RESTAURANT LE GRAND CAFE DES NEGOCIANTS

Motius laborals em van portar a visitar Lió. Per referències d'un amic vam decidir anar a sopar a un local cèntric que es diu "Le Grand Cafe des Negociants". Un establiment del qual n'és soci el jugador francès del conjunt blaugrana Eric Abidal. La decoració és rococó, crec que recarregada i un pel ostentosa. L'ambient refinat i amb bona butxaca. Vam menjar d'entrada una amanida lyonnaise (amb enciam variat, ou pochè, bacon i crustons de pa). La qualificaria de correcta tenint en compte que l'ou pochè estava cuallat i no líquid. De segon jo vaig fer un ànec a la flor de sal. El format era gairebé bullit amb un acompanyament de verdures també fetes al vapor. Deu ser un plat típic d'allà però no em va convèncer. Per postres un tiramisú acceptable. El tema de vins un autèntic escàndol. L'ampolla més barata era de 28 euros i corresponia a la varietat autòctona pel que fa a denominació d'orígen que és la de "Cote du Rhone". El resultat va ser un vi que fregava l'aprovat. La resta de la carta ja pujava a 40 euros cap amunt i fins a una ampolla de 340. Per tremolar. Tot plegat el compte va pujar a uns 60 euros per persona. Sens dubte una quantitat desmesurada per la qualitat del menjar. Només recomanable per fer-se veure a la ciutat de Lió o per cites que somiïn amb un final feliç sense pensar en l'estòmac.

Restaurant "Le Grand Cafe des Negociants" Place Francisque Regaud 1 Telèf. 78425005 Lió

SLUMDOG MILLIONAIRE

Vaig assistir a la preestrena d'aquesta pel·lícula que diuen que és una de les favorites de cara a la gala dels Oscars. De moment, el que segur que ha estat una gran sorpresa pels seus productors. Dirigida per Danny Boyle, es una coproducció nordamericana-britànica amb un pressupost d'onze milions d'euros. Una quantitat petita pels que son els films fets a Hollywood. Per tant, la gran resposta que ja ha rebut al mercat dels EEUU ja suposa un gran negoci. A nivell artístic podem parlar d'una tragicomèdia centrada a l' Índia i amb el famós concurs "Quien quiere ser millonario" d'eix central de l'argument. En essència és la història d'un nen molt pobre de Bombai que participa en el popular concurs de televisió i va passant rondes responent preguntes que per la seva formació no hauria de saber. L'originalitat del guió es que a través de flashbacks repassen la seva vida per demostrar on va aprendre la resposta. Un moment que serveix per veure l'extrema pobresa que té una part de la població del gegant asiàtic. Les interpretacions per part d'actors desconeguts per nosaltres són convincents, en especial els nens. Tot plegat ofereix un film entretingut que permet passar una bona estona. Això sí, amb una estructura comercial, història romàntica inclosa, que justifica el seu èxit.

MERCADEIG A BARCELONA

Encara que ho pugui semblar això no és cap ciutat de l'Àfrica o Amèrica que celebra dia de mercat. Això és la Gran via de Barcelona. I no és un esdeveniment ocasional, és una situació que es repeteix al llarg de les darreres setmanes. Si els veïns de la zona de la plaça de les Glòries ja patim des de fa anys els inconvenients del mercat dels Encants i el seu entorn ara toca això. Es tracta d'un grup de persones d'orígen magrebí, organitzades per què no ho fan a l'atzar, que cap al migdia estenen les seves mantes i venen productes de dubtosa procedència o directament agafats de recollides als contenidors de la brossa. La culpa no és el seu origen, a ben segur que ho fan per guanyar-se uns pocs euros per sobreviure. Legítim, el que no ho és pas és l'actitud del nostre ajuntament. Malgrat les trucades continues de queixa a la Guàrdia Urbana per part dels veïns no han fet res de res. Ho saben però no actuen. A cent metres d'aquesta imatge uns motoristes de la Urbana posaven multes. Mentrestant passejar per les voreres de la zona és un esport de risc. Si mantenir Els Encants a la zona de Glòries és un desgavell permetre un mercat de venda ambulant il.legal en aquestes condicions és un atemptat a la dignitat de la zona i la ciutat. Menys publicitat barata d'imatge de cara l'exterior i més mirar pels que paguem els impostos.

EL INTERCAMBIO

Aquesta setmana he anat a veure la pel·lícula dirigida per Clint Eastwood anomenada "El Intercambio". Un drama fonamentat en fets reals que protagonitza una mare que lluita per recuperar un fill desaparegut. Un combat desigual amb una policia corrupta i ineficaç que manipula la història al límit. No explicaré res més d'argument perquè cal anar-la a veure. Son dues hores i vint minuts de cinema del bo. Jo diria de cinema autèntic. Amb una Angelina Jolie en el paper de protagonista absolutament esplèndida. I una resta de repartiment, amb John Malkovic inclòs, que estan a l'alçada. Ara a mi em té captivat el seu director, Clint Eastwood. La seva evolució en el món del cinema ha estat espectacular. Va passar de ser un actor mediocre d'espaguetti westerns a protagonista solvent i creïble a les seves últimes pel·lícules. Però és que el seu paper com a director és fabulós. Jo crec que films com "Sin Perdón", "Mystic River", "Million dolar baby" o aquesta mateixa de "El Intercambio" el faran passar a la història del cinema com un dels grans. De moment és garantia absoluta de qualitat.