URTAIN

La companyia madrilenya Animalario representa al teatre Romea de Barcelona una obra que porta per títol "Urtaín". Dit així no sembla una gran presentació. Jo de fet vaig sentir que venien a Barcelona i vaig pensar: "quin rotllo una obra dedicada a aquest boxador". Gran error per part meva. Va ser la recomanació d'un amic la que em va fer picar la curiositat. I vaig llegir molts bones crítiques. A partir d'aquí vaig decidir a comprar les entrades que, per cert, n'hi ha i sense problemes. Ahir era la cita amb el teatre. "Urtaín" és la vida de José Manuel Ibar, el seu èxit i la seva decadència. Va ser un esportista utilitzat com a símbol del regim franquista i, vet aquí, el gran encert del guió de l'obra, de l'argument, en el sentit d'aprofitar aquesta figura per mostrar-nos les misèries d'una Espanya que va viure a les tenebres i les ombres del dictador fins la llum que mica en mica va obrir les portes del país a l'exterior amb l'arribada de la democràcia. Va ser el pas que va portar a l'estat espanyol de ser un país subdesenvolupat a acostar-se a les grans potencies europees. Una situació que els més joves i els nostàlgics de les dretes ràncies haurien de recordar més sovint. Tot això combinat amb el retrat d'un personatge enaltit per interès i abandonat al seu suïcidi quan ja no interessava a ningú. Un perfil molt humà i amb una actuació del seu protagonista antològica. Roberto Alamo fa un dels millors papers que he vist jo en el teatre. La resta del repertori amb actors coneguts com Marc Martínez o Alberto San Juan mantenen un nivell excel.lent. La posada en escena és sorprenent, contundent i molt encertada. Una hora i cinquanta minuts de teatre d'alta escola. No és que sigui recomanable, si no que és d'assistència imprescindible si t'agrada el TEATRE en majúscules.

"Urtaín" Teatre Romea fins el 22 de novembre.