RESTAURANT ENOTECA GASTALDI



Local situat just on s'acaba el barri vell de Girona. És un establiment relativament petit, amb no massa taules. De fet la gestió també és en petit comitè perque la nit que hi vam anar només hi havia dos cambrers i el cuiner. Anem a la teca. De primer vaig fer una saltejat de verdures amb oli de tòfona i pernil ibèric. El resultat va ser un plat amb unes verdures amb un punt cruixent satisfactori i podríem dir que bon producte de la terra. L'oli de tòfona no era massa evident i la presència del pernil diria que un pel escassa. De segon vaig optar per un turbot amb llit de patata, espinacs i pinyons. El peix era bo i amb la textura correcta, l'acompanyament el qualificaria de satisfactori. El problema era la quantitat. El tall de peix era petit i clar cobrar 24 euros per un plat així trobo que és excessiu. De postres un tiramisu ben fet, tendre i amb el punt precís d'Amaretto. La carta de vins no és molt amplia però sí que presenta uns preus més que correctes. Vam optar per un Montant, un Finca de l'Argatà del 2006, un vi amb bona presència de fruita i que malgrat l'elevat grau d'alcohol, un 15%, en boca entra com la seda. El preu de 19 euros per l'ampolla és molt competitiu. El resultat és una visita satisfactoria pel que fa a la qualitat dels plats però amb el handicap d'una continguda generositat a les racions. Tot plegat el compte va pujar a 42 euros per persona.

Restaurant Enoteca Gastaldi Plaça de St Pere 10 Girona 972 003 538

URTAIN

La companyia madrilenya Animalario representa al teatre Romea de Barcelona una obra que porta per títol "Urtaín". Dit així no sembla una gran presentació. Jo de fet vaig sentir que venien a Barcelona i vaig pensar: "quin rotllo una obra dedicada a aquest boxador". Gran error per part meva. Va ser la recomanació d'un amic la que em va fer picar la curiositat. I vaig llegir molts bones crítiques. A partir d'aquí vaig decidir a comprar les entrades que, per cert, n'hi ha i sense problemes. Ahir era la cita amb el teatre. "Urtaín" és la vida de José Manuel Ibar, el seu èxit i la seva decadència. Va ser un esportista utilitzat com a símbol del regim franquista i, vet aquí, el gran encert del guió de l'obra, de l'argument, en el sentit d'aprofitar aquesta figura per mostrar-nos les misèries d'una Espanya que va viure a les tenebres i les ombres del dictador fins la llum que mica en mica va obrir les portes del país a l'exterior amb l'arribada de la democràcia. Va ser el pas que va portar a l'estat espanyol de ser un país subdesenvolupat a acostar-se a les grans potencies europees. Una situació que els més joves i els nostàlgics de les dretes ràncies haurien de recordar més sovint. Tot això combinat amb el retrat d'un personatge enaltit per interès i abandonat al seu suïcidi quan ja no interessava a ningú. Un perfil molt humà i amb una actuació del seu protagonista antològica. Roberto Alamo fa un dels millors papers que he vist jo en el teatre. La resta del repertori amb actors coneguts com Marc Martínez o Alberto San Juan mantenen un nivell excel.lent. La posada en escena és sorprenent, contundent i molt encertada. Una hora i cinquanta minuts de teatre d'alta escola. No és que sigui recomanable, si no que és d'assistència imprescindible si t'agrada el TEATRE en majúscules.

"Urtaín" Teatre Romea fins el 22 de novembre.

CIRC CRIC

Feia molts ays que no anava al circ, no porto el compte exacte però jo crec que més de 20. Per motius familiars, acompanyar als meus nebots, vaig aconseguir unes entrades per veure el nou espectacle del Circ Cric fonamentat en els seus 35 anys de vida. Parlar del Circ Cric es fer-ho de la seva anima a l'escenari, el pallasso Tortell Poltrona. L'espectacle combina números seus amb acrobàcies, malabarismes i les essències del circ més tradicional. Tot fet amb gust, elegància i passió per la seva professió. Haig de dir que em va agradar molt. Va ser un retrobament amb la infància que t'arrancava molts somriures. Per cert, magnífic l'últim número d'homenatge a la professió de la cara pintada. Tortell Poltrona és un pallasso dels de veritat, dels que transmeten alegria i reflexió. Felicitats pels 35 i per fer més gran l'espectacle pels més petits.

MALDITOS BASTARDOS

Molt bones crítiques i la meva admiració per Quentin Tarantino em van portar ahir a veure, reconec que amb un cert retard, l'última pel.lícula seva anomenada "Malditos Bastardos". Doncs el resultat va ser força decebedor. Potser a estones és entretinguda, però no li acabo de trobar cap gràcia a la narrativa del film ni al seu objectiu. És a dir que si el que volia el director nord-americà és fer una ficció en la qual ell és l'únic que aconsegueix matar Hitler, doncs molt bé: felicitats! Però jo sincerament no li trobo l'interès. A nivell de guió trobo ja poc original repetir el muntatge en forma de capítols. Ja explotat per ell mateix a Kill Bill. Curiosament, la primera pel.lícula de Tarantino que ja no em va agradar. Vaig trobar que era una exhibició gratuïta de violència que ni la presència d'Uma Thurman aguantava. Per tant, comencen a quedar lluny grans obres seves com "Pulp Fiction" o "Reservoir dogs". Això sí que eren, sota la meva opinió, bons homenatges al cinema negre, d'acció i fins i tot amb algun punt de thriller. El que ha fet a posterior crec que li falta rumb o, dit d'alguna forma, més contingut i menys artificialitat. Espero que la propera entrega que faci em convenci més perquè si no deixaré de creure en ell, com ja m'ha passat amb la insoportable Isabel Coixet.

RESTAURANT POOR FOOD AND WINE

Viatge de plaer a Nova York i algunes recomanacions en forma de restaurants. Aquesta en va ser una. Es troba al barri de Grammercy, podríem dir que a la part est del centre de Manhattan. Un barri pel que vam veure benestant. La seva cuina es fonamenta en el producte cru. Dit així penses en un japonès o un vegetarià. Doncs no és cap de les dues opcions. Sí que tracta bé el tema de les verdures, però la seva cuina és creativa amb la novetat de no passar res pels fogons. Amb deshidratacions i altres fòrmules pecul.liars es treballa a aquest local novaiorquès. Lògicament la clau és una materia prima de bona qualitat i després un acompanyament i presentació originals. De primer vaig optar per una selecció de verdures de mercat amb oli orgànic de Califòrnia, flor de sal i llimona fresca. Un plat refrescant i gustós. Em va agradar. De segon vaig triar un plat clàssic de la casa: un ravioli de formatge caramelitzat amb remolatxa en escabetx. En aquest cas el resultat va ser menys atractiu, la crema del ravioli i la textura del mateix no em van acabar de convèncer del tot. Per beure una copa de vi de Cabernet Sauvignon californià, ben estructurat entrava prou bé. Tot plegat el compte per a dues persones va pujar a uns 80 euros. Un preu més que raonable per una opció arriscada però interessant de tastar. Per cert, en cas d'anar-hi en mesos de bon temps imprescindible reservar taula a la terrassa, enmig de diferents edificis podríem qualificar-la d'ubicació amb encant.

Restaurant "Poor Food and Wine" 54 Irving Place Nova York 2124771010

RESTAURANT LIBENTIA

Època de crisi econòmica i, per tant, també d'afectació directa a la gastronomia. En el local on hi havia hagut l'estrellat, pel que fa als guardons Michelin, "Ot" ara hi ha un nou local anomenat Libentia. Un projecte de 4 joves amb força experiència al sector a llocs amb prou solera com l'Alkimia o el Saüc. El seu fonament no és cap novetat, es tracta d'un concepte molt a prop del bistronòmic, amb un bon tractament de la cuina mediterrània acompanyada de tocs de fusió i creació. No ens va convèncer el menú degustació i vam optar per la carta. En el meu cas vaig triar de primer un arròs amb orella de porc i tripa de bacallà. L'arròs era al punt, la tripa de bacallà prou tendre, al igual que l'orella. Però el conjunt oferia un plat un pel insípid, no transmetia cap atractiu original. Fins i tot, un pel just de sal. De segon, un peix de platja, en aquest cas turbot, amb bolets. Bona la textura del peix, amb bon gust, però no massa aconseguit l'acompanyament. Per beure tenen una gran carta de vins a preus assequibles. Vam triar un "Castro de Valtuille" de la denominació d'orígen del Bierzo. Un vi amb un cert toc mineral però amb molt d'equilibri i paladar fi. Tot plegat 47 euros per persona. Un preu raonable per la qualitat del menjar però amb un resultat desencisador. Potser no vaig triar bé els plats o la seva proposta em resultat massa familiar i esgotadora.
Restaurant Libentia C/Corssega 537 93435 80 48

NON SOLUM

Tornava Sergi López amb la representació de l'obra "Non Solum" al TNC. Ja hi havia estat la temporada passada però uns problemes de salut el van obligar a anul.lar bona part de les representacions i d'alguna forma es van sentir en deute amb els aficionats teatrals barcelonins. Es tracta d'un monòleg, escrit conjuntament amb Jorge Picó, que explica una pecul.liar història que serveix per reflectir molts dels fantasmes del nostre interior: la por a la soledat, l'egoisme, les diferències o el descontentament popular amb els polítics. Molts interrogants de la nostra societat interpretats per un únic actor sobre l'escenari que a l'hora adopta múltiples personatges. Un exercici teatral descomunal per l'esforç i que serveix per gaudir del gran talent de Sergi López. Un monòleg especial per un gran actor. Amb certs tics de l'escola Pepe Rubianes però pujant un esglaó. Sergi López és ell i molts altres. Llàstima que les entrades estiguin esgotades, però si teniu l'oportunitat de veure l'espectacle en un altre localitat no ho desaprofiteu. Per mi una de les millors obres dels últims 5 anys a Barcelona.

"Non Solum" TNC fins el 18 d'octubre.