PUNT I FINAL AL SOMNI DEL BERNABEU

No hem pogut superar a l'Inter. El plantejament ultradefensiu de Mourinho, condicionat també, tot sigui dit, per l'expulsió merescuda de Motta, ha frenat la il.lusió culer de classificar-se per a la final del Bernabeu. Un equip italià ben ordenat i tapant els espais ha estat capaç d'eliminar un Barça espès, cansat, i sense massa idees. Atenent als dos partis disputats, i malgrat el futbol raquític de Mourinho, cal dir que l'equip de Guardiola no ha estat superior a l'Inter i l'eliminació ha estat merescuda. Fora d'Europa ara l'objectiu és la lliga. Guanyant el campionat espanyol el Barça faria una gran temporada. Serien 4 títols sumats: Supercopa d'Europa, Supercopa d'Espanya, Mundial de Clubs i la Lliga. Ara, quan acabi el curs els responsables esportius hauran de rectificar els errors comesos. D'entrada queda clar que el canvi Ibrahimovic-Eto'o ha estat un fiasco. Si el dia clau que t,ho jugues tot el canvies faltant 25 minuts tu mateix reconeixes que és una peça que no et funciona. El tàndem Xavi-Messi, amb ajudes puntuals de Pedro, no pot arrossegar l'equip tota la temporada. A diferència de la temporada passada, aquest any no tenim a Eto'o, ni a Henry, ni a Iniesta per ajudar l'equip a nivell ofensiu. Massa absències per regnar a totes les competicions. Calen reforços per continuar sent competitius i aprofitar una generació que ha de donar encara moltes més alegries. Malauradament no hem tingut la sort in extremis de Stamford Bridge, de Mònaco o d'Abu Dhabi. Però cada dia no és festa i aquesta nit la més maca del local s'ha anat amb l'italià. Una mala nit la pot tenir tothom.

TANCANT BOQUES

Visita del Barça al Bernabeu amb la Lliga en joc. Pressió asfixiant mediàtica madrilenya des de fa setmanes. Cristiano Ronaldo com a destral centralista per destrossar l'imperi blaugrana. Designació arbitral ideal pels seus interessos, amb Mejuto González el Madrid no perdia des del 1999. Camp omplert de gom a gom disposat a viure una nit de glòria. Sona el xiulet i comença el joc. 90 minuts d'exhibició barcelonista, de domini del joc, de qualitat tècnica davant d'un rival impotent. Fa vergonya ser d'un equip com el Madrid que l'única proposta que ha fet servir per guanyar ha estat colpejar els turmells dels jugadors barcelonistes. Una actitud que ha comptat, com ja era d'esperar, amb la complicitat del nefast Mejuto González. Amb un col.legiat imparcial el Madrid hauria acabat amb 8 jugadors. Ha estat l'escenari de dues propostes: la guanyadora amb un estil definit fonamentat en la passió per aquest joc i la perdedora amb un sistema inexistent i sense arguments futbolístics. Els gols de Messi i Pedro han reflectit una altre nit de joia blaugrana. I on és el debat entre Messi i Cristiano ? no calia arribar al Bernabeu. Qualsevol periodista, aficionat, directiu o forner que hagi jugat a futbol amb un mínim de nivell sabia que equiparar el seu futbol és un insult a la intel.ligència. Cristiano és un jugador de 8-8,5 amb el handicap que falla sempre a les grans ocasions i Messi un jugador 9,5-10 que no falla mai quan el necessites. El desenllaç ha estat un triomf del Barça que l,acosta a la lliga i que enfonsa un nou projecte de Florentino. Ha estat la victòria del planter contra els diners. D'una filosofia contra la prepotència.