GRAN TORINO

Nou episodi a la filmografia de Clint Eastwood. En aquest cas amb nou protagonisme com a actor. Una pel·lícula que novament colpeja els fonaments dels sistema social nord-americà. Explica la història d'un vell treballador de la fàbrica de cotxes Ford que es queda vidu i ha d'enfrontar-se als problemes racials del seu barri. En essència la decadència del somni americà i els prejudicis enfront els nouvinguts. El resultat final és un film entretingut amb bons tocs de comèdia que arrenquen els somriures i un toc dramàtic final que arrodoneix l'argument crític de la cinta. La interpretació de Clint Eastwood és rodona, de fet jo crec que el seu paper destila comportaments autobiogràfics pel que fa a la forma de pensar. Fins i tot ironitza amb personatges clàssics de la seva carrera com el mític "Harry el Sucio". La resta de protagonistes es veuen eclipsats per Eastwood i, sobretot, per un nefast doblatge al castellà. No és cap obra mestra, ni una de les 3 millors pel·lícules del director nord-americà, però si una aposta segura per passar una bona estona veien cinema.