EL TOPIC DE NO HI HA MALA INTENCIÓ

Un jugador lesiona a un altre. Resposta d'exfutbolistes o exentrenadors : "no hi ha mala intenció". Això s'ha convertit en un tòpic que només s'entenc des de dos punts de vista. El primer que dius el que no penses, és a dir una mentida. I el segon, més preocupant, que només has jugat a la petanca i que això del futbol et quedava massa gran. En essència, el futbol és un esport que moltes vegades frega la violència. En la gran majoria de casos no hi ha voluntat de fer mal. Moltes vegades el jugador rival arriba tard o té la voluntat de fer falta per frenar la seva incursió però sense anar més enllà. Però hi ha vegades, les que menys, que el jugador protagonista de l'acció defensiva és conscient que pot provocar una lesió al rival i això no frena la seva iniciativa. Els que hem jugat milers de partits, encara que no sigui a nivell professional, ens hem trobat amb moments com els d'Ujfalusi i Messi. Com a protagonistes o com a testimonis, tant se val, però hem presenciat entrades esgarrifoses que demostren que, de vegades, el cervell humà s'electrocuta i tira pel dret sense pensar en les consequències. En el cas del jugador txec de l'Atlètic de Madrid hi va influir l'escalfor ambiental i la impotència de veure com el Barça els ballava una i altra vegada. I això, influeix en la dinàmica d'un partit, però, òbviament, no justifica la seva acció. El defensa, per cert, habitualment destraler i poc hàbil, mereix una sanció exemplar. Els nens volen ser Messi i no pas Ujfalusi. Un fa gran aquest esport i l'altre l'avergonyeix.