PRIMERA VOLTA CUM LAUDE

El Barça ha tancat avui la primera volta de la lliga. I ho ha fet de la millor forma possible, més ben dit, d'una manera que no hagués somniat ni el més optimista dels seguidors. És més, ni el mateix Guardiola, que va patir la temporada passada per fer pujar el Barça B a Segona B, s'hagués imaginat una meitat de curs tan brillant. La cloenda d'aquesta primera volta l'han fet amb un altre partidàs, i ja van....molts, contra el Deportivo. Però més enllà de les estadístiques que parlen de rècord històric, cal fer una lectura de la proposta. Ofensivament fantàstica. Combinacions al límit de l'equilibri, passades mil·limetrades i una efectivitat de cara al gol espectacular. Només dient que entre Eto'o, Messi i Henry porten més gols que qualsevol altre equip de Primera ja ho diu tot. Però, a més, aquest equip és molt gran en la feina fosca defensiva. Destaca per agressivitat, intensitat i ganes. I entre tots els gladiadors n'hi ha un que sobresurt: Dani Alves. Si segueix aquest camí serà el millor lateral dret de la història del Barça i el preu del seu traspàs, 35 milions d'euros, semblarà encertat. Però com diu l'anima i l'esperit d'aquest conjunt, el tècnic Pep Guardiola, tot això serà molt maco si es guanyen títols. I les notes no es donen fins l'estiu. De moment sí que podem dir que son el millor Barça de la història fins a la meitat del campionat. I que el seu futbol és l'enveja de tot el món, inclòs Cristiano Ronaldo.

DIAS MEJORES


Aquest és el títol d'una obra dirigida per Àlex Rigola que es representa aquests dies al Teatre Lliure. Es tracta d'una coproducció entre el Teatro de la Abadía de Madrid i el Festival Temporada Alta. Un text original de Richar Dresser escrit a finals dels 80 però que manté la seva vigència pel que fa al contingut que no es cap altre que l'esgotament del nostre sistema social i econòmic. Es una obra que parlar dels desequilibris que afecten a la gent jove, de les mancances del capitalisme neoliberal i la falta de sortides. De com mica en mica convertim en outsiders a una part de la joventut que veu com les seves esperances de progrés s'esgoten. Fins aquí el contingut és atractiu però crec que el desenvolupament de la història no és l'encertat. Convertir aquest missatge en mans d'uns joves nordamericans que converteixen la crema de cotxes i vivendes en el seu estil de vida amb l'esperança d'enriquir-se no acaba de quallar. Les interpretacions son irregulars i només destaca el paper de Marc Rodríguez com a líder de la secta juvenil. La durada de la representació, una hora i cinquanta minuts, tampoc ajuda a digerir la història. La tèbia acollida final del públic dona mostres que el seu recorregut comercial pot ser certament limitat. Una mostra més que per fer bon teatre no cal recórrer a un excés d'imaginació.

REPÀS AL 2008

És la primera vegada que ho faig. Però em venia de gust. Farè un ràpid repàs als millors records de l'any que ja ens ha dit adéu.

- Millor restaurant que he visitat: El Celler de Can Roca
- Restaurant revelació: Restaurant Bohemic
- Pitjor Restaurant: Restaurant Mosquito (de fet ja han canviat de nom i estil)
- Millor vi: el "Lo Givot" del 2004 que em vaig beure ahir, Celler del Pont, Priorat.
- Millor obra de Teatre: "La forma de les coses" dirigida per Julio Manrique.
- Millor pel.lícula: "Antes que el diablo sepas que has muerto"
- Millor llibre: "Toquio Blues" d'Haruki Murakami.

Bona Ressaca i que el 2009 ens deixi continuar gaudint dels plaers de la vida !