REDESCOBRINT LA CIUTAT

Durant molts anys de la meva vida he viscut ben a prop de la muntanya de Montjuïc. La conec pam a pam, les seves vistes, racons, meravelles i misèries. També per circumstàncies familiars, els meus pares tenen una segona residència a prop de la Floresta, he passat infinitat de vegades per la muntanya de Vallvidrera. Per tant, amb aquests dos referents sempre he tingut la sort de poder contemplar l'esplendor de Barcelona. Des del mirador de Miramar fins al mirador de Vallvidrera, o de Sarrià, he gaudit d'aquells dies de sol que contemplant la ciutat comtal sembla que no passin els minuts. Et delectes amb una ciutat meravellosa que guanya amb la distància. La llàstima és que el deteriorament en forma de falta de seguretat i, sobretot, neteja per falta d'eficàcia política et fa trencar el somni quan trepitges determinats carrers. Però avui el meu comentari no vol centrar-se en la crítica si no en el descobriment d'una part de la meva ciutat que per mi era amagada i que quan l'he descobert, ara fa uns mesos, m'ha captivat. Es tracta de parc del Guinardó. A tocar de l'Hospital de Sant Pau hi ha un turó que acull aquesta zona verda que permet contemplar les millors vistes de la ciutat. Una passejada que et porta des de l'entrada del recinte, tocant el carrer Verge de Montserrat, fins a les antigues bateries antiarees que coronen aquest parc. Uns 20 minuts de caminada que et porten a un lloc meravellós que t'ofereix una panoràmica de 360 graus de Barcelona. Pots veure des del Tibidabo fins al mar. Des del Garraf fins el Maresme. Si aprofites un dia assolellat el teu amor cap a Barcelona es veurà augmentat. I, a sobre, sense estar envoltant de guies i turistes. Que més vols.

TRICAMPIONS

Ni el mateix Pep Guardiola somniava amb una temporada com aquesta. Ha passat de ser una elecció inicial criticada per la gran majoria de seguidors a candidat a ser el personatge històric més important del barcelonisme. I tot això en tan sols un any. Però quin any!. L'èxit de la Lliga ja era previsible atenent la gran superioritat blaugrana al llarg de tota la campanya. Només la tenacitat del Madrid va obrir la porta a un desenllaç incert. Moment delicat i resposta de campió: 2 a 6 i cap a casa. I per això pels culers aquesta serà sempre la lliga del "2 a 6". A la Copa tot va anar sobre rodes. Només l'atapaït calendari oferia dubtes de quina alineació presentaria el tècnic de Santpedor i si els jugadors es reservarien de cara a la Champions. Reservar-se?, ni de conya, ells només entenen guanyar i, a més, ho van fer oferint un gran espectacle i golejant l'Athletic. Amb el doblet a la butxaca quedava el somni del triplet, sens dubte, el repte més complicat tractant-se d'una final on havien de superar al poderós Manchester. Moments inicials de dubtes, de tensió, gol d'Eto'o i s'encetava el festival. La victòria a Roma ha estat el triomf d'un homenatge al futbol. De l'exaltació d'una proposta que diu que jugant bé hi ha més opcions de guanyar. D'aixecar aquest esport a la categoria d'art. Veure jugar a Messi, Iniesta o Xavi és un plaer que passarà a la història del futbol mundial. Ara tocar gaudir i pair una temporada de somni però pensar també en el futur. Pep no cometrà l'error de Rijkaard i traurà el bisturí per millorar la seva obra. El repte augmentar el nivell del que ja és el millor equip de la història del club.