eslacarab

9.9.09


DECEPCIÓ A L'ESTADI OLÍMPIC

Era un dels concert més esperats de l'estiu. La seva canço "Viva la Vida" gràcies als èxits del Barça s'ha convertit en tot un himne. A més, la resta del seu últim treball, que també porta el mateix nom, era més que notable. De fet la seva trajectoria contè hits destacats com per exemple "In my place" o "Trouble". El seu pop entre simfònic i comercial atreu masses. I, per això, per aquest bon moment, Coldplay va vendre totes les entrades de l'estadi olímpic. El problema ve a partir d'aquí, el moment de desenvolupar un show molt esperat. L'organització d'entrada va ser nefasta. Llargues cues a càrrec de porters de discoteca, vaig sentir un d'ells dient-li a un espectador "A ver si me vienes a ver por el Otto", que en comptes d'agilitzar la introducció d'espectadors al recinte va convertir-ho en un reguitzell d'empentes i nervis. Un cop dins trobar l'espai. En el meu cas a la gespa. Ja em va semblar estrany veure que no hi havia pantalles gegants. Sobretot després de veure recentment grans desplegaments com els d'U2 o AC/DC. Una deficiència que durant el concert es va posar de manifest ja que la visió dels espectadors era més aviat de palau d'esports que no pas d'estadi olímpic. Després el so...només dient que des de la meva posició, a 15 metres de la pantalla de l'esquerra i dels altaveus gegants, podia mantenir una conversa amb el mòbil ja ho diu tot. Més aspectes negatius: la falta alarmant de taules del seu cantant, Chris Martin, la falta de ritme de l'espectacle, la mala tria de cançons, etc...En definitiva, i lògicament és una opinió personal, el pitjor concert que he anat dels últims 10 anys.
Concert de Coldplay - Estadi Olímpic

Etiquetes de comentaris:

1 comentaris:

A la/es 8:43 a. m. , Anonymous ury ha dit...

Buff, no sé per què, però em temia que aquest concert seria un fiasco. Fa un any m'ho vaig passar bomba al Sant Jordi, però en estadis grans no els veig (tot i que algunes crítiques "oficials" els han deixat pels núvols).

Jo crec que Coldplay va en direcció inversament proporcional a la seva fama. Tens un àlbum de debut boníssim ("Parachutes"), un de confirmació excel·lent ("A Rush of Blood...") i, a partir d'aquí, s'estanquen. El tercer era fluixet (massa nyonyo) i aquest últim, pretenciós i irregular, sense massa cançons rodones, per al meu gust. Cançons que vulguis cantar, vull dir.

Ah! Fa un any, quan encara no se sabia que el Pep els fotia la musiqueta cada dos per tres, ja va ser impressionant el "Viva la Vida", en el tros dels "oooh-oo-ooh".

 

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici