eslacarab

19.9.07


ESTRENA DE TEMPORADA AL LLIURE

Aquesta nit hem assistit a la primera representació de la nova temporada del Teatre Lliure. L'obra era "La nit just abans dels boscos" de Bernard-Marie Koltès i dirigida pel mateix director del Lliure, Alex Rigola. La història es fonamenta en un monòleg dirigit a algú que pot ser perfectament el públic per part d'un emigrant desesperat i necessitat de ser escoltat. És un crit a la marginació i la incomprensió per part d'un anònim que, malauradament, també trobem als nostres carrers i a tots els països occidentals. Sense mitjans, ni casa, ni recursos, ni feina demana que algú l'escolti. Una àcida crítica sobre la societat occidental per part d'algú que buscava el paradís i es veu immers a l'infern. En un principi la representació, que va ser estrenada a Girona amb motiu del festiva Terra Alta, oferia molts atractius. Sobretot el gran planter d'actors. L'obra es reparteix entre sis protagonistes que s'encarreguen d'omplir el que en si és un monòleg. Per no cansar al públic Alex Rigola proposa que siguin sis persones diferents les que interpretin el protagonista. En aquest cas eren, i per aquest ordre, Pere Arquillué, Andreu Benito, David Selvas, Josep Maria Pou, Jordi Bosch i Francesc Orella. Tot i això, per mí, el resultat és decebedor. El text l'he trobat avorrit i massa complex fins al punt que durant molta estona perds el fil. Se m'ha fet impossible seguir totes les intervencions perque considero que malgrat la intenció d'oferir sis actors diferents el registre del personatge és el mateix i, per tant, t'acaba cansant. Son d'aquelles vegades, i per mí diu molt d'una obra, que et passes més estona pensant en coses teves que no pas en el que diuen els actors. I això que els interprets eren de nivell. L'esforç que fan és elogiable tot i que donat el seu bagatge no semblava massa difícil d'interpretar. Intensitat, per moments, emoció, en algun punt, i moltes inflexions de veu. Destaquen David Selvas, Josep Maria Pou i Francesc Orella, mentre que Pere Arquillué, Andreu Benito i Jordi Bosch no passen de correctes. Dit això, no em sembla una obra que pagui la pena anar-la a veure. Clar que segur que hi haurà qui pensarà el contrari.

Etiquetes de comentaris:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici