
ANTICATALANISME IN CRESCENDO
Llegia fa uns dies una carta a un diari certament impactant. L'escrivia un senyor de Cornellà que explicava que era nascut a un poble de Ciutat Reial i que feia uns dies hi havia tornat de vacances amb el seu fill i la seva mare. Un cop allà es va anar indignant en comprovar com tots els tòpics i mentides sobre els catalans se'ls creia tothom, fins i tot els situats ideològicament a l'esquerra. Per més inri, el seu fill va tornar un dia a casa trist perquè tenia una amiga al poble que en saber que era català i no pas madrileny, com ella es pensava, li va deixar de parlar. La seva reacció era renunciar a la seva identitat manxego-catalana i es declarava independentista i renunciava al concepte d'Espanya. Aquesta carta m'ha vingut al cap en veure aquesta nit fent zapping una tertúlia del canal Veo, de la tdt, pertanyent al grup del diari "El Mundo". Era de política i quatre tertulians parlaven sobre la sentència pendent del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya. Menys un d'ells que exercia un paper certament moderat i que, per tant, era objecte de tots els atacs, la resta mostraven un marcat to anticatalà. Qüestionant el referèndum fet a Catalunya, negant legitimitat al fet que fos aprovat per les Corts espanyoles i fent teories apocalíptiques sobre l'Estat de les Autonomies. Dient mentides com que això d'aquí no es permet a cap país europeu, incloent-hi Alemanya. Una demostració d'ignorància malintencionada amagant el caràcter federal alemany. Fins i tot defensant un argument totalment kafkià però habitual a l'espanyolisme més ranci dient que Catalunya pertany, ens agradi o no, a Espanya en un clar concepte colonialista. I, a més, que en cas de voler la autodeterminació la votació s'hauria de fer a nivell de tot Espanya. Un fet surrealista, ja que no recordo cap votació d'aquest estil al món, per exemple a les repúbliques balcàniques o soviètiques, on l'àmbit electoral vagi més enllà del territori en qüestió. Un autèntic recital d'odi cap a tot el que sigui català, imposant el concepte d'Espanya franquista i amb la complicitat d'un exprogre com el senyor Andrés Aberasturi, present al plató. Com al poble de Ciutat Reial, on l'esquerra plural cada cop s'ajunta més amb la dreta rància i casposa.
Etiquetes de comentaris: política