ROSELL VERSUS CRUYFF

No fa ni una setmana que Sandro Rosell és nou president del club que ja s'ha produït la primera polèmica. En aquest cas la decisió de la nova directiva de retirar la condició de president d'honor de Johan Cruyff i la posterior reacció de l'exentrenador blaugrana de tornar la insígnia que l'acreditava per un càrrec que, segons els nous dirigents, no contemplen els estatuts del club. Mal començament. Recapitulem. D'entrada dir que la decisió de Joan Laporta em va semblar un dels clars exemples de les ombres del seu mandat. Crec que per nomenar un nou president d'honor cal tenir el suport dels socis. I, en aquest cas, això no es va produir. A més, si coneixes una mica l'entorn blaugrana saps que Cruyff és una persona que genera grans passions i també importants crítiques d'alguns sectors, segurament més minoritaris que els primers. Per tant, per respecte a la massa social has de plantejar el tema obertament. Jo reconec que no em sembla malament la figura d'un president d'honor al estil de Di Stefano, Beckembauer o Bobby Charlton. I Cruyff és un element emblemàtic de la història blaugrana. Però no havia de ser Laporta, amic i advocat de Cruyff, qui fes aquest nomenament a corre cuita i a punt de plegar. Dit això, crec que també és un error de la nova junta qüestionar aquest càrrec d'entrada. Calia esperar a l'Assemblea per parlar del tema i no encendre el foc només aterrar. També cal dir que la reacció de Cruyff és infantil i característica del seu tarannà orgullós i impulsiu. L'embolic ha esclatat i l'únic que s'ha aconseguit és erosionar la imatge del club a nivell internacional on el prestigi de Cruyff no enten de referèndums assemblearis. Tot plegat tornar a demostrar que els ismes a Can Barça continuen més vius que mai i que el caràcter autodestructiu continua ben present a les parets del Camp Nou. Els èxits i les glòries continuen vigilats d'aprop per les enveges i els interessos. Quina llàstima.