RESTAURANT SANTA

Paco Guzman creador i propietari del restaurant "Santa María" ha obert un nou local. Manté la tendència religiosa dels seus noms i en aquest cas ha reduït la nomenclatura anterior fins a posar-li "Santa". Es troba relativament a prop de l'original, mentre el primer és al Born el nou és a tocar del Parc de la Ciutadella, just on comença la Meridiana. El format no és tan de platets sinó que hi ha la possibilitat, sobretot en els segons, de fer un plat sencer. De primer hem optat per compartir un assortit d'entrants. Hi havia: all blanc amb meló i pernil (refrescant), terrina de foie (bona qualitat), amanida de pernil d'ànec, anous i gelat de roquefort (suau la presència del formatge i molt bo el pernil d'ànec), cuixeta de guatlla en escabetx amb soja i carbassa (bona la guatlla i fantàstica la crema de soja i carbassa), anxoves marinades amb mató, tàperes i tomàquet sec (de gust fí entrava molt bé) i pop confitat amb escuma de patata (no se si volgudament però em recorda al gran plat del "gresca" de carpacció de pop i botifarra negra, gustós i melós). Pel que fa als segons jo he triat un colomí (en castellà pichón) en dues coccions amb arròs de cireres i idiazabal (sublim amb una mena de rissoto de cireres sorprenent ben acompanyat per l'idiazabal i un colomí tendre, gran plat). Per postres hem compartit un fantàstic pastís de poma amb gelat de vainilla. En el tema vins l'opció triada ha estat un lleuger i afruitat "Izadi" que amb la seva temperatura fresqueta ha mantingut un bon nivell. Tot plegat per dues persones 85 euros. Dintre del format de cuina creativa ofereix pinzellades brillants a uns preus més que raonables. Caldrà seguir la seva evolució. Però promet.

Restaurant "Santa" Avinguda Meridiana, 2 933097078

LLIGATS AL PODER

Aquest cap de setmana s'han viscut dues demostracions, diferents pel context, que demostren fins a quin punt les persones un cop tasten el poder no poden viure sense tenir-lo ben a prop. La primera al congrés català del PP. La direcció de Madrid va decidir que la nova líder catalana fos la gironina Alícia Sánchez Camacho. Tot i la irrupció de Montserra Nebrera, els militants van votar allò que des del carrer Genova es va imposar. Doncs el cessament de Daniel Sirera no ha anat acompanyat de la dignitat moral que hagués estat plegar donat que li han fet el llit de forma clara i evident. Doncs no, a fer-se la foto fent veure que son amics i continuar vivint de la política. Si ets a l'àmbit de la vida pública per vocació no pots deixar que et trepitgin impunement i continuar fent veure que no passa res. Un cas semblant s'ha viscut amb motiu de la moció de censura al Barça. Els socis han manifestat aclaparadorament que estan en contra de la gestió de Joan Laporta. Un vot de càstig dirigit única i exclusivament contra la seva personalitat i forma d'actuar dels últims dos anys. Contra el seu excès d'ego que l'ha portat a un carreró sense sortida. Ell ha decidit continuar aferrat al càrrec. Diu que legalment està legitimat per continuar com a president. I és cert. Però moralment és més qüestionable. Quan els teus socis no et volen i tu ets al club per amors a uns colors la sortida és clara. Coneixent l'entorn blaugrana el que li espera a Laporta és un infern i ara ell mateix ha carregat la pressió sobre el nou projecte esportiu de Guardiola. I si repassem la història del club el final ja es coneix. Una llàstima per a un president que analitzant globalment la seva gestió esportiva cal qualificar-la de brillant. Dues lligues i una Champions son un gran aval dilapidat per dos anys de permissivitat amb els jugadors, director esportiu i tècnic. I de quota de poder mal entesa. Quedar-se en mans de la famosa piloteta és com dependre de la bola de la ruleta per solucionar-te la vida. "Tres negra", diu el crupier, "Guanya la Banca". Cap a casa i sense res a les butxaques.

PLA D'ACCIÓ MUNICIPAL

Llegia avui que l'ajuntament de Barcelona condiciona l'acord amb Esquerra Republicana a l'aprovació del PAM (Pla d'acció Municipal). Es a dir, que per pactar la incorporació de l'equip de Jordi Portabella a l'òrgan de govern demanen el suport pel que fa al pla d'actuació de l'equip municipal. Una posició que em sembla surrealista. Recordo que el PAM es va esbombar públicament com una possibilitat, de cara als ciutadans, de poder participar en les decisions del consistori. Jo demostraré la nostra experiència. Alguns veïns afectats pel pla de reforma a la plaça de les Glòries vam fer al·legacions davant del desgavell que suposava mantenir el mercat dels Encants a la zona i, sobretot, situar el nou emplaçament al costat del Teatre Nacional. Considerem que és un gran error perquè no hi ha cap voluntat de canviar el tipus de comerç i això l'únic que provocarà és una clara degradació de la zona. Era més lògic una altra ubicació o la modificació dels usos comercials. Doncs la resposta en el famós "PAM" ha estat zero. No ens ha dit ni ase ni bestia. Res de res. Com si no existíssim. Per tant, com era d'esperar, una fal.làcia de cara a la galeria. Una mostra més d'un govern que viu de cara al turisme i fent fugir als barcelonins de tota la vida.

MANIFEST A FAVOR DEL CASTELLÀ

El partit de Rosa Díez promou aquests dies un manifest per defensar el castellà. Una idea que ataca de forma directa la política lingüística que es fa a Catalunya. Segons les seves impressions, el castellà es troba en inferioritat davant altres llengües de l'estat. En el cas del territori català consideren que es beneficia el nostre idioma en detriment de l'idioma espanyol. A aquesta iniciativa s'hi han sumat intel.lectuals i, fins i tot, la Comunitat de Madrid. Vaig a ser clar. Aquesta iniciativa em sembla "lamentable", "falsa", "irreal", "hipòcrita" i "manipuladora". Ha quedat prou clar ?. La diferència entre aquests manipuladors i jo és que visc a Barcelona i puc donar 20.000 exemples de les seves mentides. Ahir, per exemple, vaig anar amb la meva parella a una urgència a la clínica Teknon. Tots els metges que ens van atendre ho van fer en castellà, fins i tot una infermera a la qual la meva dona li va demanar que feia fred no la va entendre i li va portar un got d'aigua freda. Ella li va dir que si no l'entenia que li digués que li canviava d'idioma. Habitualment al món de la restauració hi ha molts immigrants que no entén el català. Avui mateix he vist a la TV un individu, no se li pot dir d'una altra forma, ah sí se li pot dir "fatxa", que davant de preguntes en català li va dir al reporter que "no te entiendo". El reporter li va preguntar d'on era i li va dir que "de Barcelona, però no entiendo el catalán". Una demostració més que si a Catalunya hi ha un idioma que perilla és el català i no pas el castellà. Una llengua, l'espanyol, de la qual estic orgullós de poder parlar i entendre però això no treu que defensi el català davant d'uns atacs injustificats. Un exemple més dels atacs gratuïts contra Catalunya. I després volen que ens alegrem de les victòries de la selecció espanyola. Ja,ja, ja...

CRISI PELS DE SEMPRE

Surt el president del govern espanyol anunciant les mesures per afrontar la crisi econòmica. I, entre les diferents propostes presentades, n'hi ha una per donar exemple: es congelen els sous dels alts càrrecs. Aquest tema reconec que m'apassiona. Això és un missatge pels sindicats que recentment van anunciar que malgrat la crisi no acceptarien en les negociacions dels convenis col.lectius cap congelació salarial. Una decisió que comparteixo plenament. Per què ? doncs, sota el meu parer, molt senzill. Quan hi ha hagut època de vaques grosses, és a dir quan l'economia anava fantàsticament bé els empresaris en cap cas han manifestat la intenció d'apujar els sous als treballadors per recompensar l'esforç. Més aviat al contrari, feien servir allò que cal contenir els salaris per col.laborar en la bonança econòmica. Tot això enmig d'una època molt dura pels assalariats amb nòmina que han vist com amb l'entrada de l'euro els preus han anat pujant descontroladament. I que hem de dir de vivendes i petroli. Per tant, la capacitat adquisitiva ha anat minvant. I ara volen que els que sempre surten perdent s'estrenyin el cinturó. Doncs res de res. No cal embogir amb demandes irreals, però sí exigir un augment de l'IPC com sempre. I si no que reparteixin els beneficis quan s'han fet d'or.

RESTAURANT LA BELLA NAPOLI

Amb aquest nom queda prou clar que es tracta d'un italià. Situat al barri del Poble Sec, té prestigi per les seves pizzes. Vam anar un dimarts i era ple a vessar. Suposo que per la seva fama i donada la gran presència d'estrangers per sortir a més d'una guia turística. El local és de parets d'obra vista amb decoració en forma de fotografies, en alguns casos amb esportistes famosos que han visitat el local. No és especialment acollidor, sobretot pel gran soroll existent. Les pizzes cal dir que fan honor a la fama. Son de massa tendre i gustosa i amb ingredients més que correctes. En el meu cas vaig demanar una quatre estacions amb pernil dolç, xampinyons, carxofes, salami i olives. Bons ingredients i una mida generosa. Compte amb les begudes perquè son cares: una coca-cola 3 euros i mig (600 de les antigues pessetes...). Vam sopar pizza i refresc per 30 euros dues persones. Un local per treure el mono de pizza que tenim de tant en tant.

Restaurant La Bella Napoli C/Margarit 14 934425056

GERMANES

Aquesta obra escrita i dirigida per Carol López ja porta mesos en cartell. De fet s'acaben aquesta setmana les seves representacions a Barcelona, concretament a la Sala Villarroel. Ha estat un èxit de taquilla i crítiques. Es tracta d'una tragicomèdia que mostra les misèries i anècdotes d'una família de 3 germanes, la mare, el marit d'una de les germanes i el seu fill poc després que morís el pare. Situacions còmiques ben combinades amb un fil dramàtic que apareix i desapareix al llarg de l'obra. En general l'espectacle és bo encara que vaig gaudir més de la part divertida que no pas dels moments tristos que, de vegades, semblaven un pel forçats. Molt bona la posada en escena amb elements audiovisuals i grans actuacions de Marial Lanau, Montse German i Aïna Clotet. A més, ben acompanyades per la resta d'actors del repartiment. En definitiva una hora i 40 minuts de bon teatre.
Teatre Villarroel fins el 22 de juny