TANCANT BOQUES

Visita del Barça al Bernabeu amb la Lliga en joc. Pressió asfixiant mediàtica madrilenya des de fa setmanes. Cristiano Ronaldo com a destral centralista per destrossar l'imperi blaugrana. Designació arbitral ideal pels seus interessos, amb Mejuto González el Madrid no perdia des del 1999. Camp omplert de gom a gom disposat a viure una nit de glòria. Sona el xiulet i comença el joc. 90 minuts d'exhibició barcelonista, de domini del joc, de qualitat tècnica davant d'un rival impotent. Fa vergonya ser d'un equip com el Madrid que l'única proposta que ha fet servir per guanyar ha estat colpejar els turmells dels jugadors barcelonistes. Una actitud que ha comptat, com ja era d'esperar, amb la complicitat del nefast Mejuto González. Amb un col.legiat imparcial el Madrid hauria acabat amb 8 jugadors. Ha estat l'escenari de dues propostes: la guanyadora amb un estil definit fonamentat en la passió per aquest joc i la perdedora amb un sistema inexistent i sense arguments futbolístics. Els gols de Messi i Pedro han reflectit una altre nit de joia blaugrana. I on és el debat entre Messi i Cristiano ? no calia arribar al Bernabeu. Qualsevol periodista, aficionat, directiu o forner que hagi jugat a futbol amb un mínim de nivell sabia que equiparar el seu futbol és un insult a la intel.ligència. Cristiano és un jugador de 8-8,5 amb el handicap que falla sempre a les grans ocasions i Messi un jugador 9,5-10 que no falla mai quan el necessites. El desenllaç ha estat un triomf del Barça que l,acosta a la lliga i que enfonsa un nou projecte de Florentino. Ha estat la victòria del planter contra els diners. D'una filosofia contra la prepotència.