L'IL.LUMINAT DEL BIGOTI

Haig de reconèixer, i no sé si això hauria de ser objecte de visita al psiquiatra, dues qualitats en l'expresident espanyol Jose María Aznar. La primera que cada dia que passa els seus comentaris es superen davant la sorpresa, i , perque no dir-ho, vergonya popular, i, segona, que des que no té un càrrec oficial diu el que veritablement pensa i no els tòpics i obligacions formals de quan era mandatari. A banda d'això, es mantè fidel al seu costum de dir bajanades que per perill per a la Humanitat alguns se les prenen seriosament. La darrera de totes la que ha sortit a l'escena pública dient que occident no ha de demanar perdó perque l'islam no ho ha fet mai. I posa com a exemple la invasió islàmica de la Peninsula Ibèrica abans dels reis catòlics. A més no content amb això, considera que els dos bandols es troben en guerra. I el pitjor de tot es que ho diu convençut i pensant que té la raó! Jo sóc dels que pensen que per arribar a dalt de l'escena política i encara que la imatge pública ho desmenteixi cal ser intel.ligent. Una bona carrera política no és a l'abast de tothom que no sigui minimament espavilat. Però des de fa uns anys sempre em venen al cap dues excepcions: José María Aznar i George Bush. Com a funcionaris públics haurian d'haver passat un psicotècnic. Clar que si haguessin dit la veritat, el país s'hauria tancat per vacances...