SEGON BANY A EUROPA

Quan l'estiu ja comença a ser un record i la tardor una realitat sembla que la temporada de banys encara no ha finalitzat. I un dels que se'n resisteix vesteix de blaugrana i es diu Barça. Si a Mònaco el Sevilla va llençar el primer gerro d'aigua freda, aquesta nit el Chelsea ha repetit l'actuació. En dos mesos dos banys diferents amb aigues diferents i, per sort, efectes diferents. En el primer cas va suposar el primer títol perdut i avui una simple batalla perduda d'una guerra que encara és viva. Tot i això hi ha consequències que exigeixen una lèctura alliçonadora del que ha succeit. El Barça no és el mateix de la temporada passada, si més no, de moment. A Espanya la seva superioritat continua sent evident i amb la llei del mínim esforç es mantè líder però a Europa amb això no n'hi ha prou. De fet a la Lliga de Campions tan sols ha estat superior al feble conjunt bulgar dels Levski. Perque a Bremen no van perdre de miracle i aquesta nit a Stamford Bridge no han sortit golejats gràcies a que la definició davant de porteria no ha estat una de les virtuts del conjunt de Mourinho. Treiem el bisturí i el diagnòstic és clar. Sense Eto,o el gol no és el mateix. Gudjohnsen és un bon jugador d'equip però no un crac com el camerunès. Ronaldinho ha demostrat que el partit contra el Sevilla ha estat un miratge. Passat de forma, lent, resta més que no pas summa. Avui no se n'ha anat mai del seu marcador i les seves perdues constants de pilota han amenaçat més Valdés que no pas Hilario. Edmilson no agafa la forma i el migcampistes del Chelsea semblaven per ell bales que mirava des de lluny. Deco també ha ofert un estat de forma preocupant. I el que encara és menys habitual però que aquesta temporada no és cap novetat: Puyol ja no és imprescindible. El central nascut a la Vall d'Aran ha arribat tard i esbojarrat a la jugada del gol i, a més, perd la posició amb una facilitat fins ara inèdita. Tot plegat una radiografia preocupant que, per sort, encara és possible refer. Ser primers de grup és pràcticament una quimera però la segona plaça depen única i exclusivament del Barça. Seria el mal menor a un més que irregular començament de curs europeu. Esperem que amb el fred Rijkaard es tapi i eviti refredats a un equip que millor que es reservi els banys per quan torni l,estiu.