eslacarab

17.11.06

TRANSPORTS DE SEGONA

Com deia Martin Luther King "I have a dream". I aquest somni m'ha despertat aquest matí amb un sentiment agredolç. Primer en el meu estat de semiinsconsciència creia que era veritat i , després, quan m'he rentat la cara i ja sota la dutxa me n'he adonat que tot era producte de la meva imaginació. Quin era el meu somni? doncs era un somni ben dolç en el qual m'imaginava Catalunya amb uns trens de rodalies moderns i eficients, amb l'Ave que em permetia anar de Barcelona a París, amb un aeroport gestionat des d'aquí que permetia fer vols intercontinentals i fruit de la meva eufòria fins i tot veia autovies i autopistes lliures de peatge que feia que es parlés de Catalunya com l'Alemanya del Sud d'Europa. Ja no he tingut de temps per viatjar fins el port i veure les mercaderies de mig món arribant a les nostres aigües. Això ja hagués estat el summum de l'alegria. Però la dutxa i la lectura del diari m'ha transportat a la dura realitat.u Quina ? la que tots hem vist aquests dies: uns trens de rodalies dignes del tercer món, un Ave que cada dia que passa endarrereix més la seva inaguració quan no provoca accidents a les vies tradicionals, un aeroport que no pot gestionar vols intercontinentals, i unes autopistes que no eliminen mai els peatges. Ja se sap, som catalans i si disposessim d'aquests luxes a l'abast d'alguns habitants de la Península Ibèrica posariem en perill la unitat de l'estat! O això sembla que pensin...

Etiquetes de comentaris:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici