6r3u2gW32dwqm-GHPAQaHgW6nRFthnkpXfR7w/s320/lesi%C3%B3+messi.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5519129974227368210" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />EL TOPIC DE NO HI HA MALA INTENCIÓ<br /><br />Un jugador lesiona a un altre. Resposta d'exfutbolistes o exentrenadors : "no hi ha mala intenció". Això s'ha convertit en un tòpic que només s'entenc des de dos punts de vista. El primer que dius el que no penses, és a dir una mentida. I el segon, més preocupant, que només has jugat a la petanca i que això del futbol et quedava massa gran. En essència, el futbol és un esport que moltes vegades frega la violència. En la gran majoria de casos no hi ha voluntat de fer mal. Moltes vegades el jugador rival arriba tard o té la voluntat de fer falta per frenar la seva incursió però sense anar més enllà. Però hi ha vegades, les que menys, que el jugador protagonista de l'acció defensiva és conscient que pot provocar una lesió al rival i això no frena la seva iniciativa. Els que hem jugat milers de partits, encara que no sigui a nivell professional, ens hem trobat amb moments com els d'Ujfalusi i Messi. Com a protagonistes o com a testimonis, tant se val, però hem presenciat entrades esgarrifoses que demostren que, de vegades, el cervell humà s'electrocuta i tira pel dret sense pensar en les consequències. En el cas del jugador txec de l'Atlètic de Madrid hi va influir l'escalfor ambiental i la impotència de veure com el Barça els ballava una i altra vegada. I això, influeix en la dinàmica d'un partit, però, òbviament, no justifica la seva acció. El defensa, per cert, habitualment destraler i poc hàbil, mereix una sanció exemplar. Els nens volen ser Messi i no pas Ujfalusi. Un fa gran aquest esport i l'altre l'avergonyeix.Xavihttp://www.blogger.com/profile/11415848510871638303noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33983868.post-87464092548073193772010-09-13T12:40:00.007+02:002010-09-13T12:57:09.467+02:00<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRTNq8yWC_5Z8RlX6pxG5IOeHv0Q_dvYWdS7wuQukibkBt9rBAJo4aUK33gb57T8lbH9Sd155G1oD6silkwruQdwXlwqf5b_c5IFI_BPtBaFaebpBxls7foTakm2sg0WIEXlQ0aQ/s1600/dalmansa.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 314px; height: 241px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRTNq8yWC_5Z8RlX6pxG5IOeHv0Q_dvYWdS7wuQukibkBt9rBAJo4aUK33gb57T8lbH9Sd155G1oD6silkwruQdwXlwqf5b_c5IFI_BPtBaFaebpBxls7foTakm2sg0WIEXlQ0aQ/s320/dalmansa.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5516349908406588194" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />RESTAURANT D'ALMANSA<br /><br />Visita laboral a Cartagena i desconeixement total d'un restaurant recomanable a la zona. Un company dels que conformava l'expedició va trobar per Internet un lloc que rebia bones crítiques. Es tracta d'un restaurant situat al centre històric i que es diu "D'Almansa". Un establiment amb terrassa en un carrer peatonal amb un interior decorat amb una combinació d'elements clàssics i petits tocs de modernitat. Ens van oferir per començar plats fora de carta. En vam agafar un que feia bona pinta: croquetes de xipirons. Excel.lents, gustoses i amb una massa tendre que feia lluir la creació. A més, i ja dins la carta, vam optar per un pop a la brasa, diria que correcte, i un formatge cremós amb pedro ximenez, també força atractiu. Com a segon, érem tres persones, vam triar un plat típic de la zona: caldero del mar menor amb peix del dia i all-i-oli. Un arrós que no arriba a ser caldós, amb bona presència del peix, que no es fa pesant i que va entrar molt bé. Diria que notable. Per postres, vaig optar per una llet fregida amb gelat de canyella que va omplir les expectatives. Per beure, un "Juan Gil" de la denominació de Jumilla, un vi intens que ofereix una gran valoració pel que fa a qualitat-preu. Tot plegat vam pagar 38 euros per persona. Una quantitat satisfactòria pel rendiment de la cuina del local. Recomanable si us perdeu per Cartagena.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Restaurant D'Almansa- C/Jabonerias 53 - Cartagena- 868099666</span>Xavihttp://www.blogger.com/profile/11415848510871638303noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33983868.post-48453472688773636232010-09-02T12:40:00.007+02:002010-09-02T13:01:55.574+02:00<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhGPujaDARnBbAa0qyJEPTsUSOdiW2AepYUTyr9By26-ZdgxxkaFMgp8lmB0K3WzwmvxTqKJvWZ8WUelJ5Ub6mX7XJ5rnM7sSPJ8_tGbrJ05NG4gzB0QaHf1eGuIevP3q3PyrIkQ/s1600/croquetes-coure.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhGPujaDARnBbAa0qyJEPTsUSOdiW2AepYUTyr9By26-ZdgxxkaFMgp8lmB0K3WzwmvxTqKJvWZ8WUelJ5Ub6mX7XJ5rnM7sSPJ8_tGbrJ05NG4gzB0QaHf1eGuIevP3q3PyrIkQ/s320/croquetes-coure.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5512268929538766386" border="0" /></a><br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPwp4-Cx551wfNVBHqFQ-Zh2nVYEHmGacnRwYrbgI7MNyb-BQ-D2An78z6V0koTndp5JmLkBnmLyJdcXfhjCz-ITk5CbQMoQY8H-ZMRGlSRMdV2tzNbx-w1yon6HLkK4-hVBzGCw/s1600/tartar-coure.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPwp4-Cx551wfNVBHqFQ-Zh2nVYEHmGacnRwYrbgI7MNyb-BQ-D2An78z6V0koTndp5JmLkBnmLyJdcXfhjCz-ITk5CbQMoQY8H-ZMRGlSRMdV2tzNbx-w1yon6HLkK4-hVBzGCw/s320/tartar-coure.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5512269053969574754" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br />RESTAURANT BARRA DEL COURE<br /><br />Fa ja uns quants any que funciona el restaurant Coure, una de les aparicions brillants en format bistronòmic de l'oferta gastronòmica barcelonina. Ara, des de fa uns mesos, han decidit ampliar el negoci i van construir una barra funcional i de disseny a l'entrada del local. La proposta és de plats per compartir amb un punt de creativitat i la rapidesa que requereix la proposta de barra. En el fons no deixa de ser una adaptació més arreglada del que pots trobar, per exemple, al Quim de la Boqueria. Un cop allà i revisada la carta ens vam llençar a la degustació variada. Anem a pel resultat. Unes croquetes d'ibèric que jo qualificaria de les milloretes que he menjat a la ciutat. No arriben a la qualitat de les del Manairó però passen sobradament l'examen. Molt bé. Després una ventresca de tonyina amb figues. Curiosa combinació entre el gust salat de la tonyina i la dolçor que sempre aporten les figues. Bona textura del peix i encertada combinació. Ens va agradar. A continuació galtes de vedella amb puré de patata. La carn deliciosa, es desfeia a la boca. Per tant, gran plat. Tot seguit un tartar de tonyina amb tàperes. A mi les tàperes no m,agraden gaire però en aquest cas no distorssionaven gaire l'encert de la proposta. Molt recomanable. Com érem tres van continuar la degustació amb un bacallà amb tomàquet confitat. Molt tendre el bacallà però no gaire encertada una salsa que semblava regalècia. No va triomfar. I per últim uns raviolis de ricotta amb espinacs que oferien un resultat òptim. Per postres un correcte tiramisú. I per beure un vi francès jove, un Latour la Peyré, que passava bé i que acompanyava bé la proposta gastronòmica. No cal dir que aquesta nova opció del Coure ens va satisfer notablement. Ara cal que mantinguin el nivell i els preus. Perquè finalment vam pagar uns 35 euros per cap.<br /><span style="font-weight: bold;">Restaurant Coure - Passatge Marimon 20 - Barcelona- 932003572</span>Xavihttp://www.blogger.com/profile/11415848510871638303noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33983868.post-66789455896303192522010-09-01T12:13:00.001+02:002010-09-08T01:19:46.720+02:00<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjn0QGCGtk2JXHjE8sQCGRa-a-lXDJKYAFhAoLC4ExASFmKfadQAr85j65kkcahJvxBahZb2FiveNM1M8L4W_ZzO6yx42zHS5waY3KcBxaBFwXqkFwFJDXu_fEq9Wh1IWjG14Oamw/s1600/rectoria-1.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjn0QGCGtk2JXHjE8sQCGRa-a-lXDJKYAFhAoLC4ExASFmKfadQAr85j65kkcahJvxBahZb2FiveNM1M8L4W_ZzO6yx42zHS5waY3KcBxaBFwXqkFwFJDXu_fEq9Wh1IWjG14Oamw/s320/rectoria-1.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5512262663222791042" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCemJgi8A7yZKfH-flWDbxiHXxTFXFdkDVrGsDEbDO3XO_jXo6FEKVMabyhwBC3RmbVY4JxjFY17CZkVNF1IW1OZMxRFxY4Y4Hl5In62yJdafUEPkw0epfkwXgvldHdAbRlHPvMg/s1600/rectoria-2.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCemJgi8A7yZKfH-flWDbxiHXxTFXFdkDVrGsDEbDO3XO_jXo6FEKVMabyhwBC3RmbVY4JxjFY17CZkVNF1IW1OZMxRFxY4Y4Hl5In62yJdafUEPkw0epfkwXgvldHdAbRlHPvMg/s320/rectoria-2.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5512262393642885522" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHl9ghAtVji739lm8InGNx1DAUFhui8mex7v_KUp9RN06ecwDHY6ADKt5jOCCW2JFvUF75OFafssu1e4u1mEZ_-UNq5NVD_BDHcjJAZXDHJBxwbyCl84lSt5xqXVgyMriTPzfhHA/s1600/rectoria-3.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHl9ghAtVji739lm8InGNx1DAUFhui8mex7v_KUp9RN06ecwDHY6ADKt5jOCCW2JFvUF75OFafssu1e4u1mEZ_-UNq5NVD_BDHcjJAZXDHJBxwbyCl84lSt5xqXVgyMriTPzfhHA/s320/rectoria-3.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5512262252349267298" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlwiFEzBQAc8pbn0tVee1m4M7treBHmalniYuS21XCdMcFFiwZmHgYFzw4mpYT7qi7kLecjTgEzxl79gy28DFGD7DqjUdyS-n1FCGoSOCnXnKOLKOauA6YFpKOwfcsejWp2yAWjA/s1600/rectoria-4.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlwiFEzBQAc8pbn0tVee1m4M7treBHmalniYuS21XCdMcFFiwZmHgYFzw4mpYT7qi7kLecjTgEzxl79gy28DFGD7DqjUdyS-n1FCGoSOCnXnKOLKOauA6YFpKOwfcsejWp2yAWjA/s320/rectoria-4.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5512262117468737714" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4iWyEzIVIyt7sbMff_PJ9HDSTekfcvUlKj_fPsD3VgeV8pGmAvd2xp6wlCK58v1_Ny_sPg1aJWJgLWJ_tPnJiMr-rRbLCjN03hBFLlKI7nyS5gijU-Pjm2Ldhrg63jtJ4N2RLng/s1600/rectoria-5.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 240px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4iWyEzIVIyt7sbMff_PJ9HDSTekfcvUlKj_fPsD3VgeV8pGmAvd2xp6wlCK58v1_Ny_sPg1aJWJgLWJ_tPnJiMr-rRbLCjN03hBFLlKI7nyS5gijU-Pjm2Ldhrg63jtJ4N2RLng/s320/rectoria-5.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5512261918068115522" border="0" /></a><br />RESTAURANT RECTORIA D'ORÍS<br /><br />El Pere i la Núria, dos amics de fa temps, van decidir fer un canvi a la seva vida i deixar un local de copes que tenien al Born, la Rosa de Foc, i buscar un nou repte en forma de restaurant al camp. Després de voltar molt s'han establert des de fa un temps a una antiga rectoria en un petit poble a prop de Vic anomenat Orís. Allà ofereixen una cuina autèntica, de creació, amb productes de l'entorn i amb un menú ajustat pel que fa al preu. Aprofitant les vacances de l'estiu els vam fer una visita. D'entrada sedueix l'entorn amb una magnífiques vistes de la vall que els envolta. Dintre trobem una casa amb història, l'antiga rectoria, que ells han aprofitat per crear un petit restaurant. Ofereixen un menú de 25 euros amb força plats per escollir i suggerències del dia amb petits suplements. D'aperitiu vam trobar una deliciosa gelatina de formatge de cabra amb melmelada de gerds. Com a primer plat una coca de full amb tomàquet confitat i gambes. Notable aportació lleugera i força gustosa. I de segon vaig triar un plat amb suplement com era un xai fet a baixa cocció acompanyat de verdures a la brasa. La textura de la carn excel.lent, amb aquell punt de mantega pel que fa a suavitat i tendre. Pel meu gust només li faltava un puntet més de sal. Com a postres pinya amb gelat de coco. Una opció refrescant que entrava la mar de bé. Per beure tenen una sorprenent carta de vins per alternativa, amb denominacions poc conegudes, i de preus continguts. Vam optar per una gran troballa, un "Pagos del Moncayo" de la varietat syrah que ens va agradar molt. Mineral, elegant i un pel cremós. Tot plegat 80 euros per a dues persones. Un bon preu per un dinar complert que mereix una petita excursió.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Restaurant Rectoria d'Orís - Orís - 938590230</span>Xavihttp://www.blogger.com/profile/11415848510871638303noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33983868.post-35285661545344934812010-08-19T21:58:00.007+02:002010-09-14T01:03:36.422+02:00<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKM79rXLm9KANlZ93CwHCLg1CZ5eCzfpwVqDsVwUFnAuWkTWUu_OkUonFCwTeAH_GdLDjvu70HzdbgDIDnHDJcdJT4wW6IXdoQs0dbuAQapvyBOg6getqjRMf5_kH359Z6UOUyaA/s1600/crema-catalana.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKM79rXLm9KANlZ93CwHCLg1CZ5eCzfpwVqDsVwUFnAuWkTWUu_OkUonFCwTeAH_GdLDjvu70HzdbgDIDnHDJcdJT4wW6IXdoQs0dbuAQapvyBOg6getqjRMf5_kH359Z6UOUyaA/s320/crema-catalana.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5507215343125573106" border="0" /></a><br />RESTAURANT VILLA MAS<br /><br />Les vacances i la falta d'ordinador estival ha aturat momentaniament la creació de noves aportacions al bloc. Mica en mica intentaré fer-vos arribar les experiències viscudes i compartir-les amb vosaltres. Una d'aquestes novetats va ser la visita a un restaurant que feia temps tenia pendent de tastar, es tracta del Villa Mas, situat a S'Agaró. Un establiment ubicat en una antiga casa senyorial a peu de platja, amb una gran terrassa d'estiu i una proposta de cuina creativa fonamentada en el producte de la zona. La primera visita va ser una aposta, d'entrada, per un tàrtar de tonyina. Tendre i melós, entrava bé però sense arribar al punt d'excel.lència per exemple del que serveixen al Rosal 34 de Barcelona. Va ser un bon començament. De segon vaig optar per un rapet amb bolets i cebes tendres. Diria que correcte però sense emocionar més. Destacat va ser el pa de cereals ofert, calent i gustós. Per postres, una complerta i abundant crema catalana. En el tema dels vins tenen una impressionant carta especialitzada en vins de la Borgonya. Em vaig deixar assessorar pel sommelier i la vaig pifiar. Em va recomanar un vi d'uns 28 euros que va ser una aposta equivocada. Un cop més, i van molts, els vins francesos tenen una gran qualitat però un preu molt més elevat que els nostres. Per 28 euros hagués triomfat amb molts vins del país i a terres gales queda clar que, si més no, a nivell de restaurant t'has de gastar molt més per trobar una relació de qualitat semblant. El pitjor de la visita va ser el compte final de 140 euros per a dues persones. Uns números que reflecteixen clarament que pagues el lloc, les dates i l'ambient pseudopijo que s'hi troba. El menjar no mereix més de 50. Per tant, molt maca la casa però si en vull veure una altra de semblant ja visitaré una immobiliària.<br /><span class="orange"><br />Restaurant Villa Mas - Passeig de Sant Pol 95 - S'Agaró-S.Feliu de Guixols </span>972.82.25.26Xavihttp://www.blogger.com/profile/11415848510871638303noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33983868.post-91174212644189933882010-07-06T01:20:00.004+02:002010-07-18T19:36:15.872+02:00<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjS0Z9xqiqJvRCIOT9JWA5PNRa12djDm4WLcI41mzSU4Cw2e6gm_J3YLzDf2r4aovtGs4O5cII8yNjYo8F-sNh8ty24BISAELaUm2ITmTKR265EwGLOptKYze7_Uec5YmoLfeJ1XA/s1600/rosell.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 116px; height: 92px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjS0Z9xqiqJvRCIOT9JWA5PNRa12djDm4WLcI41mzSU4Cw2e6gm_J3YLzDf2r4aovtGs4O5cII8yNjYo8F-sNh8ty24BISAELaUm2ITmTKR265EwGLOptKYze7_Uec5YmoLfeJ1XA/s320/rosell.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5490569273304421250" border="0" /></a><br />ROSELL VERSUS CRUYFF<br /><br /> No fa ni una setmana que Sandro Rosell és nou president del club que ja s'ha produït la primera polèmica. En aquest cas la decisió de la nova directiva de retirar la condició de president d'honor de Johan Cruyff i la posterior reacció de l'exentrenador blaugrana de tornar la insígnia que l'acreditava per un càrrec que, segons els nous dirigents, no contemplen els estatuts del club. Mal començament. Recapitulem. D'entrada dir que la decisió de Joan Laporta em va semblar un dels clars exemples de les ombres del seu mandat. Crec que per nomenar un nou president d'honor cal tenir el suport dels socis. I, en aquest cas, això no es va produir. A més, si coneixes una mica l'entorn blaugrana saps que Cruyff és una persona que genera grans passions i també importants crítiques d'alguns sectors, segurament més minoritaris que els primers. Per tant, per respecte a la massa social has de plantejar el tema obertament. Jo reconec que no em sembla malament la figura d'un president d'honor al estil de Di Stefano, Beckembauer o Bobby Charlton. I Cruyff és un element emblemàtic de la història blaugrana. Però no havia de ser Laporta, amic i advocat de Cruyff, qui fes aquest nomenament a corre cuita i a punt de plegar. Dit això, crec que també és un error de la nova junta qüestionar aquest càrrec d'entrada. Calia esperar a l'Assemblea per parlar del tema i no encendre el foc només aterrar. També cal dir que la reacció de Cruyff és infantil i característica del seu tarannà orgullós i impulsiu. L'embolic ha esclatat i l'únic que s'ha aconseguit és erosionar la imatge del club a nivell internacional on el prestigi de Cruyff no enten de referèndums assemblearis. Tot plegat tornar a demostrar que els ismes a Can Barça continuen més vius que mai i que el caràcter autodestructiu continua ben present a les parets del Camp Nou. Els èxits i les glòries continuen vigilats d'aprop per les enveges i els interessos. Quina llàstima.Xavihttp://www.blogger.com/profile/11415848510871638303noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-33983868.post-10650657202692250792010-06-26T02:18:00.009+02:002010-06-26T17:03:43.449+02:00<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8wHFIr1ZVQ4MDIUeucKFaVwNOY4KMYfC0MZAJx8wOUEuTsYNAAoTWfUrstlDy4F36XYVebA1ouzVVAvZoOvoPuKJ7HNsvcf-zMydQh_tNQqfMcaKRauxKU5x90I7fyUbyTZ8r2w/s1600/foto-peix.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5486872286429199410" style="FLOAT: left; MARGIN: 0pt 10px 10px 0pt; WIDTH: 320px; CURSOR: pointer; HEIGHT: 240px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8wHFIr1ZVQ4MDIUeucKFaVwNOY4KMYfC0MZAJx8wOUEuTsYNAAoTWfUrstlDy4F36XYVebA1ouzVVAvZoOvoPuKJ7HNsvcf-zMydQh_tNQqfMcaKRauxKU5x90I7fyUbyTZ8r2w/s320/foto-peix.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />RAP AMB GAMBES I CLOÏSSES<br /><br />Motius de paternitat, sempre una bona notícia, m'han obligat a deixar una mica abandonat el blog. El mateix motiu complica ara mateix la visita a restaurants i les corresponents avaluacions. Per això, també és una bona alternativa parlar de receptes. Concretament avui comentaré una recepta senzilla de fer amb el rap, les cloïsses i les gambes com a protagonistes. Amb una cassola amb oli marquem les gambes. Posteriorment enfarinem una mica el rap i també el passem per la mateixa paella. Un cop fet poc més de volta i volta també el retirem. Introduïm una picada de ceba tendra amb unes cullerades de farina. Posteriorment, hi posem les cloïsses, prèviament netejades amb una cassola amb aigua i sal. Hi llencem també un bon rajolí de vi per cuinar. Un cop consumit hi aboquem brou de peix per cobrir una mica les cloïsses i aprofitem per posar-hi les gambes. Les tapem per fer obrir les cloïsses. Un cop obertes hi afegim all i julivert. Per últim hi posem el rap per fer xup-xup un parell o tres de minuts. Després preparat per servir i gaudir. Un plat relativament fàcil de fer però que un cop a taula si la qualitat del producte és bona et fa gaudir d'un bon àpat.Xavihttp://www.blogger.com/profile/11415848510871638303noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-33983868.post-34227608891648716422010-04-29T01:46:00.003+02:002010-04-29T01:58:47.310+02:00<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSb5vihpOO_afHn9_bkQmO5jePYQ8Tr3auy9fiZJvD7GjmNx6Z46Kf1OwECD4K9W8AEVfNQ2vU0R5gdEk6m4Hoc3mU46NkAuLl3a5fOnVBWMkunQnMbt5oIAmqrVwCoKVIh2baMw/s1600/pique.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 105px; height: 150px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSb5vihpOO_afHn9_bkQmO5jePYQ8Tr3auy9fiZJvD7GjmNx6Z46Kf1OwECD4K9W8AEVfNQ2vU0R5gdEk6m4Hoc3mU46NkAuLl3a5fOnVBWMkunQnMbt5oIAmqrVwCoKVIh2baMw/s320/pique.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5465342092498482370" border="0" /></a><br />PUNT I FINAL AL SOMNI DEL BERNABEU<br /><br /> No hem pogut superar a l'Inter. El plantejament ultradefensiu de Mourinho, condicionat també, tot sigui dit, per l'expulsió merescuda de Motta, ha frenat la il.lusió culer de classificar-se per a la final del Bernabeu. Un equip italià ben ordenat i tapant els espais ha estat capaç d'eliminar un Barça espès, cansat, i sense massa idees. Atenent als dos partis disputats, i malgrat el futbol raquític de Mourinho, cal dir que l'equip de Guardiola no ha estat superior a l'Inter i l'eliminació ha estat merescuda. Fora d'Europa ara l'objectiu és la lliga. Guanyant el campionat espanyol el Barça faria una gran temporada. Serien 4 títols sumats: Supercopa d'Europa, Supercopa d'Espanya, Mundial de Clubs i la Lliga. Ara, quan acabi el curs els responsables esportius hauran de rectificar els errors comesos. D'entrada queda clar que el canvi Ibrahimovic-Eto'o ha estat un fiasco. Si el dia clau que t,ho jugues tot el canvies faltant 25 minuts tu mateix reconeixes que és una peça que no et funciona. El tàndem Xavi-Messi, amb ajudes puntuals de Pedro, no pot arrossegar l'equip tota la temporada. A diferència de la temporada passada, aquest any no tenim a Eto'o, ni a Henry, ni a Iniesta per ajudar l'equip a nivell ofensiu. Massa absències per regnar a totes les competicions. Calen reforços per continuar sent competitius i aprofitar una generació que ha de donar encara moltes més alegries. Malauradament no hem tingut la sort in extremis de Stamford Bridge, de Mònaco o d'Abu Dhabi. Però cada dia no és festa i aquesta nit la més maca del local s'ha anat amb l'italià. Una mala nit la pot tenir tothom.Xavihttp://www.blogger.com/profile/11415848510871638303noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33983868.post-43316308667998846742010-04-11T02:58:00.004+02:002010-04-11T03:09:43.145+02:00<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdgXgLjQxgcj08-FuziilFK1wROBHyJhCnuPEzlHnHN1j6-y5TF6nDTG7UKAIwr8BrnTV_Q7uK3kbiXs7lvH2ykE4NrC8yhlIGt6BRBb7tBEFbhA9O79HeDUeKPLmb_USsf7M83w/s1600/josep-guardiola1.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 222px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdgXgLjQxgcj08-FuziilFK1wROBHyJhCnuPEzlHnHN1j6-y5TF6nDTG7UKAIwr8BrnTV_Q7uK3kbiXs7lvH2ykE4NrC8yhlIGt6BRBb7tBEFbhA9O79HeDUeKPLmb_USsf7M83w/s320/josep-guardiola1.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5458680429213193682" border="0" /></a><br />TANCANT BOQUES<br /><br /> Visita del Barça al Bernabeu amb la Lliga en joc. Pressió asfixiant mediàtica madrilenya des de fa setmanes. Cristiano Ronaldo com a destral centralista per destrossar l'imperi blaugrana. Designació arbitral ideal pels seus interessos, amb Mejuto González el Madrid no perdia des del 1999. Camp omplert de gom a gom disposat a viure una nit de glòria. Sona el xiulet i comença el joc. 90 minuts d'exhibició barcelonista, de domini del joc, de qualitat tècnica davant d'un rival impotent. Fa vergonya ser d'un equip com el Madrid que l'única proposta que ha fet servir per guanyar ha estat colpejar els turmells dels jugadors barcelonistes. Una actitud que ha comptat, com ja era d'esperar, amb la complicitat del nefast Mejuto González. Amb un col.legiat imparcial el Madrid hauria acabat amb 8 jugadors. Ha estat l'escenari de dues propostes: la guanyadora amb un estil definit fonamentat en la passió per aquest joc i la perdedora amb un sistema inexistent i sense arguments futbolístics. Els gols de Messi i Pedro han reflectit una altre nit de joia blaugrana. I on és el debat entre Messi i Cristiano ? no calia arribar al Bernabeu. Qualsevol periodista, aficionat, directiu o forner que hagi jugat a futbol amb un mínim de nivell sabia que equiparar el seu futbol és un insult a la intel.ligència. Cristiano és un jugador de 8-8,5 amb el handicap que falla sempre a les grans ocasions i Messi un jugador 9,5-10 que no falla mai quan el necessites. El desenllaç ha estat un triomf del Barça que l,acosta a la lliga i que enfonsa un nou projecte de Florentino. Ha estat la victòria del planter contra els diners. D'una filosofia contra la prepotència.Xavihttp://www.blogger.com/profile/11415848510871638303noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-33983868.post-92119197444095032812010-03-16T23:32:00.004+01:002010-03-16T23:48:36.060+01:00<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_jODsbRjQZjsxgxG8gmR-tyj85GgQWcBpXajxed1MzAjbjY5Zb6_iZhvbvXjZS_vpI49BQv3HWs6Vs94nTIGJSH0jVHZfD1ntD5bu52vDE4GAD_7UEjUiqb3jkE-5VgcAYbrrTA/s1600-h/foto-semproniana-2.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_jODsbRjQZjsxgxG8gmR-tyj85GgQWcBpXajxed1MzAjbjY5Zb6_iZhvbvXjZS_vpI49BQv3HWs6Vs94nTIGJSH0jVHZfD1ntD5bu52vDE4GAD_7UEjUiqb3jkE-5VgcAYbrrTA/s320/foto-semproniana-2.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5449367346935452498" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiX_-TtHR9SbpxQEq_NnckZCD-UZYapH2dn4eLqhG52gHT1drhHa42zino3ScSHIBQW7NztvTtpB1O1cs4YfGAzz-AqzdovrmEUpQXwYK5yga6iAZq8E4tizDI6DlyRX_sTUZkEVQ/s1600-h/foto-semproniana-1.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiX_-TtHR9SbpxQEq_NnckZCD-UZYapH2dn4eLqhG52gHT1drhHa42zino3ScSHIBQW7NztvTtpB1O1cs4YfGAzz-AqzdovrmEUpQXwYK5yga6iAZq8E4tizDI6DlyRX_sTUZkEVQ/s320/foto-semproniana-1.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5449366682366098418" border="0" /></a><br />RESTAURANT SEMPRONIANA<br /><br />Local d'estètica cuidada, ambient romàntic i cuina de mercat. Feia anys que no el visitava. Per començar un assortit d'entrants força complert. Hi havia un parell d'arrossos, una amanida amb barat, llenties amb bacallà, ravioli de botifarra i un bombó de tofona. El resultat va ser satisfactori. Bon nivell dels plats. Com a segon un turbot amb reducció de xerez. Peix tendre i al punt amb una salsa que no carregava massa i acompanyava bé. Per postres, un tiramisú de bon nivell. No us puc explicar el preu perque era un regal d'aniversari d'uns amics. Però el lloc és interessant i ben acompanyat és agradable.<br /><span style="font-weight: bold;">Rest Semproniana C/ Rosselló, 148 934 531 820</span>Xavihttp://www.blogger.com/profile/11415848510871638303noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-33983868.post-70636605989531498242010-03-15T01:18:00.000+01:002010-03-16T23:47:26.209+01:00<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipx6oFug52mSMbXr4FXZ-_pC6JhTTVKyB-ecM8syNyERQtThrm2l1E7rQAxl_gqfNuXCvJ_86qeQq1mg-VfVWcbtchDuEvizcKbYpGvMQdacXjFOH1kiZj4xjMx4lz5BsMBy1qsg/s1600-h/foto+comiols.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 320px; height: 242px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipx6oFug52mSMbXr4FXZ-_pC6JhTTVKyB-ecM8syNyERQtThrm2l1E7rQAxl_gqfNuXCvJ_86qeQq1mg-VfVWcbtchDuEvizcKbYpGvMQdacXjFOH1kiZj4xjMx4lz5BsMBy1qsg/s320/foto+comiols.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5449021681396313554" border="0" /></a><br />RESTAURANT COMIOLS<br /><br />Local ubicat a la part alta de Barcelona, amb una estètica entre acollidora i moderna. Optem pel menú sorpresa. Un aperitiu, quatre mitges racions i unes postres. L'aperitiu, una mena d'empanadilla de verdures i peix, molt fluixet. Però amb l'entrada del menú augmenta la qualitat. Primer una amanida de perdiu molt interessant. Després un sensacional arròs amb llebre salvatge i bolets. Com a peix un llobarro salvatge amb puré de carbassa i gelatina de botifarra negra de gran qualitat. I per acabar, un garrí ibèric cruixent sobre tatin de poma àcida i reducció de Mòdena brillant. Per postres una gelatina de llimona i plàtan amb gelat de coco i escuma de maracuià sorprenent i original que agrada. Per acompanyar un maridatge erràtic. Un bon cava de la casa del Penedès d'entrada però la resta per oblidar. Un rosat de Baldomà intrascendent i un clàssic de la Rioja, un Viña Salceda, que no aporta res. Com a complement un Enrique Mendoza en forma de moscatell que només arriba a l'aprovat. El preu amb maridatge 50 euros. El balanç és força positiu i crec que tornarem.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Restaurant Comiols C/Madrazo 68-70 08006 T 932 090 791</span>Xavihttp://www.blogger.com/profile/11415848510871638303noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33983868.post-38172271417220764602010-03-12T23:49:00.001+01:002010-03-17T00:14:02.839+01:00<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8pWLTQFqk4Tm5K8GN8L72ithTVmnF7g6ATpWJjE0-_9kHFU9u7sKnlUx25w3v9O16_-MizlpUP2yWnI4v4n6_pQOSdF6_Uw8omxbX45CYv8Wi6F8EQZt-uDS0dBa7y3Q9Ks49ig/s1600-h/foto-koy-shunka-2.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8pWLTQFqk4Tm5K8GN8L72ithTVmnF7g6ATpWJjE0-_9kHFU9u7sKnlUx25w3v9O16_-MizlpUP2yWnI4v4n6_pQOSdF6_Uw8omxbX45CYv8Wi6F8EQZt-uDS0dBa7y3Q9Ks49ig/s320/foto-koy-shunka-2.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5449373722251252642" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1w0LyLtonMQlW9NicJeTz1fXaX53EHRgQxyh1vHDEJ_BZbhuQT5IwF9OAqQh3EyZI4c1O_T9U5uljOfV89Qt9LhdYQs6ZKSaN89ESnSWV07gUP9NpzlF51En643dvzpfincB7FA/s1600-h/foto-koy-shunka-1.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1w0LyLtonMQlW9NicJeTz1fXaX53EHRgQxyh1vHDEJ_BZbhuQT5IwF9OAqQh3EyZI4c1O_T9U5uljOfV89Qt9LhdYQs6ZKSaN89ESnSWV07gUP9NpzlF51En643dvzpfincB7FA/s320/foto-koy-shunka-1.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5449373658980214626" border="0" /></a><br />RESTAURANT KOY SHUNKA<br /><br />Es la versió millorada del millor japonès de Barcelona, el Shunka, i porta per nom Koy Shunka. Situat a pocs metres de l'original, ofereix una estètica treballada, amb una barra de luxe i tot un seguit de taules còmodes i amb intimitat. Com era la primera visita vam triar el menú degustació. Com a aperitiu unes fulles d'ostra, amb el gust del mol·lusc però en forma vegetal. Un plat curiós. Després una tempura de carxofes que qualificaria de deliciosa. Més, doncs una sopa de miso amb escopinya. Potser un excés de presència del gust del miso i massa testimonial l'escopinya. Tot i així, correcte. A continuació, un sashimi de gambes de Palamós i algues. Les gambes més petites de l'habitual, sent de Palamós, i bon contrast amb unes algues amb profund record a mar. Tot seguit uns llagostins i espardenyes sobre pedra calenta. Sobre aquesta pedra tu et fas el producte al teu gust de cocció. Una versió japonesa de la carn a la llosa. Després, sopa de fideus amb presa ibèrica. Sensacional aportació amb un brou molt gustós i una carn tendra. Acte seguit una sopa de sashimi amb eriçó, tonyina i calamar. Gran qualitat de la matèria prima però pel meu gust la barreja es difuminava per la força de l'eriçó. Com a continuïtat un plat en format de teppanyaki amb salmó, popets i orada. Per mi fluixet. I per finalitzar un assortit de sushi com és habitual a la casa de molta qualitat. Per postres, un combinat de gelat, maduixes i xocolata que mantenia el bon nivell del sopar. El punt discordant va ser el preu de l'ampolla de vi. Demanar 18 euros per un Abadia Retuerta Especial Selecció de 375 cl. em sembla un atracament. El preu final va ser de 80 euros per persona. Com a experiència crec que mereix una visita perquè és una visió de la cuina japonesa autèntica molt propera al que et trobes quan viatges al país nipó. Ara per gaudir de l'estil japonès que ens agrada aquí, per preu i qualitat, jo m,estimo més anar al Shunka original.<br /><em><br /><span style="font-weight: bold;">Restaurant Koy Shunka</span></em><span style="font-weight: bold;"> C/ Copons 7 </span><em style="font-weight: bold;"></em><span style="font-weight: bold;">Telf: 934 127 939</span>Xavihttp://www.blogger.com/profile/11415848510871638303noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33983868.post-47199843132302773272010-02-23T20:33:00.004+01:002010-02-23T20:46:23.829+01:00BARCELONA RESTAURANT'S WEEK O TIMO'S WEEK<br /><br /> Aquests dies a molts mitjans de comunicació hem vist la nova iniciativa de la ciutat de fer una setmana dedicada a promocionar els restaurants de cert nivell per acostar-los al gran públic. Una proposta, a més, amb finalitats benèfiques i copiada de Londres i Nova York. De cada 25 euros que val el menú estandard un euro es destina a una organització benèfica. Es tracta de locals, alguns amb una estrella Michelín, que ofereixen una carta tancada de dos plats i postres per aquest preu. Tenint en compte el nom d'alguns d'ells, per exemple el Saüc, el Hisop, el Greska, etc..., una bona oportunitat per la gent que no son clients habituals o no tenen el poder adquisitiu que suposa anar habitualment a aquests locals. Aquest, si més no, és l'eix central de la campanya. Llàstima que estiguem en un país com dic jo de pirates i comissionistes, evidentment, per sort, no tothom és així, però el nombre de corsaris sí que és ampli i ben present. D'entrada dir que això és un "timo". Després de consultar molts menús dels oferts arribes a la ràpida conclusió que demanant els mateixos plats a la carta val, si fa o no fa, el mateix. Perque la gran majoria de menús contemplen plats dels més barats. Res de llençar la casa de la finestra com a promoció. Exemple: a l'Icho ofereixen de primer un yakisoba (fideus amb carn) i de segon una tempura (arrebossat de verdures i llagostins). Vaig trucar a un local i em van acabar confessant que el menú que ofereixen és el mateix de la resta de l'any pel migdia i per les nits de dilluns a dijous. Llavors on és l'oportunitat ? Ja sé que diran que han omplert. El que han fet és aprofitar-se de la bona fe dels barcelonins. Això sí, com a mínim, espero que l'euro promès arribi a les organitzacions benèfiques.Xavihttp://www.blogger.com/profile/11415848510871638303noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-33983868.post-32382714565478579102010-02-02T01:53:00.003+01:002010-02-02T02:03:14.500+01:00<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjn5JDGDcMjFVjfOfycxnqpfW0P09mp4POtMDlm7S-x799slKJxv_srSwfJvjopVI2JquHU4oIfZgd_nynd8zdqksaVg2BM3rhrnpyISCiDN8rPWjl_QeTg4ra3G-uaYcNzb32pxQ/s1600-h/tony+zenet.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 135px; height: 121px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjn5JDGDcMjFVjfOfycxnqpfW0P09mp4POtMDlm7S-x799slKJxv_srSwfJvjopVI2JquHU4oIfZgd_nynd8zdqksaVg2BM3rhrnpyISCiDN8rPWjl_QeTg4ra3G-uaYcNzb32pxQ/s320/tony+zenet.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5433445383374521154" border="0" /></a><br />TONY ZENET EN CONCERT<br /><br /> Tony Zenet és un crooner andalús, concretament de Màlaga, que amb el seu treball "Los mares de China" ha anat obrint forat amb un estil que barreja jazz, bolero, tango, un cert toc de flamenc i una veu molt personal. Aquest passat divendres va actuar a l'Auditori de Barcelona. Feia molt de temps que el volia veure en directe. Perquè gravat ja em tenia guanyat amb un disc que per mi, i tot son opinions, es clar, és el millor treball musical del 2009. Doncs la realitat del directe va ser aclaparadora. No només és un cantant excepcional, amb una veu captivadora, és un actor sobre l'escenari que sap engrescar al públic, ballarí vocacional i un artista amb lletres ben grans. A més, l'orquestra que l'acompanya, una autèntica banda internacional de cubans, suecs, espanyols, etc..., és fantàstica. Aconsegueix que el seu estil durant moltes cançons adopti el concepte de jazz session. Això provoca que un repertori petit, de 10 cançons, s'allargui fins a gairebé 2 hores de concert. Un regal per qui li agradi el seu estil. A l'Auditori va triomfar, el públic el va ovacionar i es va entregar a un espectacle excel.lent. Un artista que prepara nou disc per després de l'estiu i que es mereix pujar molts esglaons al panorama musical, per qualitat està molt per sobre de molts supervendes.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Concert Tony Zenet Auditori de Barcelona 29 de gener del 2010</span>Xavihttp://www.blogger.com/profile/11415848510871638303noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33983868.post-33122672392947197442010-02-01T02:06:00.002+01:002010-02-02T02:21:30.865+01:00<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaWixD9hb4T4iqfJkFmqA9bqZXhH_IMaXUykQFiLz2YZIOe7t7iymJvxH_PgEMn2Q3sWpkNvJkoc_qAZOlmTwavblZHkWFp9rht8pu_jD3i92IlMBtLtOeL-FRE-LUXCEocOtOAg/s1600-h/restaurant+el+candil.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 320px; height: 192px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaWixD9hb4T4iqfJkFmqA9bqZXhH_IMaXUykQFiLz2YZIOe7t7iymJvxH_PgEMn2Q3sWpkNvJkoc_qAZOlmTwavblZHkWFp9rht8pu_jD3i92IlMBtLtOeL-FRE-LUXCEocOtOAg/s320/restaurant+el+candil.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5433449898090524418" border="0" /></a><br />RESTAURANT EL CANDIL<br /><br /> Motius de feina em van portar aquest dissabte fins a Gijón. Per recomanació d'un amic vam fer una reserva al Restaurant el Candil. Un establiment petit, amb una desena de taules, estètica clàssica de decoració, tracte proper i familiar i situat just al centre històric de la ciutat asturiana. Aconsellats pel seu maitre vam triar uns entrants a compartir en forma de cloïsses a la planxa amb all i julivert i el seu suc (de mida generosa i gust formidable) i unes gírgoles amb llagostins (els bolets molt bons, llagostins correctes i salsa espectacular). Les entrades podrien qualificar-les de notables. D<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwDxaPBZmNZhyrLy1JoH095T0YYgBJHuF7pqry_2p1oa9Wj115MHiRhC8wzO3hJfORsxJv_MKbAgBBruhlkUGF_3_euy8iHiNm5KATAUqkWPzBuz-OpL92VvxoEgipX5h92BXiWg/s1600-h/el+candil+2.gif"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 200px; height: 143px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwDxaPBZmNZhyrLy1JoH095T0YYgBJHuF7pqry_2p1oa9Wj115MHiRhC8wzO3hJfORsxJv_MKbAgBBruhlkUGF_3_euy8iHiNm5KATAUqkWPzBuz-OpL92VvxoEgipX5h92BXiWg/s320/el+candil+2.gif" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5433450061303574482" border="0" /></a>e segon ens vam repartir entre carn i peix. En el meu cas vaig optar per una cassoleta de rap amb cloïsses i gambes. Una mena de suquet de peix acompanyat de patates que em va semblar rotund pel que fa a l'excel.lència de la matèria prima i una cocció senzilla però impecable. Per postres un arròs amb llet casolà també brillant. Per beure un desconegut Albariño anomenat Pedralonga que va ser un gran èxit. El compte va pujar a 44 euros per persona, una quantitat justificada per la qualitat de la cuina.<br /><b><br />Restaurant El Candil </b><span style="font-weight: bold;">C/ Numa Gilhou, 1 985 35 30 38</span> <span style="font-weight: bold;">Gijón</span>Xavihttp://www.blogger.com/profile/11415848510871638303noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33983868.post-14078299055918828102010-01-25T00:58:00.004+01:002010-01-25T01:08:37.340+01:00RESTAURANT LA CALENDULA<img src="file:///C:/DOCUME%7E1/COMPAQ%7E1/LOCALS%7E1/Temp/moz-screenshot.jpg" alt="" /><br /><br /> Aquest restaurant es troba al barri de l'Eixample de Girona. Estètica moderna però acollidora. Promou una cuina del país amb la brasa com a element elaborador. Fent un cop d'ull a la carta veus un factor positiu com son uns preus continguts. Per començar vam compartir uns entrants. Uns cargols amb romesco i allioli (llàstima que es van passar de foc perquè eren de bon gust i textura), brandada de bacallà (prou correcte), tomàquets raf amb anxoves i ceba tendre (plat que entrava molt bé amb bones anxoves i bona matèria prima pel que fa al tomàquet) i carxofes amb gambes (a mi les carxofes no m'entusiasmen però era bo). De segon un bacallà gratinat amb sobrassada i compota de poma que em va agradar força. Bona carta de vins del país amb tarifes més que raonables. Vam triar un Brunus, de la denominació d'origen del Montsant, que per 17 euros va oferir un bon rendiment. Tot plegat 35 euros per persona. Un preu que convida a repetir visita.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Restaurant La Calèndula- Girona- Travessia de la Creu 33 - 872033333</span>Xavihttp://www.blogger.com/profile/11415848510871638303noreply@blogger.com0