eslacarab

5.2.09


EL INTERCAMBIO

Aquesta setmana he anat a veure la pel·lícula dirigida per Clint Eastwood anomenada "El Intercambio". Un drama fonamentat en fets reals que protagonitza una mare que lluita per recuperar un fill desaparegut. Un combat desigual amb una policia corrupta i ineficaç que manipula la història al límit. No explicaré res més d'argument perquè cal anar-la a veure. Son dues hores i vint minuts de cinema del bo. Jo diria de cinema autèntic. Amb una Angelina Jolie en el paper de protagonista absolutament esplèndida. I una resta de repartiment, amb John Malkovic inclòs, que estan a l'alçada. Ara a mi em té captivat el seu director, Clint Eastwood. La seva evolució en el món del cinema ha estat espectacular. Va passar de ser un actor mediocre d'espaguetti westerns a protagonista solvent i creïble a les seves últimes pel·lícules. Però és que el seu paper com a director és fabulós. Jo crec que films com "Sin Perdón", "Mystic River", "Million dolar baby" o aquesta mateixa de "El Intercambio" el faran passar a la història del cinema com un dels grans. De moment és garantia absoluta de qualitat.

Etiquetes de comentaris:

4 comentaris:

A la/es 3:10 p. m. , Anonymous encantadisimo ha dit...

Coincideixo amb la genialitat de Clint Esatwood com director. L'Intercambio em va agradar però no em va acabar de convencer. Des del meu punt de vista es una obra que no està a la alçada de les altres que menciones.

 
A la/es 1:25 a. m. , OpenID oriolvidal ha dit...

JA era hora que tornessis a escriure, això vagi per davant.

Jo sóc dels que penso que Eastwood té molts entusiastes que converteixen el seu cine notable en excel·lent. Aquesta pel·li és bona, però també maniquea a més no poder: els dolents són uns fills de puta; els bons, trossos de pa amb potes. Si aquí es guanyés complexitat i tot estés al nivell dels flaixbacs, seria un peliculón.

Consti que m'agraden les seves pel·lis (sobretot, Mystic River), però n'hi ha d'altres que no perduren gens a la memòria. Resumint: "Banderas de nuetros padres" no, "Cartas desde Iwo Jima" sí.

 
A la/es 2:05 a. m. , Blogger Xavi ha dit...

Encantadisimo tinc altres amics que opinen com tu. Jo la veritat sóc dels que tinc tendència a que em sobrin minuts d'algunes pel.lícules però en aquest cas no em va passar. Tot i això, recònec que dels millors films d'Eastwood aquest ocuparia el quart o cinquè lloc per mi.

Oriol a mi "Banderas de nuestros padres" se,m va fer llarga i avorrida. No és de les meves favorites de Clint Eastwood i Cartes desde Iwo Jima" no l'he vist. Mystic River em va encantar i Million Dollar Baby també. Sobre el marcat perfil dels personatges no estic del tot d'acord crec que unes de les sorpreses de Clint Eastwood com a director és que malgrat el seu tarannà conservador ha estat capaç de questionar bona part de les estructures i misèries del seu país.

 
A la/es 7:53 a. m. , Anonymous encantadisimo ha dit...

"Banderas de nuestros padres" es avorrida i supèrflua; una bronca. En canvi "Cartas desde Iwo Jima" es un film sobri, cru, intèns i emocionant; un brillant exercici de narració minimalista. Xavi, crec que l'hauries de veure.

 

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici