eslacarab

16.6.09


REDESCOBRINT LA CIUTAT

Durant molts anys de la meva vida he viscut ben a prop de la muntanya de Montjuïc. La conec pam a pam, les seves vistes, racons, meravelles i misèries. També per circumstàncies familiars, els meus pares tenen una segona residència a prop de la Floresta, he passat infinitat de vegades per la muntanya de Vallvidrera. Per tant, amb aquests dos referents sempre he tingut la sort de poder contemplar l'esplendor de Barcelona. Des del mirador de Miramar fins al mirador de Vallvidrera, o de Sarrià, he gaudit d'aquells dies de sol que contemplant la ciutat comtal sembla que no passin els minuts. Et delectes amb una ciutat meravellosa que guanya amb la distància. La llàstima és que el deteriorament en forma de falta de seguretat i, sobretot, neteja per falta d'eficàcia política et fa trencar el somni quan trepitges determinats carrers. Però avui el meu comentari no vol centrar-se en la crítica si no en el descobriment d'una part de la meva ciutat que per mi era amagada i que quan l'he descobert, ara fa uns mesos, m'ha captivat. Es tracta de parc del Guinardó. A tocar de l'Hospital de Sant Pau hi ha un turó que acull aquesta zona verda que permet contemplar les millors vistes de la ciutat. Una passejada que et porta des de l'entrada del recinte, tocant el carrer Verge de Montserrat, fins a les antigues bateries antiarees que coronen aquest parc. Uns 20 minuts de caminada que et porten a un lloc meravellós que t'ofereix una panoràmica de 360 graus de Barcelona. Pots veure des del Tibidabo fins al mar. Des del Garraf fins el Maresme. Si aprofites un dia assolellat el teu amor cap a Barcelona es veurà augmentat. I, a sobre, sense estar envoltant de guies i turistes. Que més vols.

Etiquetes de comentaris:

2 comentaris:

A la/es 12:27 a. m. , OpenID oriolvidal ha dit...

Wonderful views! Jo la miro des de l'angle invers al teu, des de Montjuïc. L'altre dia, de bon matí, em vaig sentir fort corrent i vaig pujar fins al Castell. Una delícia. I em va semblar força cuidat, sobretot els parcs nous que han fet i que encara desconeixia.

Des del cel, la ciutat et guanya, és veritat.

 
A la/es 4:46 p. m. , Blogger Xavi ha dit...

Sí, el cert Oriol és que és una sort tenir una ciutat amb aquests turons a banda i banda que et permeten tenir aquesta visió aèria dels carrers i monuments. A més, hi ajuda el fet que sigui d'una mida raonable. Si més no, és una teràpia relaxant.

 

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici