RIJKAARD SI O NO ?

Aquesta és la pregunta que ha centrat el debat culè de la setmana. L'ensopegada al camp del Getafe ha tornat a obrir la caixa dels trons i ara les culpes apunten cap a la banqueta. El cert és que el rendiment del Barça aquesta temporada continua sent molt irregular i malgrat comptar amb un equip ple d'estrelles no es veuen les garanties a nivell de joc i d'actitud que permetin somniar amb els títols. I això costa molt d'entendre als aficionats quan a l'aliniació veuen els noms de Ronaldinho, Henry o Messi. El rendiment, a la lliga, fora de casa és preocupant i haver guanyat només al camp del Llevant és un trist bagatge. L'entrenador se'n fa responsable i diu que ell ha de trobar la solució. Mentrestan el president comença a questionar al tècnic perque la ratificació en la confiança en el món del futbol molt sovint és el preludi del comiat. Jo crec que el Barça encara és a temps de guanyar algun títol però el marge d'error s'escurça. Per mí el problema ve d'abans, de quan es van prendre les decisions a l'estiu. Rijkaard no ha estat mai un bon entrenador, tàcticament no sap rectificar sobre la marxa, és incapaç de crear un nou estíl de joc que no sigui el conegut 4.3.3 i no acostuma a encertar en el tema dels canvis. El seu gran valor fins la temporada passada era saber cohesionar els egos del vestidor. Però la rabieta d'Eto'o va dinamitar el seu poder i, per tant, el seu gran aval va desaparèixer. Per això crec que aquest estiu la directiva va desaprofitar l'oportunitat de fer un relleu a la banqueta. Ara canviar al tècnic seria una solució d'emergència que no dona garanties de resultat. Ens agradi o no estem en mans de Rijkaard per treure endavant aquest projecte i l'holandès sap que aquesta és la seva última oportunitat.