eslacarab

8.7.08


LLIGATS AL PODER

Aquest cap de setmana s'han viscut dues demostracions, diferents pel context, que demostren fins a quin punt les persones un cop tasten el poder no poden viure sense tenir-lo ben a prop. La primera al congrés català del PP. La direcció de Madrid va decidir que la nova líder catalana fos la gironina Alícia Sánchez Camacho. Tot i la irrupció de Montserra Nebrera, els militants van votar allò que des del carrer Genova es va imposar. Doncs el cessament de Daniel Sirera no ha anat acompanyat de la dignitat moral que hagués estat plegar donat que li han fet el llit de forma clara i evident. Doncs no, a fer-se la foto fent veure que son amics i continuar vivint de la política. Si ets a l'àmbit de la vida pública per vocació no pots deixar que et trepitgin impunement i continuar fent veure que no passa res. Un cas semblant s'ha viscut amb motiu de la moció de censura al Barça. Els socis han manifestat aclaparadorament que estan en contra de la gestió de Joan Laporta. Un vot de càstig dirigit única i exclusivament contra la seva personalitat i forma d'actuar dels últims dos anys. Contra el seu excès d'ego que l'ha portat a un carreró sense sortida. Ell ha decidit continuar aferrat al càrrec. Diu que legalment està legitimat per continuar com a president. I és cert. Però moralment és més qüestionable. Quan els teus socis no et volen i tu ets al club per amors a uns colors la sortida és clara. Coneixent l'entorn blaugrana el que li espera a Laporta és un infern i ara ell mateix ha carregat la pressió sobre el nou projecte esportiu de Guardiola. I si repassem la història del club el final ja es coneix. Una llàstima per a un president que analitzant globalment la seva gestió esportiva cal qualificar-la de brillant. Dues lligues i una Champions son un gran aval dilapidat per dos anys de permissivitat amb els jugadors, director esportiu i tècnic. I de quota de poder mal entesa. Quedar-se en mans de la famosa piloteta és com dependre de la bola de la ruleta per solucionar-te la vida. "Tres negra", diu el crupier, "Guanya la Banca". Cap a casa i sense res a les butxaques.

Etiquetes de comentaris: ,

3 comentaris:

A la/es 10:22 a. m. , Blogger jordicine ha dit...

Ha perdut Laporta, ha perdut el Barça, ha perdut Sánchez Camacho (tot i imposar-se al congrés)... Només han guanyat Nebreda i Giralt. Jo ho veig així. Una abraçada.

 
A la/es 5:11 a. m. , OpenID oriolvidal ha dit...

Jo discrepo de Jordicine, apa. Laporta és d'aquells que no perdrà mai, perquè sap capgirar la truita. Encara hi ha gent que diu que el que ha passat aquí ha estat que en Jan ha patit una persecució política pel seu independentisme, al marge de la gestió. En fi, s'ho manega bé, l'amic de Villar.

Ha perdut el Barça? No. Ha votat el soci i ha sortit això. Potser aquesta lectura del derrotisme ve donada per una certa prepotència esportiva, on no és mai que l'altre guanyi, sinó que és el Barça qui perd.

Comparteixo l'esperit de l'article, Xavi. Però, de totes formes, veuria molt més lògica la dimissió de Cirera que no pas la de Laporta. Cirera diu que no se sent un kleenex i Laporta es moca on faci falta.

 
A la/es 1:40 a. m. , Blogger Xavi ha dit...

M'ha agradat Oriol el punt d'ironia final. És evident que la falta de títols ha col.laborat en la crisi però crec que el principal motiu ha estat l'actuació personal de Jan Laporta. Els seus episodis famosos, alguns convertits en politons, l'han condemnat.

 

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici