CARNAVAL

Feia temps que tenia pendent anar a veure al teatre la nova proposta teatral del Jordi Galceran. Em va agradar molt "El mètode Gronholm" i teniu curiositat per veure la qualitat de la seva nova obra "Carnaval". Les crítiques que havia llegit parlaven d'un bon text i una obra entretinguda però amb un desenllaç fluix. La meva opinió és que la representació mantè un gran ritme al llarg del seu desenvolupament, amb uns actors brillants, especialment Marta Angelat, i on un final obert no treu el bon regust de boca que deixa el conjunt de l'obra. És en essència un teatre d'entreteniment que aconsegueix plenament el seu objectiu. Per tant, una funció recomenable per passar una bona estona en una bona demostració de teatre comercial de qualitat. No és tan bona com "El Mètode Gronholm" però crec que paga la pena anar-la a veure.

PILOTÀS A LA CARTA

Moltes vegades quan els aficionats dels equips de futbol parlen de la seva passió ho fan de sentiments. D'aquí surt l'orgull de pertanyer a un o altre equip, de discutir amb l'amic que simpatitza amb el club rival, de vibrar amb les victòries i patir amb les derrotes. Però des de fa ja uns quants anys els equips de futbol parlen menys d'emocions i molt de diners. Això sí, fan servir el factor sentimental per aconseguir certs favors polítics. Ja va succeir en els temps passats amb el Barça quan es va traslladar de l'estadi de les Corts al Camp Nou, fa uns anys amb l'Espanyol quan es va vendre Sarrià i ara tornem a viure un nou capítol de la relació poder polític-equips de futbol amb la possible requalificació d'una part de la ciutat esportiva del conjunt blanc-i-blau. Fa molts pocs anys que la van inagurar i ara ja negocien amb l'ajuntament de Sant Adrià de Besos la possibilitat de construir pisos en una part del terreny. Tot amb la intenció de treure un benefici d'entorn als 50 milions d'euros per disposar de capital per a la construcció del seu nou estadi a Cornella i eixugar el deficit comptable existent. Malgrat que el consistori de Sant Adrià ja s'hagi cobert l'esquena dient que havien de pactar amb els anteriors propietaris una compensació pel benefici i així evitar-se ensurts judicials, des del punt de vista ciutadà em sembla vergonyós. No entenc perque els partits polítics han de canviar les lleis i els projectes perque els club es sanejin econòmicament. Es a dir, amb la butxaca popular s'acaben compensant els excesos de presidents, intermediaris i joves milionaris com son els futbolistes. Crec que ja n'hi ha prou i que si algun club no és viable econòmicament, sigui l'Espanyol, el Barça o l'Iliturgi el que ha de fer és plegar o viure d'una realitat econòmica que el situi allà on mereix i que les finances i decisions públiques han de centrar-se en millorar la qualitat de vida dels ciutadans. I que els gols es marquin al camp i no als despatxos.

UNA BONA OPCIÓ MARINERA

Aquestes dates son plenes de trobades amb amics i familiars amb un dinar o sopar com a centre de taula. Precisament, durant aquests dies amb uns companyes de batalles de feina ens vem reunir en un restaurant que no coneixia de la Barceloneta que es diu "El suquet de l'Almirall". De fet n'hi ha tants a aquest barri barceloní que sembla molt difícil coneixe'ls tots. De fet, jo normalment quan vaig a aquesta zona opto per un valor segur com és el "Kaiku". Un local de decoració demodé però on fan uns arrossos fantàstics (molt recomenable el del xef) i, a més, a bon preu. Doncs, aquesta vegada vaig fer un descobriment nou perque "El suquet de l'Almirall" ens va oferir una bona cuina que combina la tradició marinera amb tocs de modernitat. Excel.lent la navalla amb tòfona, les vieires i els entrants ben el.laborats que ens van oferir. També molt destacat l'arròs a la barca que vem menjar. Per tant una bona opció per fer un bon dinar o sopar mariner, això sí, amb un dia que vulguis gastar diners perque donada la qualitat lógicament el preu no és econòmic. Entorn als 50 euros (vi inclós).

"El suquet de l'Almirall" Passeig Joan de Borbó 65. Telèf. 932216233
"Kaiku" Plaça del mar cantonada amb Pass Joan de Borbó. Telèf. 932219082

MARQUETING DE CARA A LA GALERIA

De l'ensopegada del Barça al mundialet del Japó sembla haver quedat tan sols una imatge: la del nen japonés, Leo Miyagata, plorant desconsoladament la derrota del seu club més estimat. Una imatge que il.lustra la universalitat del club blaugrana i que, a priori, no hauria de passar d'això. Però la directiva de Joan Laporta no ha volgut deixar l'oportunitat de conquerir el cor dels aficionats japonesos després del fracàs esportiu i ja s'han encarregat de localitzar el nen per convidar-lo a visitar el Camp Nou. Un gest d'agraïment amb el que es vol guanyar la simpatia d'un dels mercats més potent economicament parlant del planeta. Això reflecteix l'estat actual del futbol on els diners marquen el camí i els sentiments es mesuren en funció de la butxaca del protagonista. Perque de nens que ploren amb derrotes del Barça n'hi ha a milers arreu del planeta i, a ben segur, la gran majoria amb menys diners que el nen japonés d'aquesta història. Però, és clar, segurament els seus països no son suficientment rendibles a nivell de marqueting com per prendre aquesta iniciativa. Només espero que quan alguna iniciativa solidària o algun drama humà piqui a les portes del Camp Nou es reacciona amb la mateixa eficàcia. Encara que no hi hagi foto.

NIT DE RESTAURANT

Avui amb la Núria hem decidit anar a provar un restaurant nou. Es diu "Terrabacus" i com bé diu el seu nom tenen una gran varietat de vins. Combinen uns platets de cuina creativa amb una amplia bodega. La qualitat del menjar és notable amb propostes com saltejat de favetes amb pernil, rigatone amb crustó de parmesà i salsa de foie, llom de bacallà amb ceba negra, steak tartar, etc...Plats ben fets en definitiva. El summilier, un argentí que es diu Cristian, demostra un ampli coneixement i una molt bona atenció al client fins al punt d'obrir una ampolla diferent al ví que haviem demanat per que la tastessim. Un detall a agreïr. Vem optar per un vi de Yecla "La viña de al lado" que va demostrar ser molt competitiu. El preu de les ampolles és de botiga amb 3 euros de suplement. Resultat: ben sopar força bé per 60 euros tots dos. Recomenable. Adreça: C/Muntaner 185 i el telèf. 934108633.

VISITA AL TEATRE

Dia de pluja, el fred arriba a la ciutat. Un escenari perfecte per a una nit de teatre. L'obra triada "En Polvora" que es representa al TNC. No anava massa convençut perque el que havia llegit no deixava la representació massa bé. Es tracta d'una obra d'en Guimerà però un pel allunyada del seu estil teatral més clàssic. El resultat és, sota el meu criteri, satisfactori. La posada en escena és magnífica (efectes sonors inclosos). La interpretació és destacada, sobretot pel que fa als dos protagonistes Julio Manrique i Anna Sahun, conjuntament amb un brillant Jordi Banacolocha. El més feble és l'argument. Una obra situada al final del segle XIX en una fàbrica tèxtil i amb un conflicte amorós-laboral com a eix de la història. La seva durada 1,45 h és un pel excessiva i el que s'explica és perfectament adient pel moment de l'època que es retrata però considero que no desperta el suficient interés pel públic d'ara. Tot això hi ha un gest de complicitat per part del director, Sergi Belbel, cap als temps actuals que cal destacar (es tracta de l'escena inicial i final). Tot plegat una obra que m'agradat sense arribar a l'entusiasme.

NOVETAT GASTRONÒMICA DEL CAP DE SETMANA

Aquest dissabte em van portar a un restaurant nou. Es diu "El racó del Cargol" i es troba a l'Hospitalet. Es un local amb una decoració senzilla però que ofereix una cuina amb materia prima de bona qualitat. Em vaig deixar assessorar i el resultat va ser prou bó. De primer vem fer un pica-pica amb pernil ibèric, foie i cargols. I, de segon, un filet a la sal. El resultat va ser satisfactori i el preu correcte. Crec que és un bon lloc per anar a dinar amb la intenció de menjar bé i cuina del país. Preu aprox entre 30 i 40 euros, adreça C/Dr Martí i Julià 54 (Hospitalet) telèf. 934497718.

MEDICAMENT EXPORTATS

Avui he llegit una notícia que parla que hi ha alguns medicaments que costen de trobar al nostre país a les farmàcies perque els distribuidors s'estimen més enviar-los a l'estranger. El motiu ben simple: a determinats països ,com per exemple Alemanya, son més cars i, per tant, els hi treuen més rendiment econòmic. Fins aquí cap novetat pel que fa al funcionament del món des de fa molts segles, és a dir, per diners bona part de la humanitat vendria a la seva mare....Em sembla més preocupant des del punt de vista de l'Estat que crec que hi hauria d'estar més a sobre. Sobretot perque alguns d'aquests medicaments, com els immunosupresors que utilitzen els transplantats, son vitals per alguns malats. Dies d'espera d'angunia per ells i les famílies. Ja sé que son casos excepcionals i no és un fet habitual, però amb aquests temes no s'hi haria de jugar. O si més no algú hauria de donar explicacions. Aquest no deixa de ser un cas més en el fos mercat farmaceútic. Amb beneficis multimilionaris i pràctiques plenes d'ombres.