eslacarab

17.1.07


LA CRISI DELS GRANS

Curiositats del destí els dos clubs més grans del futbol espanyol es troben en crisi. Clar que la dimensió no és la mateixa al Bernabeu que al Camp Nou. A terreny madrileny hi ha crisi institucional amb un president que quan hi hagi un dictàmen judicial sobre el vot per correu pot tenir els dies comptats. Tenen crisi d'estrelles perque dues de les més importants, Beckham i Ronaldo, no compten per res i ja tenen el cap a un altre lloc. I esportiva perque ara mateix sembla impossible que puguin guanyar un títol i per tant el seu president, Ramon Calderón, tornarà a quedar com un bocamoll quan va dir allò que anirien a la Cibeles a celebrar la Lliga i la Champions. El consol pels blancs es que tot i anar malament porten els mateixos punts que el Barça a la lliga (amb un partit menys els blaugranes) i es mantenen també vius a la Lliga de Campions. Per contra a Barcelona es compte amb el coixí de la temporada triomfal anterior que fa que no hi hagi urgències i amb l'esperança que amb el retorn d'Eto'o i Messi l'equip torni a arrassar. Unes incorporacions que veient el panorama actual es fan imprescindible perque el conjunt de Rijkaard ha perdut la imatge de solidesa i ja no fa tant de por als rivals. Una situació que, al meu modest entendre, demostra (que consti que ho he defensat sempre) que Rijkaard no és un gran entrenador sinó un bon cohesionador de grup perque davant de les dificultats no sap llegir els partits i no troba solucions tàctiques. Es a dir que sembla un del Bosque modernitzat. Davant d'això la presència de tots els cracs és vital per recuperar la credibilitat i optar als grans títols. Hi ha temps i talent esperant sempre i quan no hi hagi cap recaiguda o sorpresa inesperada. Veient això acabarant tenint més protagonisme els metges que no pas els futbolistes.

Etiquetes de comentaris:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici