L'ETERNA DIVISIÓ DEL BARCELONISME

L'assemblea de compromissaris ha fet esclatar la caixa dels trons. La decisió de demanar una acció de responsabilitat social a la Junta Directiva de Joan Laporta ha posat en un primeríssim primer pla el famòs fantasma de la divisió del barcelonisme. Hi ha qui creu que això farà molt de mal a l'entitat, donarà ales a la caverna mediàtica i és un acte de revenja cap a la figura de Joan Laporta. Evidentment no cal ser molt espavilat per veure que Sandro Rosell no li té cap mena de simpatia al seu predecessor al càrrec i que, sota el meu punt de vista, va oferir poca credibilitat quan en un gest de mala entesa elegància va votar en blanc. Si portes el tema fins allà has de ser conseqüent i votar a favor. Dit això, em preocupa aquesta onada de desagravi a Joan Laporta sota el pretext dels grans títols aconseguits. Crec que ningú no discuteix el gran palmarès aconseguit durant el seu mandat. Que ell és, sense discussió, el president de la millor etapa esportiva del nostre club. Però això no s'ha de confondre amb la seva gestió econòmica. Trobo molt greu que hi hagi una diferència de 90 milions d'euros entre el seu balanç i el presentat per la nova directiva. I encara més greu el gran nombre de despeses sense justificar, si és certa la informació de la nova auditoria, que reflecteixen uns excessos indignes en una època de crisi. Crec que no passa res perquè ara Joan Laporta tingui l'oportunitat de defensar-se i els comptes del club s'acabin aclarint. No hem d'oblidar que una línia de mala gestió i despeses incontrolades podien acabar abocant al club cap a l'abisme econòmic i l'horitzó de les indesitjades societats anònimes esportives. I de cara al futur, enviar el missatge que no per fer una brillant gestió esportiva s'hi val tot. Jo sóc el primer que vull que l'equip guanyi el màxim possible i s'inverteixin els beneficis a la gespa, però no en estovalles de luxe i jets privats pagant el soci.

RESTAURANT GRESKA REVISIÓ

És un dels restaurants anomenats bistronòmics de Barcelona que ja arrossega una bona fama des de fa uns anys. L'he visitat en varies ocasions i ara feia força temps que no hi anava. Divendres vam reservar per tornar a tastar la qualitat de la seva cuina. Tenen una carta curta, estructurada en apartats clàssics, tot i practicar una cuina creativa, com peixos, carns, arrossos i la curiositat dels menuts, una de les seves novetats respecte a altres locals semblants. D'entrada em vaig saltar l'ordre i com dels entrants no em convencia cap plat vaig optar per un arròs de bacallà. Acompanyat de julivert i pèsols era un plat aconseguit, tot i que reconec que no és la fòrmula que més m'agrada per combinar amb l'arròs. I de segon uns lletons amb mantega i llimona. Tendríssima la carn i una combinació poc habitual però encertada. Per postres un pastís de xocolata calenta que fregava el notable. Com a vi del sopar un descobriment precisament d'aquest local com va ser un Castro de Valtuille. Una proposta del Bierzo amb la mencia com a element únic de l'ampolla. Relació qualitat-preu excel.lent la d'aquest vi. La retrobada va ser agradable i el preu entorn als 40/45 euros correcte per la proposta d'aquest establiment que continua lluint al primer esglaó dels bistronòmics barcelonins.
Restaurant Greska C/Provença 230 934516193

RESTAURANT CASA PALOMA

Nou local a Barcelona que sembla haver debutat amb empenta. Alguna bona recomenació d'algun blogger i comentaris elogiosos de companys de feina em va portar a fer-hi una reserva. L'establiment ofereix una estètica que recupera elements ornamentístics de les tradicionals granjes ramaderes com a clar símbol de la passió per la carn que destila el local. L'ambient era de públic refinat clarament vinculat amb la zona on s'ubica el restaurant. Vam encetar la visita amb uns plats compartits. Unes anxoves del cantàbric, gustoses, diria que de qualitat notable. Una truitat de patates i botifarra, tendre, un pel líquida i també més que correcta. Un salmorejo cremòs que, malgrat que no és un plat que m'entusiasmi, va oferir un rendiment satisfactori. I unes patates amb salsa de vinagreta diria que discretes. Per continuar plats de carn individuals. En el meu cas un tartar de filet de vedella que entrava prou bé però sense aixecar passions. Per postres una mousse de xocolata que va resultar fluixa, amb massa gust a llet. Per beure un Ermita del Conde que pel preu que tenia, 17 euros, mantenia bé el tipus. Dos detalls a afegir importants. El servei molt deficient, amb cambrers despistats, que gairebé t'abandonen si no els crides. I encara més fort: després dels primers entrants ens diuen que s'havia acabat el pa normal i que només quedava pa amb tomaquet...per poc després tornar i dir que no n'hi havia ni d'aquest últim. Lamentable en un restaurant. El preu final va ser de 33 euros per cap, raonable pel menjar que ofereixen. Tot i que el regust final que ens va quedar va ser de certa decepció, amb una oferta gastronòmica que no aporta res de nou, ni tampoc cap element que apassioni o que cridi l'atenció. No crec que hi torni.

Restaurant Casa Paloma C/Casanova 209 Telèf. 93200 82 96