eslacarab

12.6.08


SINEAD O'CONNOR A BARCELONA

Feia mesos que volíem trobar un dia per anar a veure un concert al Palau de la Música. Vam estar mirant la cartellera i ens va cridar l'atenció un cicle que es diu "Úniques". Es tracten de diferents actuacions de cantants femenines, d'àmbits i estils diferents. Dintre d'aquesta programació vam triar Sinead O'Connor. Cantant brillant, irreverent i fugidora de les modes. Per ser sincer no havia seguit gaire la seva carrera després del famós "Nothing compares to you". Per tant, anàvem una mica a l'aventura davant d'un repertori àmpliament desconegut. El resultat va ser espectacular. Acompanyada per dos músics i amb la màgia del Palau com a escenari va oferir un repertori de cançons plenes de sentiments on la seva veu modulava les paraules des de el to més agut fins el més pur xiuxiueig. I quan la cantant irlandesa crida ho fa des de l'ànima. Va ser una hora i mitja de música i paraules que gairebé et transportaven més enllà de l'Univers. Amb el públic entregat son d'aquells dies que surts plenament satisfet i que tens la sensació d'haver viscut un moment màgic. I es que escoltar el "Nothing compares to you" (tot un clàssic musical mundial) en un format gairebé acústic per la Sinnead O'Connor autèntica a un lloc tan emblemàtic com el Palau es converteix en una instantània que espero retenir a la memòria per sempre.

Etiquetes de comentaris:

2 comentaris:

A la/es 3:22 a. m. , Anonymous Anònim ha dit...

Ja t'envejo, ja. Com als que han anat aquesta nit a Radiohead... paraules majors.

Vaig comprar-me el CD de la Sinéad simplement pel "Nothing Compares 2U", massa per als meus 15 anyets. Amb el temps he sabut valorar la resta de temes, tot i que ara la xicota ha tornat a veure la llum, segons vaig llegir, i porta un rotllo molt místic, oi? Apartada de portades com la que has publicat i tal.

Una sort, tu. Jo l'única vegada que he trobat entrades per al Palau (a banda de dos concerts de la meva germana) va ser per a un concert de Malú i, lògicament, no hi vaig anar. "No é lo mimmo", que diria el seu amic.

 
A la/es 9:23 p. m. , Blogger Xavi ha dit...

Sí que vam tenir sort. Perque tampoc sabia que era l'únic concert a Espanya i la primera vegada que venia a Barcelona. Però més que això és la sensació agradable que tens quan vas a veure un espectacle sense grans expectatives i surts molt satisfet.

 

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici