NIT DE TEATRE

Aprofitant una oferta del club del teatre vam comprar entrades per anar a veure al Romea "el senyor Perramon". Es tracta d'una adaptació de Josep Maria de Sagarra del clàssic de Moliere, "L'avar". En un primer moment no estava massa convençut de la bondat de l'espectacle però reconec que un cop vist m'agradat. És una obra entretinguda, ben adaptada i sense una durada excesiva (entorn a una hora i mitja). A més, el protagonista, Boris Ruíz, està esplendid. Una estona de teatre agradable amb moments divertits. Circumstàncies de la vida també ens hem trobat amb un personatge que no era de ficció sinó que situat a la realitat mateixa sempre aprofita la seva oportunitat per lluir. És l'anomenat/da espavilat/da. En aquest cas era una noia que anava amb la seva parella. D'entrada s'ha saltat la cua per agafar les entrades. Tot i que una senyora de davant nostre li ha recriminat s'han fet els suecs. Després casualitats de la vida estaven asseguts al nostre costat i de seguida ella s'ha aixecat per veure si podia trobar uns altres seients millors (la veritat és que no eren gaire bons). De cop i volta s'ha assegut en un altre lloc i la han fet fora perque arribaven els propietaris de les entrades. Ha tornat al seu lloc, nosaltres sí haviem localitzat unes cadires millors i just en començar hem canviat. No sé si li ha fet ràbia però al cap de cinc minuts l'hem vista a l'altra banda de l'amfiteatre. El millor de tot és que després s'ha acabat adormint, no s'ha esperat als aplaudiments (suposo que per avançar-se a tothom per agafar un taxi...) i si ho fa tot sempre així morirà d'estrès i a la seva tomba dirà "aquí hi ha una maleducada, sis plau posa'm les flors del senyor del costat...".
"El senyor Perramon" Teatre Romea fins el 6 de gener.

Després del teatre hem anat a sopar al "Mama Cafè", un establiment situat al carrer Doctor Dou 10. Fan plats de cuina mediterrània sense massa pretensions. El preu és raonable (uns 25 euros) i obren fins tard. Nosaltres hem optat per una amanida de fruites marinades i de segon un bacallà amb espinacs i llit de patata (el peix un pel salat). No és una mala proposta perque habitualment el menjar és correcte si es vol sopar després del teatre, a més el local està bé.
Restaurant "Mama Cafè" C/Doctor Dou 10 933012940

RESTAURANT KEN

Feia temps que no anava a aquest local situat al barri de Sarrià. Es tracta d'un japonés que es diu "Ken". Tot i que també serveix els plats tradicionals en forma de sushi, sashimi i tempuras, la seva gran especialitat és la planxa, és a dir l'anomenat teppanyaki. Acompanyat d'uns amics de la feina vam visitar-lo aquest diumenge. Vam demanar un sashimi de peix (bó i sense sorpreses), una tempura de gambes i verdures (també correcta), un arròs fregit (menys brillant que en altres ocasions) i dos dels plats estrelles: el foie amb pinyons i ou (com sempre fantàstic) i el calamar farcit de llamantol (també de gran qualitat). És un local que mereix una visita de tant en tant. Això sí, cal vigilar amb la roba que portes i on aniràs després perque l'olor a fregit s'enganxa al que portis a sobre. Vam sortir a uns 40 euros amb cervesa i aigua. No és barat però els plats eren de qualitat. Dintre dels japonesos amb teppanyaki llueix amb dignitat.

Restaurant "Ken" C/Benet i Mateu 53 932032044

EXPOSICIÓ AL CCCB SOBRE L'APARTHEID

Canvis sobre la marxa. Teniem previst anar al CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) a veure l'exposició del World Press Photo. Sempre m'ha agradat la fotografia i encara més quan es tracta de veure fotos que expliquen bona part de les notícies, per desgràcia habitualment negatives, que vivim al llarg de l'any i que ens donen algunes de les claus de per on va el món. Però no vaig veure bé les dates perque hi hem anat una hora i mitja abans de la inaguració. Ens ha fet mandra quedar-nos fins el moment de l'estrena però, assessorats per la noia de la taquilla, hem decidit visitar una altre mostra sobre "Apartheid, el mirall sud-africà". És un retrat a través de quadres, fotografies i audiovisuals de la història d'aquest país al llarg del segle XX i començament de l'actual. Una retrospectiva per explicar l'apartheid des d'una vessant cultural. Des de els retrats, les imatges, els testimonis. Una visió històrica d'un fet que no deixa de ser proper, pràcticament es va abolir al començament dels 90, però que cal recordar per no tornar a repetir. Interessant, amplia i enriquidora. Per gent amb sensibilitat i interés per la Història. Una Història amb capítols que no es poden oblidar.
"Apartheid" CCCB C/Montealegre 5 Barcelona Fins el 13 de gener.

PIRATAS

No és cap pel.lícula ni tampoc cap llibre, es tracta d'un restaurant de Barcelona situat al costat de l'Auditori. Me n'havien parlat fa un temps i el tenia pendent. Havia llegit que no té cuina i que el propietari fa els plats a casa i te'ls escalfa. Recònec que em feia una mica de mandra provar-lo perque em pensava que tot seria més fonamentat en plats freds, embotits, etc...I jo en aquest tema sóc una mica escèptic perque per menjar embotits sempre penso que és millor a casa. (per cert sobre embotits us recomano una botiga del mercat de la Boqueria que es diu "Aroma iberic", al costat del mercat de pagesos). Però un cop entaulats hem vist que l'oferta en plats calents és important. Hem optat per compartir com a primer uns tomàquets de Montserrat amb formatge fos (gran qualitat del producte i una combinació exquisida). I de segon jo he fet un foie amb ceba confitada i reducció de pedro ximenez (espectacular tot i que el preu del plat és car). Per acompanyar ofereixen un bon pa i un gran assortit d'olis. Per postres hem fet una ensaimada amb crema cremada (també deliciosa). Sobre el tema de vins ens hem deixat aconsellar i hem triat un ví francès, de Burdeus, anomenat "Chateau de Dauphine" 2001. El conjunt ha estat un gran sopar amb un preu total de 95 euros (el foie costa uns 29 i el ví 28, per això s'ha disparat). L'atenció del propietari i la sommelier molt bona i el local té un cert encant. Se'ns dubte que és un restaurant que sí que mereix una visita.

Restaurant "Piratas" C/Ausias March 157 932457642

SATURACIÓ DE CUINA CREATIVA

A Barcelona ens acabem cansant de tot. De turistes que no respecten la ciutat, de disseny, d'arquitectes famosos, de modes "cool", de molt "fashion", i, cada cop més, de l'anomenada cuina creativa. Estic preocupat perque si ara mateix em preguntessin quin és el meu restaurant favorit no sabria quin triar. Durant molt de temps he pecat del contrari, m'agrada un lloc i el repetia amb saturació. Ara és a l'inrevés, n'he provat tants que el nivell d'exigència augmenta i em costa de trobar locals que em sorprenguin. Alguns no em convencen per un preu excessiu pel que ofereixen i, d'altres, perque la qualitat no està al nivell del compte que pagues. Avui he viscut una d'aquestes experiències. Hem visitat un restaurant que es diu "Toc de Gràcia". Cuina creativa fonamentada en un bon producte. Hem demanat un primer en forma de saltat de bolets de temporada per compartir. Bé però, pel meu gust, un pel fred. L'han servit gairebé tebi. De segon jo he demanat unes cocotxes de bacallà amb mongetes i cloïses vives. Una bona combinació a la qual l'he trobada faltada de sal. Per postres, i també per compartir, un pastís de crema de chantilly amb fruits dels bosc. Gustós i ben aconseguit. Per beure hem demanat tota una garantia com és un "Pago de los Capellanes", criança del 2004 (27 euros). El compte final ha estat de 102 euros. Pel meu gust caríssim tenim en compte que hem compartit el primer, no ens han cobrat el pastís per error i ens han convidat al tallat que he demanat. És a dir que si arribem a demanar un altre primer i dos postres per tots dos surts a més de 120 euros. La cuina que ofereixen no està al nivell d'aquests preus. A Barcelona tenim un greu problema amb aquests establiments de cuina creativa que surten com a bolets. No hi ha mercat per tothom. I encara menys si alguns volen fer calaix posant uns preus fora de mercat. Com ja he dit o milloren la cuina o abaixen els preus !!
Restaurant "Toc de Gràcia" C/Bonavista 10 933682844