eslacarab

26.1.07

MISERIES

Llegia avui una notícia que sembla més pròpia d'un altre continent que no pas del nostre país. El que no és cap excusa sinó més aviat un reflex de quin és el nostre món i com n´és de trista i baixa la condició humana, perdó m'he equivocat infrahumana, d'algunes persones. Parlava de tres immigrants bolivians que vivien dins un taller de mecànica de Tona sense vivenda, amb papers per protegir-se del fred i amb un sou mensual de 200 euros. Els contractaven uns empresaris catalans, pare i fill, i, evidentment s'aprofitaven del fet que no tenien papers. Una demostració més de la miseria humana. A ben segur que aquests personatges quan anaven al bar feien veure que els feien llastima els immigrants que arriben en patera i, fins i tot, segur que alguna vegada havien ofert algun donatiu per als pobres. Les aparences que no es perdin. Els han tancat provisionalment el negoci. La llastima que no els poguessin enviar a l'Africa o algun país del tercer món on perdessin la nacionalitat i veiessin d'aprop que és passar gana. Que quan diguessin que ells abans eren catalans no ho poguessin demostrar i que els seus veïns africans els hi diguessin que ara ells també eren Mohamed, o Saïd, o qualsevol dels noms que omplen els diaris d'històries de misèria.

Etiquetes de comentaris:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici