eslacarab

1.6.09


TRICAMPIONS

Ni el mateix Pep Guardiola somniava amb una temporada com aquesta. Ha passat de ser una elecció inicial criticada per la gran majoria de seguidors a candidat a ser el personatge històric més important del barcelonisme. I tot això en tan sols un any. Però quin any!. L'èxit de la Lliga ja era previsible atenent la gran superioritat blaugrana al llarg de tota la campanya. Només la tenacitat del Madrid va obrir la porta a un desenllaç incert. Moment delicat i resposta de campió: 2 a 6 i cap a casa. I per això pels culers aquesta serà sempre la lliga del "2 a 6". A la Copa tot va anar sobre rodes. Només l'atapaït calendari oferia dubtes de quina alineació presentaria el tècnic de Santpedor i si els jugadors es reservarien de cara a la Champions. Reservar-se?, ni de conya, ells només entenen guanyar i, a més, ho van fer oferint un gran espectacle i golejant l'Athletic. Amb el doblet a la butxaca quedava el somni del triplet, sens dubte, el repte més complicat tractant-se d'una final on havien de superar al poderós Manchester. Moments inicials de dubtes, de tensió, gol d'Eto'o i s'encetava el festival. La victòria a Roma ha estat el triomf d'un homenatge al futbol. De l'exaltació d'una proposta que diu que jugant bé hi ha més opcions de guanyar. D'aixecar aquest esport a la categoria d'art. Veure jugar a Messi, Iniesta o Xavi és un plaer que passarà a la història del futbol mundial. Ara tocar gaudir i pair una temporada de somni però pensar també en el futur. Pep no cometrà l'error de Rijkaard i traurà el bisturí per millorar la seva obra. El repte augmentar el nivell del que ja és el millor equip de la història del club.

Etiquetes de comentaris:

2 comentaris:

A la/es 10:04 a. m. , OpenID oriolvidal ha dit...

El Barça ha ofert un any magnífic, difícilment superable. El joc ha estat aclaparador en el 80% de les actuacions, cosa que és una bestiesa.

Sabia que en Guardiola ho fotria bé: és un home de seny i un home de futbol, amb el millor d'ahir, coneixedor de l'esport avui i també revolucionari carregant-se hàbits que semblaven intocables. Però el tio ha superat totes les expectatives. L'entorn culer, tan perniciós, i la majoria de tertúlies haurien de xapar. No hi ha res a dir, sinó per lloar a aquest home.

Discrepo, però, amb això de "el millor equip de la història del Barça". Això necessita una continuïtat (que jo crec que pot passar fins crear una dinastia). Però sí és veritat que en aquest conjunt ja hi ha diversos homes amb dues Champions.

Felicitats i gràcies pels moments de joc sublim. Tot plegat ha fet millor el triomf per 1-2 de l'Espanyol, 27 anys després (hehe, havia de dir-ho!).

 
A la/es 4:21 p. m. , Blogger Xavi ha dit...

Gràcies Oriol! Jo també et felicito per la salvació de l'Espanyol que també ha fet un final de temporada de somni quan tothom, jo inclòs, el veia a Segona. El cas del Pep és digne d'estudi. Jo reconec que quan el van pujar al primer equip tenia dubtes. Confiava en ell perque nomès per la seva trajectòria com a jugador ja mereixia un respecte. A més, va fer bona feina al Barça B. Els dubtes eren que amb el filial la plantilla li havia confeccionat, pel coneixement de la categoria, en Tito Vilanova. I l'altre que no vulguès imitar pel que fa a l'estil de joc al seu amic Juanma Lillo, per mi un bluff total a les banquetes. El resultat ha estat immillorable i ara té el complicat repte de mantenir el llistó tan alt. Quan dic que és el millor equip de la història del Barça ho dic des de la dada que mai ningú no havia fet un triplet i, per tant, això ja els atorga aquesta condició. Pel que fa a la forma de jugar jo reconec que no he vist mai un equip tan bó, però estic d'acord que per passar a la història s'ha d'allargar la trajectòria com a mínim un parell o tres de temporades més. Això que dius de la derrota per un a dos contra l'Espanyol no ho recordo massa...je,je.

 

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici