eslacarab

17.4.08


EL CELLER DE CAN ROCA

D'entrada dir que no hi havia estat mai. De fet és la primera vegada que anava a un restaurant amb dues estrelles Michelin. Ja havia visitat alguns locals amb una estrella de Barcelona com l'Alkimia o el Saüc però encara no havia escalat fins l'esglaó superior. Aquesta era una experiència pendent i que aquest dimarts vaig experimentar. El local que acull el "Celler de Can Roca" és nou. És un espai pel que fa al menjador de forma triangular, ampli i transparent gràcies als vidres que conformen la seva estructura. Amb un centre de la sala en forma de jardí amb una certa estètica zen. Aspecte elegant, ben decorat i còmode pel visitant. El tracte per part del personal molt educat i proper al client evitant, evidentment per la categoria del restaurant, un excès de falsa confiança. Fins i tot un dels germans Roca, en Josep, ens va visitar a la taula per demanar l'opinió sobre el sopar. Pel que fa al menjar ens van rebre amb uns aperitius en forma de productes de l'hort (servit en un test, amb sorra inclosa, i amb pastanga, carbassó i un gust a terra espectacular). Posteriorment van continuar amb una cullera de pessols (es desfeia a la boca amb un gust a pesol acabat de collir molt seductor), després una escopinya amb escuma (pur gust a mar, una sensació semblant a quan menges un bon percebe) i per últim un ou de guatlla amb un acompanyant dolç semblant a la xocolata (curiós pel format però sense seduir excessivament). A partir d'aquí, i en el nostre cas, vam optar pel menú degustació. N'hi ha 3 models (carta a part) que son el tradicional (plats en forma de clàssics del local), el degustació i el festival (aquest més extens i lógicament el més car). En el nostre cas ens van servir: torró en forma de foie (ben elaborada la combinació entre un foie amb tèxtura de dolç. A mí, però el resultat final no em va entusiasmar gaire), seitó escalibat amb perfum de brasa (excelent el gust dels productes i l'essència de brasa que t'arriba), royale de carxofa (una crema amb la carxofa i altres productes vegetals sublim), suprema de lluç amb olives (el peix insuperable i el conjunt brillant), garrí gratinat (la carn es desfeia i el crostró perfecte, un plat sensacional). Per postres una mena de macedònia al perfum de Calvin Klein (et serveixen l'essència del perfum al final perque recordis el gust del plat. Una sensació fantàstica) i un postre làctic (gran combinació de gelats, crema d'ioghour i, fins i tot, una mena de sucre en forma de núvol). Per beure un Mas Perinet del Priorat del 2005 (molt contundent d'entrada però gran acompanyant quan s'oxigena). El pà un gran pagès rústic de motlle densa i un pà de croissant amb olí de l'empordà. Tot plegat per 110 euros per persona. El balanç el qualifico com excel.lent. La combinació de sabors i sensacions (semblants als refluxos que ofereixen els grans vins) t'omple de satisfacció i plaer. Evidentment he tingut l'oportunitat de tastar una cuina de creació amb fonaments tradicionals de gran nivell que et demostra els orígens d'una tendència que ha arrassat al llarg del món. Crec, a més, que és un record que t'acompanya durant dies.

"Celler de Can Roca" Girona C/Can Sunyer 46 972222157

Etiquetes de comentaris:

4 comentaris:

A la/es 10:09 p. m. , Blogger ignacio ha dit...

Sana envidia me das. No conozco el nuevo local y me muero de ganas por probarlo. Veo que te gustó y eso me motiva aún mas.

 
A la/es 2:45 p. m. , Blogger Xavi ha dit...

Ignacio et recomano l'experiència. Suposo que ja hi havies anat abans però ara amb el nou local el restaurant guanya en espectacularitat i pel que vaig tastar mantè l'alt nivell gastronòmic. Anava amb precaució davant la possibilitat que el preu no compensès el menjar però va ser el contrari. Una gran relació qualitat-preu. Si hi vas ja et llegiré.

 
A la/es 7:29 a. m. , Anonymous encantadisimo ha dit...

El Celler de Can Roca es un "must" quan deixen de banda les sopes, cremes, escumes i es centren en propostes més solides amb base tradicional. El postre làctic em va semblar maravellòs. Celebre que t'agradès tot plegat;-).

 
A la/es 8:56 p. m. , Blogger Xavi ha dit...

Gràcies Encantadísimo. El cert és que va ser una gran experiència i ja veig que la meva impressió del postre làctic és compartida.

 

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici