EL TOPIC DE NO HI HA MALA INTENCIÓ

Un jugador lesiona a un altre. Resposta d'exfutbolistes o exentrenadors : "no hi ha mala intenció". Això s'ha convertit en un tòpic que només s'entenc des de dos punts de vista. El primer que dius el que no penses, és a dir una mentida. I el segon, més preocupant, que només has jugat a la petanca i que això del futbol et quedava massa gran. En essència, el futbol és un esport que moltes vegades frega la violència. En la gran majoria de casos no hi ha voluntat de fer mal. Moltes vegades el jugador rival arriba tard o té la voluntat de fer falta per frenar la seva incursió però sense anar més enllà. Però hi ha vegades, les que menys, que el jugador protagonista de l'acció defensiva és conscient que pot provocar una lesió al rival i això no frena la seva iniciativa. Els que hem jugat milers de partits, encara que no sigui a nivell professional, ens hem trobat amb moments com els d'Ujfalusi i Messi. Com a protagonistes o com a testimonis, tant se val, però hem presenciat entrades esgarrifoses que demostren que, de vegades, el cervell humà s'electrocuta i tira pel dret sense pensar en les consequències. En el cas del jugador txec de l'Atlètic de Madrid hi va influir l'escalfor ambiental i la impotència de veure com el Barça els ballava una i altra vegada. I això, influeix en la dinàmica d'un partit, però, òbviament, no justifica la seva acció. El defensa, per cert, habitualment destraler i poc hàbil, mereix una sanció exemplar. Els nens volen ser Messi i no pas Ujfalusi. Un fa gran aquest esport i l'altre l'avergonyeix.

RESTAURANT D'ALMANSA

Visita laboral a Cartagena i desconeixement total d'un restaurant recomanable a la zona. Un company dels que conformava l'expedició va trobar per Internet un lloc que rebia bones crítiques. Es tracta d'un restaurant situat al centre històric i que es diu "D'Almansa". Un establiment amb terrassa en un carrer peatonal amb un interior decorat amb una combinació d'elements clàssics i petits tocs de modernitat. Ens van oferir per començar plats fora de carta. En vam agafar un que feia bona pinta: croquetes de xipirons. Excel.lents, gustoses i amb una massa tendre que feia lluir la creació. A més, i ja dins la carta, vam optar per un pop a la brasa, diria que correcte, i un formatge cremós amb pedro ximenez, també força atractiu. Com a segon, érem tres persones, vam triar un plat típic de la zona: caldero del mar menor amb peix del dia i all-i-oli. Un arrós que no arriba a ser caldós, amb bona presència del peix, que no es fa pesant i que va entrar molt bé. Diria que notable. Per postres, vaig optar per una llet fregida amb gelat de canyella que va omplir les expectatives. Per beure, un "Juan Gil" de la denominació de Jumilla, un vi intens que ofereix una gran valoració pel que fa a qualitat-preu. Tot plegat vam pagar 38 euros per persona. Una quantitat satisfactòria pel rendiment de la cuina del local. Recomanable si us perdeu per Cartagena.

Restaurant D'Almansa- C/Jabonerias 53 - Cartagena- 868099666

RESTAURANT BARRA DEL COURE

Fa ja uns quants any que funciona el restaurant Coure, una de les aparicions brillants en format bistronòmic de l'oferta gastronòmica barcelonina. Ara, des de fa uns mesos, han decidit ampliar el negoci i van construir una barra funcional i de disseny a l'entrada del local. La proposta és de plats per compartir amb un punt de creativitat i la rapidesa que requereix la proposta de barra. En el fons no deixa de ser una adaptació més arreglada del que pots trobar, per exemple, al Quim de la Boqueria. Un cop allà i revisada la carta ens vam llençar a la degustació variada. Anem a pel resultat. Unes croquetes d'ibèric que jo qualificaria de les milloretes que he menjat a la ciutat. No arriben a la qualitat de les del Manairó però passen sobradament l'examen. Molt bé. Després una ventresca de tonyina amb figues. Curiosa combinació entre el gust salat de la tonyina i la dolçor que sempre aporten les figues. Bona textura del peix i encertada combinació. Ens va agradar. A continuació galtes de vedella amb puré de patata. La carn deliciosa, es desfeia a la boca. Per tant, gran plat. Tot seguit un tartar de tonyina amb tàperes. A mi les tàperes no m,agraden gaire però en aquest cas no distorssionaven gaire l'encert de la proposta. Molt recomanable. Com érem tres van continuar la degustació amb un bacallà amb tomàquet confitat. Molt tendre el bacallà però no gaire encertada una salsa que semblava regalècia. No va triomfar. I per últim uns raviolis de ricotta amb espinacs que oferien un resultat òptim. Per postres un correcte tiramisú. I per beure un vi francès jove, un Latour la Peyré, que passava bé i que acompanyava bé la proposta gastronòmica. No cal dir que aquesta nova opció del Coure ens va satisfer notablement. Ara cal que mantinguin el nivell i els preus. Perquè finalment vam pagar uns 35 euros per cap.
Restaurant Coure - Passatge Marimon 20 - Barcelona- 932003572

RESTAURANT RECTORIA D'ORÍS

El Pere i la Núria, dos amics de fa temps, van decidir fer un canvi a la seva vida i deixar un local de copes que tenien al Born, la Rosa de Foc, i buscar un nou repte en forma de restaurant al camp. Després de voltar molt s'han establert des de fa un temps a una antiga rectoria en un petit poble a prop de Vic anomenat Orís. Allà ofereixen una cuina autèntica, de creació, amb productes de l'entorn i amb un menú ajustat pel que fa al preu. Aprofitant les vacances de l'estiu els vam fer una visita. D'entrada sedueix l'entorn amb una magnífiques vistes de la vall que els envolta. Dintre trobem una casa amb història, l'antiga rectoria, que ells han aprofitat per crear un petit restaurant. Ofereixen un menú de 25 euros amb força plats per escollir i suggerències del dia amb petits suplements. D'aperitiu vam trobar una deliciosa gelatina de formatge de cabra amb melmelada de gerds. Com a primer plat una coca de full amb tomàquet confitat i gambes. Notable aportació lleugera i força gustosa. I de segon vaig triar un plat amb suplement com era un xai fet a baixa cocció acompanyat de verdures a la brasa. La textura de la carn excel.lent, amb aquell punt de mantega pel que fa a suavitat i tendre. Pel meu gust només li faltava un puntet més de sal. Com a postres pinya amb gelat de coco. Una opció refrescant que entrava la mar de bé. Per beure tenen una sorprenent carta de vins per alternativa, amb denominacions poc conegudes, i de preus continguts. Vam optar per una gran troballa, un "Pagos del Moncayo" de la varietat syrah que ens va agradar molt. Mineral, elegant i un pel cremós. Tot plegat 80 euros per a dues persones. Un bon preu per un dinar complert que mereix una petita excursió.

Restaurant Rectoria d'Orís - Orís - 938590230