eslacarab

27.9.06


"SALVADOR" UNA LLIÇO DE CINE

Reconec que feia dies que tenia ganes de veure la segona pel.lícula de Manuel Huerga. I en el meu cas, a banda de l'interés del tema tractat, hi havia també un factor de relacions humanes. He treballat amb el director quan dirigia BTV i sempre li he tingut simpatia i admiració. Ho havia dit abans, no me n'haig d'amagar de res, i ho torno a dir ara que ja no compartim feina. Dit això vaig anar al cine amb l'interrogant de que em trobaria i si m'agradaria el film. El resultat és demolidor perque vaig gaudir d'una gran pel.lícula, jo la definiria com esplendida. Molt ben interpretada, sobretot pel protagonista Daniel Brühl, estèticament impecable (la recreació de l'època és magnífica) i amb un Manel Huerga brillant en la direcció. A més serveix de lliço històrica pels més joves, pels que recorden el franquisme com una etapa llunyana i cauen en la tentació d'imitar tics ja guardats a l'armari . El dictador, cruel fins al limit, ho va ser en aquest cas i en milers d'exemples d'espanyols i catalans que van acabar morint. Alguns crítics polítics, com és el cas d'Arcadi Espada, l'han desqualificada per no ser fidel al retrat històric del moviment en el qual militava Salvador Puig Antich. I per no criticar la passivitat de la societat catalana. Jo crec que aquests es van equivocar de sala perque la secció de documentals era en un altre espai. "Salvador" és una PEL.LÍCULA que vol retratar una època a través d'un personatge real però tenint clar el principal objectiu del cinema: entretenir. En el seu cas superant l'examen amb nota perque, a més, emociona. I sí, ho confesso, jo també vaig plorar.

Etiquetes de comentaris:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici