REVISIÓ RESTAURANT PIRATAS

Segona visita a un local no massa popular entre la gent però molt valorat entre els amants de la gastronomia barcelonina. Situat al costat de l'Auditori, ja l'haviem visitat en una altra ocasió i avui hem repetit. Anteriorment la impressió que vam treure va ser molt positiva i avui s'ha tornat a refermar. De primer una ventresca de bonítol amb pebrot confitat i unes olives semblants a les gregues de kalamata (matèria prima impressionant, boníssim). De segon, un pop a la gallega amb patates al forn amb pebre vermell (exquisit). Per postres una ensaïmada de crema catalana amb liquor ( de llàgrima). Per beure un "Templario" de la bodega de Barbara Forest de la denominació de la Terra Alta amb garnatxa i morenilla (afruitat però elegant, acompanyava amb la suavitat necessària). Tot plegat per 100 euros per dues persones. La gran qualitat del menjar justifica el preu. A més, l'entorn és molt agradable i el servei també. Molt recomanable.

Restaurant "Piratas" C/Ausias Marc 157 932457642

LA BARCELONA OBLIDADA

Aquesta setmana vaig visitar amb la meva mare l'exposició "Barraques, la ciutat informal" que fan al museu d'Història de Barcelona. Una trajectòria pels molts barris de barraques que durant moltes dècades del segle passat hi havia a la ciutat comtal. Alguns mítics com el Camp de la Bota o Can Tunis i d'altres poc coneguts com el que hi havia a tocar de la model, a la mateixa Avinguda de Roma. Un record per molts oblidat però que cal remarcar que va ser present fins fa poc més de 30 anys. Una bona forma de repassar la història de la ciutat per conèixer una part del orígens de la gran Barcelona Olímpica i fashion que tenim ara. A la meva mare li va recordar els grans contrastos que hi havia entre les dues parts de la ciutat: la marginal i la burgesa. I dintre del ball de records se li va acudir explicar-me que en aquella època ella anava a un col·legi de monges que hi havia a Sarrià i estava interna. Em va dir que hi havia una amiga seva que es deia Montserrat que era molt intel·ligent i bona persona però que tenia un problema: responia massa a les monges. Van decidir enviar-la al Psiquiàtric de Sant Boí i allà per combatre el seu caràcter la van medicar. Al cap d'uns anys la meva mare va saber que l'havien convertit en una boja. Si la imatge de la Barcelona de barraques ja es prou colpidora la d'aquesta història em va enfonsar l'ànima. Franquisme i religió manipulada, dues xacres plenes d'emprentes de sang i misèria.

RESTAURANT PALOMARES

Fer una recerca de restaurant de platja per visitar durant l'estiu al llarg de la costa catalana dic jo que donaria gairebé per fer una col·lecció de llibres. Per tant, és una feina que has de deixar en mans del boca-orella i dels consells dels amics en funció de la zona. Avui havíem quedat precisament a Vilassar amb uns amics que ens han portat a un lloc d'aquests, a un establiment situat davant del mar anomenat "Palomares". L'estètica és la típica d'aquest tipus de locals: menjador a dintre més arregladet i taules fora a la terrassa amb un parasol per si de cas apreta la calor. Per tant en aquest aspecte decoratiu cap novetat. Pel que fa al menjar hem començat per uns aperitius: peix fregit (correcte), calamars a la planxa (bons amb un puntet d'allet interessant) i una amanida (el que es pot dir d'una amanida simple ben feta). I de segon ens hem decidit per una paella de peix (bona, diria que per sobre de la mitjana de qualsevol local de costa, amb un encertat brou de peix que li donava un bon gust). Per postres jo he optat per un pinya natural (de bona qualitat). Per beure en aquest cas no hi hagut vi i hem acompanyat l'àpat amb unes cerveses. Tot plegat, amb cafès, 100 euros per quatre persones. Un preu ajustat als temps actuals. Com a opció per la zona sembla atractiva.

Restaurant Palomares Carret Nacional (creuament amb Argentona) Vilassar de Mar 937593234

RESTAURANT SANTA

Paco Guzman creador i propietari del restaurant "Santa María" ha obert un nou local. Manté la tendència religiosa dels seus noms i en aquest cas ha reduït la nomenclatura anterior fins a posar-li "Santa". Es troba relativament a prop de l'original, mentre el primer és al Born el nou és a tocar del Parc de la Ciutadella, just on comença la Meridiana. El format no és tan de platets sinó que hi ha la possibilitat, sobretot en els segons, de fer un plat sencer. De primer hem optat per compartir un assortit d'entrants. Hi havia: all blanc amb meló i pernil (refrescant), terrina de foie (bona qualitat), amanida de pernil d'ànec, anous i gelat de roquefort (suau la presència del formatge i molt bo el pernil d'ànec), cuixeta de guatlla en escabetx amb soja i carbassa (bona la guatlla i fantàstica la crema de soja i carbassa), anxoves marinades amb mató, tàperes i tomàquet sec (de gust fí entrava molt bé) i pop confitat amb escuma de patata (no se si volgudament però em recorda al gran plat del "gresca" de carpacció de pop i botifarra negra, gustós i melós). Pel que fa als segons jo he triat un colomí (en castellà pichón) en dues coccions amb arròs de cireres i idiazabal (sublim amb una mena de rissoto de cireres sorprenent ben acompanyat per l'idiazabal i un colomí tendre, gran plat). Per postres hem compartit un fantàstic pastís de poma amb gelat de vainilla. En el tema vins l'opció triada ha estat un lleuger i afruitat "Izadi" que amb la seva temperatura fresqueta ha mantingut un bon nivell. Tot plegat per dues persones 85 euros. Dintre del format de cuina creativa ofereix pinzellades brillants a uns preus més que raonables. Caldrà seguir la seva evolució. Però promet.

Restaurant "Santa" Avinguda Meridiana, 2 933097078

LLIGATS AL PODER

Aquest cap de setmana s'han viscut dues demostracions, diferents pel context, que demostren fins a quin punt les persones un cop tasten el poder no poden viure sense tenir-lo ben a prop. La primera al congrés català del PP. La direcció de Madrid va decidir que la nova líder catalana fos la gironina Alícia Sánchez Camacho. Tot i la irrupció de Montserra Nebrera, els militants van votar allò que des del carrer Genova es va imposar. Doncs el cessament de Daniel Sirera no ha anat acompanyat de la dignitat moral que hagués estat plegar donat que li han fet el llit de forma clara i evident. Doncs no, a fer-se la foto fent veure que son amics i continuar vivint de la política. Si ets a l'àmbit de la vida pública per vocació no pots deixar que et trepitgin impunement i continuar fent veure que no passa res. Un cas semblant s'ha viscut amb motiu de la moció de censura al Barça. Els socis han manifestat aclaparadorament que estan en contra de la gestió de Joan Laporta. Un vot de càstig dirigit única i exclusivament contra la seva personalitat i forma d'actuar dels últims dos anys. Contra el seu excès d'ego que l'ha portat a un carreró sense sortida. Ell ha decidit continuar aferrat al càrrec. Diu que legalment està legitimat per continuar com a president. I és cert. Però moralment és més qüestionable. Quan els teus socis no et volen i tu ets al club per amors a uns colors la sortida és clara. Coneixent l'entorn blaugrana el que li espera a Laporta és un infern i ara ell mateix ha carregat la pressió sobre el nou projecte esportiu de Guardiola. I si repassem la història del club el final ja es coneix. Una llàstima per a un president que analitzant globalment la seva gestió esportiva cal qualificar-la de brillant. Dues lligues i una Champions son un gran aval dilapidat per dos anys de permissivitat amb els jugadors, director esportiu i tècnic. I de quota de poder mal entesa. Quedar-se en mans de la famosa piloteta és com dependre de la bola de la ruleta per solucionar-te la vida. "Tres negra", diu el crupier, "Guanya la Banca". Cap a casa i sense res a les butxaques.