eslacarab

8.8.09


DANI JARQUE

El coneixia des de fa uns vuit anys, just quan va començar a jugar amb el filial. Des d'aquella època sempre el vaig veure com una persona tímida, educada però d'aquelles de les quals te'n pots refiar. Un cop al primer equip de l'Espanyol l'he tractat puntualment però sempre he mantingut una relació cordial. D'orígen humil, no el vaig veure mai cap gest d'estrella. Sempre atenia a la premsa o als aficionats amb bona cara. Una qualitat poc habitual per a futbolistes del seu nivell. Amb un futur esplendorós per endavant el destí l'ha traït. El seu final s'engloba en un context dramàtic. Amb la conversa amb la seva parella en el moment de la mort i un fill pendent d'arribar. Un pal enorme per la família i per al seu club. El futbol avui està de dol per un d'aquells futbolistes que valia la pena. Que et vagi molt bé pel cel Dani!

Etiquetes de comentaris:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici