eslacarab

2011-06-13T00:27:00.004+02:00

RESTAURANT CALDENI

Aquest és un restaurant que feia temps que tenia apuntat per tornar-hi. Hi havia estat fa uns anys i reconec que el meu record no era d'entusiasme. Però els bons comentaris que m'havien arribat últimament em va convidar a repetir assistència. I l'experiència va ser força positiva. Uns entrants en forma de pizza cruixent, ametlles amb curry i palets amb salsa de romesco ens van donar la benvinguda. Com a primer plat vaig optar per una base de pizza de bolets amb gambes de la costa. Gran combinació, amb una massa brillant dels bolets i unes gambes gustoses. De segon vaig triar una de les especialitats de la casa: filet de Nebraska. Carn molt tendre, de gust personal però molt interessant. Per postres una crema catalana de tres textures. Dolça i que entrava com la seda. Per beure una novetat: un vi negre anomenat 30 copelos de la Ribera Sacra. D'entrada amb molt cos però que acaba amb un punt de finor que el convertia en una temptació. El compte: 50 euros per persona. Raonable per la qualitat del producte.

Restaurant Caldeni 932325811 C/València 452

2011-02-07T23:39:00.009+01:00

RESTAURANT BAR DEL PLA

Local de tapes situat molt a prop del Born, on el carrer Montcada finalitza tocant el carrer Carders. Antigament era el Restaurant Repla, dedicat a la cuina creativa. Ara han fet una aposta per les tapes de qualitat, amb racions generoses i preus continguts. Tenen èxit i trobar taula no és feina fàcil. Divendres vam trucar i vam tenir la sort que hi hagués lloc. Per l'estrena vam triar una mica variat per tastar la qualitat de la seva cuina. Així van anar arribant els plats. Cal dir que es va mostrar un servei ràpid i eficient. Primer unes braves, fetes amb una salsa suau de tomàquet i allioli. No eren brillants però es deixaven menjar. Tot seguit unes croquetes de tinta de calamar. De mida grossa i gust notable. Ens van agradar força. Després un tataki de presa ibèrica, bona la carn i un acompanyament en forma de mostassa. També van gaudir d'un tàrtar de tonyina fantàstic. A més, d'un pop a la brasa que es desfeia. I per últim, uns xipirons amb favetes tendres, que també van triomfar. Per postres un pastís de formatge en un format que semblava un flam. Més que correcte. El punt feble era una completa carta de vins però de preus inflats. El compte uns 34 euros per persona. I el resultat molt satisfactori. Per tornar més d'un cop.

Restaurant Bar del Pla C/Montcada 2 93 268 30 03

2011-01-07T18:49:00.003+01:00

RESTAURANT VIEJO ZORTZI

Restaurant situat al cor del centre neuràlgic de Bilbao. Concretament a l'autèntic epicentre de la zona de tapes i restaurants del carrer Licenciado Poza. Amb uns companys de feina vam optar d'entrada per un pica-pica per compartir. Uns percebes, era el dia d'aquest marisc, que van resultar saborosos, un pel saladets, però amb una relació qualitat-preu desfavorable. 18 euros per gairebé 18 percebes és molt. Després una amanida de bonitol, tomaquet, ceba i arbequina ben presentada i de qualitat. Per continuar un plat de pop sobre torrada de poma asada. Tendre el pop i bona combinació d'ingredients. I per arrodonir-ho, unes anxoves marinades que van justificar la fama que té aquest plat al nord. De segon gairebé tots vam triar una de les especialitats de la casa: cua de bou estofada al vi de la Rioja. Plat contundent de mida, no et quedes pas amb gana, de carn tendre, amb aquell gairebé gust de mantega i acompanyat per unes patates al forn. La salsa de vici amb un bon pa. Un gran plat que justifica la visita si sou amants de l'estofat de cua de bou. Tot acompanyat per un bon Rioja i amb una selecció de postres de comiat. El preu uns 50 euros per persona. Un pel caret però crec que també es paga l,alt nivell de vida basc. Igualment vam sortir satisfets.

Restaurant Viejo Zortzi C/Licenciado Poza 54 944419249 Bilbao

2010-12-01T01:27:00.019+01:00

EL GRAN SOMNI FET REALITAT

Volta cap a un costat, volta cap a l'altre. Neguit permanent. Quan sonarà el despertador ? Et fregues els ulls i veus que allò que et rutlla pel cap des de fa 24 hores no és cap somni, forma part de la realitat, en aquest cas dolça com mai. Aquest és l'estat que arrossego després de 24 hores que es posés el punt i final al Barça-Madrid. No un clàssic qualsevol, no, parlo del millor partit de la història del club. I no exagero, no, mai no he vist res de semblant. Un homenatge al futbol, aixecant el tractament de la pilota a art, el més semblant a la dansa clàssica fet esport. Amb uns protagonistes que arrossegaven la batuta i uns rivals que perseguien ombres. Quan arrossegues 40 anys ja et pots permetre lluir una certa memòria històrica. Vaig començar jugant a futbol als camps de terra del Camp Nou, on ara hi ha un gran aparcament. De petit, primer em col.lava amb els amics a l'estadi, i després els meus pares em van regalar el carnet de soci. El meu primer record va ser el partit de comiat de Johan Cruyff com a jugador al Camp Nou. Poc després recordo moltes nits de frustració escoltant la ràdio de pioners com Miguel Ángel Valdivieso o Fernández Abajo narrant desfetes. Al Camp Nou el Barça acostumava a guanyar, però fora sempre perdiem, a Gijón, a Salamanca, a molts racons de la lliga. La Recopa de Basilea ens semblava tocar el cim del món. Després, el Dream Team de Cruyff ens va fer creure que mai no viuríem res igual. La primera Champions, a Wembley, ens transportava a aquella frase típicament culer de "ja em puc morir tranquil". Que n'estavem d'enganyats. El millor encara havia d'arribar. Van Gaal va ser una transició en el model de La Masia. Rijkaard el segon gran impulsor. Ronaldinho el vaixell insígnia d'una etapa, també brillant, però menys exitosa del que apuntava. Però faltava el gran guru, l'home que reuneix l'essència del segell Barça, aquell que descobria el gran Oriol Tort, artífex de l'escola Barça al futbol base, i que ha convertit l'actual equip en el millor de la Història, ara sí amb majúscules. Primer va ser el mític 2 a 6 al Bernabeu. Després, la final de Roma, amb un ball monumental al Manchester. Tot semblava superat. Doncs no, que equivocats estàvem! Guardiola, ara al mateix nivell que Gamper, Kubala o Cruyff, ens preparava el somni daurat de tot culer. Com la pel.lícula "La tormenta perfecta", ell havia preparat l'obra mestra del futbol. La simfonia definitiva d'un projecte meravellós que aixeca el futbol a la categoria artística i contra el rival més odiat com a espectador-victima d'excepció. El 5 a 0 és l'exhibició més gran que s'ha ofert sobre un terreny de joc. Amb tot el planeta com a testimoni i 90 minuts per guardar per sempre més a la memòria. Un rondo i un altre, un gol i quatre més, un Camp Nou dret aplaudint a rabiar, cantant l'himne per les escales i més feliç que mai. Només un retret, el del futbolista frustrat. Com m'hagués agradat encara que fos fer de Jeffren!. Perque d'Iniesta, Messi o Xavi ja sé que és impossible, que no és a l'abast dels humans. I jo sempre he estat de carn i ossos.

2010-10-18T11:14:00.006+02:00

L'ETERNA DIVISIÓ DEL BARCELONISME

L'assemblea de compromissaris ha fet esclatar la caixa dels trons. La decisió de demanar una acció de responsabilitat social a la Junta Directiva de Joan Laporta ha posat en un primeríssim primer pla el famòs fantasma de la divisió del barcelonisme. Hi ha qui creu que això farà molt de mal a l'entitat, donarà ales a la caverna mediàtica i és un acte de revenja cap a la figura de Joan Laporta. Evidentment no cal ser molt espavilat per veure que Sandro Rosell no li té cap mena de simpatia al seu predecessor al càrrec i que, sota el meu punt de vista, va oferir poca credibilitat quan en un gest de mala entesa elegància va votar en blanc. Si portes el tema fins allà has de ser conseqüent i votar a favor. Dit això, em preocupa aquesta onada de desagravi a Joan Laporta sota el pretext dels grans títols aconseguits. Crec que ningú no discuteix el gran palmarès aconseguit durant el seu mandat. Que ell és, sense discussió, el president de la millor etapa esportiva del nostre club. Però això no s'ha de confondre amb la seva gestió econòmica. Trobo molt greu que hi hagi una diferència de 90 milions d'euros entre el seu balanç i el presentat per la nova directiva. I encara més greu el gran nombre de despeses sense justificar, si és certa la informació de la nova auditoria, que reflecteixen uns excessos indignes en una època de crisi. Crec que no passa res perquè ara Joan Laporta tingui l'oportunitat de defensar-se i els comptes del club s'acabin aclarint. No hem d'oblidar que una línia de mala gestió i despeses incontrolades podien acabar abocant al club cap a l'abisme econòmic i l'horitzó de les indesitjades societats anònimes esportives. I de cara al futur, enviar el missatge que no per fer una brillant gestió esportiva s'hi val tot. Jo sóc el primer que vull que l'equip guanyi el màxim possible i s'inverteixin els beneficis a la gespa, però no en estovalles de luxe i jets privats pagant el soci.

2010-10-18T01:08:00.002+02:00

RESTAURANT GRESKA REVISIÓ

És un dels restaurants anomenats bistronòmics de Barcelona que ja arrossega una bona fama des de fa uns anys. L'he visitat en varies ocasions i ara feia força temps que no hi anava. Divendres vam reservar per tornar a tastar la qualitat de la seva cuina. Tenen una carta curta, estructurada en apartats clàssics, tot i practicar una cuina creativa, com peixos, carns, arrossos i la curiositat dels menuts, una de les seves novetats respecte a altres locals semblants. D'entrada em vaig saltar l'ordre i com dels entrants no em convencia cap plat vaig optar per un arròs de bacallà. Acompanyat de julivert i pèsols era un plat aconseguit, tot i que reconec que no és la fòrmula que més m'agrada per combinar amb l'arròs. I de segon uns lletons amb mantega i llimona. Tendríssima la carn i una combinació poc habitual però encertada. Per postres un pastís de xocolata calenta que fregava el notable. Com a vi del sopar un descobriment precisament d'aquest local com va ser un Castro de Valtuille. Una proposta del Bierzo amb la mencia com a element únic de l'ampolla. Relació qualitat-preu excel.lent la d'aquest vi. La retrobada va ser agradable i el preu entorn als 40/45 euros correcte per la proposta d'aquest establiment que continua lluint al primer esglaó dels bistronòmics barcelonins.
Restaurant Greska C/Provença 230 934516193

2010-10-08T10:00:00.000+02:00

RESTAURANT CASA PALOMA

Nou local a Barcelona que sembla haver debutat amb empenta. Alguna bona recomenació d'algun blogger i comentaris elogiosos de companys de feina em va portar a fer-hi una reserva. L'establiment ofereix una estètica que recupera elements ornamentístics de les tradicionals granjes ramaderes com a clar símbol de la passió per la carn que destila el local. L'ambient era de públic refinat clarament vinculat amb la zona on s'ubica el restaurant. Vam encetar la visita amb uns plats compartits. Unes anxoves del cantàbric, gustoses, diria que de qualitat notable. Una truitat de patates i botifarra, tendre, un pel líquida i també més que correcta. Un salmorejo cremòs que, malgrat que no és un plat que m'entusiasmi, va oferir un rendiment satisfactori. I unes patates amb salsa de vinagreta diria que discretes. Per continuar plats de carn individuals. En el meu cas un tartar de filet de vedella que entrava prou bé però sense aixecar passions. Per postres una mousse de xocolata que va resultar fluixa, amb massa gust a llet. Per beure un Ermita del Conde que pel preu que tenia, 17 euros, mantenia bé el tipus. Dos detalls a afegir importants. El servei molt deficient, amb cambrers despistats, que gairebé t'abandonen si no els crides. I encara més fort: després dels primers entrants ens diuen que s'havia acabat el pa normal i que només quedava pa amb tomaquet...per poc després tornar i dir que no n'hi havia ni d'aquest últim. Lamentable en un restaurant. El preu final va ser de 33 euros per cap, raonable pel menjar que ofereixen. Tot i que el regust final que ens va quedar va ser de certa decepció, amb una oferta gastronòmica que no aporta res de nou, ni tampoc cap element que apassioni o que cridi l'atenció. No crec que hi torni.

Restaurant Casa Paloma C/Casanova 209 Telèf. 93200 82 96

2010-09-21T00:32:00.009+02:00

EL TOPIC DE NO HI HA MALA INTENCIÓ

Un jugador lesiona a un altre. Resposta d'exfutbolistes o exentrenadors : "no hi ha mala intenció". Això s'ha convertit en un tòpic que només s'entenc des de dos punts de vista. El primer que dius el que no penses, és a dir una mentida. I el segon, més preocupant, que només has jugat a la petanca i que això del futbol et quedava massa gran. En essència, el futbol és un esport que moltes vegades frega la violència. En la gran majoria de casos no hi ha voluntat de fer mal. Moltes vegades el jugador rival arriba tard o té la voluntat de fer falta per frenar la seva incursió però sense anar més enllà. Però hi ha vegades, les que menys, que el jugador protagonista de l'acció defensiva és conscient que pot provocar una lesió al rival i això no frena la seva iniciativa. Els que hem jugat milers de partits, encara que no sigui a nivell professional, ens hem trobat amb moments com els d'Ujfalusi i Messi. Com a protagonistes o com a testimonis, tant se val, però hem presenciat entrades esgarrifoses que demostren que, de vegades, el cervell humà s'electrocuta i tira pel dret sense pensar en les consequències. En el cas del jugador txec de l'Atlètic de Madrid hi va influir l'escalfor ambiental i la impotència de veure com el Barça els ballava una i altra vegada. I això, influeix en la dinàmica d'un partit, però, òbviament, no justifica la seva acció. El defensa, per cert, habitualment destraler i poc hàbil, mereix una sanció exemplar. Els nens volen ser Messi i no pas Ujfalusi. Un fa gran aquest esport i l'altre l'avergonyeix.

2010-09-13T12:40:00.007+02:00

RESTAURANT D'ALMANSA

Visita laboral a Cartagena i desconeixement total d'un restaurant recomanable a la zona. Un company dels que conformava l'expedició va trobar per Internet un lloc que rebia bones crítiques. Es tracta d'un restaurant situat al centre històric i que es diu "D'Almansa". Un establiment amb terrassa en un carrer peatonal amb un interior decorat amb una combinació d'elements clàssics i petits tocs de modernitat. Ens van oferir per començar plats fora de carta. En vam agafar un que feia bona pinta: croquetes de xipirons. Excel.lents, gustoses i amb una massa tendre que feia lluir la creació. A més, i ja dins la carta, vam optar per un pop a la brasa, diria que correcte, i un formatge cremós amb pedro ximenez, també força atractiu. Com a segon, érem tres persones, vam triar un plat típic de la zona: caldero del mar menor amb peix del dia i all-i-oli. Un arrós que no arriba a ser caldós, amb bona presència del peix, que no es fa pesant i que va entrar molt bé. Diria que notable. Per postres, vaig optar per una llet fregida amb gelat de canyella que va omplir les expectatives. Per beure, un "Juan Gil" de la denominació de Jumilla, un vi intens que ofereix una gran valoració pel que fa a qualitat-preu. Tot plegat vam pagar 38 euros per persona. Una quantitat satisfactòria pel rendiment de la cuina del local. Recomanable si us perdeu per Cartagena.

Restaurant D'Almansa- C/Jabonerias 53 - Cartagena- 868099666

2010-09-02T12:40:00.007+02:00

RESTAURANT BARRA DEL COURE

Fa ja uns quants any que funciona el restaurant Coure, una de les aparicions brillants en format bistronòmic de l'oferta gastronòmica barcelonina. Ara, des de fa uns mesos, han decidit ampliar el negoci i van construir una barra funcional i de disseny a l'entrada del local. La proposta és de plats per compartir amb un punt de creativitat i la rapidesa que requereix la proposta de barra. En el fons no deixa de ser una adaptació més arreglada del que pots trobar, per exemple, al Quim de la Boqueria. Un cop allà i revisada la carta ens vam llençar a la degustació variada. Anem a pel resultat. Unes croquetes d'ibèric que jo qualificaria de les milloretes que he menjat a la ciutat. No arriben a la qualitat de les del Manairó però passen sobradament l'examen. Molt bé. Després una ventresca de tonyina amb figues. Curiosa combinació entre el gust salat de la tonyina i la dolçor que sempre aporten les figues. Bona textura del peix i encertada combinació. Ens va agradar. A continuació galtes de vedella amb puré de patata. La carn deliciosa, es desfeia a la boca. Per tant, gran plat. Tot seguit un tartar de tonyina amb tàperes. A mi les tàperes no m,agraden gaire però en aquest cas no distorssionaven gaire l'encert de la proposta. Molt recomanable. Com érem tres van continuar la degustació amb un bacallà amb tomàquet confitat. Molt tendre el bacallà però no gaire encertada una salsa que semblava regalècia. No va triomfar. I per últim uns raviolis de ricotta amb espinacs que oferien un resultat òptim. Per postres un correcte tiramisú. I per beure un vi francès jove, un Latour la Peyré, que passava bé i que acompanyava bé la proposta gastronòmica. No cal dir que aquesta nova opció del Coure ens va satisfer notablement. Ara cal que mantinguin el nivell i els preus. Perquè finalment vam pagar uns 35 euros per cap.
Restaurant Coure - Passatge Marimon 20 - Barcelona- 932003572

2010-09-01T12:13:00.001+02:00

RESTAURANT RECTORIA D'ORÍS

El Pere i la Núria, dos amics de fa temps, van decidir fer un canvi a la seva vida i deixar un local de copes que tenien al Born, la Rosa de Foc, i buscar un nou repte en forma de restaurant al camp. Després de voltar molt s'han establert des de fa un temps a una antiga rectoria en un petit poble a prop de Vic anomenat Orís. Allà ofereixen una cuina autèntica, de creació, amb productes de l'entorn i amb un menú ajustat pel que fa al preu. Aprofitant les vacances de l'estiu els vam fer una visita. D'entrada sedueix l'entorn amb una magnífiques vistes de la vall que els envolta. Dintre trobem una casa amb història, l'antiga rectoria, que ells han aprofitat per crear un petit restaurant. Ofereixen un menú de 25 euros amb força plats per escollir i suggerències del dia amb petits suplements. D'aperitiu vam trobar una deliciosa gelatina de formatge de cabra amb melmelada de gerds. Com a primer plat una coca de full amb tomàquet confitat i gambes. Notable aportació lleugera i força gustosa. I de segon vaig triar un plat amb suplement com era un xai fet a baixa cocció acompanyat de verdures a la brasa. La textura de la carn excel.lent, amb aquell punt de mantega pel que fa a suavitat i tendre. Pel meu gust només li faltava un puntet més de sal. Com a postres pinya amb gelat de coco. Una opció refrescant que entrava la mar de bé. Per beure tenen una sorprenent carta de vins per alternativa, amb denominacions poc conegudes, i de preus continguts. Vam optar per una gran troballa, un "Pagos del Moncayo" de la varietat syrah que ens va agradar molt. Mineral, elegant i un pel cremós. Tot plegat 80 euros per a dues persones. Un bon preu per un dinar complert que mereix una petita excursió.

Restaurant Rectoria d'Orís - Orís - 938590230

2010-08-19T21:58:00.007+02:00

RESTAURANT VILLA MAS

Les vacances i la falta d'ordinador estival ha aturat momentaniament la creació de noves aportacions al bloc. Mica en mica intentaré fer-vos arribar les experiències viscudes i compartir-les amb vosaltres. Una d'aquestes novetats va ser la visita a un restaurant que feia temps tenia pendent de tastar, es tracta del Villa Mas, situat a S'Agaró. Un establiment ubicat en una antiga casa senyorial a peu de platja, amb una gran terrassa d'estiu i una proposta de cuina creativa fonamentada en el producte de la zona. La primera visita va ser una aposta, d'entrada, per un tàrtar de tonyina. Tendre i melós, entrava bé però sense arribar al punt d'excel.lència per exemple del que serveixen al Rosal 34 de Barcelona. Va ser un bon començament. De segon vaig optar per un rapet amb bolets i cebes tendres. Diria que correcte però sense emocionar més. Destacat va ser el pa de cereals ofert, calent i gustós. Per postres, una complerta i abundant crema catalana. En el tema dels vins tenen una impressionant carta especialitzada en vins de la Borgonya. Em vaig deixar assessorar pel sommelier i la vaig pifiar. Em va recomanar un vi d'uns 28 euros que va ser una aposta equivocada. Un cop més, i van molts, els vins francesos tenen una gran qualitat però un preu molt més elevat que els nostres. Per 28 euros hagués triomfat amb molts vins del país i a terres gales queda clar que, si més no, a nivell de restaurant t'has de gastar molt més per trobar una relació de qualitat semblant. El pitjor de la visita va ser el compte final de 140 euros per a dues persones. Uns números que reflecteixen clarament que pagues el lloc, les dates i l'ambient pseudopijo que s'hi troba. El menjar no mereix més de 50. Per tant, molt maca la casa però si en vull veure una altra de semblant ja visitaré una immobiliària.

Restaurant Villa Mas - Passeig de Sant Pol 95 - S'Agaró-S.Feliu de Guixols 972.82.25.26

2010-07-06T01:20:00.004+02:00

ROSELL VERSUS CRUYFF

No fa ni una setmana que Sandro Rosell és nou president del club que ja s'ha produït la primera polèmica. En aquest cas la decisió de la nova directiva de retirar la condició de president d'honor de Johan Cruyff i la posterior reacció de l'exentrenador blaugrana de tornar la insígnia que l'acreditava per un càrrec que, segons els nous dirigents, no contemplen els estatuts del club. Mal començament. Recapitulem. D'entrada dir que la decisió de Joan Laporta em va semblar un dels clars exemples de les ombres del seu mandat. Crec que per nomenar un nou president d'honor cal tenir el suport dels socis. I, en aquest cas, això no es va produir. A més, si coneixes una mica l'entorn blaugrana saps que Cruyff és una persona que genera grans passions i també importants crítiques d'alguns sectors, segurament més minoritaris que els primers. Per tant, per respecte a la massa social has de plantejar el tema obertament. Jo reconec que no em sembla malament la figura d'un president d'honor al estil de Di Stefano, Beckembauer o Bobby Charlton. I Cruyff és un element emblemàtic de la història blaugrana. Però no havia de ser Laporta, amic i advocat de Cruyff, qui fes aquest nomenament a corre cuita i a punt de plegar. Dit això, crec que també és un error de la nova junta qüestionar aquest càrrec d'entrada. Calia esperar a l'Assemblea per parlar del tema i no encendre el foc només aterrar. També cal dir que la reacció de Cruyff és infantil i característica del seu tarannà orgullós i impulsiu. L'embolic ha esclatat i l'únic que s'ha aconseguit és erosionar la imatge del club a nivell internacional on el prestigi de Cruyff no enten de referèndums assemblearis. Tot plegat tornar a demostrar que els ismes a Can Barça continuen més vius que mai i que el caràcter autodestructiu continua ben present a les parets del Camp Nou. Els èxits i les glòries continuen vigilats d'aprop per les enveges i els interessos. Quina llàstima.

2010-06-26T02:18:00.009+02:00

RAP AMB GAMBES I CLOÏSSES

Motius de paternitat, sempre una bona notícia, m'han obligat a deixar una mica abandonat el blog. El mateix motiu complica ara mateix la visita a restaurants i les corresponents avaluacions. Per això, també és una bona alternativa parlar de receptes. Concretament avui comentaré una recepta senzilla de fer amb el rap, les cloïsses i les gambes com a protagonistes. Amb una cassola amb oli marquem les gambes. Posteriorment enfarinem una mica el rap i també el passem per la mateixa paella. Un cop fet poc més de volta i volta també el retirem. Introduïm una picada de ceba tendra amb unes cullerades de farina. Posteriorment, hi posem les cloïsses, prèviament netejades amb una cassola amb aigua i sal. Hi llencem també un bon rajolí de vi per cuinar. Un cop consumit hi aboquem brou de peix per cobrir una mica les cloïsses i aprofitem per posar-hi les gambes. Les tapem per fer obrir les cloïsses. Un cop obertes hi afegim all i julivert. Per últim hi posem el rap per fer xup-xup un parell o tres de minuts. Després preparat per servir i gaudir. Un plat relativament fàcil de fer però que un cop a taula si la qualitat del producte és bona et fa gaudir d'un bon àpat.

2010-04-29T01:46:00.003+02:00

PUNT I FINAL AL SOMNI DEL BERNABEU

No hem pogut superar a l'Inter. El plantejament ultradefensiu de Mourinho, condicionat també, tot sigui dit, per l'expulsió merescuda de Motta, ha frenat la il.lusió culer de classificar-se per a la final del Bernabeu. Un equip italià ben ordenat i tapant els espais ha estat capaç d'eliminar un Barça espès, cansat, i sense massa idees. Atenent als dos partis disputats, i malgrat el futbol raquític de Mourinho, cal dir que l'equip de Guardiola no ha estat superior a l'Inter i l'eliminació ha estat merescuda. Fora d'Europa ara l'objectiu és la lliga. Guanyant el campionat espanyol el Barça faria una gran temporada. Serien 4 títols sumats: Supercopa d'Europa, Supercopa d'Espanya, Mundial de Clubs i la Lliga. Ara, quan acabi el curs els responsables esportius hauran de rectificar els errors comesos. D'entrada queda clar que el canvi Ibrahimovic-Eto'o ha estat un fiasco. Si el dia clau que t,ho jugues tot el canvies faltant 25 minuts tu mateix reconeixes que és una peça que no et funciona. El tàndem Xavi-Messi, amb ajudes puntuals de Pedro, no pot arrossegar l'equip tota la temporada. A diferència de la temporada passada, aquest any no tenim a Eto'o, ni a Henry, ni a Iniesta per ajudar l'equip a nivell ofensiu. Massa absències per regnar a totes les competicions. Calen reforços per continuar sent competitius i aprofitar una generació que ha de donar encara moltes més alegries. Malauradament no hem tingut la sort in extremis de Stamford Bridge, de Mònaco o d'Abu Dhabi. Però cada dia no és festa i aquesta nit la més maca del local s'ha anat amb l'italià. Una mala nit la pot tenir tothom.

2010-04-11T02:58:00.004+02:00

TANCANT BOQUES

Visita del Barça al Bernabeu amb la Lliga en joc. Pressió asfixiant mediàtica madrilenya des de fa setmanes. Cristiano Ronaldo com a destral centralista per destrossar l'imperi blaugrana. Designació arbitral ideal pels seus interessos, amb Mejuto González el Madrid no perdia des del 1999. Camp omplert de gom a gom disposat a viure una nit de glòria. Sona el xiulet i comença el joc. 90 minuts d'exhibició barcelonista, de domini del joc, de qualitat tècnica davant d'un rival impotent. Fa vergonya ser d'un equip com el Madrid que l'única proposta que ha fet servir per guanyar ha estat colpejar els turmells dels jugadors barcelonistes. Una actitud que ha comptat, com ja era d'esperar, amb la complicitat del nefast Mejuto González. Amb un col.legiat imparcial el Madrid hauria acabat amb 8 jugadors. Ha estat l'escenari de dues propostes: la guanyadora amb un estil definit fonamentat en la passió per aquest joc i la perdedora amb un sistema inexistent i sense arguments futbolístics. Els gols de Messi i Pedro han reflectit una altre nit de joia blaugrana. I on és el debat entre Messi i Cristiano ? no calia arribar al Bernabeu. Qualsevol periodista, aficionat, directiu o forner que hagi jugat a futbol amb un mínim de nivell sabia que equiparar el seu futbol és un insult a la intel.ligència. Cristiano és un jugador de 8-8,5 amb el handicap que falla sempre a les grans ocasions i Messi un jugador 9,5-10 que no falla mai quan el necessites. El desenllaç ha estat un triomf del Barça que l,acosta a la lliga i que enfonsa un nou projecte de Florentino. Ha estat la victòria del planter contra els diners. D'una filosofia contra la prepotència.

2010-03-16T23:32:00.004+01:00

RESTAURANT SEMPRONIANA

Local d'estètica cuidada, ambient romàntic i cuina de mercat. Feia anys que no el visitava. Per començar un assortit d'entrants força complert. Hi havia un parell d'arrossos, una amanida amb barat, llenties amb bacallà, ravioli de botifarra i un bombó de tofona. El resultat va ser satisfactori. Bon nivell dels plats. Com a segon un turbot amb reducció de xerez. Peix tendre i al punt amb una salsa que no carregava massa i acompanyava bé. Per postres, un tiramisú de bon nivell. No us puc explicar el preu perque era un regal d'aniversari d'uns amics. Però el lloc és interessant i ben acompanyat és agradable.
Rest Semproniana C/ Rosselló, 148 934 531 820

2010-03-15T01:18:00.000+01:00

RESTAURANT COMIOLS

Local ubicat a la part alta de Barcelona, amb una estètica entre acollidora i moderna. Optem pel menú sorpresa. Un aperitiu, quatre mitges racions i unes postres. L'aperitiu, una mena d'empanadilla de verdures i peix, molt fluixet. Però amb l'entrada del menú augmenta la qualitat. Primer una amanida de perdiu molt interessant. Després un sensacional arròs amb llebre salvatge i bolets. Com a peix un llobarro salvatge amb puré de carbassa i gelatina de botifarra negra de gran qualitat. I per acabar, un garrí ibèric cruixent sobre tatin de poma àcida i reducció de Mòdena brillant. Per postres una gelatina de llimona i plàtan amb gelat de coco i escuma de maracuià sorprenent i original que agrada. Per acompanyar un maridatge erràtic. Un bon cava de la casa del Penedès d'entrada però la resta per oblidar. Un rosat de Baldomà intrascendent i un clàssic de la Rioja, un Viña Salceda, que no aporta res. Com a complement un Enrique Mendoza en forma de moscatell que només arriba a l'aprovat. El preu amb maridatge 50 euros. El balanç és força positiu i crec que tornarem.

Restaurant Comiols C/Madrazo 68-70 08006 T 932 090 791

2010-03-12T23:49:00.001+01:00

RESTAURANT KOY SHUNKA

Es la versió millorada del millor japonès de Barcelona, el Shunka, i porta per nom Koy Shunka. Situat a pocs metres de l'original, ofereix una estètica treballada, amb una barra de luxe i tot un seguit de taules còmodes i amb intimitat. Com era la primera visita vam triar el menú degustació. Com a aperitiu unes fulles d'ostra, amb el gust del mol·lusc però en forma vegetal. Un plat curiós. Després una tempura de carxofes que qualificaria de deliciosa. Més, doncs una sopa de miso amb escopinya. Potser un excés de presència del gust del miso i massa testimonial l'escopinya. Tot i així, correcte. A continuació, un sashimi de gambes de Palamós i algues. Les gambes més petites de l'habitual, sent de Palamós, i bon contrast amb unes algues amb profund record a mar. Tot seguit uns llagostins i espardenyes sobre pedra calenta. Sobre aquesta pedra tu et fas el producte al teu gust de cocció. Una versió japonesa de la carn a la llosa. Després, sopa de fideus amb presa ibèrica. Sensacional aportació amb un brou molt gustós i una carn tendra. Acte seguit una sopa de sashimi amb eriçó, tonyina i calamar. Gran qualitat de la matèria prima però pel meu gust la barreja es difuminava per la força de l'eriçó. Com a continuïtat un plat en format de teppanyaki amb salmó, popets i orada. Per mi fluixet. I per finalitzar un assortit de sushi com és habitual a la casa de molta qualitat. Per postres, un combinat de gelat, maduixes i xocolata que mantenia el bon nivell del sopar. El punt discordant va ser el preu de l'ampolla de vi. Demanar 18 euros per un Abadia Retuerta Especial Selecció de 375 cl. em sembla un atracament. El preu final va ser de 80 euros per persona. Com a experiència crec que mereix una visita perquè és una visió de la cuina japonesa autèntica molt propera al que et trobes quan viatges al país nipó. Ara per gaudir de l'estil japonès que ens agrada aquí, per preu i qualitat, jo m,estimo més anar al Shunka original.

Restaurant Koy Shunka C/ Copons 7 Telf: 934 127 939

2010-02-23T20:33:00.004+01:00

BARCELONA RESTAURANT'S WEEK O TIMO'S WEEK

Aquests dies a molts mitjans de comunicació hem vist la nova iniciativa de la ciutat de fer una setmana dedicada a promocionar els restaurants de cert nivell per acostar-los al gran públic. Una proposta, a més, amb finalitats benèfiques i copiada de Londres i Nova York. De cada 25 euros que val el menú estandard un euro es destina a una organització benèfica. Es tracta de locals, alguns amb una estrella Michelín, que ofereixen una carta tancada de dos plats i postres per aquest preu. Tenint en compte el nom d'alguns d'ells, per exemple el Saüc, el Hisop, el Greska, etc..., una bona oportunitat per la gent que no son clients habituals o no tenen el poder adquisitiu que suposa anar habitualment a aquests locals. Aquest, si més no, és l'eix central de la campanya. Llàstima que estiguem en un país com dic jo de pirates i comissionistes, evidentment, per sort, no tothom és així, però el nombre de corsaris sí que és ampli i ben present. D'entrada dir que això és un "timo". Després de consultar molts menús dels oferts arribes a la ràpida conclusió que demanant els mateixos plats a la carta val, si fa o no fa, el mateix. Perque la gran majoria de menús contemplen plats dels més barats. Res de llençar la casa de la finestra com a promoció. Exemple: a l'Icho ofereixen de primer un yakisoba (fideus amb carn) i de segon una tempura (arrebossat de verdures i llagostins). Vaig trucar a un local i em van acabar confessant que el menú que ofereixen és el mateix de la resta de l'any pel migdia i per les nits de dilluns a dijous. Llavors on és l'oportunitat ? Ja sé que diran que han omplert. El que han fet és aprofitar-se de la bona fe dels barcelonins. Això sí, com a mínim, espero que l'euro promès arribi a les organitzacions benèfiques.

2010-02-02T01:53:00.003+01:00

TONY ZENET EN CONCERT

Tony Zenet és un crooner andalús, concretament de Màlaga, que amb el seu treball "Los mares de China" ha anat obrint forat amb un estil que barreja jazz, bolero, tango, un cert toc de flamenc i una veu molt personal. Aquest passat divendres va actuar a l'Auditori de Barcelona. Feia molt de temps que el volia veure en directe. Perquè gravat ja em tenia guanyat amb un disc que per mi, i tot son opinions, es clar, és el millor treball musical del 2009. Doncs la realitat del directe va ser aclaparadora. No només és un cantant excepcional, amb una veu captivadora, és un actor sobre l'escenari que sap engrescar al públic, ballarí vocacional i un artista amb lletres ben grans. A més, l'orquestra que l'acompanya, una autèntica banda internacional de cubans, suecs, espanyols, etc..., és fantàstica. Aconsegueix que el seu estil durant moltes cançons adopti el concepte de jazz session. Això provoca que un repertori petit, de 10 cançons, s'allargui fins a gairebé 2 hores de concert. Un regal per qui li agradi el seu estil. A l'Auditori va triomfar, el públic el va ovacionar i es va entregar a un espectacle excel.lent. Un artista que prepara nou disc per després de l'estiu i que es mereix pujar molts esglaons al panorama musical, per qualitat està molt per sobre de molts supervendes.

Concert Tony Zenet Auditori de Barcelona 29 de gener del 2010

2010-02-01T02:06:00.002+01:00

RESTAURANT EL CANDIL

Motius de feina em van portar aquest dissabte fins a Gijón. Per recomanació d'un amic vam fer una reserva al Restaurant el Candil. Un establiment petit, amb una desena de taules, estètica clàssica de decoració, tracte proper i familiar i situat just al centre històric de la ciutat asturiana. Aconsellats pel seu maitre vam triar uns entrants a compartir en forma de cloïsses a la planxa amb all i julivert i el seu suc (de mida generosa i gust formidable) i unes gírgoles amb llagostins (els bolets molt bons, llagostins correctes i salsa espectacular). Les entrades podrien qualificar-les de notables. De segon ens vam repartir entre carn i peix. En el meu cas vaig optar per una cassoleta de rap amb cloïsses i gambes. Una mena de suquet de peix acompanyat de patates que em va semblar rotund pel que fa a l'excel.lència de la matèria prima i una cocció senzilla però impecable. Per postres un arròs amb llet casolà també brillant. Per beure un desconegut Albariño anomenat Pedralonga que va ser un gran èxit. El compte va pujar a 44 euros per persona, una quantitat justificada per la qualitat de la cuina.

Restaurant El Candil C/ Numa Gilhou, 1 985 35 30 38 Gijón

2010-01-25T00:58:00.004+01:00

RESTAURANT LA CALENDULA

Aquest restaurant es troba al barri de l'Eixample de Girona. Estètica moderna però acollidora. Promou una cuina del país amb la brasa com a element elaborador. Fent un cop d'ull a la carta veus un factor positiu com son uns preus continguts. Per començar vam compartir uns entrants. Uns cargols amb romesco i allioli (llàstima que es van passar de foc perquè eren de bon gust i textura), brandada de bacallà (prou correcte), tomàquets raf amb anxoves i ceba tendre (plat que entrava molt bé amb bones anxoves i bona matèria prima pel que fa al tomàquet) i carxofes amb gambes (a mi les carxofes no m'entusiasmen però era bo). De segon un bacallà gratinat amb sobrassada i compota de poma que em va agradar força. Bona carta de vins del país amb tarifes més que raonables. Vam triar un Brunus, de la denominació d'origen del Montsant, que per 17 euros va oferir un bon rendiment. Tot plegat 35 euros per persona. Un preu que convida a repetir visita.

Restaurant La Calèndula- Girona- Travessia de la Creu 33 - 872033333

2009-12-04T15:45:00.005+01:00

RESTAURANT DOS PALILLOS

Va obrir fa més o menys un any a Barcelona i es va convertir en un lloc molt visitat pels gourmets. El seu responsable, Albert Raurich, té com a bagatge haver estat cap de cuina de "El Bulli" de Ferran Adrià. Per tant, una excel.lent carta de presentació. Es tracta d'un local dividit en dos espais i amb propostes de cuina asiàtica, especialment japonesa i xinesa. A l'entrada una barra de bar tradicional i dintre una barra d'estil japonès, semblant al que podria ser un teppanyaki. Fora pots triar a la carta i dintre només els dos menús degustació. Nosaltres van reservar a la part interior i vam optar pel de 50 euros perque l'altre, el llarg de 65, el vam trobar excessiu. En el nostre cas el menú es composava de 10 plats més un parell de postres. Eren racions petites a compartir però no et quedaves amb gana. No us explicaré tots els plats perque serià molt llarg i entretingut. Només us diré que començava amb plats típicament japonesos com encurtits en vinagre estil tsukemono o fetge de rap fins a propostes més clàssiques en el món nipó com uns pinxos de pollastre en format yakitori. Com a curiositat també hi havia un onsen tamago, un ou de granja fet a 63 graus. La gastronomia ve acompanyada d'un cert toc d'espectacle quan veus als cuiners anar fent tots els plats. El resultat pel meu gust és un pel decebedor. No és una cuina que entusiasmi, és correcta, atenent el preu, però sense oferir cap plat brillant. Son bones propostes de diferents cuines asiàtiques que no t'acaben d'atrapar. Es a dir, lluny pel que fa al resultat de la proposta, per exemple, del Shunka. El compte final va pujar, amb vi inclòs, a 60 euros per persona. Paga la pena provar-lo si tens la curiositat però a mi sincerament no em crida l'atenció repetir. Si més no a dintre, perque a la barra de l'entrada que pots demanar a la carta jo crec que surts més satisfet.

Restaurant Dos Palillos C/Elisabets 9 93 304 05 13

2009-11-20T12:31:00.007+01:00

RESTAURANT ENOTECA GASTALDI

Local situat just on s'acaba el barri vell de Girona. És un establiment relativament petit, amb no massa taules. De fet la gestió també és en petit comitè perque la nit que hi vam anar només hi havia dos cambrers i el cuiner. Anem a la teca. De primer vaig fer una saltejat de verdures amb oli de tòfona i pernil ibèric. El resultat va ser un plat amb unes verdures amb un punt cruixent satisfactori i podríem dir que bon producte de la terra. L'oli de tòfona no era massa evident i la presència del pernil diria que un pel escassa. De segon vaig optar per un turbot amb llit de patata, espinacs i pinyons. El peix era bo i amb la textura correcta, l'acompanyament el qualificaria de satisfactori. El problema era la quantitat. El tall de peix era petit i clar cobrar 24 euros per un plat així trobo que és excessiu. De postres un tiramisu ben fet, tendre i amb el punt precís d'Amaretto. La carta de vins no és molt amplia però sí que presenta uns preus més que correctes. Vam optar per un Montsant, un Finca de l'Argatà del 2006, un vi amb bona presència de fruita i que malgrat l'elevat grau d'alcohol, un 15%, en boca entra com la seda. El preu de 19 euros per l'ampolla és molt competitiu. El resultat és una visita satisfactoria pel que fa a la qualitat dels plats però amb el handicap d'una continguda generositat a les racions. Tot plegat el compte va pujar a 42 euros per persona.

Restaurant Enoteca Gastaldi Plaça de St Pere 10 Girona 972 003 538

2009-11-04T13:35:00.004+01:00

URTAIN

La companyia madrilenya Animalario representa al teatre Romea de Barcelona una obra que porta per títol "Urtaín". Dit així no sembla una gran presentació. Jo de fet vaig sentir que venien a Barcelona i vaig pensar: "quin rotllo una obra dedicada a aquest boxador". Gran error per part meva. Va ser la recomanació d'un amic la que em va fer picar la curiositat. I vaig llegir molts bones crítiques. A partir d'aquí vaig decidir a comprar les entrades que, per cert, n'hi ha i sense problemes. Ahir era la cita amb el teatre. "Urtaín" és la vida de José Manuel Ibar, el seu èxit i la seva decadència. Va ser un esportista utilitzat com a símbol del regim franquista i, vet aquí, el gran encert del guió de l'obra, de l'argument, en el sentit d'aprofitar aquesta figura per mostrar-nos les misèries d'una Espanya que va viure a les tenebres i les ombres del dictador fins la llum que mica en mica va obrir les portes del país a l'exterior amb l'arribada de la democràcia. Va ser el pas que va portar a l'estat espanyol de ser un país subdesenvolupat a acostar-se a les grans potencies europees. Una situació que els més joves i els nostàlgics de les dretes ràncies haurien de recordar més sovint. Tot això combinat amb el retrat d'un personatge enaltit per interès i abandonat al seu suïcidi quan ja no interessava a ningú. Un perfil molt humà i amb una actuació del seu protagonista antològica. Roberto Alamo fa un dels millors papers que he vist jo en el teatre. La resta del repertori amb actors coneguts com Marc Martínez o Alberto San Juan mantenen un nivell excel.lent. La posada en escena és sorprenent, contundent i molt encertada. Una hora i cinquanta minuts de teatre d'alta escola. No és que sigui recomanable, si no que és d'assistència imprescindible si t'agrada el TEATRE en majúscules.

"Urtaín" Teatre Romea fins el 22 de novembre.

2009-11-01T18:46:00.003+01:00

CIRC CRIC

Feia molts ays que no anava al circ, no porto el compte exacte però jo crec que més de 20. Per motius familiars, acompanyar als meus nebots, vaig aconseguir unes entrades per veure el nou espectacle del Circ Cric fonamentat en els seus 35 anys de vida. Parlar del Circ Cric es fer-ho de la seva anima a l'escenari, el pallasso Tortell Poltrona. L'espectacle combina números seus amb acrobàcies, malabarismes i les essències del circ més tradicional. Tot fet amb gust, elegància i passió per la seva professió. Haig de dir que em va agradar molt. Va ser un retrobament amb la infància que t'arrancava molts somriures. Per cert, magnífic l'últim número d'homenatge a la professió de la cara pintada. Tortell Poltrona és un pallasso dels de veritat, dels que transmeten alegria i reflexió. Felicitats pels 35 i per fer més gran l'espectacle pels més petits.

2009-10-29T01:24:00.005+01:00

MALDITOS BASTARDOS

Molt bones crítiques i la meva admiració per Quentin Tarantino em van portar ahir a veure, reconec que amb un cert retard, l'última pel.lícula seva anomenada "Malditos Bastardos". Doncs el resultat va ser força decebedor. Potser a estones és entretinguda, però no li acabo de trobar cap gràcia a la narrativa del film ni al seu objectiu. És a dir que si el que volia el director nord-americà és fer una ficció en la qual ell és l'únic que aconsegueix matar Hitler, doncs molt bé: felicitats! Però jo sincerament no li trobo l'interès. A nivell de guió trobo ja poc original repetir el muntatge en forma de capítols. Ja explotat per ell mateix a Kill Bill. Curiosament, la primera pel.lícula de Tarantino que ja no em va agradar. Vaig trobar que era una exhibició gratuïta de violència que ni la presència d'Uma Thurman aguantava. Per tant, comencen a quedar lluny grans obres seves com "Pulp Fiction" o "Reservoir dogs". Això sí que eren, sota la meva opinió, bons homenatges al cinema negre, d'acció i fins i tot amb algun punt de thriller. El que ha fet a posterior crec que li falta rumb o, dit d'alguna forma, més contingut i menys artificialitat. Espero que la propera entrega que faci em convenci més perquè si no deixaré de creure en ell, com ja m'ha passat amb la insoportable Isabel Coixet.

2009-10-27T02:36:00.004+01:00

RESTAURANT POOR FOOD AND WINE

Viatge de plaer a Nova York i algunes recomanacions en forma de restaurants. Aquesta en va ser una. Es troba al barri de Grammercy, podríem dir que a la part est del centre de Manhattan. Un barri pel que vam veure benestant. La seva cuina es fonamenta en el producte cru. Dit així penses en un japonès o un vegetarià. Doncs no és cap de les dues opcions. Sí que tracta bé el tema de les verdures, però la seva cuina és creativa amb la novetat de no passar res pels fogons. Amb deshidratacions i altres fòrmules pecul.liars es treballa a aquest local novaiorquès. Lògicament la clau és una materia prima de bona qualitat i després un acompanyament i presentació originals. De primer vaig optar per una selecció de verdures de mercat amb oli orgànic de Califòrnia, flor de sal i llimona fresca. Un plat refrescant i gustós. Em va agradar. De segon vaig triar un plat clàssic de la casa: un ravioli de formatge caramelitzat amb remolatxa en escabetx. En aquest cas el resultat va ser menys atractiu, la crema del ravioli i la textura del mateix no em van acabar de convèncer del tot. Per beure una copa de vi de Cabernet Sauvignon californià, ben estructurat entrava prou bé. Tot plegat el compte per a dues persones va pujar a uns 80 euros. Un preu més que raonable per una opció arriscada però interessant de tastar. Per cert, en cas d'anar-hi en mesos de bon temps imprescindible reservar taula a la terrassa, enmig de diferents edificis podríem qualificar-la d'ubicació amb encant.

Restaurant "Poor Food and Wine" 54 Irving Place Nova York 2124771010

2009-10-01T01:23:00.004+02:00

RESTAURANT LIBENTIA

Època de crisi econòmica i, per tant, també d'afectació directa a la gastronomia. En el local on hi havia hagut l'estrellat, pel que fa als guardons Michelin, "Ot" ara hi ha un nou local anomenat Libentia. Un projecte de 4 joves amb força experiència al sector a llocs amb prou solera com l'Alkimia o el Saüc. El seu fonament no és cap novetat, es tracta d'un concepte molt a prop del bistronòmic, amb un bon tractament de la cuina mediterrània acompanyada de tocs de fusió i creació. No ens va convèncer el menú degustació i vam optar per la carta. En el meu cas vaig triar de primer un arròs amb orella de porc i tripa de bacallà. L'arròs era al punt, la tripa de bacallà prou tendre, al igual que l'orella. Però el conjunt oferia un plat un pel insípid, no transmetia cap atractiu original. Fins i tot, un pel just de sal. De segon, un peix de platja, en aquest cas turbot, amb bolets. Bona la textura del peix, amb bon gust, però no massa aconseguit l'acompanyament. Per beure tenen una gran carta de vins a preus assequibles. Vam triar un "Castro de Valtuille" de la denominació d'orígen del Bierzo. Un vi amb un cert toc mineral però amb molt d'equilibri i paladar fi. Tot plegat 47 euros per persona. Un preu raonable per la qualitat del menjar però amb un resultat desencisador. Potser no vaig triar bé els plats o la seva proposta em resultat massa familiar i esgotadora.
Restaurant Libentia C/Corssega 537 93435 80 48

2009-09-29T01:11:00.000+02:00

NON SOLUM

Tornava Sergi López amb la representació de l'obra "Non Solum" al TNC. Ja hi havia estat la temporada passada però uns problemes de salut el van obligar a anul.lar bona part de les representacions i d'alguna forma es van sentir en deute amb els aficionats teatrals barcelonins. Es tracta d'un monòleg, escrit conjuntament amb Jorge Picó, que explica una pecul.liar història que serveix per reflectir molts dels fantasmes del nostre interior: la por a la soledat, l'egoisme, les diferències o el descontentament popular amb els polítics. Molts interrogants de la nostra societat interpretats per un únic actor sobre l'escenari que a l'hora adopta múltiples personatges. Un exercici teatral descomunal per l'esforç i que serveix per gaudir del gran talent de Sergi López. Un monòleg especial per un gran actor. Amb certs tics de l'escola Pepe Rubianes però pujant un esglaó. Sergi López és ell i molts altres. Llàstima que les entrades estiguin esgotades, però si teniu l'oportunitat de veure l'espectacle en un altre localitat no ho desaprofiteu. Per mi una de les millors obres dels últims 5 anys a Barcelona.

"Non Solum" TNC fins el 18 d'octubre.

2009-09-14T01:03:00.004+02:00

RESTAURANT CAN BARRIS

Es troba a Campllong, és a dir, a tocar de Cassà de la Selva i relativament a prop de Girona, a un quart d'hora en cotxe. Es tracta d'un restaurant amb diferents menjadors, moltes taules i un funcionament un pel industrial. Fan dos serveis al migdia. Un a la una i un altre cap a les tres. Primer problema, fas una reserva al segon torn i com que els del primer arriben tard entres a dinar cap a les 1545h. Crec que els propietaris haurien d'avisar a qui arriba tard que darrera hi haurà gent esperant i que, per tant, hauran de sortir quan toca. Però suposo que com omplen els hi rempampinfla el tema. La seva millor proposta son els cargols. De fet els has d'encarregar quan fas la reserva i t'avisen que n'hi ha 50 per plat. La resta de la carta es una correcta oferta de carns i peixos. Vam demanar els cargols de primer oferts en un format de llauna amb una peculiar salsa picant en forma de sofregit. El resultat és un plat correcte però decebedor pel que fa a la fama que arrosseguen per la zona. Jo crec que n'he menjat de molts millors a restaurants de Lleida i fins i tot a Barcelona. Per tant, el principal atractiu de la visita ha estat desencisador. De segon unes costelles de xai amb guarnició en forma de patates i esbarginies. Cap meravella. Per postres maduixes amb nata que es comportaven bé. La bona notícia ha estat una extensa carta de vins a preus raonables. Hem fet un Mas Perinet, per 23 euros, i un Abadia Retuerta Especial Selecció del 2004, per 19. Érem set persones i hem sortit a 40 euros per cap. Un preu un pel encarit pels vins. Però la conclusió és que no és un restaurant que veient el públic d'un diumenge vagi més enllà d'escenari de trobades familiars. No crec que repeteixi.

Restaurant Can Barris Crta. de l’Aeroport a Cassà, Km 242 Telèfon: 972 46 10 05

2009-09-09T00:44:00.003+02:00

DECEPCIÓ A L'ESTADI OLÍMPIC

Era un dels concert més esperats de l'estiu. La seva canço "Viva la Vida" gràcies als èxits del Barça s'ha convertit en tot un himne. A més, la resta del seu últim treball, que també porta el mateix nom, era més que notable. De fet la seva trajectoria contè hits destacats com per exemple "In my place" o "Trouble". El seu pop entre simfònic i comercial atreu masses. I, per això, per aquest bon moment, Coldplay va vendre totes les entrades de l'estadi olímpic. El problema ve a partir d'aquí, el moment de desenvolupar un show molt esperat. L'organització d'entrada va ser nefasta. Llargues cues a càrrec de porters de discoteca, vaig sentir un d'ells dient-li a un espectador "A ver si me vienes a ver por el Otto", que en comptes d'agilitzar la introducció d'espectadors al recinte va convertir-ho en un reguitzell d'empentes i nervis. Un cop dins trobar l'espai. En el meu cas a la gespa. Ja em va semblar estrany veure que no hi havia pantalles gegants. Sobretot després de veure recentment grans desplegaments com els d'U2 o AC/DC. Una deficiència que durant el concert es va posar de manifest ja que la visió dels espectadors era més aviat de palau d'esports que no pas d'estadi olímpic. Després el so...només dient que des de la meva posició, a 15 metres de la pantalla de l'esquerra i dels altaveus gegants, podia mantenir una conversa amb el mòbil ja ho diu tot. Més aspectes negatius: la falta alarmant de taules del seu cantant, Chris Martin, la falta de ritme de l'espectacle, la mala tria de cançons, etc...En definitiva, i lògicament és una opinió personal, el pitjor concert que he anat dels últims 10 anys.
Concert de Coldplay - Estadi Olímpic

2009-08-26T00:47:00.004+02:00

ANTICATALANISME IN CRESCENDO

Llegia fa uns dies una carta a un diari certament impactant. L'escrivia un senyor de Cornellà que explicava que era nascut a un poble de Ciutat Reial i que feia uns dies hi havia tornat de vacances amb el seu fill i la seva mare. Un cop allà es va anar indignant en comprovar com tots els tòpics i mentides sobre els catalans se'ls creia tothom, fins i tot els situats ideològicament a l'esquerra. Per més inri, el seu fill va tornar un dia a casa trist perquè tenia una amiga al poble que en saber que era català i no pas madrileny, com ella es pensava, li va deixar de parlar. La seva reacció era renunciar a la seva identitat manxego-catalana i es declarava independentista i renunciava al concepte d'Espanya. Aquesta carta m'ha vingut al cap en veure aquesta nit fent zapping una tertúlia del canal Veo, de la tdt, pertanyent al grup del diari "El Mundo". Era de política i quatre tertulians parlaven sobre la sentència pendent del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya. Menys un d'ells que exercia un paper certament moderat i que, per tant, era objecte de tots els atacs, la resta mostraven un marcat to anticatalà. Qüestionant el referèndum fet a Catalunya, negant legitimitat al fet que fos aprovat per les Corts espanyoles i fent teories apocalíptiques sobre l'Estat de les Autonomies. Dient mentides com que això d'aquí no es permet a cap país europeu, incloent-hi Alemanya. Una demostració d'ignorància malintencionada amagant el caràcter federal alemany. Fins i tot defensant un argument totalment kafkià però habitual a l'espanyolisme més ranci dient que Catalunya pertany, ens agradi o no, a Espanya en un clar concepte colonialista. I, a més, que en cas de voler la autodeterminació la votació s'hauria de fer a nivell de tot Espanya. Un fet surrealista, ja que no recordo cap votació d'aquest estil al món, per exemple a les repúbliques balcàniques o soviètiques, on l'àmbit electoral vagi més enllà del territori en qüestió. Un autèntic recital d'odi cap a tot el que sigui català, imposant el concepte d'Espanya franquista i amb la complicitat d'un exprogre com el senyor Andrés Aberasturi, present al plató. Com al poble de Ciutat Reial, on l'esquerra plural cada cop s'ajunta més amb la dreta rància i casposa.

2009-08-18T01:08:00.005+02:00

CORRUPCIÓ SENSE LÍMITS

Es estrany el dia que no llegim als diaris una notícia relacionada amb affaires de corrupció política. Últimament és el Partit Popular qui ha agafat més protagonisme, però temps enrere també hi hagut escàndols del PSOE i també de partits de casa nostra. Això no vol dir que tots els polítics siguin corruptes, n'estic segur que n'hi ha que no ho son. Simplement em costa d'acceptar que la nostra societat no s'escandalitzi per determinades actuacions i pràctiques polítiques. Només Pasqual Maragall es va atrevir un dia a aixecar la veu amb el famós 3 per cent...Una xifra que parlant amb persones del gremi de la construcció pujaven fins al 10 per cent...Però la seva acusació va ser ràpidament silenciada i criticada. Ningú no qüestiona per que s'aixequen carrers varies vegades al llarg de l'any per obres diferents. És a dir, que l'ajuntament pagui diferents cops pel mateix. Ni per què, per exemple, es va fer la poda de la Gran Via quan un parell de mesos més tard ja sabien que traurien els arbres per obres als carrils laterals. Son preguntes sense respostes. Però la gent calla i paga els impostos. Per remoure la consciència popular res millor que l'article publicat avui pel mestre Emilio Pérez de Rozas al diari "El Periodico". Mentrestant continuem mirant cap a l'altra costat....

Article Emilio Pérez de Rozas
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=637759&idseccio_PK=1008

2009-08-10T00:09:00.007+02:00

RESTAURANT SENSE PRESSA

Cuina amb producte de qualitat fonamentat en receptes casolanes. Així podríem definir el concepte que ofereix el restaurant "Sense Pressa", situat al ben mig de l'Eixample, al carrer Enric Granados. Trobar taula és una gran aventura. De fet jo no hi he pogut anar fins al vuitè intent. Tot sigui dit, que la gran majoria de vegades he trucat un dia o dos abans. Un cop feta la reserva passem al contingut. Assessorat per clients anteriors, vaig començar amb un plat contundent però brillant: ous amb espardenyes i cigrons. Excel.lent matèria prima i gran resultat amb un sabor intens però elegant alhora. De segon unes cocotxes al pil-pil. Va mantenir un bon nivell gastronòmic però donat que la seva recepta s'ajustava a un format clàssic tampoc em va sorprendre. Per postres una tarta tatín diríem que notable. Per beure, la carta de vins és amplia encara que pel meu gust amb poques referències catalanes, vam estrenar-nos amb un blanc de nivell, un Belondrade Lurton. Car però boníssim amb una textura de luxe a la boca, sedós i equilibrat. La factura va sortir a uns 55 euros per persona. Llums i ombres finals. En el sentit positiu el detall de convidar-nos a un xupito de whisky de malta. En el negatiu que en un local amb només sis taules es permeti fumar. Els cigars havans de la taula del costat ens van amargar el segon plat. El balanç final és positiu i és un restaurant que convida a repetir visita més endavant.

Restaurant Sense Pressa C/Enric Granados 96 932181544

2009-08-08T23:54:00.000+02:00

DANI JARQUE

El coneixia des de fa uns vuit anys, just quan va començar a jugar amb el filial. Des d'aquella època sempre el vaig veure com una persona tímida, educada però d'aquelles de les quals te'n pots refiar. Un cop al primer equip de l'Espanyol l'he tractat puntualment però sempre he mantingut una relació cordial. D'orígen humil, no el vaig veure mai cap gest d'estrella. Sempre atenia a la premsa o als aficionats amb bona cara. Una qualitat poc habitual per a futbolistes del seu nivell. Amb un futur esplendorós per endavant el destí l'ha traït. El seu final s'engloba en un context dramàtic. Amb la conversa amb la seva parella en el moment de la mort i un fill pendent d'arribar. Un pal enorme per la família i per al seu club. El futbol avui està de dol per un d'aquells futbolistes que valia la pena. Que et vagi molt bé pel cel Dani!

2009-08-07T23:41:00.001+02:00

RESTAURANT POSITANO

Aquest restaurant italià ocupa el mateix local on abans hi havia el "Panyvino". Per tant, el trobem al Born a tocar de Correus. Manté una estètica semblant amb un toc intimista i decoració moderna. Fonamenta la seva carta en una proposta de clàssics de la cuina italiana. Vam escollir una amanida de pasta amb formatge feta, tomàquets i olives. Entrava bé i era fresca. Direm que una mica més que correcta. De segon vaig triar uns gnocci amb bolets. Gran fracàs de plat. Només hi havia gust a patata i els bolets inexistents, en part, per la intensitat de la salsa se formatge que els acompanyava. La carta de vins era lamentable. Amb quatre referències italianes i del país només un Penedès. Tot plegat el compte va pujar a 60 euros. Fluix, molt fluix i més dirigit a turistes de pas que no al públic local que té infinitat de propostes millors.

Restaurant Positano Consulat del Mar 15 baixos 932687776

2009-08-04T20:19:00.003+02:00

ZONA BLAVA PER MOTOS

La caixa registradora municipal no té límits. No contents en haver convertit Barcelona en una ciutat de cara al turisme i, per tant, amb els seus habitants com a segon plat, que ara volen expremer encara més la butxaca dels barcelonins. El motiu és instal.lar zones blaves per a l'aparcament de motos al centre de la ciutat. És a dir, aplicar la mateixa formula que ja fan amb els cotxes. Amb unes grans diferències. D'entrada la presència de motocicletes a la ciutat ha servit per amortir els problemes de transit, a més, contaminen molt menys que no pas els vehicles de quatre rodes. Per tant, l'únic motiu és el recaptatori. A més, com pensen que pagaran els joves que porten ciclomotors i que no tenen ni feina?. Jo crec que aquest globus sonda que ha llençat l'ajuntament és inacceptable. No hi ha cap ciutat al món que ho faci. I crec que ja va sent hora que els barcelonins diguem prou a tant d'abús municipal. Si volen una ciutat només pels rics i els turistes que es presentin a les eleccions de Marbella.

2009-07-27T00:53:00.006+02:00

RESTAURANT VINTAGES

Aquest restaurant es troba al rovell de l'ou del barri vell de Girona, envoltat de molta competència gastronòmica. En anteriors ocasions havien passat davant de la seva porta i el teníem apuntat com a pendent de provar. Fa uns dies ho vam fer. No té terrassa i a l'interior ens trobem amb un espai allargat amb una desena de taules. La carta és curta amb propostes del dia. Tot el contrari de la carta de vins, molt extensa pel tipus de local, i amb moltes referències franceses. L'encarregat es va oferir a assessorar-nos sobre qualsevol dubte vinícola. Vam deixar per una altra ocasió aventurar-nos en les propostes gales i vam demanar una aposta segura com és un Geol de Tomàs Cusiné de la denominació dels Costers del Segre. Pel que fa a la cuina, el tast va encetar-se, per error, tot sigui dit, per una amanida de taboulé amb crema d'ioghourt de cogombres. N'haviem demanat una de formatge de cabra i peres però ens van portar aquesta per equivocació i un cop tastada ens va agradar i la vam acabar. Notable resultat, refrescant. Després ens va arribar a taula un milfulls de seitons amb guacamole. La pasta del milfulls no em va semblar imprescindible però els seitons combinats amb el guacamole sí que suposaven una bona proposta. Tot seguit, un ou amb ceps i tòfona. Plat brillant que ens va seduir amb la intensitat del seu sabor. I per acabar un magret d'ànec al vi. Una opció ben resolta amb una carn tendre i una salsa que acompanyava de forma correcta. Per postres una tarta tatin amb el punt de dolçor perfecte. Tot plegat 70 euros. Una relació qualitat-preu més que notable. Hi tornarem.

Restaurant Vintages C/Cort Reial 15 972206326 Girona

2009-07-23T02:03:00.004+02:00

RESTAURANT VELODROMO

Local restaurat després de 9 anys tancat. Ha mantingut l'essència de l'antic establiment amb els billars i l'estil clàssic de la decoració. És una iniciativa patrocinada per l'empresa de cervesa Moritz i el xef Carles Abellan. Obert tot el dia, ofereix des d'esmorzars de forquilla fins a tapes nocturnes. Des de la seva estrena s'ha convertit en un lloc de moda a la ciutat. La clientela sembla la dels mateixos joves de la part alta de la ciutat que abans eren adolescents quan anaven a fer copes, era un lloc per començar la nit, i que ara, amb la recuperació d'aquest espai, ja son persones madures o fregant els 40. El vaig visitar de nit i després de mitja hora de cua, hi havia llista d'espera, ens van seure a taula. La carta engloba plats de cuina catalana, embotits, llaunes de marisc, entrepans i petites delicatessen. Vam triar unes patates braves (fluixetes), un biquini de pernil, mozzarella i tòfona (correcte però sense entusiasmar), croquetes de pernil (delicioses), salmorejo (em va deixar indiferent), vedella amb moixernons (la carn tendre i el resultat notable) i una truita de trempó (mereixia un aprovat però no arriba ni de lluny a la del Cal Pep). Amb cervesa com a beguda per a dues persones el compte va pujar a 50 euros. El preu és raonable però l'oferta gastronòmica no entusiasma i els problemes per tenir taula fan que sigui un local només per a visites ocasionals o per satisfer vells records.

Restaurant Velódromo C/Muntaner 211 Barcelona

2009-07-20T02:04:00.008+02:00

RESTAURANT SOL I MAR

Aquest restaurant és un petit establiment a peu de platja a Calella de Palafrugell. L'estretor del passeig davant la sorra fa que només tingui 5 taules a la seva terrassa. Un espai amb aire de xiringuito mariner fonamentat en el producte fresc amb el peix i el marisc com a protagonistes. Per nosaltres s'ha convertit en tota una tradició visitar-lo un parell de vegades a l'any. Gaudir de les seves vistes davant del mar i assaborir un bon plat amb les closques com a protagonistes. Vam triar una amanida de la casa que oferia un resultat complert amb tonyina, espàrrecs, tomàquet i unes grans anxoves. Després unes cloïsses a la planxa, delicioses, i van ocupar amb bona nota l'absència de les desitjades tallarines que aquest dia no tenien. Posteriorment, uns xipirons tendres que entraven de meravella. I per concloure el pica-pica uns musclos que eren recomanació de la casa i que no van decebre en absolut. Envers al contrari ens van agradar molt. Bona quantitat i qualitat. Amb cervesa com a beguda l'àpat va sortir per uns 45 euros per a dues persones. Un cop més un lloc recomanable per gaudir del sol, el mar i el bon menjar. Això sí, sense pretensions.

Restaurant Sol i Mar - Calella de Palafrugell- Girona - 972617 096

2009-07-16T20:17:00.002+02:00

VACANCES

La meva inactivitat al blog ve donada per les esperades i fantàstiques vacances d'estiu. Per això tinc abandonat el meu espai blocaire. D´aquí a uns dies amb el retorn laboral ja tinc algunes recomanacions preparades. Fins aviat!

2009-06-16T01:23:00.006+02:00

REDESCOBRINT LA CIUTAT

Durant molts anys de la meva vida he viscut ben a prop de la muntanya de Montjuïc. La conec pam a pam, les seves vistes, racons, meravelles i misèries. També per circumstàncies familiars, els meus pares tenen una segona residència a prop de la Floresta, he passat infinitat de vegades per la muntanya de Vallvidrera. Per tant, amb aquests dos referents sempre he tingut la sort de poder contemplar l'esplendor de Barcelona. Des del mirador de Miramar fins al mirador de Vallvidrera, o de Sarrià, he gaudit d'aquells dies de sol que contemplant la ciutat comtal sembla que no passin els minuts. Et delectes amb una ciutat meravellosa que guanya amb la distància. La llàstima és que el deteriorament en forma de falta de seguretat i, sobretot, neteja per falta d'eficàcia política et fa trencar el somni quan trepitges determinats carrers. Però avui el meu comentari no vol centrar-se en la crítica si no en el descobriment d'una part de la meva ciutat que per mi era amagada i que quan l'he descobert, ara fa uns mesos, m'ha captivat. Es tracta de parc del Guinardó. A tocar de l'Hospital de Sant Pau hi ha un turó que acull aquesta zona verda que permet contemplar les millors vistes de la ciutat. Una passejada que et porta des de l'entrada del recinte, tocant el carrer Verge de Montserrat, fins a les antigues bateries antiarees que coronen aquest parc. Uns 20 minuts de caminada que et porten a un lloc meravellós que t'ofereix una panoràmica de 360 graus de Barcelona. Pots veure des del Tibidabo fins al mar. Des del Garraf fins el Maresme. Si aprofites un dia assolellat el teu amor cap a Barcelona es veurà augmentat. I, a sobre, sense estar envoltant de guies i turistes. Que més vols.

2009-06-01T14:14:00.003+02:00

TRICAMPIONS

Ni el mateix Pep Guardiola somniava amb una temporada com aquesta. Ha passat de ser una elecció inicial criticada per la gran majoria de seguidors a candidat a ser el personatge històric més important del barcelonisme. I tot això en tan sols un any. Però quin any!. L'èxit de la Lliga ja era previsible atenent la gran superioritat blaugrana al llarg de tota la campanya. Només la tenacitat del Madrid va obrir la porta a un desenllaç incert. Moment delicat i resposta de campió: 2 a 6 i cap a casa. I per això pels culers aquesta serà sempre la lliga del "2 a 6". A la Copa tot va anar sobre rodes. Només l'atapaït calendari oferia dubtes de quina alineació presentaria el tècnic de Santpedor i si els jugadors es reservarien de cara a la Champions. Reservar-se?, ni de conya, ells només entenen guanyar i, a més, ho van fer oferint un gran espectacle i golejant l'Athletic. Amb el doblet a la butxaca quedava el somni del triplet, sens dubte, el repte més complicat tractant-se d'una final on havien de superar al poderós Manchester. Moments inicials de dubtes, de tensió, gol d'Eto'o i s'encetava el festival. La victòria a Roma ha estat el triomf d'un homenatge al futbol. De l'exaltació d'una proposta que diu que jugant bé hi ha més opcions de guanyar. D'aixecar aquest esport a la categoria d'art. Veure jugar a Messi, Iniesta o Xavi és un plaer que passarà a la història del futbol mundial. Ara tocar gaudir i pair una temporada de somni però pensar també en el futur. Pep no cometrà l'error de Rijkaard i traurà el bisturí per millorar la seva obra. El repte augmentar el nivell del que ja és el millor equip de la història del club.

2009-05-10T00:17:00.005+02:00

RESTAURANT FONDA GAIG

Proposta relativament nova del Carles Gaig, un dels cuiners més coneguts del panorama gastronòmic català. No és una renovació del seu local principal, situat al carrer Aragó, si no un nou establiment que fonamenta la seva aposta en els plats tradicionals del país, és a dir de cuina catalana. Situat al ben mig de l'Eixample, el restaurant és gran, ampli i s'agreeix que hi hagi una gran separació entre taules. D'entrada vaig demanar un dels plats que arrossega més fama: els macarrons del Cardenal. Tot i que els faltava pel meu gust un pel més de temperatura, ofereixen un gust entre dolç i mantegós que t'atreu amb intensitat. És un plat jo diria que notable. De segon un rap a la catalana amb pèsols. La salsa era agradable però el rap no era massa tendre. Li fallava la textura al peix i per mi va ser un plat només correcte. Per postres un flam amb nata. Sensacional, de gran mida i un gust a ou casolà perfecte. Excel.lent exemple de flam. Per beure vam optar per un vi de Mallorca, Son Bordils, que fonamentat en el raïm del syrah va oferir un gust elegant que donava bon resultat. Vam pagar 108 euros per a dues persones. El resultat és satisfactori tot i que sense arribar a l'entusiasme.

Restaurant Fonda Gaig C/Corssega 200 934297002

2009-05-04T03:00:00.006+02:00

EXHIBICIÓ AL BERNABEU

La temporada encara és viva però el Barça pràcticament ja té un títol a la butxaca: la Lliga. Un cop d'autoritat al campionat fent història. Golejant al mateix Bernabeu al Reial Madrid. Una experiència que com a seguidor culer no havia experimentat mai. Un acte de justícia a dues propostes futbolístiques antagòniques. La local fruit de l'orgull i l'esforç i la visitant feta del talent, la qualitat i el bon gust per la pilota. La ja mítica nit del 2 de maig al Bernabeu va ser un espectacle futbolístic que en comptes de xiulets o aplaudiments hauria d'haver estat acompanyada d'una orquestra simfònica de suaus melodies i afinats violins. Veure el futbol de tiralínies barcelonista, la precisió en la definició i l'esperit de l'esforç col.lectiu en forma de pressió és el millor homenatge que se li pot fer a aquest esport. Mai un equip de futbol ha mimat, acaronat, i fer viatjar l'esfèrica amb aquesta màgia. Acabi com acabi la temporada, amb un títol, dos o els tres, l'equip entrenat per Guardiola ha ofert uns recitals que ja formen part de la memòria històrica del barcelonisme i que han aixecat l'admiració del món futbolístic. Messi, Iniesta o Xavi van camí de formar part de les llegendes blaugranes que va començar Samitier, i que passa per mites com Kubala, Cruyff, Maradona, Romario, Stoitxkov, Ronaldo, Rivaldo i Ronaldinho. Amb ells al camp desitges que els partits es prolonguin hores, que el xiulet de l'àrbitre no interrompi aquesta oda continua pel gol. Que soni la música i el concert no s'acabi ! I gràcies per una nit inolvidable que necessitarem dies per pair.

2009-05-02T23:53:00.002+02:00

RESTAURANT SANTIANE'S

Restaurant nou a Barcelona que ocupa un lloc per on han circul.lat altres propostes gastronòmiques sense èxit. Bona ubicació al centre de la ciutat i aposta per una gastronomia creativa però assequible a la butxaca. El local és de look modern, estètica freda i una acústica que afavoreix el soroll. Passant a l'element gastronòmic, com a primer plat vaig triar uns xipirons amb ou i patates xips d'all. El xipiró per mida més a prop del típic calamar gran tallat a daus, de textura un pel dura i gust contundent, no va acaba de convèncer. Molt lluny del'exquisid plat amb els xipironets com a eix central que ofereix per exemple el Rosal 34. De segon una presa d'ibèric amb purè de poma acida i mostassa. La mostassa excesivament forta, el purè no produia emocions i la carn superava per poc l'aprovat. Per beure un Oliver Conti Carlota 2004 amb el cabernet franc com a element prinicipal que acompanyava bé. El compte entorn als 35 euros per persona. Un preu raonable per un menjar amb pretensions però condicionat per un producte de qualitat massa justa. Allò que no es poden oferir duros a quatre pessetes. Tot i això s'agreeix l'esforç.

Restaurant Santiane's Gran Via Corts Catalanes 552 934519187

2009-05-01T18:37:00.002+02:00

RESTAURANT LA ROSA

Jornada de feina a València. Dinar amb l'arròs com a protagonista. Opció visita a la zona de la Malvarosa. Un lloc que amb motiu de la Copa Amèrica ha patit una important transformació. En aquesta part de la ciutat vaig tenir una experiència fa uns anys al popular establiment "La Pepica" que no recordo com a positiva. Era un plantejamet gastronòmic molt industrial. Acompanyat d'uns amics de la feina vam optar per un restaurant que ens van recomenar que es diu "La Rosa". Dissabte era ple a vessar. D'entrada uns plats a compartir. Uns xipirons (tendres i de bon gust), un peix fregit (un pel irregular, els seitons faltats de sal i amb una textura més aviat bullida que no pas fregida) i una amanida amb mojama i pebrot vermell (bona mida del plat i complert assortit de vegetals i amb el punt salat de la mojama com a toc diferent, fregant el notable). I de segon paella de llamantol ( entrava bé, jo crec que també per l'efecte de la gana i el retard per poder tenir taula, però en general no passava de ser un arròs correcte). El toc caldós molt reduit i sense arribar pel que fa a la qualitat a paelles amb aquest marisc com a protagonista que he menjat a terres catalanes. Per postres un pastís de poma d'orígen industrial que no passava d'acceptable. Per beure no tenien el vi que haviem sol.licitat i ens van oferir un Verdejo que es va passar d'afruitat. De fet van tenir el detall de no cobrar l'ampolla. Vam passar a un clàssic per sortir del pas com és un Monopol. Tot plegat 40 euros per cap. No és una mala opció però no aporta un gran record.

Restaurant "La Rosa" Avda Neptuno 70 963 712 076 València

2009-04-21T02:11:00.003+02:00

L'AVALUACIÓ FINAL

Si les competicions futbolístics es guanyessin per la feina de tot el curs el Barça de Guardiola ja seria campió de Lliga, de Copa i de Champions. I ho seria perquè és indiscutiblement l'equip que millor futbol fa a nivell continental. No hi ha ningú que ofereixi una proposta de qualitat semblant. Els rivals pateixen el seu joc demolidor amb un sentiment d'impotència i admiració. Però la llei del futbol no permet alegries abans d'hora. El Barça ja té cita per una final assegurada, la de Copa, el 13 de maig, a València. Allà davant l'Athletic tindrà 90 minuts per certificar la seva superioritat i embutxacar-se el que podria ser el primer títol de la temporada. A la lliga, el Madrid continua la seva persecució al límit esperant l'ensopegada blaugrana. L'alè blanc és l'únic que frena l'eufòria barcelonista. La cita del Bernabeu pot ser la sentència definitiva, en cas de victòria culer, o el pas a un final frenètic i obert, en cas de triomf madrileny. A la Champions, l'atzar té un paper important. Un mal dia o una errònia decisió arbitral et poden condemnar a l'infern. El Chelsea serà un rival molt difícil. Superar els d'Stamford Bridge és l'objectiu i la final de Roma el somni del que podria ser un triplet històric. Cinc setmanes d'infart no aptes per a cardíacs que es poden convertir en un final daurat per un projecte de somni. L'aposta de futbol de Guardiola mereix la recompensa dels títols. El Barça ja ha demostrat que pot. Tenen la nostra confiança.

2009-04-10T14:09:00.005+02:00

SWEENEY TODD

Torna a Barcelona un dels musicals més coneguts. Es "Sweeney Todd", l'obra del conegut autor Stephen Sondheim. Es tracta d'un retrobament amb un espectacle que ara fa 15 anys es va estrenar amb Constantino Romero i Vicky Peña com a protagonistes i que va tenir un gran èxit. Ara el lloc de Constantino l'ocupa Joan Crosas i repeteix la parteneire femenina. És una obra que en el seu moment em vaig quedar amb ganes de veure. Per això ara vaig decidir que no se'm passes l'oportunitat. I allà em vaig plantar, al teatre Apolo, el passat dimarts. L'acció es desenvolupa al Londres del segle XIX amb un barber injustament desterrat que torna a casa seva per retrobar-se amb la seva dona i la seva filla. Un cop de retorn el seu afany es de venjança cap el Jutge que enamorat de la seva dona el va condemnar a la presó. Un musical amb aires de thriller i de llarga durada, entorn a les dues hores i mitja. Les interpretacions son excel.lents, amb un gran nivell musical. L'argument t'acaba atrapant, i per això si hi summes una notable posada en escena fan que el resultat sigui òptim. Per tant, mereix molt la pena comprar les entrades i preparar-se per gaudir d'un gran espectacle. Un fet que no sempre es possible a Barcelona on els musicals de qualitat son més aviat escassos. Jo crec que aquest està al nivell de "Mar i Cel" i molt per sobre d'autentics fiascos com "Cabaret" o "Chicago".

"Sweeney Todd" Teatre Apolo- Fins l'onze de maig.

2009-04-08T17:21:00.006+02:00

GRAN TORINO

Nou episodi a la filmografia de Clint Eastwood. En aquest cas amb nou protagonisme com a actor. Una pel·lícula que novament colpeja els fonaments dels sistema social nord-americà. Explica la història d'un vell treballador de la fàbrica de cotxes Ford que es queda vidu i ha d'enfrontar-se als problemes racials del seu barri. En essència la decadència del somni americà i els prejudicis enfront els nouvinguts. El resultat final és un film entretingut amb bons tocs de comèdia que arrenquen els somriures i un toc dramàtic final que arrodoneix l'argument crític de la cinta. La interpretació de Clint Eastwood és rodona, de fet jo crec que el seu paper destila comportaments autobiogràfics pel que fa a la forma de pensar. Fins i tot ironitza amb personatges clàssics de la seva carrera com el mític "Harry el Sucio". La resta de protagonistes es veuen eclipsats per Eastwood i, sobretot, per un nefast doblatge al castellà. No és cap obra mestra, ni una de les 3 millors pel·lícules del director nord-americà, però si una aposta segura per passar una bona estona veien cinema.

2009-04-03T00:44:00.002+02:00

RESTAURANT EL NIU

Acompanyats d'uns amics vam anar a un restaurant de la Vall d'Aran anomenat "El Niu", situat a Escunhau, molt a prop de Vielha. El cuiner és un andalús que fa molts anys que viu a la Vall d'Aran. Uns orígens que es revelen a la seva cuina. De primer un pica-pica a compartir amb espàrrecs tendres amb una salsa de romesco, jo no sóc gran fan dels espàrrecs però amb la salsa aquests eren de bon gust, unes delicioses múrgules amb foie i també uns pebrots del piquillo amb brandada, el farcit bo i els pebrots també ben aconseguits. Com a segon plat, i per superar el mal record de Tenerife, una cua de bou a l'estil andalús. Aquest sí que era destacable, amb la carn melosa i un punt refinat al paladar. Plat de notable. Per postres una tarta tatin deliciosa. I per beure un Bai-Gorri que entrava com la seda i va acompanyar a bon nivell. El preu només el saben els amics, i des d'aquí els hi torno a agrair.

Restaurant "El Niu" Escunhau- Val d'Aran- 973641406

2009-04-01T23:59:00.001+02:00

TEPPANYAKI

Uns dies de vacances ens van portar fins a Tenerife. Per qüestió de clima vam triar el sud, molt giri i paisatge en pla parc temàtic amb restaurants i centres comercials, però si volies veure el sol la millor opció. Les nits, i el lamentable menjar de l'hotel, ens van permetre recórrer diferents locals. Entre ells va ser una grata sorpresa un Teppanyaki que hi havia a dalt d'una zona comercial anomenada Safari. Podies optar entre el menjar tradicional japonès en forma de safates de sushi i sashimi i els plats elaborats a la planxa. El cert és que el cuiner que hi havia era un autèntic espectacle i, per tant, es combinava la part gastronòmica i jo diria que gairebé l'espectacle. I pel que fa al menjar la qualitat era més que acceptable, jo diria que fregant el notable. Vam fer una generós variat de sushi i sashimi amb un rotllet California, en general de bona qualitat. Pel que fa al teppanyaki vam tastar un filet de vedella amb ceba tendra, gustós i de bon paladar, i una tonyina a la planxa amb salsa de soja, bon peix i de carn melosa. L'únic punt negre era una curta i poc adient carta de vins. El més digne de preu era un Marques de Arienzo, un Rioja clàssic i justet. El preu final és raonable, entorn als 70 euros per a dues persones.

Teppanyaki Centre Comercial Safari- Playa de las Américas-Tenerife 922 713 416

2009-03-23T00:25:00.000+01:00

RESTAURANT LA FRESQUERA

Una altra aventura gastronòmica tinerfenya. Ja el coneixíem d'una anterior visita a l'illa i vam decidir repetir sopar. En aquest cas amb un resultat bastant decebedor. Es tracta d'un local fonamentat en menjar castellà. Així de primer vam fer unes croquetes de pernil, força destacades amb un bon punt de beixamel. També una amanida de tomàquet amb seitons i anxoves, el millor del local. De segon punxada total. Un estofat de cua de bou, la carn no era molt gustosa i li faltava l'imprescindible punt de desfer-se a la boca que requereix aquest plat. Molt lluny del gran estofat de cua de bou que fan per exemple al Restaurant Bilbao, de Barcelona, o al Zurbaran, de la Vall d'Aran. Com a postres un pastís de formatge, dolent amb clar orígen de pastisseria industrial. Tenen una gran bodega de vins i entre ells vam fer una aposta segura amb un Allende del 2004, un dels millors Riojas en el seu segment. El preu de 90 euros per dues persones no el fan gaire recomanable. Només per cas de necessitat i optant per clàssics com les croquetes o els embotits. La resta només per giris amb poc gust i amplia butxaca.

Restaurant La Fresquera- Centre Comercial El Camisón- Playa de las Américas-Tenerife
922 793 008

2009-03-10T00:55:00.008+01:00

RESTAURANT MANAIRÓ

Local gairebé amagat a un extrem de l'Eixample però prou conegut pels ambients gastronòmics de la ciutat. A més, de moda arran de la concessió de la seva primera estrella Michelin. Establiment liderat per un cuiner amb personalitat com és el Jordi Herrera. En la meva primera visita em va sorprendre l'espai reduït del local, amb només una desena de taules. Això sí, el servei en mans del Cap de sala i dos cambrers eficients. Pendents del client però sense agobiar en cap moment. Vam triar el menú degustació. Com aperitius el xof de pa amb tomàquet amb paté de sardina (espectacular l'esclat d'una mena de rovell d'ou amb gust amb pa amb tomàquet, també aconseguit el paté de sardina) i la croqueta de pollastre rostit (fabulosa, gran textura i una autèntica delicatessen a la boca). Va ser un bon començament. Posteriorment van arribar els primers en forma d'amanida de verat amb perles de vermouth i oli d'alfàbrega (bon producte el peix i l'acompanyament seductor, un plat fresc però saborós alhora) i, tot seguit, un ravioli de xai (també de bona qualitat, acompanyat d'un puré de farigola combinava bé). De segons un peix i una carn. Així va arribar un rap amb cigrons (el peix no estava tendre del tot i la guarnició feia del plat que fos massa contundent, va ser el que menys ens va agradar). Pel que fa a les carns ens van posar a taula un filet de bou al fakir cook (la carn es desfeia a la boca amb el gust de cendre que permet el mètode per fer la carn que pràctica Jordi Herrera). Aquest últim plat és cum laude. Per postres un gelat de caipirinha (curiós però no brillant) i un coulant de xocolata amb gelat d'avellana (notable però sense entusiasmar). Per beure vam fer un vi del Montsant, un Les Sorts Vinyes Velles del 2004. Un producte que dona bon resultat pel seu tarannà de fruita madura, elegant i que guanya conforma avança el temps a la taula. El preu de 160 euros per dues persones és l'únic que frena a repetir la visita amb asiduitat. Però la qualitat del menjar i la cuina justifica la factura.

Restaurant Manairó C/Diputació 424 932310057

2009-03-04T12:04:00.002+01:00

RESTAURANT EL SALON

Feia anys que conec aquest restaurant situat al costat de Correus. Durant una temporada era client habitual però per diferents motius ara feia prop de 4 o 5 anys que no el visitava. Es relativament petit, amb una desena de taules, i decorat amb una barreja de mobiliari antic i elements reciclats. La cuina que ofereix és mediterrània amb un toc creatiu afrancesat. Per començar vam compartir una amanida de carxofes amb varietat d'enciams i salsa de romesco. Bona qualitat del plat amb unes carxofes tendres i bon acompanyament de la salsa. De segon, vaig optar per uns encenalls de calamar amb arròs negre. Resultat satisfactori, l'arròs negre gustós, amb un punt d'allioli, bon sofregit i uns encenalls que no destacaven massa però que tampoc destorbaven el plat. Per postres, un pastís tatin a mitges. Tendre, amb bona presència de les pomes i l'acompanyament de la crema de llet. Per beure un vi dels Costers del Segre, de la bodega de Tomàs Cusiné, anomenat "Vilosell", de l'anyada del 2005. Afruïtat però amb un punt elegant. El preu final de 65 euros per dues persones ens va deixar satisfets. No és cap lloc magnífic però per la zona del barri de la Mercè pot ser una bona opció per anar-hi de tant en tant.

Restaurant "El Salón" C/Hostal del Sol 6 933152159

2009-03-01T14:04:00.001+01:00

GRÀCIES PEPE

Avui és un dia trist. Avui ha mor Pepe Rubianes. Avui hem de dir adéu a un dels grans. O sento però jo no sóc dels que cau en el papanatisme de mitificar Hollywood i menysprear el nostre talent. Per mi Vicky Peña, per posar un exemple, no està per sota de Meryl Streep. I, per tant, Pepe Rubianes per mi ha estat un dels grans actors còmics de la meva vida. L'he anat a veure a tots els espectacles que ha fet a Barcelona des de fa prop de 20 anys. Crec que menys la seva etapa d'actuacions a la Cúpula Venus, quan feia "Pay-Pay", l'he seguit a totes les seves aparicions teatrals. Ha aconseguit que rigues fins a l'extenuació amb el seu humor intel.ligent. Perquè el Pepe feia monòlegs per riure i reflexionar. I, a més, ha estat sempre un personatge públic valent, dient el que pensava, defensant Catalunya i criticant a qui s'ho mereixia. A més, ha estat tot un mite de com gaudir de la vida, dels seus plaers i, amb el final avançat de la seva vida, dels seus riscos. He tingut la sort de coneixe'l personalment i transmetia el seu entusiasme per la vida i humanitat tant d'aprop com a l'escenari. Gràcies Pepe per haver-nos acompanyat i omplir-nos de felicitat les estones que hem pogut compartir amb tu !

2009-02-27T00:19:00.004+01:00

RESTAURANT LE GRAND CAFE DES NEGOCIANTS

Motius laborals em van portar a visitar Lió. Per referències d'un amic vam decidir anar a sopar a un local cèntric que es diu "Le Grand Cafe des Negociants". Un establiment del qual n'és soci el jugador francès del conjunt blaugrana Eric Abidal. La decoració és rococó, crec que recarregada i un pel ostentosa. L'ambient refinat i amb bona butxaca. Vam menjar d'entrada una amanida lyonnaise (amb enciam variat, ou pochè, bacon i crustons de pa). La qualificaria de correcta tenint en compte que l'ou pochè estava cuallat i no líquid. De segon jo vaig fer un ànec a la flor de sal. El format era gairebé bullit amb un acompanyament de verdures també fetes al vapor. Deu ser un plat típic d'allà però no em va convèncer. Per postres un tiramisú acceptable. El tema de vins un autèntic escàndol. L'ampolla més barata era de 28 euros i corresponia a la varietat autòctona pel que fa a denominació d'orígen que és la de "Cote du Rhone". El resultat va ser un vi que fregava l'aprovat. La resta de la carta ja pujava a 40 euros cap amunt i fins a una ampolla de 340. Per tremolar. Tot plegat el compte va pujar a uns 60 euros per persona. Sens dubte una quantitat desmesurada per la qualitat del menjar. Només recomanable per fer-se veure a la ciutat de Lió o per cites que somiïn amb un final feliç sense pensar en l'estòmac.

Restaurant "Le Grand Cafe des Negociants" Place Francisque Regaud 1 Telèf. 78425005 Lió

2009-02-13T20:05:00.004+01:00

SLUMDOG MILLIONAIRE

Vaig assistir a la preestrena d'aquesta pel·lícula que diuen que és una de les favorites de cara a la gala dels Oscars. De moment, el que segur que ha estat una gran sorpresa pels seus productors. Dirigida per Danny Boyle, es una coproducció nordamericana-britànica amb un pressupost d'onze milions d'euros. Una quantitat petita pels que son els films fets a Hollywood. Per tant, la gran resposta que ja ha rebut al mercat dels EEUU ja suposa un gran negoci. A nivell artístic podem parlar d'una tragicomèdia centrada a l' Índia i amb el famós concurs "Quien quiere ser millonario" d'eix central de l'argument. En essència és la història d'un nen molt pobre de Bombai que participa en el popular concurs de televisió i va passant rondes responent preguntes que per la seva formació no hauria de saber. L'originalitat del guió es que a través de flashbacks repassen la seva vida per demostrar on va aprendre la resposta. Un moment que serveix per veure l'extrema pobresa que té una part de la població del gegant asiàtic. Les interpretacions per part d'actors desconeguts per nosaltres són convincents, en especial els nens. Tot plegat ofereix un film entretingut que permet passar una bona estona. Això sí, amb una estructura comercial, història romàntica inclosa, que justifica el seu èxit.

2009-02-12T01:41:00.003+01:00

MERCADEIG A BARCELONA

Encara que ho pugui semblar això no és cap ciutat de l'Àfrica o Amèrica que celebra dia de mercat. Això és la Gran via de Barcelona. I no és un esdeveniment ocasional, és una situació que es repeteix al llarg de les darreres setmanes. Si els veïns de la zona de la plaça de les Glòries ja patim des de fa anys els inconvenients del mercat dels Encants i el seu entorn ara toca això. Es tracta d'un grup de persones d'orígen magrebí, organitzades per què no ho fan a l'atzar, que cap al migdia estenen les seves mantes i venen productes de dubtosa procedència o directament agafats de recollides als contenidors de la brossa. La culpa no és el seu origen, a ben segur que ho fan per guanyar-se uns pocs euros per sobreviure. Legítim, el que no ho és pas és l'actitud del nostre ajuntament. Malgrat les trucades continues de queixa a la Guàrdia Urbana per part dels veïns no han fet res de res. Ho saben però no actuen. A cent metres d'aquesta imatge uns motoristes de la Urbana posaven multes. Mentrestant passejar per les voreres de la zona és un esport de risc. Si mantenir Els Encants a la zona de Glòries és un desgavell permetre un mercat de venda ambulant il.legal en aquestes condicions és un atemptat a la dignitat de la zona i la ciutat. Menys publicitat barata d'imatge de cara l'exterior i més mirar pels que paguem els impostos.

2009-02-05T13:22:00.003+01:00

EL INTERCAMBIO

Aquesta setmana he anat a veure la pel·lícula dirigida per Clint Eastwood anomenada "El Intercambio". Un drama fonamentat en fets reals que protagonitza una mare que lluita per recuperar un fill desaparegut. Un combat desigual amb una policia corrupta i ineficaç que manipula la història al límit. No explicaré res més d'argument perquè cal anar-la a veure. Son dues hores i vint minuts de cinema del bo. Jo diria de cinema autèntic. Amb una Angelina Jolie en el paper de protagonista absolutament esplèndida. I una resta de repartiment, amb John Malkovic inclòs, que estan a l'alçada. Ara a mi em té captivat el seu director, Clint Eastwood. La seva evolució en el món del cinema ha estat espectacular. Va passar de ser un actor mediocre d'espaguetti westerns a protagonista solvent i creïble a les seves últimes pel·lícules. Però és que el seu paper com a director és fabulós. Jo crec que films com "Sin Perdón", "Mystic River", "Million dolar baby" o aquesta mateixa de "El Intercambio" el faran passar a la història del cinema com un dels grans. De moment és garantia absoluta de qualitat.

2009-01-17T22:06:00.003+01:00

PRIMERA VOLTA CUM LAUDE

El Barça ha tancat avui la primera volta de la lliga. I ho ha fet de la millor forma possible, més ben dit, d'una manera que no hagués somniat ni el més optimista dels seguidors. És més, ni el mateix Guardiola, que va patir la temporada passada per fer pujar el Barça B a Segona B, s'hagués imaginat una meitat de curs tan brillant. La cloenda d'aquesta primera volta l'han fet amb un altre partidàs, i ja van....molts, contra el Deportivo. Però més enllà de les estadístiques que parlen de rècord històric, cal fer una lectura de la proposta. Ofensivament fantàstica. Combinacions al límit de l'equilibri, passades mil·limetrades i una efectivitat de cara al gol espectacular. Només dient que entre Eto'o, Messi i Henry porten més gols que qualsevol altre equip de Primera ja ho diu tot. Però, a més, aquest equip és molt gran en la feina fosca defensiva. Destaca per agressivitat, intensitat i ganes. I entre tots els gladiadors n'hi ha un que sobresurt: Dani Alves. Si segueix aquest camí serà el millor lateral dret de la història del Barça i el preu del seu traspàs, 35 milions d'euros, semblarà encertat. Però com diu l'anima i l'esperit d'aquest conjunt, el tècnic Pep Guardiola, tot això serà molt maco si es guanyen títols. I les notes no es donen fins l'estiu. De moment sí que podem dir que son el millor Barça de la història fins a la meitat del campionat. I que el seu futbol és l'enveja de tot el món, inclòs Cristiano Ronaldo.

2009-01-12T17:52:00.015+01:00

DIAS MEJORES

Aquest és el títol d'una obra dirigida per Àlex Rigola que es representa aquests dies al Teatre Lliure. Es tracta d'una coproducció entre el Teatro de la Abadía de Madrid i el Festival Temporada Alta. Un text original de Richar Dresser escrit a finals dels 80 però que manté la seva vigència pel que fa al contingut que no es cap altre que l'esgotament del nostre sistema social i econòmic. Es una obra que parlar dels desequilibris que afecten a la gent jove, de les mancances del capitalisme neoliberal i la falta de sortides. De com mica en mica convertim en outsiders a una part de la joventut que veu com les seves esperances de progrés s'esgoten. Fins aquí el contingut és atractiu però crec que el desenvolupament de la història no és l'encertat. Convertir aquest missatge en mans d'uns joves nordamericans que converteixen la crema de cotxes i vivendes en el seu estil de vida amb l'esperança d'enriquir-se no acaba de quallar. Les interpretacions son irregulars i només destaca el paper de Marc Rodríguez com a líder de la secta juvenil. La durada de la representació, una hora i cinquanta minuts, tampoc ajuda a digerir la història. La tèbia acollida final del públic dona mostres que el seu recorregut comercial pot ser certament limitat. Una mostra més que per fer bon teatre no cal recórrer a un excés d'imaginació.

2009-01-01T16:23:00.002+01:00

REPÀS AL 2008

És la primera vegada que ho faig. Però em venia de gust. Farè un ràpid repàs als millors records de l'any que ja ens ha dit adéu.

- Millor restaurant que he visitat: El Celler de Can Roca
- Restaurant revelació: Restaurant Bohemic
- Pitjor Restaurant: Restaurant Mosquito (de fet ja han canviat de nom i estil)
- Millor vi: el "Lo Givot" del 2004 que em vaig beure ahir, Celler del Pont, Priorat.
- Millor obra de Teatre: "La forma de les coses" dirigida per Julio Manrique.
- Millor pel.lícula: "Antes que el diablo sepas que has muerto"
- Millor llibre: "Toquio Blues" d'Haruki Murakami.

Bona Ressaca i que el 2009 ens deixi continuar gaudint dels plaers de la vida !

2008-12-26T13:05:00.004+01:00

BAIXADA DEL PREU DEL PETROLI

Ara som a les festes de Nadal i tothom viu pendent de celebracions, sopars i trobades amb amics. Però l'actualitat mundial no s'atura. I em crida l'atenció un tema com és la constant baixada del preu del petroli. En poc més de mig any s'ha rebaixat en més d'un 30 per cent. Un percentatge que encara no es reflecteix en l'import que paguem quan carreguem els vehicles de combustible. Com és habitual les grans empreses del petroli aprofiten qualsevol pujada per ràpidament carregar la diferència al consumidor quan ells han comprat el producte molt abans. Diran que és la llei del mercat però no és res més que la llei del pirateig, una norma que en aquest país no canvia mani qui mani. Ara que s'ha rebaixat el van abaixant tímidament però els seus marges de benefici creixen per tot arreu. Dintre d'aquest tema també ens trobem amb la sorprenent pujada dels taxis de Barcelona d'un 6 per cent. Fa uns mesos amenaçaven a fer una vaga per l'alt preu del combustible, l'Administració va proposar mesures per ajudar-los. Ara que el preu del dièsel (que és la benzina que més utilitzen) ha baixat ells pugen les tarifes...Diran que és un mal any i que hi ha menys clients. No m'estranya, amb aquesta política de preus cada cop en tindran menys i menys. Enmig de la crisi no se'ls acut millor remei que apujar les tarifes. Això sí, amb la complicitat de l'Administració. El mateix que els transportistes que van fer vaga al mes de juny pel tema del preu de l'anomenat or negre. Espero que les ajudes promeses per l'Administració contemplin la possibilitat d'eliminar-les en cas d'un canvi de tarifes. Perquè ara no veig a cap representant d'aquest col.lectiu renunciant a res. Així que mentre sonen les campanes de Santa Claus els més espavilats continuen fent brindis per darrera a la salut dels babaus dels ciutadans. Entre ells jo mateix.

2008-12-11T01:40:00.004+01:00

RESTAURANT EL TRULL D'EN FRANCESC

Aquest restaurant es troba a un poble que es diu Boadella de l'Empordà, al nord de Girona, a tocar de la Jonquera. El paisatge és bonic ja que té al costat un petit riu i el poble mostra cases ben cuidades, amb història i un cert encant. L'establiment és ideal per a celebracions familiars, dinars o sopars amb amics, tot i que per la qualitat de la seva cuina també es pot fer una visita en parella. Nosaltres anàvem en grup. D'entrada ofereixen dos menús, un general de 26 euros amb alguns increments per plats concrets i un altre de temporada dedicat als bolets per 29 euros. Vam optar pel primer. Jo d'entrada vaig triar una amanida de bolets (excel.lent amb un assortit de bolets tendres i gustosos) i de segon un Magret d'ànec amb prunes (pel meu gust un pel dura la carn però salvava el plat la qualitat de la matèria prima). Per postres una tarta tatín amb gelat de vainilla (molt ben aconseguida, bona la combinació entre un pastís que es desfeia a la boca i el gelat). Per beure un vi de l'Emporda, concretament de Cadaqués, anomenat Perafita 2005. De gust complexe no ens va acabar de fer el pes. Tot plegat vam sortir a 40 euros per persona. La relació entre el preu i el menjar és satisfactòria i, a més, la seva ubicació ja justifica la visita.

Restaurant "El Trull d'en Francesc" Boadella de l'Empordà (Girona) 972569027

2008-12-10T22:26:00.000+01:00

SENSE TREVA PEL CLÀSSIC

Setmana gran de futbol. Dissabte s'enfronten el Barça i el Madrid. I, a més, enmig d'un ambient dividit. Mentre el Barça continua líder i fent espectacle, experiments de Champions a part, el Madrid viu immers en una profunda crisi. Per afegir més llenya al foc aquesta mateixa setmana decideixen canviar d'entrenador. Schuster ja havia obert el camí de la destitució amb la famosa frase "no es pot guanyar al Camp Nou" i el seu lloc l'ocupa Juande Ramos. Un tècnic amb llums i ombres a la seva carrera. Precisament les ombres més profundes les ha viscudes a Barcelona. Primer quan va fer baixar el Barça B a Segona B i posteriorment quan l'Espanyol el va cessar a poc de començar la temporada. Coses del futbol, ara ha de començar a reivindicar-se davant del madridisme a aquesta ciutat de mal record esportiu per a ell. Tenint en compte que d'entrada gairebé no té temps per fer un projecte nou és d'esperar una tàctica conservadora al Camp Nou. Crec que Juande farà més un sistema anti-Barça que no pas intentar oferir un estil propi. Per això, pot ser un partit dur i complicat que es resolgui, com acostuma a passar moltes vegades en aquests tipus d'enfrontaments, en els petits detalls. Ara que si el Barça segueix la seva línia de joc, clarividència ofensiva i efectivitat pot ser un autèntic festival. Per això fa gràcia que alguns parlin de pacte de cavallers perquè els blaugranes no facin sang del rival. No deuen tenir ben present a la memòria la humiliació de la passada temporada al Bernabeu amb passadís inclòs i mofes des de la graderia. De condescendència amb el Madrid zero i si el Barça li pot fer 8 gols millor que no pas 7. La resta son excuses per evitar el naufragi.

2008-12-02T00:18:00.006+01:00

RESTAURANT CAN PITU

Aquest és un restaurant situat a Sant Andreu Salou, un poble molt a prop de Caldes de Malavella, a Girona. Recomanació d'un amic de la feina que hi va sovint. Només obren el cap de setmana, un fet poc habitual, i la seva cuina es fonamenta en bona part dels clàssics catalans com els canelons, pota i tripa, amanides, carn a la brasa, etc..De primer vam triar una complerta amanida catalana (bons els embotits i especialment gustós el tomàquet) i de segon vam optar respectivament per una tripa i pota (de gust suau però bona qualitat pel que fa als ingredients) i costelles de xai amb patates (tendre i de bon nivell la carn i molt bones les patates). Per invitació d'uns amics que vam trobar també vam tastar els cargols de la casa (fets amb salsa entraven prou bé). Per postres un flam (aquest va ser el punt feble perquè esperàvem un flam casolà d'ou i era flam de supermercat). I, per beure, davant l'absència de vi de marca d'ampolla petita, vam triar un vi de la casa servit en ampolla de vidre (era un vi típic de bodega que es podia beure). Tot plegat per a dues persones 37 euros. Bona relació qualitat-preu per un establiment de cuina senzilla, de bon producte i ideal per un dia que vulguis omplir generosament l'estòmac.

Restaurant "Can Pitu" Crtra Sant Andreu Salou qm 1 Girona 972461453

2008-11-26T00:25:00.011+01:00

RESTAURANT ELS TINARS

Viatge cap a Girona i dinar sorpresa. El lloc escollit el Restaurant Els Tinars. Just un dia després que li concedissin la preuada estrella Michelin. De fet, com a celebració per part dels propietaris oferien una copa de cava a tots els clients. La nostra intenció era menjar a la carta però un interessant menú de 35 euros del dia ens va convèncer. També n'hi havia dos més, un més senzill de 27 euros i el més complet, el de degustació, per 58. En el nostre cas el contingut eren plats clàssics de la casa. De pica-pica: bunyols de bacallà (bons i tendres), tartar de salmó amb puré d'esbarginia (deliciós), coca d'anxoves de l'Escala (gran qualitat del producte), fideuà (el plat més fluixet, insuls), ou pochè amb niu de patates (l'ou es desfeia, ben aconseguit) i rovellons a la brasa (molt bons, al punt de sal i oli). De segon vaig triar un jarret de vedella amb puré de patata (la carn es desfeia a la boca amb una salsa d'acompanyament ben lluïda, bon plat). Per postres, en el meu cas un recuit de Fonteta amb gerds, poma, codony i fruita de la passió (temptador i amb un resultat òptim). Per beure un vi jove de l'Empordà anomenat "Floresta", afruitat acompanyava molt bé. Tot plegat per dues persones 74 euros. La relació qualitat-preu magnífica. Ara la propera visita sí que ens deixarem temptar per la carta.

Restaurant "Els Tinars" Llagostera (Girona) 972830626

2008-11-12T00:44:00.004+01:00

RESTAURANT IKIBANA

A Barcelona els restaurants d'inspiració nipona surten com a bolets. Alguns de luxe com el recent Koy Shunka, d'altres xinesos reconvertits a japonès per allò de la moda (n'hi ha per tots els barris) i model fashion (el més destacat per qualitat l'On Sushi). Doncs en aquest últim segment hi ha una novetat anomenada "Ikibana". Un local que s'atribueix una cuina nipona-brasilera i que està situat al Born. El local és d'estil chill-out amb espelmes, taburets i música tota l'estona. El dilluns era pràcticament buit i s'estava bé. Entre la variada carta, amb alguns plats no habituals als japonesos i que vam atribuir al toc brasiler, vam optar per uns cream soba - fideus amb gambes, calamars i verdures- (estranys, amb massa gust a verdura, no van acabar de convèncer), osaka uramaki- de salmó, crema d'espàrrecs i formatge, tonyina i peix blanc- (tendres i d'un gust suau, el peix no era de gran qualitat, però entraven bé ), un plat que no havíem tastat mai anomenat gunkam- una bola d'arròs coberta de salmó i maionesa- (bo el salmó, lleugeret però més que acceptable) i per finalitzar un filet amb salsa shitake (fluixet, la carn no massa tendre i els bolets res de l'altre món). Per beure un Costers del Segre del Castell del Remei anomenat "Oda" del 2005. El preu per dues persones 60 euros. Balanç: local per quedar bé pel que fa a l'ambient i la ubicació amb una cuina on crec que cal apostar pels makis, sashimis i plats amb el peix com a protagonista i per visitar de tant en tant. Com a candidat a la llista de japonesos de Barcelona no entraria entre els vuit primers.

Restaurant "Ikibana" Passeig Picasso 32 932956732

2008-11-03T01:24:00.006+01:00

TEATRE "ELS NOIS D'HISTÒRIA"

Aquesta obra serveix de punt de partida per a la nova etapa que l'empresa teatral Focus vol donar al teatre Goya. Una nova iniciativa que va de la ma del gran actor que és Josep Maria Pou en forma de director artístic del recinte. Precisament ell també és el director de l'obra que representen actualment: "Els nois d'Història". Una proposta d'Allan Bennett estrenada ara fa 4 anys a Londres i que va tenir un gran èxit i nombrosos guardons teatrals. L'argumenta es centra fonamentalment en la relació que un professor d'idees progressistes i utòpiques (Josep Maria Pou, també com a actor) té amb vuit alumnes d'educació secundària que es preparen per intentar accedir a les universitats d'Oxford i Cambridge. En la seva especial relació i les contradiccions amb l'ensenyament tradicional. D'entrada un context que et recorda a la famosa pel·lícula "El club de los Poetas Muertos" però amb un argument menys entretingut i sense la complicitat emocional del film. L'obra (amb una durada de gairebé dues hores i mitja amb entreacte inclòs) va de menys a més. El primer acte es fa massa llarg i, pel meu gust, avorrit. Fins i tot a la sala vaig acabar sentint a un senyor roncar...Massa cita literària i falta de ritme narratiu. I la segona part és més entretinguda però sense emocionar. L'obra no acaba de fer arribar al públic els motius pels quals els alumnes senten devoció pel seu professor. S'acaba convertint en una obra desequilibrada i que a mi no m'ha acabat d'agradar malgrat les bones interpretacions generals. Tot i això, crec que funcionarà bé a nivell comercial atenent el gran ganxo que sempre té Josep Maria Pou a Barcelona i el contingut de l'obra.

"Els nois d'Història" Teatre Goya

2008-10-22T01:40:00.006+02:00

RESTAURANT COURE

El Coure és un restaurant amb el cartell permanent de candidat a estrella Michelín. Sens dubte ja fa un parell d'anys que es situa entre les novetats destacades de la bistronomia barcelonina. Situat en un local refinat, amb parets blanques i dues sales molt amples. Normalment amb un servei eficient, tot i que aquesta vegada vam trobar a faltar al maitre anterior, i un cert aire elegant que li fa perdre un sentit acollidor. Feia uns mesos que no el visitàvem i vam descobrir una curiosa novetat. Ens imaginem que el tema de la crisi els ha afectat també, de fet sent divendres no era ple, i han decidit incentivar els clients amb un menú de temporada. De contingut: un ou fet a baixa temperatura, ostra amb escuma, bacallà i galta de vedella. Una proposta força complerta amb bona qualitat general i certs tocs irregulars (un bacallà un pel salat i, en el meu cas, la galta gairebé sense sal). El vi era de la casa i per postres una bavaroise de formatge. El preu de 35 euros per persona el fa atractiu i pot ser una bona forma de tastar el local. Tot i així, també trauré el meu esperit crític per dir que no vaig veure cap evolució a la seva cuina com per fer el salt a la guia del pneumàtic. Clar que jo no sóc qui posa les estrelles.

Restaurant Coure Passatge Marimon 20 932007532

2008-10-21T22:30:00.000+02:00

"Cosmatics Center - Produtos Peluqueria, Africanos y pelo naturals" !!!!!!!!!!

RÈTOLS AL RAVAL

Un retol situat al Carrer Sant Antoni Abat, al barri del Raval. Un desgavell lingüístic que serveix d'anècdota al cosmopolitisme barceloní. Un carrer que sempre ha estat ple de comerços i que ara, producte del gran nombre immigrants, acull molts establiments hindús o pakistanesos. Un panorama diferent que permet també moments pel somriure.

2008-10-08T00:14:00.007+02:00

RESTAURANT QUINTAFORCA

El nom del restaurant, i que hem perdoni el Xavier-el seu propietari-, fa honor al seu nom. És una casa de pagès molt ben decorada en una pedània anomenada Casafort, que es troba a prop de Nulles. I dic això perquè hi has d'arribar per una carretera gairebé pendent d'asfaltar i molt atent a no perdre't les indicacions del camí. Tot aquest laberint cal dir que es troba a prop de Valls i Tarragona, és a dir, que no parlem d'un indret perdut al Pirineu. La proposta és un menú extens i tancat de 40 euros (vi a part). L'oferta era la següent, preneu aire perquè és llarga, i aquí va: didalet d'alberginia i paté casolà (ben trobat el platet i molt gustós), geleé calent en got amb el seu pinxo (una versió reduïda de la carn d'olla amb brou, de gust exquisit, ens va agradar), tapeta de cuixa de pop, patata i pebre vermell (fluix, el pop dur i el meu plat passat de sal), figues, foie, oli i kikos (de bon paladar, entrava bé), conserva de bacallà, arròs i trompetes de la mort (deliciós, gairebé líquid, un dels millors platets), Raviolis d'espinacs i formatge fresc sobre sopa calenta de ceba amb llunes de múrgoles (també brillant, per la seva originalitat, presentació i resultat final), calamar de Vilanova amb xufles i cigrons (tendre el calamar però una mica durs els cigrons, correcte), Filet de secret d'ibèric-s'havia acabat la galta, que és el plat oficial- amb llit de trinxat (la carn bona però a aquelles alçades continuar menjant ja costava molt), tauleta de formatges catalans (de bona qualitat però pel nostre gust massa forts) i postres per recordar quan érem petits (nosaltres sí que recordarem la quantitat del festival gastronòmic, per cert, boníssima la tatin de pera i el gelat de vainilla). Per beure una gran troballa (només té vins de Tarragona), un vi de Garnatxa molt ben afinat de Capçanes (D.O. Montsant) anomenat Lasendal. Tot plegat per dues persones 107 euros. Anècdota, no es pot pagar amb targeta i l'amo ens va donar el seu número de compte corrent per fer-hi l,ingrés. Ell ja ha cobrat però el gest de confiança ens va deixar garratibats perquè no l'haviem visitat mai. I el càrrec de consciència posterior per l'atipada em va obligar a anar a córrer de tornada a casa, encara que sàpigue que fer-ho, de vegades, és de covards.

Restaurant "Quintaforca" Casafort-Nulles (Tarragona) 977050080

2008-10-07T01:11:00.007+02:00

CELLER MAS VICENÇ I JOSEP FORASTER

Vull agreïr la gran tasca que fan molts cellers catalans de fer visites guiades de les seves instal·lacions i productes. Una feina d'hores de dedicació que no compensa econòmicament per les petites vendes que pugin fer al visitant ocasional. Es tracta d'un mètode per divulgar el seu vi, per transmetre la il·lusió de la seva feina. I en un món tan despietat com el nostre, i encara que en el fons també hi hagi un rerefons comercial, crec que és elogiable. Aquest cap de setmana amb motiu de la visita a la Terra Alta vam visitar dues bodegues. Una a Montblanc, la del Josep Foraster, i una altra a Cabra de Camp, el Mas Vicenç. En totes dues ens van atendre magníficament malgrat que no ens coneixien de res. Ens van explicar el procés d'elaboració dels seus vins, en tots dos casos fan blancs i negres. La seva oferta es situa dins d'una gamma mitjana però el seu concepte de celler familiar fa més gran el seu esforç. Gràcies per lluitar per un vi català que necessita ampliar encara més les fronteres comercials i, sobretot, que els catalans estiguem orgullosos del que fem a casa nostra. I que ningú no s'enganyi, els vins catalans del Priorat, Costers del Segre, Tarragona o la Terra Alta no tenen res a envejar a molts Riojas o Ribera del Duero.

Celler "Mas Vicenç" Cabra del Camp (Tarragona) 977630024
Celler "Josep Foraster" Montblanc (Tarragona) 977860229

2008-10-06T22:00:00.000+02:00

RESTAURANT ARDIDAM I HOTEL LES VINYES

Cap de setmana de festa. Oportunitat per sortir de Barcelona. El lloc triat és un hotel rural amb spa que es diu "Les Vinyes". Situat a l'Alt Camp, a un petit poble que es diu Vilardida, a tocar de Valls. Molt recomanable per desconnectar de la gran ciutat i l'estress. Ofereixen packs gastronòmics i de relax per passar el cap de setmana. La seva decoració és rústica però elegant. Es nota que hi hagut feina d'arquitectura i decoració per reconvertir una antiga masia en un confortable hotel rural. I dins de la seva oferta hi ha un restaurant pels clients, tot i que també hi va gent que no son hostes, que només funciona per la nit. Carta curta amb un preu tancat de menú de 35 euros per persona. Dintre de l'oferta, de primer, vam triar una amanida de ventresca amb favetes, cebes tendres i tomàquet confitat (molt gustosa, només el gust fort de la ceba deslluïa un pel el resultat final. Però en general bé) i, de segon, cua de rap a la cassola amb safrà i panses (correcte, bona combinació de gustos per un plat suau però al qual li faltava un pel de feeling). Per postres una crema d'ioughourt i nata amb canyella i fruits del bosc (molt bo). Per beure un vi de la Terra Alta anomenat "Llàgrimes de Tardor" amb una barreja de carinyena i garnatxa oferia un bon resultat per acompanyar el sopar. El menjar no és fantàstic però té prou qualitat per mantenir l'atractiu d'un escenari amb molt d'encant.

Hotel Rural "Les Vinyes" Restaurant "Ardidam" Vilardida (Tarragona) 977639193

2008-09-29T01:13:00.004+02:00

RESTAURANT GELONCH DE NIT

Havíem visitat aquest restaurant amb motiu d'un menú de migdia. Vam sortir satisfet i volíem tornar-hi un dia per sopar. Aquest cap de setmana ho hem fet. D'entrada dir que el local només tenia en funcionament la planta de baix. No sé si per motiu de crisi (de fet només treballava un cambrer, un cuiner i un ajudant) o per una falta de reserves puntual. La carta és molt curta. Una petita oferta de plats, un menú de degustació que cal reservar per avançat (per cert quan truques no t'ho diuen) o un menú anomenat de pica-pica. Davant la proposta vam triar el pica-pica. Un assortit de platets que barreja carn i peix. Entre ells: gaspatxo de maduixetes, vieira amb cansalada, tempura de mongetes amb romesco, tonyina amb salsa d'ametlles i wasabi, gambes al curry, navalles amb un farcit de verdures, peus de porc desossats, costelles de porc ibèric fetes 24 hores abans amb ou i llit de patata i, per postres, una crema de xocolata amb gelat. Cal dir que excepte la navalla, bastant dura i no massa gustosa, la resta de plats vam mostrar un bon nivell. El preu d'aquest menú és de 28 euros més iva. Per beure vam triar un Anima Negra 2 (21 euros). Amb el cafè inclòs vam pagar uns 37 euros per persona. Una quantitat raonable pel que vam menjar. No ens va encantar però si mereix una visita de tant en tant. De fet el cuiner, que va sortir a demanar que ens havia semblat el sopar, ens va dir que cada mes i mig renova la carta. Per tenir en compte.
Restaurant Gelonch C/Bailen 56 932658298

2008-09-24T02:20:00.004+02:00

VICKY CRISTINA BARCELONA

Aquesta tarda m'he tret una pressió de sobre. He anat a veure al cine l'última pel·lícula de Woody Allen "Vicky Cristina Barcelona". Dic això perquè vivint a Barcelona sembla obligatori aquests dies veure el film del director nord americà. I encara més si ets un barcelonaddicte confés com sóc jo. En línies generals és una pel·lícula entretinguda, amb bones interpretacions- excepte una Scarlett Johansson un pel figaflor- i enmig d'un gran publireportatge turístic de la ciutat. Això sí, com ja és habitual, confonent a l'espectador estranger que veu com s'ajunten l'arquitectura gaudiniana amb grans dosi de guitarra flamenca. I pel que fa a la cultura catalana l'únic referent son els suposats estudis d'"identitat catalana"-sic- d'una de les protagonistes. Ara, no és un film de l'estil de Woody Allen. Té alguna dosi del seu enginy per la comèdia però sense la brillantor d'alguna de les seves grans obres i amb un perfil artístic diferent. En general, és una pel·lícula que si no fos pel morbo que desperta l'escenari barceloní seria totalment prescindible.

2008-09-21T23:30:00.001+02:00

IMATGE PER OBLIDAR

Avui l'equip espanyol de Copa Davis s'ha classificat per a la final en derrotar els Estats Units. El punt decisiu l'ha aconseguit, com és habitual, Rafa Nadal. Un exemple de gran esportista i jugador guanyador. L'escenari ha estat l'imposat per la Federació: la plaça de toros de las Ventas. Un lloc ple de cares conegudes on el tennis era l'excusa per sortir per la televisió. Alguns/es la paraula set els hi sona només a perfumeria. A més, segons alguns periodistes, l'organització ha estat desastrosa i, per tant, un mal exemple de cara a reclamar la candidatura olímpica madrilenya pel 2016. Aquesta és la imatge que vol oferir de Madrid el PP. Amb Esperanza Aguirre com a abanderada, els toros, l'espanyolitat masclista i els famosos com a signe de distinció. Uns elements molt semblants als que oferia el franquisme temps enrere i que feien d'Espanya un país de tercera fila. Això sí, amb la pandereta com a símbol de progrés.

2008-09-18T01:44:00.008+02:00

RESTAURANT BOHEMIC REVISIÓ

Gràcies a fugir durant el descans de l'obra de teatre "Mirall trencat" (intent totalment erroni de posada en escena d'una gran novela de Mercè Rodoreda) hem tornat a visitar el restaurant Bohèmic. Local d'estètica francesa que justifica el seu concepte bistronòmic, tan de moda aquests dies. La qualitat de la seva cuina ens han convertit en uns assidus. I avui hem tingut la sort de descobrir una important renovació a la seva carta. Continuen mantenint el concepte de tapes del 1900 (clàssics de les tapes) i les del 2000 (adaptacions de receptes de cuina creativa). Del format clàssic hem triat unes braves (a l'alçada de les del mític Tomàs de Sarrià) i uns bunyols de bacallà (com sempre tendres i esponjosos). L'alegria ha vingut en tastar 3 de les noves creacions. Anem a pams. Primer uns Ous Mollet del Pazo amb botifarra del perol (gairebé líquids i en format de copa amb una botifarra del perol esmicolada, sensacionals). Segon una Pizzeta com li agradaria a Fabian Martín. Una crítica directa al pizzer de la Cerdanya que ara ha obert local a Barcelona i és que el cuiner del local, el Francesc, va visitar el restaurant de les pizzes i el va trobar horrorós. Doncs jo no hi he anat, ni tinc intenció d'anar-hi perquè molta gent m'ha dit que és una enganyifa, a l'establiment de Fabian Martín, però tinc clar que si ell anés al Bohemic segur que prendria nota de la pizza que fan. Espectacular. Amb una base cruixent i prima de formatge i uns ingredients fonamentats en tonyina crua i rúcula. De llàgrima. I la tercera aportació, i que surt a la foto, unes gambes d'arenys amb pa de figues (el producte de gran qualitat i la combinació un gran encert, si l'altre plat és de llàgrima en aquest cas et regalima). Per beure un "Summa Varietalis" de la bodega del Marqués de Griñón del Dominio de Valdepusa. No el coneixia però és un gran vi. D'estructura final contundent, molt aromàtic i gustós. Per postres una tarta tatín amb crema de llet (ben feta, posava un bon punt i final al sopar). El preu 75 euros per dues persones. El Restaurant Bohemic ja ha atret a més d'un expert gastronòmic. Però amb la renovació de la carta continua pujant esglaons. Felicitats.

Restaurant Bohemic C/Manso 42 934240628

2008-09-13T00:30:00.014+02:00

RESTAURANT EMBAT

Restaurant situat dintre del qualificatiu de bistronòmic a l'àmbit de l'oferta gastronòmica barcelonina. Situat al ben mig de l'Eixample, s'ubica a un local de tarannà modernista però amb una decoració poc acollidora, fregant l'estil rústic dels mobles, però pel meu gust amb una il.luminació poc encertada. Vam optar pel menú degustació. D'aperitius una galeta de formatge i comí (gustosa) i un tàrtar de remolatxa amb escopinya (petit però ben aconseguit). De primers vam començar per un mar i muntanya de vieira i papada (excel·lent la combinació d'una reformulació d'un plat mític de la cuina catalana). Després un caneló d'ànec (molt bo el farcit i el resultat el qualificaria de notable). De segons, tot eren mitges racions, per encetar un bacallà amb ou poché i holandesa de taronja (molt tendre el peix i la combinació altament satisfactòria) i per acabar un llom de xai amb recuit de formatge de cabrà (el plat més fluix, la carn era bona però el formatge de cabra no em sembla un gran acompanyant i, a més, s'afegia un component acid que, pel meu gust, matava el plat). Per postres una sopa de cítrics amb gengibre (gran idea ja que son unes postres que ajuden a baixar el menú degustació i entra molt bé per la seva combinació entre dolça i afruitada). Per beure una novetat, un vi de Jumilla anomenat "Pico Madama" del 2004, una combinació de monestrell i petit verdot. Consistent amb un gust elegant i diferent. Menció destacada pel pa. Excel·lent per tendre i gustós. El compte ha pujat a 100 euros. Si no fos pel caràcter poc acollidor del local, la seva cuina frega el nivell de restaurants com el "Gresca" o el "Coure". I això ja és molt.

Restaurant "Embat" C/Mallorca 304 934580855 http://www.restaurantembat .es/

2008-09-11T02:36:00.006+02:00

TV3 I LA DIADA

Aquesta imatge correspon a un dels múltiples actes que aquesta nit s'han fet a Catalunya, Illes Balears i el País Valencià per celebrar els 25 anys de TV3. En aquest cas correspon a un concert de latin jazz que s'ha celebrat a l'Auditori de Barcelona. Un granet de sorra a la gran festa de la televisió nacional del nostre país. Un quart de segle de moltes llums i, com és lògic, d'alguna ombra. Un bon moment d'inflexió per refer el rumb i tornar a recuperar terreny. Una situació paral·lela a l'economia de Catalunya. Ara és el moment, i demà amb la Diada un bon moment reivindicatiu, per defensar amb intensitat el nou model de finançament que ha de servir per millorar i mantenir el sistema social català. La crisi no ha de servir d'argument per admetre rebaixes. Ja n'hi ha prou de promeses i amenaces. Catalunya necessita deixar de ser qui pagui cada cap de setmana el sopar i, a sobre, ningú no li agreixi. Solidaritat sí però després de cobrir les nostres necessitats. I això a Madrid ho han d'entendre molt clar.

2008-09-10T01:10:00.004+02:00

RESTAURANT FOGON DEL SALVADOR

Motius laborals em van portar fins a Sòria. Un cop allà calia comprovar algun dels seus establiments gastronòmics. Havia llegit al Verema quines recomanacions hi havia però vaig comprovar que no desprenien massa entusiasme. Finalment amb uns companys de feina, i per recomanació d'un amic d'un d'ells, vam visitar un local que es diu "Fogon del Salvador". Situat al centre de la capital soriana, en una placeta petita, ofereix l'aspecte d'un típic restaurant castellà. Decoració un pel rústica i clàssica amb un excés de presència taurina, pel meu gust, en forma de caps dissecats. Però ja se sap que Espanya té aquestes coses. La seva cuina es fonamenta en producte típic de la zona, fonamentalment carns. Per picar vam fer una amanida de bonítol (bon producte i qualitat) i uns xoriços fregits (tendres i de bon gust). De segon un entrecotte de bou a la sal (magnífica la carn i el seu toc al punt de sal). Per postres un assortit de rebosteria (molt complert i de bon paladar). Per beure un Carmelo Rodero de Ribera del Duero. Un clàssic de "tinta fina" que ens va fer bona companyia. El compte va pujar als 40 euros per persona. Crec que atenent al que vam menjar era correcte. Si mai us perdeu per Sòria és una bona alternativa. Si no les tapes del centre també llueixen amb dignitat.

Restaurant "Fogon del Salvador" Sòria 975230194

2008-09-03T22:16:00.000+02:00

PACOMERALGO (SENSE DEMANAR VÍ)

Avui no parlaré de la qualitat d'aquest local, el restaurant Pacomeralgo, situat a l'Eixample, sinò d'un element afegit a qualsevol sopar. En aquest cas es tracta del vi. Ja de per si aquesta alta taverna, com es defineixen ells mateixos, és cara. El menjar es bó, tampoc per tirar cohets, però, sens dubte, et fan pagar el servei, molt eficient, i el toc pijo de la clientela. El que ja no admeto es que en el tema de les begudes m'atraquin. I aquí ho fan. Com faig habitualment anavem a demanar una ampolla de vi per acompanyar el sopar. Però veient la llista de preus ens vam fer enrera i vam optar per unes cerveses. A tall d'exemple, per un Allende 2004, que a qualsevol altre local on el vi ja no és barat et demanen 24 euros, aquí en demanaven 31 !. A la VilaViniteca costa 14 euros al públic en general, però tots sabem que els restaurant paguen molt menys, com a molt 11. Es a dir, que volen embutxacar-se 20 euros a la nostra salut. Ho sento però amb preus com aquests amb mí que no comptin per beure ví. A casa tinc una fantàstica nevera amb ví més bó i, evidentment, molt més barat.

2008-08-30T00:25:00.003+02:00

RESTAURANT TAKTIKA BERRI

Es un local situat a l'Eixample, concretament a tocar de la cruïlla entre València i Muntaner. Ja fa anys que funciona amb èxit com a representant de la cuina basca a Barcelona. Té un apartat de pinxos a la barra amb molta afluència de públic i taules a l'interior. Aquesta nit hem reservat per sopar asseguts. D'entrada hem trobat a faltar la presència, sobretot tenint en compte el format de pinxos que tenen a l'entrada,d'algun aperitiu. De primer hem compartit una amanida de bonítol (bona qualitat del bonítol amb ceba però l'oli feia el plat un pel pesant) i una truita de bacallà (bona però lluny de grans truites de bacallà que he menjat al País Basc). Per segons l'especialitat de la casa: tronc de lluç amb salsa d'alls (bona qualitat del peix però molt carregant la salsa picant). Per postres un esplèndid pastís de xocolata blanca. Per beure la carta de vins, que al igual que els plats és de veu i no escrita, és molt limitada en forma de Riojas exclusivament. Hem triat un Muga 2004 que, personalment, crec que continua encorat en el passat. Tot plegat el compte ha pujat a 84 euros per dues persones. La impressió general és que no em queden ganes de repetir. Trobo que és un local i una cuina clàssica fonamentada en un bon producte però sense atractiu en l'elaboració ni en la presentació. Es allò que temps passats van ser millors.

Restaurant Taktika Berri C/València 169 934534759

2008-08-27T14:56:00.004+02:00

RESTAURANT EL REFUGI

Cap de setmana a Girona i trucada a uns amics per dinar. La seva proposta ens porta a un restaurant situat al petit poble de Romanya de la Selva, a tocar de Platja d'Aro. Es tracta d'una casa rústica amb una gran terrassa que ofereix una gran vista de la serralada de les Gavarres. Per tant, un local amb encant. La cuina es fonamenta en producte del país amb un cert toc creatiu. Per entrar unes perles de la cuina en forma de 4 platets que eran: milfulls d'escalivada, carpaccio de vedella, amanida de formatge de cabra i vieira amb tomàquet (més que correcte, diria que bo) i de segon un rap amb cloïsses i musclos amb una crema de patata molt suau(em va agradar força). Per postres una tarta tatin (molt tendre i gustosa). Amb un vi de l' Empordà de la casa (12 euros) vam pagar 40 euros per persona. Un preu que es justifica per una cuina de qualitat i un paisatge fantàstic. Recomanable per fer una excursioneta.

Restaurant "El Refugi" Romanya de la Selva 972833060 www.elrefugi.es

2008-08-26T02:05:00.004+02:00

GASTRONOMIA JAPONESA

Sens dubte que un dels grans al·licients de la visita al Japó era gaudir de la seva gastronomia. Ja ens esperàvem que la imatge que trauríem seria ben diferent de la dels restaurants japonesos que tenim aquí . I així ha estat, tot i que evidentment també hem tingut l'oportunitat de tastar bons sushis i sashimis. La resta de l'oferta a nivell general es fonamenta en graelles en les quals tu et fas el peix o la carn (amb el greix intercalat amb la carn es de gran qualitat), plats de cuina japonesa amb tempures, salses o avinagrats, esmorzars amb peix fregit(això ens va costar molt i vam acabar desistint), sopes de fideus i pinxos de format yakitori ( i de gran varietat i qualitat). La valoració és molt positiva perquè- oh sorpresa!- el preu és molt més econòmic que a Barcelona. Per entre 10 i 25 euros es pot sopar o dinar la mar de bé. Excepte que vulguis tastar alguns dels grans restaurants de Tòquio.

2008-08-24T22:43:00.003+02:00

VIATGE AL JAPÓ

He tingut durant molt dies el bloc abandonat per culpa d'un viatge al Japó. Han estat 21 dies de vacances per conèixer un país que m'ha agradat molt. L'hem recorregut de nord a sud i els contrastos que ofereix li atorga grans atractius. El nord és naturalesa pura, amb parcs de vegetació exuberants i cérvols i ossos com a imatges. Tòquio és una gran ciutat, amb edificis espectaculars, temples antics, llums de neó i molta disciplina en forma de neteja absoluta als seus carrers. Kyoto té l'esplendor d'un passat històric ple de jardins i monuments religiosos. Hiroshima serveix de toc d'atenció a la consciència per recordar que les tragèdies serveixen per aprendre. En definitiva ha estat una gran oportunitat de conèixer una gran cultura que recomano a tothom.

2008-08-04T12:51:00.004+02:00

DE VIATGE PER JAPÓ

Porto uns dies desconnectat del blog perquè ara mateix em trobo de viatge pel Japó. Quan torni ja faré una explicació detallada de l,aventura. Portem 8 dies i la valoració es molt positiva. Ja hem visitat el nord del país, un oasi verd, rural amb una natura exuberant i animals a tocar de la carretera. L,altra cara la vivim ara mateix a Tòquio. Ciutat fascinant plena de vida, colors, cultura i futur. De moment m,ha encantat, jo diria que es 'la ciutat'. La resta quan torni.

2008-07-26T00:42:00.002+02:00

REVISIÓ RESTAURANT PIRATAS

Segona visita a un local no massa popular entre la gent però molt valorat entre els amants de la gastronomia barcelonina. Situat al costat de l'Auditori, ja l'haviem visitat en una altra ocasió i avui hem repetit. Anteriorment la impressió que vam treure va ser molt positiva i avui s'ha tornat a refermar. De primer una ventresca de bonítol amb pebrot confitat i unes olives semblants a les gregues de kalamata (matèria prima impressionant, boníssim). De segon, un pop a la gallega amb patates al forn amb pebre vermell (exquisit). Per postres una ensaïmada de crema catalana amb liquor ( de llàgrima). Per beure un "Templario" de la bodega de Barbara Forest de la denominació de la Terra Alta amb garnatxa i morenilla (afruitat però elegant, acompanyava amb la suavitat necessària). Tot plegat per 100 euros per dues persones. La gran qualitat del menjar justifica el preu. A més, l'entorn és molt agradable i el servei també. Molt recomanable.

Restaurant "Piratas" C/Ausias Marc 157 932457642

2008-07-25T00:49:00.005+02:00

LA BARCELONA OBLIDADA

Aquesta setmana vaig visitar amb la meva mare l'exposició "Barraques, la ciutat informal" que fan al museu d'Història de Barcelona. Una trajectòria pels molts barris de barraques que durant moltes dècades del segle passat hi havia a la ciutat comtal. Alguns mítics com el Camp de la Bota o Can Tunis i d'altres poc coneguts com el que hi havia a tocar de la model, a la mateixa Avinguda de Roma. Un record per molts oblidat però que cal remarcar que va ser present fins fa poc més de 30 anys. Una bona forma de repassar la història de la ciutat per conèixer una part del orígens de la gran Barcelona Olímpica i fashion que tenim ara. A la meva mare li va recordar els grans contrastos que hi havia entre les dues parts de la ciutat: la marginal i la burgesa. I dintre del ball de records se li va acudir explicar-me que en aquella època ella anava a un col·legi de monges que hi havia a Sarrià i estava interna. Em va dir que hi havia una amiga seva que es deia Montserrat que era molt intel·ligent i bona persona però que tenia un problema: responia massa a les monges. Van decidir enviar-la al Psiquiàtric de Sant Boí i allà per combatre el seu caràcter la van medicar. Al cap d'uns anys la meva mare va saber que l'havien convertit en una boja. Si la imatge de la Barcelona de barraques ja es prou colpidora la d'aquesta història em va enfonsar l'ànima. Franquisme i religió manipulada, dues xacres plenes d'emprentes de sang i misèria.

2008-07-21T20:33:00.003+02:00

RESTAURANT PALOMARES

Fer una recerca de restaurant de platja per visitar durant l'estiu al llarg de la costa catalana dic jo que donaria gairebé per fer una col·lecció de llibres. Per tant, és una feina que has de deixar en mans del boca-orella i dels consells dels amics en funció de la zona. Avui havíem quedat precisament a Vilassar amb uns amics que ens han portat a un lloc d'aquests, a un establiment situat davant del mar anomenat "Palomares". L'estètica és la típica d'aquest tipus de locals: menjador a dintre més arregladet i taules fora a la terrassa amb un parasol per si de cas apreta la calor. Per tant en aquest aspecte decoratiu cap novetat. Pel que fa al menjar hem començat per uns aperitius: peix fregit (correcte), calamars a la planxa (bons amb un puntet d'allet interessant) i una amanida (el que es pot dir d'una amanida simple ben feta). I de segon ens hem decidit per una paella de peix (bona, diria que per sobre de la mitjana de qualsevol local de costa, amb un encertat brou de peix que li donava un bon gust). Per postres jo he optat per un pinya natural (de bona qualitat). Per beure en aquest cas no hi hagut vi i hem acompanyat l'àpat amb unes cerveses. Tot plegat, amb cafès, 100 euros per quatre persones. Un preu ajustat als temps actuals. Com a opció per la zona sembla atractiva.

Restaurant Palomares Carret Nacional (creuament amb Argentona) Vilassar de Mar 937593234

2008-07-09T00:53:00.003+02:00

RESTAURANT SANTA

Paco Guzman creador i propietari del restaurant "Santa María" ha obert un nou local. Manté la tendència religiosa dels seus noms i en aquest cas ha reduït la nomenclatura anterior fins a posar-li "Santa". Es troba relativament a prop de l'original, mentre el primer és al Born el nou és a tocar del Parc de la Ciutadella, just on comença la Meridiana. El format no és tan de platets sinó que hi ha la possibilitat, sobretot en els segons, de fer un plat sencer. De primer hem optat per compartir un assortit d'entrants. Hi havia: all blanc amb meló i pernil (refrescant), terrina de foie (bona qualitat), amanida de pernil d'ànec, anous i gelat de roquefort (suau la presència del formatge i molt bo el pernil d'ànec), cuixeta de guatlla en escabetx amb soja i carbassa (bona la guatlla i fantàstica la crema de soja i carbassa), anxoves marinades amb mató, tàperes i tomàquet sec (de gust fí entrava molt bé) i pop confitat amb escuma de patata (no se si volgudament però em recorda al gran plat del "gresca" de carpacció de pop i botifarra negra, gustós i melós). Pel que fa als segons jo he triat un colomí (en castellà pichón) en dues coccions amb arròs de cireres i idiazabal (sublim amb una mena de rissoto de cireres sorprenent ben acompanyat per l'idiazabal i un colomí tendre, gran plat). Per postres hem compartit un fantàstic pastís de poma amb gelat de vainilla. En el tema vins l'opció triada ha estat un lleuger i afruitat "Izadi" que amb la seva temperatura fresqueta ha mantingut un bon nivell. Tot plegat per dues persones 85 euros. Dintre del format de cuina creativa ofereix pinzellades brillants a uns preus més que raonables. Caldrà seguir la seva evolució. Però promet.

Restaurant "Santa" Avinguda Meridiana, 2 933097078

2008-07-08T03:35:00.004+02:00

LLIGATS AL PODER

Aquest cap de setmana s'han viscut dues demostracions, diferents pel context, que demostren fins a quin punt les persones un cop tasten el poder no poden viure sense tenir-lo ben a prop. La primera al congrés català del PP. La direcció de Madrid va decidir que la nova líder catalana fos la gironina Alícia Sánchez Camacho. Tot i la irrupció de Montserra Nebrera, els militants van votar allò que des del carrer Genova es va imposar. Doncs el cessament de Daniel Sirera no ha anat acompanyat de la dignitat moral que hagués estat plegar donat que li han fet el llit de forma clara i evident. Doncs no, a fer-se la foto fent veure que son amics i continuar vivint de la política. Si ets a l'àmbit de la vida pública per vocació no pots deixar que et trepitgin impunement i continuar fent veure que no passa res. Un cas semblant s'ha viscut amb motiu de la moció de censura al Barça. Els socis han manifestat aclaparadorament que estan en contra de la gestió de Joan Laporta. Un vot de càstig dirigit única i exclusivament contra la seva personalitat i forma d'actuar dels últims dos anys. Contra el seu excès d'ego que l'ha portat a un carreró sense sortida. Ell ha decidit continuar aferrat al càrrec. Diu que legalment està legitimat per continuar com a president. I és cert. Però moralment és més qüestionable. Quan els teus socis no et volen i tu ets al club per amors a uns colors la sortida és clara. Coneixent l'entorn blaugrana el que li espera a Laporta és un infern i ara ell mateix ha carregat la pressió sobre el nou projecte esportiu de Guardiola. I si repassem la història del club el final ja es coneix. Una llàstima per a un president que analitzant globalment la seva gestió esportiva cal qualificar-la de brillant. Dues lligues i una Champions son un gran aval dilapidat per dos anys de permissivitat amb els jugadors, director esportiu i tècnic. I de quota de poder mal entesa. Quedar-se en mans de la famosa piloteta és com dependre de la bola de la ruleta per solucionar-te la vida. "Tres negra", diu el crupier, "Guanya la Banca". Cap a casa i sense res a les butxaques.

2008-06-28T04:13:00.006+02:00

PLA D'ACCIÓ MUNICIPAL

Llegia avui que l'ajuntament de Barcelona condiciona l'acord amb Esquerra Republicana a l'aprovació del PAM (Pla d'acció Municipal). Es a dir, que per pactar la incorporació de l'equip de Jordi Portabella a l'òrgan de govern demanen el suport pel que fa al pla d'actuació de l'equip municipal. Una posició que em sembla surrealista. Recordo que el PAM es va esbombar públicament com una possibilitat, de cara als ciutadans, de poder participar en les decisions del consistori. Jo demostraré la nostra experiència. Alguns veïns afectats pel pla de reforma a la plaça de les Glòries vam fer al·legacions davant del desgavell que suposava mantenir el mercat dels Encants a la zona i, sobretot, situar el nou emplaçament al costat del Teatre Nacional. Considerem que és un gran error perquè no hi ha cap voluntat de canviar el tipus de comerç i això l'únic que provocarà és una clara degradació de la zona. Era més lògic una altra ubicació o la modificació dels usos comercials. Doncs la resposta en el famós "PAM" ha estat zero. No ens ha dit ni ase ni bestia. Res de res. Com si no existíssim. Per tant, com era d'esperar, una fal.làcia de cara a la galeria. Una mostra més d'un govern que viu de cara al turisme i fent fugir als barcelonins de tota la vida.

2008-06-27T23:56:00.000+02:00

MANIFEST A FAVOR DEL CASTELLÀ

El partit de Rosa Díez promou aquests dies un manifest per defensar el castellà. Una idea que ataca de forma directa la política lingüística que es fa a Catalunya. Segons les seves impressions, el castellà es troba en inferioritat davant altres llengües de l'estat. En el cas del territori català consideren que es beneficia el nostre idioma en detriment de l'idioma espanyol. A aquesta iniciativa s'hi han sumat intel.lectuals i, fins i tot, la Comunitat de Madrid. Vaig a ser clar. Aquesta iniciativa em sembla "lamentable", "falsa", "irreal", "hipòcrita" i "manipuladora". Ha quedat prou clar ?. La diferència entre aquests manipuladors i jo és que visc a Barcelona i puc donar 20.000 exemples de les seves mentides. Ahir, per exemple, vaig anar amb la meva parella a una urgència a la clínica Teknon. Tots els metges que ens van atendre ho van fer en castellà, fins i tot una infermera a la qual la meva dona li va demanar que feia fred no la va entendre i li va portar un got d'aigua freda. Ella li va dir que si no l'entenia que li digués que li canviava d'idioma. Habitualment al món de la restauració hi ha molts immigrants que no entén el català. Avui mateix he vist a la TV un individu, no se li pot dir d'una altra forma, ah sí se li pot dir "fatxa", que davant de preguntes en català li va dir al reporter que "no te entiendo". El reporter li va preguntar d'on era i li va dir que "de Barcelona, però no entiendo el catalán". Una demostració més que si a Catalunya hi ha un idioma que perilla és el català i no pas el castellà. Una llengua, l'espanyol, de la qual estic orgullós de poder parlar i entendre però això no treu que defensi el català davant d'uns atacs injustificats. Un exemple més dels atacs gratuïts contra Catalunya. I després volen que ens alegrem de les victòries de la selecció espanyola. Ja,ja, ja...

2008-06-25T01:29:00.005+02:00

CRISI PELS DE SEMPRE

Surt el president del govern espanyol anunciant les mesures per afrontar la crisi econòmica. I, entre les diferents propostes presentades, n'hi ha una per donar exemple: es congelen els sous dels alts càrrecs. Aquest tema reconec que m'apassiona. Això és un missatge pels sindicats que recentment van anunciar que malgrat la crisi no acceptarien en les negociacions dels convenis col.lectius cap congelació salarial. Una decisió que comparteixo plenament. Per què ? doncs, sota el meu parer, molt senzill. Quan hi ha hagut època de vaques grosses, és a dir quan l'economia anava fantàsticament bé els empresaris en cap cas han manifestat la intenció d'apujar els sous als treballadors per recompensar l'esforç. Més aviat al contrari, feien servir allò que cal contenir els salaris per col.laborar en la bonança econòmica. Tot això enmig d'una època molt dura pels assalariats amb nòmina que han vist com amb l'entrada de l'euro els preus han anat pujant descontroladament. I que hem de dir de vivendes i petroli. Per tant, la capacitat adquisitiva ha anat minvant. I ara volen que els que sempre surten perdent s'estrenyin el cinturó. Doncs res de res. No cal embogir amb demandes irreals, però sí exigir un augment de l'IPC com sempre. I si no que reparteixin els beneficis quan s'han fet d'or.

2008-06-19T02:04:00.005+02:00

RESTAURANT LA BELLA NAPOLI

Amb aquest nom queda prou clar que es tracta d'un italià. Situat al barri del Poble Sec, té prestigi per les seves pizzes. Vam anar un dimarts i era ple a vessar. Suposo que per la seva fama i donada la gran presència d'estrangers per sortir a més d'una guia turística. El local és de parets d'obra vista amb decoració en forma de fotografies, en alguns casos amb esportistes famosos que han visitat el local. No és especialment acollidor, sobretot pel gran soroll existent. Les pizzes cal dir que fan honor a la fama. Son de massa tendre i gustosa i amb ingredients més que correctes. En el meu cas vaig demanar una quatre estacions amb pernil dolç, xampinyons, carxofes, salami i olives. Bons ingredients i una mida generosa. Compte amb les begudes perquè son cares: una coca-cola 3 euros i mig (600 de les antigues pessetes...). Vam sopar pizza i refresc per 30 euros dues persones. Un local per treure el mono de pizza que tenim de tant en tant.

Restaurant La Bella Napoli C/Margarit 14 934425056

2008-06-18T22:53:00.000+02:00

GERMANES

Aquesta obra escrita i dirigida per Carol López ja porta mesos en cartell. De fet s'acaben aquesta setmana les seves representacions a Barcelona, concretament a la Sala Villarroel. Ha estat un èxit de taquilla i crítiques. Es tracta d'una tragicomèdia que mostra les misèries i anècdotes d'una família de 3 germanes, la mare, el marit d'una de les germanes i el seu fill poc després que morís el pare. Situacions còmiques ben combinades amb un fil dramàtic que apareix i desapareix al llarg de l'obra. En general l'espectacle és bo encara que vaig gaudir més de la part divertida que no pas dels moments tristos que, de vegades, semblaven un pel forçats. Molt bona la posada en escena amb elements audiovisuals i grans actuacions de Marial Lanau, Montse German i Aïna Clotet. A més, ben acompanyades per la resta d'actors del repartiment. En definitiva una hora i 40 minuts de bon teatre.
Teatre Villarroel fins el 22 de juny