NON SOLUM

Tornava Sergi López amb la representació de l'obra "Non Solum" al TNC. Ja hi havia estat la temporada passada però uns problemes de salut el van obligar a anul.lar bona part de les representacions i d'alguna forma es van sentir en deute amb els aficionats teatrals barcelonins. Es tracta d'un monòleg, escrit conjuntament amb Jorge Picó, que explica una pecul.liar història que serveix per reflectir molts dels fantasmes del nostre interior: la por a la soledat, l'egoisme, les diferències o el descontentament popular amb els polítics. Molts interrogants de la nostra societat interpretats per un únic actor sobre l'escenari que a l'hora adopta múltiples personatges. Un exercici teatral descomunal per l'esforç i que serveix per gaudir del gran talent de Sergi López. Un monòleg especial per un gran actor. Amb certs tics de l'escola Pepe Rubianes però pujant un esglaó. Sergi López és ell i molts altres. Llàstima que les entrades estiguin esgotades, però si teniu l'oportunitat de veure l'espectacle en un altre localitat no ho desaprofiteu. Per mi una de les millors obres dels últims 5 anys a Barcelona.

"Non Solum" TNC fins el 18 d'octubre.

RESTAURANT CAN BARRIS

Es troba a Campllong, és a dir, a tocar de Cassà de la Selva i relativament a prop de Girona, a un quart d'hora en cotxe. Es tracta d'un restaurant amb diferents menjadors, moltes taules i un funcionament un pel industrial. Fan dos serveis al migdia. Un a la una i un altre cap a les tres. Primer problema, fas una reserva al segon torn i com que els del primer arriben tard entres a dinar cap a les 1545h. Crec que els propietaris haurien d'avisar a qui arriba tard que darrera hi haurà gent esperant i que, per tant, hauran de sortir quan toca. Però suposo que com omplen els hi rempampinfla el tema. La seva millor proposta son els cargols. De fet els has d'encarregar quan fas la reserva i t'avisen que n'hi ha 50 per plat. La resta de la carta es una correcta oferta de carns i peixos. Vam demanar els cargols de primer oferts en un format de llauna amb una peculiar salsa picant en forma de sofregit. El resultat és un plat correcte però decebedor pel que fa a la fama que arrosseguen per la zona. Jo crec que n'he menjat de molts millors a restaurants de Lleida i fins i tot a Barcelona. Per tant, el principal atractiu de la visita ha estat desencisador. De segon unes costelles de xai amb guarnició en forma de patates i esbarginies. Cap meravella. Per postres maduixes amb nata que es comportaven bé. La bona notícia ha estat una extensa carta de vins a preus raonables. Hem fet un Mas Perinet, per 23 euros, i un Abadia Retuerta Especial Selecció del 2004, per 19. Érem set persones i hem sortit a 40 euros per cap. Un preu un pel encarit pels vins. Però la conclusió és que no és un restaurant que veient el públic d'un diumenge vagi més enllà d'escenari de trobades familiars. No crec que repeteixi.

Restaurant Can Barris Crta. de l’Aeroport a Cassà, Km 242 Telèfon: 972 46 10 05

DECEPCIÓ A L'ESTADI OLÍMPIC

Era un dels concert més esperats de l'estiu. La seva canço "Viva la Vida" gràcies als èxits del Barça s'ha convertit en tot un himne. A més, la resta del seu últim treball, que també porta el mateix nom, era més que notable. De fet la seva trajectoria contè hits destacats com per exemple "In my place" o "Trouble". El seu pop entre simfònic i comercial atreu masses. I, per això, per aquest bon moment, Coldplay va vendre totes les entrades de l'estadi olímpic. El problema ve a partir d'aquí, el moment de desenvolupar un show molt esperat. L'organització d'entrada va ser nefasta. Llargues cues a càrrec de porters de discoteca, vaig sentir un d'ells dient-li a un espectador "A ver si me vienes a ver por el Otto", que en comptes d'agilitzar la introducció d'espectadors al recinte va convertir-ho en un reguitzell d'empentes i nervis. Un cop dins trobar l'espai. En el meu cas a la gespa. Ja em va semblar estrany veure que no hi havia pantalles gegants. Sobretot després de veure recentment grans desplegaments com els d'U2 o AC/DC. Una deficiència que durant el concert es va posar de manifest ja que la visió dels espectadors era més aviat de palau d'esports que no pas d'estadi olímpic. Després el so...només dient que des de la meva posició, a 15 metres de la pantalla de l'esquerra i dels altaveus gegants, podia mantenir una conversa amb el mòbil ja ho diu tot. Més aspectes negatius: la falta alarmant de taules del seu cantant, Chris Martin, la falta de ritme de l'espectacle, la mala tria de cançons, etc...En definitiva, i lògicament és una opinió personal, el pitjor concert que he anat dels últims 10 anys.
Concert de Coldplay - Estadi Olímpic