RESTAURANT CERA UNA VOLTA

Som en època de crisi. Per això avui us parlaré d'un altre restaurant amb una bona proposta per fer un menú de migdia. Es troba al barri de Gràcia i la seva cuina té com a eix central els plats italians. Al migdia fan una proposta tancada mentre que a les nits ofereixen una àmplia carta de plats de la cuina transalpina. La meva visita es va fer per dinar i, per tant, vaig optar per fer el menú. De primers i de segons hi havia tres opcions. Vaig començar amb una crema de verdures. Bon gust, sense gairé sorpreses, i potser com a retret que es presenti en un bol massa gran que dificulta una mica la seva degustació. De segon un plat de pasta gratinat. Eren macarrons de mida generosa, amb una capa de formatge fos i passat pel grill. Acompanyat d'una salsa bolonyesa agreïda. Per postres, un flam casolà diriem que superant l'aprovat. Una cervesa per acompanyar l´àpat. El preu 10 euros. En general una bona opció per la zona de Gràcia si ve de gust fer un dinar italià a un preu econòmic. Recomanable reservar.

RESTAURANT CERA UNA VOLTA C/Benet Mercadé 21 934153843 Barcelona

RESTAURANT LA PUBILLA

Motius familiars i laborals m'han impedit actualitzar el blog des de fa uns mesos. Des d'aqui les meves disculpes als que teniu l'interès a consultar-lo o llegir-lo periódicament. Avui reprenc les aportacions en aquest cas parlant d'un restaurant de barri, concretament del de Gràcia, a Barcelona, situat davant del mercat de la Llibertat i que ofereix un producte de mercat d'alta qualitat. La seva oferta es centra en esmorzars dels anomenats de forquilla, que encara no he tastat, però que prometen, i un menú de migdia amb plats de bona matèria a un preu més que raonable. Avui, després de la recomenació d'un company de feina, l'he visitat. La proposta era triple en els tres apartats: primer plat, segon i postres. Davant les diferents opcions he triat d'entrada uns spaghettis amb cloïses. Plat senzill però molt sucòs. Pasta al punt, al dente com dirien els italians, amb unes cloïses de mida mitjana i acompanyats d'un oli aromatitzat que els feien molt atractius. De segon he triat un estofat de vedella a la mostassa. Carn tendra, acompanyada de pastanaga i una salsa de mostassa que completava una proposta força rodona. Per postres, un pastís de xocolata. Textura de brownie i banyat en una base de cacau. Notable aportació. Per beure, una copa de vi de la casa de la demoninació d'orígen del Montsant. Correcte. El preu de tot plegat: 13 euros. Fins ara, la millor relació-preu que recordo en un menú de migdia. L'ambient del local és acollidor i admeten reserves en algunes franges horaràries. Repetiré segur.

Restaurant la Pubilla Pça de la Llibertat 23 932182994 Barcelona

RESTAURANT CALDENI

Aquest és un restaurant que feia temps que tenia apuntat per tornar-hi. Hi havia estat fa uns anys i reconec que el meu record no era d'entusiasme. Però els bons comentaris que m'havien arribat últimament em va convidar a repetir assistència. I l'experiència va ser força positiva. Uns entrants en forma de pizza cruixent, ametlles amb curry i palets amb salsa de romesco ens van donar la benvinguda. Com a primer plat vaig optar per una base de pizza de bolets amb gambes de la costa. Gran combinació, amb una massa brillant dels bolets i unes gambes gustoses. De segon vaig triar una de les especialitats de la casa: filet de Nebraska. Carn molt tendre, de gust personal però molt interessant. Per postres una crema catalana de tres textures. Dolça i que entrava com la seda. Per beure una novetat: un vi negre anomenat 30 copelos de la Ribera Sacra. D'entrada amb molt cos però que acaba amb un punt de finor que el convertia en una temptació. El compte: 50 euros per persona. Raonable per la qualitat del producte.

Restaurant Caldeni 932325811 C/València 452

RESTAURANT BAR DEL PLA

Local de tapes situat molt a prop del Born, on el carrer Montcada finalitza tocant el carrer Carders. Antigament era el Restaurant Repla, dedicat a la cuina creativa. Ara han fet una aposta per les tapes de qualitat, amb racions generoses i preus continguts. Tenen èxit i trobar taula no és feina fàcil. Divendres vam trucar i vam tenir la sort que hi hagués lloc. Per l'estrena vam triar una mica variat per tastar la qualitat de la seva cuina. Així van anar arribant els plats. Cal dir que es va mostrar un servei ràpid i eficient. Primer unes braves, fetes amb una salsa suau de tomàquet i allioli. No eren brillants però es deixaven menjar. Tot seguit unes croquetes de tinta de calamar. De mida grossa i gust notable. Ens van agradar força. Després un tataki de presa ibèrica, bona la carn i un acompanyament en forma de mostassa. També van gaudir d'un tàrtar de tonyina fantàstic. A més, d'un pop a la brasa que es desfeia. I per últim, uns xipirons amb favetes tendres, que també van triomfar. Per postres un pastís de formatge en un format que semblava un flam. Més que correcte. El punt feble era una completa carta de vins però de preus inflats. El compte uns 34 euros per persona. I el resultat molt satisfactori. Per tornar més d'un cop.

Restaurant Bar del Pla C/Montcada 2 93 268 30 03

RESTAURANT VIEJO ZORTZI

Restaurant situat al cor del centre neuràlgic de Bilbao. Concretament a l'autèntic epicentre de la zona de tapes i restaurants del carrer Licenciado Poza. Amb uns companys de feina vam optar d'entrada per un pica-pica per compartir. Uns percebes, era el dia d'aquest marisc, que van resultar saborosos, un pel saladets, però amb una relació qualitat-preu desfavorable. 18 euros per gairebé 18 percebes és molt. Després una amanida de bonitol, tomaquet, ceba i arbequina ben presentada i de qualitat. Per continuar un plat de pop sobre torrada de poma asada. Tendre el pop i bona combinació d'ingredients. I per arrodonir-ho, unes anxoves marinades que van justificar la fama que té aquest plat al nord. De segon gairebé tots vam triar una de les especialitats de la casa: cua de bou estofada al vi de la Rioja. Plat contundent de mida, no et quedes pas amb gana, de carn tendre, amb aquell gairebé gust de mantega i acompanyat per unes patates al forn. La salsa de vici amb un bon pa. Un gran plat que justifica la visita si sou amants de l'estofat de cua de bou. Tot acompanyat per un bon Rioja i amb una selecció de postres de comiat. El preu uns 50 euros per persona. Un pel caret però crec que també es paga l,alt nivell de vida basc. Igualment vam sortir satisfets.

Restaurant Viejo Zortzi C/Licenciado Poza 54 944419249 Bilbao

EL GRAN SOMNI FET REALITAT

Volta cap a un costat, volta cap a l'altre. Neguit permanent. Quan sonarà el despertador ? Et fregues els ulls i veus que allò que et rutlla pel cap des de fa 24 hores no és cap somni, forma part de la realitat, en aquest cas dolça com mai. Aquest és l'estat que arrossego després de 24 hores que es posés el punt i final al Barça-Madrid. No un clàssic qualsevol, no, parlo del millor partit de la història del club. I no exagero, no, mai no he vist res de semblant. Un homenatge al futbol, aixecant el tractament de la pilota a art, el més semblant a la dansa clàssica fet esport. Amb uns protagonistes que arrossegaven la batuta i uns rivals que perseguien ombres. Quan arrossegues 40 anys ja et pots permetre lluir una certa memòria històrica. Vaig començar jugant a futbol als camps de terra del Camp Nou, on ara hi ha un gran aparcament. De petit, primer em col.lava amb els amics a l'estadi, i després els meus pares em van regalar el carnet de soci. El meu primer record va ser el partit de comiat de Johan Cruyff com a jugador al Camp Nou. Poc després recordo moltes nits de frustració escoltant la ràdio de pioners com Miguel Ángel Valdivieso o Fernández Abajo narrant desfetes. Al Camp Nou el Barça acostumava a guanyar, però fora sempre perdiem, a Gijón, a Salamanca, a molts racons de la lliga. La Recopa de Basilea ens semblava tocar el cim del món. Després, el Dream Team de Cruyff ens va fer creure que mai no viuríem res igual. La primera Champions, a Wembley, ens transportava a aquella frase típicament culer de "ja em puc morir tranquil". Que n'estavem d'enganyats. El millor encara havia d'arribar. Van Gaal va ser una transició en el model de La Masia. Rijkaard el segon gran impulsor. Ronaldinho el vaixell insígnia d'una etapa, també brillant, però menys exitosa del que apuntava. Però faltava el gran guru, l'home que reuneix l'essència del segell Barça, aquell que descobria el gran Oriol Tort, artífex de l'escola Barça al futbol base, i que ha convertit l'actual equip en el millor de la Història, ara sí amb majúscules. Primer va ser el mític 2 a 6 al Bernabeu. Després, la final de Roma, amb un ball monumental al Manchester. Tot semblava superat. Doncs no, que equivocats estàvem! Guardiola, ara al mateix nivell que Gamper, Kubala o Cruyff, ens preparava el somni daurat de tot culer. Com la pel.lícula "La tormenta perfecta", ell havia preparat l'obra mestra del futbol. La simfonia definitiva d'un projecte meravellós que aixeca el futbol a la categoria artística i contra el rival més odiat com a espectador-victima d'excepció. El 5 a 0 és l'exhibició més gran que s'ha ofert sobre un terreny de joc. Amb tot el planeta com a testimoni i 90 minuts per guardar per sempre més a la memòria. Un rondo i un altre, un gol i quatre més, un Camp Nou dret aplaudint a rabiar, cantant l'himne per les escales i més feliç que mai. Només un retret, el del futbolista frustrat. Com m'hagués agradat encara que fos fer de Jeffren!. Perque d'Iniesta, Messi o Xavi ja sé que és impossible, que no és a l'abast dels humans. I jo sempre he estat de carn i ossos.

L'ETERNA DIVISIÓ DEL BARCELONISME

L'assemblea de compromissaris ha fet esclatar la caixa dels trons. La decisió de demanar una acció de responsabilitat social a la Junta Directiva de Joan Laporta ha posat en un primeríssim primer pla el famòs fantasma de la divisió del barcelonisme. Hi ha qui creu que això farà molt de mal a l'entitat, donarà ales a la caverna mediàtica i és un acte de revenja cap a la figura de Joan Laporta. Evidentment no cal ser molt espavilat per veure que Sandro Rosell no li té cap mena de simpatia al seu predecessor al càrrec i que, sota el meu punt de vista, va oferir poca credibilitat quan en un gest de mala entesa elegància va votar en blanc. Si portes el tema fins allà has de ser conseqüent i votar a favor. Dit això, em preocupa aquesta onada de desagravi a Joan Laporta sota el pretext dels grans títols aconseguits. Crec que ningú no discuteix el gran palmarès aconseguit durant el seu mandat. Que ell és, sense discussió, el president de la millor etapa esportiva del nostre club. Però això no s'ha de confondre amb la seva gestió econòmica. Trobo molt greu que hi hagi una diferència de 90 milions d'euros entre el seu balanç i el presentat per la nova directiva. I encara més greu el gran nombre de despeses sense justificar, si és certa la informació de la nova auditoria, que reflecteixen uns excessos indignes en una època de crisi. Crec que no passa res perquè ara Joan Laporta tingui l'oportunitat de defensar-se i els comptes del club s'acabin aclarint. No hem d'oblidar que una línia de mala gestió i despeses incontrolades podien acabar abocant al club cap a l'abisme econòmic i l'horitzó de les indesitjades societats anònimes esportives. I de cara al futur, enviar el missatge que no per fer una brillant gestió esportiva s'hi val tot. Jo sóc el primer que vull que l'equip guanyi el màxim possible i s'inverteixin els beneficis a la gespa, però no en estovalles de luxe i jets privats pagant el soci.

RESTAURANT GRESKA REVISIÓ

És un dels restaurants anomenats bistronòmics de Barcelona que ja arrossega una bona fama des de fa uns anys. L'he visitat en varies ocasions i ara feia força temps que no hi anava. Divendres vam reservar per tornar a tastar la qualitat de la seva cuina. Tenen una carta curta, estructurada en apartats clàssics, tot i practicar una cuina creativa, com peixos, carns, arrossos i la curiositat dels menuts, una de les seves novetats respecte a altres locals semblants. D'entrada em vaig saltar l'ordre i com dels entrants no em convencia cap plat vaig optar per un arròs de bacallà. Acompanyat de julivert i pèsols era un plat aconseguit, tot i que reconec que no és la fòrmula que més m'agrada per combinar amb l'arròs. I de segon uns lletons amb mantega i llimona. Tendríssima la carn i una combinació poc habitual però encertada. Per postres un pastís de xocolata calenta que fregava el notable. Com a vi del sopar un descobriment precisament d'aquest local com va ser un Castro de Valtuille. Una proposta del Bierzo amb la mencia com a element únic de l'ampolla. Relació qualitat-preu excel.lent la d'aquest vi. La retrobada va ser agradable i el preu entorn als 40/45 euros correcte per la proposta d'aquest establiment que continua lluint al primer esglaó dels bistronòmics barcelonins.
Restaurant Greska C/Provença 230 934516193