GOVERN NACIONALISTA, TRIPARTIT O SOCIOVERGÈNCIA ?

Els resultats sobre les eleccions al Parlament de Catalunya ja son definitius. I les consequències han estat més o menys previsibles. Ha guanyat CIU però com també era d'esperar sense majoria absoluta i el seu augment tampoc ha estat espectacular perque han passat de 46 a 48 diputats. Per tant si volen manar hauran de pactar amb Esquerra fent un govern clarament nacionalista o sinó només els quedarà crear una aliança nova com seria amb el PSC amb l'anomenada sociovergència. Aquesta última opció em semblaria legitima però un autèntic frau pel país. Perque els votants d'uns i altres se sentirien plenament decebuts i, a més, generaria un estil de fer política perillós pels interessos ciutatadans que convertirian Catalunya en una mena de PRI mexicà. L'altra alternativa al poder seria una reedició del Tripartit. Una opció que promou clarament Iniciativa però que dubto molt que agradi al PSOE madrileny que son conscients que pels seus interessos estatals tornar a fer una aliança amb Esquerra els produiria un enorme desgast. Es a dir que tornem a tenir un pols entre PSC i PSOE sobre com fer política al territori català. Triomfarà novament el sector espanyolista del PSC ? Els que també han sortit relativament ben parats han estat els republicans que tot i perdre dos escons, han passat de 23 a 21, mantenent l'estatus de força decisiva per governar. Jo crec, personalment, que gràcies a un vot fidel que, de moment, no els ha abandonat però amb alguna lliçó per aprendre. Els perdedors ? Tenen noms molt simples. Primer José Montilla que ha vist com les urnes demostraven que és un candidat sense carisma que no arriba als ciutadans. Altres derrotats ? Clarament el PP que ha perdut un diputat i que continua sent una força minoritaria a Catalunya i, en aquesta ocasió, a més amb un paper totalment secundari perque el seu suport no interessa a ningú. Que n'aprenguin Acebes, Zaplana i companyia....I una doble lectura final victòria/derrrota. La de Ciutadans/Partido de la Ciudadania. Èxit per treure representació parlamentària i resultat molt negatiu pels interessos de Catalunya. Un partit que vol imposar el castellà per sobre del català no deixa de ser un retrocés pel desenvolupament del nostre país. Sota els arguments de defensar un nou estil de fer política s'amaga un grup de resentits que somnien amb una "España grande y libre" on Catalunya sigui un element folkloric. Sort que encara son minoria....