REDESCOBRINT LA CIUTAT

Durant molts anys de la meva vida he viscut ben a prop de la muntanya de Montjuïc. La conec pam a pam, les seves vistes, racons, meravelles i misèries. També per circumstàncies familiars, els meus pares tenen una segona residència a prop de la Floresta, he passat infinitat de vegades per la muntanya de Vallvidrera. Per tant, amb aquests dos referents sempre he tingut la sort de poder contemplar l'esplendor de Barcelona. Des del mirador de Miramar fins al mirador de Vallvidrera, o de Sarrià, he gaudit d'aquells dies de sol que contemplant la ciutat comtal sembla que no passin els minuts. Et delectes amb una ciutat meravellosa que guanya amb la distància. La llàstima és que el deteriorament en forma de falta de seguretat i, sobretot, neteja per falta d'eficàcia política et fa trencar el somni quan trepitges determinats carrers. Però avui el meu comentari no vol centrar-se en la crítica si no en el descobriment d'una part de la meva ciutat que per mi era amagada i que quan l'he descobert, ara fa uns mesos, m'ha captivat. Es tracta de parc del Guinardó. A tocar de l'Hospital de Sant Pau hi ha un turó que acull aquesta zona verda que permet contemplar les millors vistes de la ciutat. Una passejada que et porta des de l'entrada del recinte, tocant el carrer Verge de Montserrat, fins a les antigues bateries antiarees que coronen aquest parc. Uns 20 minuts de caminada que et porten a un lloc meravellós que t'ofereix una panoràmica de 360 graus de Barcelona. Pots veure des del Tibidabo fins al mar. Des del Garraf fins el Maresme. Si aprofites un dia assolellat el teu amor cap a Barcelona es veurà augmentat. I, a sobre, sense estar envoltant de guies i turistes. Que més vols.

TRICAMPIONS

Ni el mateix Pep Guardiola somniava amb una temporada com aquesta. Ha passat de ser una elecció inicial criticada per la gran majoria de seguidors a candidat a ser el personatge històric més important del barcelonisme. I tot això en tan sols un any. Però quin any!. L'èxit de la Lliga ja era previsible atenent la gran superioritat blaugrana al llarg de tota la campanya. Només la tenacitat del Madrid va obrir la porta a un desenllaç incert. Moment delicat i resposta de campió: 2 a 6 i cap a casa. I per això pels culers aquesta serà sempre la lliga del "2 a 6". A la Copa tot va anar sobre rodes. Només l'atapaït calendari oferia dubtes de quina alineació presentaria el tècnic de Santpedor i si els jugadors es reservarien de cara a la Champions. Reservar-se?, ni de conya, ells només entenen guanyar i, a més, ho van fer oferint un gran espectacle i golejant l'Athletic. Amb el doblet a la butxaca quedava el somni del triplet, sens dubte, el repte més complicat tractant-se d'una final on havien de superar al poderós Manchester. Moments inicials de dubtes, de tensió, gol d'Eto'o i s'encetava el festival. La victòria a Roma ha estat el triomf d'un homenatge al futbol. De l'exaltació d'una proposta que diu que jugant bé hi ha més opcions de guanyar. D'aixecar aquest esport a la categoria d'art. Veure jugar a Messi, Iniesta o Xavi és un plaer que passarà a la història del futbol mundial. Ara tocar gaudir i pair una temporada de somni però pensar també en el futur. Pep no cometrà l'error de Rijkaard i traurà el bisturí per millorar la seva obra. El repte augmentar el nivell del que ja és el millor equip de la història del club.

RESTAURANT FONDA GAIG

Proposta relativament nova del Carles Gaig, un dels cuiners més coneguts del panorama gastronòmic català. No és una renovació del seu local principal, situat al carrer Aragó, si no un nou establiment que fonamenta la seva aposta en els plats tradicionals del país, és a dir de cuina catalana. Situat al ben mig de l'Eixample, el restaurant és gran, ampli i s'agreeix que hi hagi una gran separació entre taules. D'entrada vaig demanar un dels plats que arrossega més fama: els macarrons del Cardenal. Tot i que els faltava pel meu gust un pel més de temperatura, ofereixen un gust entre dolç i mantegós que t'atreu amb intensitat. És un plat jo diria que notable. De segon un rap a la catalana amb pèsols. La salsa era agradable però el rap no era massa tendre. Li fallava la textura al peix i per mi va ser un plat només correcte. Per postres un flam amb nata. Sensacional, de gran mida i un gust a ou casolà perfecte. Excel.lent exemple de flam. Per beure vam optar per un vi de Mallorca, Son Bordils, que fonamentat en el raïm del syrah va oferir un gust elegant que donava bon resultat. Vam pagar 108 euros per a dues persones. El resultat és satisfactori tot i que sense arribar a l'entusiasme.

Restaurant Fonda Gaig C/Corssega 200 934297002

EXHIBICIÓ AL BERNABEU

La temporada encara és viva però el Barça pràcticament ja té un títol a la butxaca: la Lliga. Un cop d'autoritat al campionat fent història. Golejant al mateix Bernabeu al Reial Madrid. Una experiència que com a seguidor culer no havia experimentat mai. Un acte de justícia a dues propostes futbolístiques antagòniques. La local fruit de l'orgull i l'esforç i la visitant feta del talent, la qualitat i el bon gust per la pilota. La ja mítica nit del 2 de maig al Bernabeu va ser un espectacle futbolístic que en comptes de xiulets o aplaudiments hauria d'haver estat acompanyada d'una orquestra simfònica de suaus melodies i afinats violins. Veure el futbol de tiralínies barcelonista, la precisió en la definició i l'esperit de l'esforç col.lectiu en forma de pressió és el millor homenatge que se li pot fer a aquest esport. Mai un equip de futbol ha mimat, acaronat, i fer viatjar l'esfèrica amb aquesta màgia. Acabi com acabi la temporada, amb un títol, dos o els tres, l'equip entrenat per Guardiola ha ofert uns recitals que ja formen part de la memòria històrica del barcelonisme i que han aixecat l'admiració del món futbolístic. Messi, Iniesta o Xavi van camí de formar part de les llegendes blaugranes que va començar Samitier, i que passa per mites com Kubala, Cruyff, Maradona, Romario, Stoitxkov, Ronaldo, Rivaldo i Ronaldinho. Amb ells al camp desitges que els partits es prolonguin hores, que el xiulet de l'àrbitre no interrompi aquesta oda continua pel gol. Que soni la música i el concert no s'acabi ! I gràcies per una nit inolvidable que necessitarem dies per pair.

RESTAURANT SANTIANE'S

Restaurant nou a Barcelona que ocupa un lloc per on han circul.lat altres propostes gastronòmiques sense èxit. Bona ubicació al centre de la ciutat i aposta per una gastronomia creativa però assequible a la butxaca. El local és de look modern, estètica freda i una acústica que afavoreix el soroll. Passant a l'element gastronòmic, com a primer plat vaig triar uns xipirons amb ou i patates xips d'all. El xipiró per mida més a prop del típic calamar gran tallat a daus, de textura un pel dura i gust contundent, no va acaba de convèncer. Molt lluny del'exquisid plat amb els xipironets com a eix central que ofereix per exemple el Rosal 34. De segon una presa d'ibèric amb purè de poma acida i mostassa. La mostassa excesivament forta, el purè no produia emocions i la carn superava per poc l'aprovat. Per beure un Oliver Conti Carlota 2004 amb el cabernet franc com a element prinicipal que acompanyava bé. El compte entorn als 35 euros per persona. Un preu raonable per un menjar amb pretensions però condicionat per un producte de qualitat massa justa. Allò que no es poden oferir duros a quatre pessetes. Tot i això s'agreeix l'esforç.

Restaurant Santiane's Gran Via Corts Catalanes 552 934519187

RESTAURANT LA ROSA

Jornada de feina a València. Dinar amb l'arròs com a protagonista. Opció visita a la zona de la Malvarosa. Un lloc que amb motiu de la Copa Amèrica ha patit una important transformació. En aquesta part de la ciutat vaig tenir una experiència fa uns anys al popular establiment "La Pepica" que no recordo com a positiva. Era un plantejamet gastronòmic molt industrial. Acompanyat d'uns amics de la feina vam optar per un restaurant que ens van recomenar que es diu "La Rosa". Dissabte era ple a vessar. D'entrada uns plats a compartir. Uns xipirons (tendres i de bon gust), un peix fregit (un pel irregular, els seitons faltats de sal i amb una textura més aviat bullida que no pas fregida) i una amanida amb mojama i pebrot vermell (bona mida del plat i complert assortit de vegetals i amb el punt salat de la mojama com a toc diferent, fregant el notable). I de segon paella de llamantol ( entrava bé, jo crec que també per l'efecte de la gana i el retard per poder tenir taula, però en general no passava de ser un arròs correcte). El toc caldós molt reduit i sense arribar pel que fa a la qualitat a paelles amb aquest marisc com a protagonista que he menjat a terres catalanes. Per postres un pastís de poma d'orígen industrial que no passava d'acceptable. Per beure no tenien el vi que haviem sol.licitat i ens van oferir un Verdejo que es va passar d'afruitat. De fet van tenir el detall de no cobrar l'ampolla. Vam passar a un clàssic per sortir del pas com és un Monopol. Tot plegat 40 euros per cap. No és una mala opció però no aporta un gran record.

Restaurant "La Rosa" Avda Neptuno 70 963 712 076 València

L'AVALUACIÓ FINAL

Si les competicions futbolístics es guanyessin per la feina de tot el curs el Barça de Guardiola ja seria campió de Lliga, de Copa i de Champions. I ho seria perquè és indiscutiblement l'equip que millor futbol fa a nivell continental. No hi ha ningú que ofereixi una proposta de qualitat semblant. Els rivals pateixen el seu joc demolidor amb un sentiment d'impotència i admiració. Però la llei del futbol no permet alegries abans d'hora. El Barça ja té cita per una final assegurada, la de Copa, el 13 de maig, a València. Allà davant l'Athletic tindrà 90 minuts per certificar la seva superioritat i embutxacar-se el que podria ser el primer títol de la temporada. A la lliga, el Madrid continua la seva persecució al límit esperant l'ensopegada blaugrana. L'alè blanc és l'únic que frena l'eufòria barcelonista. La cita del Bernabeu pot ser la sentència definitiva, en cas de victòria culer, o el pas a un final frenètic i obert, en cas de triomf madrileny. A la Champions, l'atzar té un paper important. Un mal dia o una errònia decisió arbitral et poden condemnar a l'infern. El Chelsea serà un rival molt difícil. Superar els d'Stamford Bridge és l'objectiu i la final de Roma el somni del que podria ser un triplet històric. Cinc setmanes d'infart no aptes per a cardíacs que es poden convertir en un final daurat per un projecte de somni. L'aposta de futbol de Guardiola mereix la recompensa dels títols. El Barça ja ha demostrat que pot. Tenen la nostra confiança.